Sopa de Cabra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sopa de Cabra
Sopa de Cabra, Girona 2011.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Girona, Catalunya Catalunya
Gènere(s) Rock català
Rock clàssic
Anys en actiu 19862001
Discogràfiques Salseta Discos
BMG-Ariola
Música Global
Lloc web oficial http://www.sopadecabra.cat/
Membres
Gerard Quintana
Joan "Ninyín" Cardona
Josep Thió
Francesc "Cuco" Lisicic
Josep Bosch
Jaume Soler "Peck"
Eduard Font
Membres anteriors
Julio Lobos

Sopa de Cabra (o els Sopa) fou un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 que s'encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català. Les cançons més populars de Sopa de Cabra foren L'Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. El setembre del 2011 es retrobaren per fer una sèrie de concerts.

Història del grup[modifica | modifica el codi]

Gènesi (1979–1986)[modifica | modifica el codi]

Els orígens del grup Sopa de Cabra es remunten a la formació Copacabana, format el 1979 per companys d'institut. Moltes de les primeres cançons de Sopa de Cabra, entre elles "L'Empordà", van ser escrites originalment per Copacabana, amb el cantant Jaume Rufí i el guitarrista Josep Thió. La banda es va dissoldre el 1984, quan Thió marxa per complir el servei militar obligatori i el llavors Rufí se'n va a estudiar a Barcelona. Al seu retorn a Girona, Thió es va dedicar a formar una nova banda, que es convertiria en Sopa de Cabra, amb contractació del baixista Francesc "Cuco" Lisicic, el guitarrista Joan "Ninyín" Cardona i el bateria Josep Bosch.[1] La formació es va completar amb la incorporació de Gerard Quintana, que també havia anat a l'escola amb els membres de Copacabana, a la veu.[1][2] Tanmateix, hi ha fonts que consideren la formació Ninyin's Mine Workers Union Band, integrada originalment per "Ninyín" i "Cuco", com l'embrió principal dels Sopa.[3][4]

El nom d'aquest grup gironí prové del nom del disc Goats Head Soup, de principis dels anys 70, dels The Rolling Stones.

Trajectòria (1986–2001)[modifica | modifica el codi]

Inicis (1986-1989)[modifica | modifica el codi]

Les primeres cançons del repertori del grup gironí varen ser gestades a cavall de Girona i Montfullà. Sopa de Cabra... (Maqueta, 1988) va ser la primera maqueta que gravaren els Sopa de Cabra i, es registrà en format cinta de casset. Finançaren la maqueta amb la venda de begudes en una paradeta que muntaven a les Fires de Girona.[5] Fou gravat a l'Empordà el mateix any i estava format per un total de dotze cançons, sis a cada cara del casset, que incloïen cançons que s'acabarien convertint en clàssics del grup i del rock català com L'Empordà, El boig de la ciutat, i en menor mesura, Ninyin's Mine.[5] La idea del tema El boig de la ciutat neix d'un diàleg de la pel·lícula Rumble Fish (la llei del carrer) de Coppola i està relacionada amb els pacients de l'hospital psiquiàtric de Salt.[5] A banda de les cançons pròpies, en aquesta maqueta afegiren una versió de la cançó Fussing & Fighting de Bob Marley.[5]

De les 900 còpies que va vendre d'aquesta maqueta una d'elles va caure en mans del director de Salseta Discos, Salvador Escribà, el qual decidí apostar per la formació.[5] Va ser Josep Thió qui li va entregar la maqueta a Escribà en un concert de la Festa Major de Cassà de la Selva després d'assabentar-se que aquest l'havia escoltat a les proves de so d'un dels seus bolos amb La Salseta del Poble Sec i li havia agradat.[5] D'aquesta manera, els Sopa i la discogràfica van començar a treballar junts en el primer àlbum de la formació; Salseta discos també es va encarregar de la gestió de la banda.

Sopa de Cabra (Salseta Discos, 1989) va ser el seu primer LP al més estil rocker i contenia 10 cançons[6] amb cançons de membres i no de la banda com el tàndem Rufí-Thió que dóna lloc a L'Empordà, El sexo dels germans Cardona o Tenia 18 anys de Lisícic-Cardona-Pallàs-Pujol.[5] Va ser enregistrat al barri de Vallcarca de Barcelona sota la producció de Jordi Gasch. Van vendre més de 10.000 còpies del seu primer àlbum.[7]

La Roda (1990)[modifica | modifica el codi]

Poc temps després, van enregistrar el seu segon LP La Roda (Salseta Discos, 1990), íntegrament en català, sota la producció de Marc Grau.[7] L'àlbum, d'estil rocker, porta com a títol el nom d'un fragment de la cançó del disc Dona, escrita per Gerard Quintana i amb música de Joan Cardona, que diu: "Roden les mentides i si no saps el joc, et perdràs un altre cop, la roda va girant, no la pararàs".[8] En aquest cas, les lletres i les cançons es van repartir entre membres de la banda i de l'entorn. Entre les cançons del disc hi ha cançons que es tornarien molt populars com "El carrer dels torrats", "Per no dir res", "Mai trobaràs" o "No tinguis pressa".[8] Sopa de Cabra rebé el seu primer disc d'or per La Roda en vendre més de 55.000 discos.[9]

La gira de 1990 dels Sopa va ser extensa amb 83 concerts amb un públic ja bastant nombrós.[8] Per primer cop des de la seva formació la gira no es va limitar ja al Principat, sinó que es va estendre arreu dels territoris de parla catalana; la primera actuació del grup a les Illes Balears va ser a Llucmajor el 18 de maig de 1990.[8] També van aconseguir dur la seva música fora del domini lingüístic català en presentar el disc a la sala Yas'tà de Madrid el 14 de novembre.[8] Els Sopa deixen els concerts de petit format i progressivament comencen a actuar en concerts multitudinaris; segons l'Enderrock, tots els bolos d'aquella gira van tenir almenys dos mil espectadors.[8] Aquell any van actuar durant les Festes de la Mercè davant 75 mil persones. Un dels concerts més multitudinaris va ser el concert benèfic, organitzat per organitzacions ecologistes, en el qual tocaren Sopa de Cabra, El Último de la Fila i Tina Turner davant més de 50 mil persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc el 6 d'octubre.[10] L'endemà, el 7 d'octubre, els Sopa tornarien a repetir escenari amb la cantant estatunidenca, però aquest cop a Andorra.

« Van estar l'altura totalment; a partir d'allà tothom els va prendre seriosament" »
— Quimi Portet, parlant de l'actuació dels Sopa a l'estadi Olímpic.[8]

És en la gira d'aquest disc quan neix i es popularitza la mítica benvinguda a l'inici dels seus concerts: "Bona nit, malparits!".[8] Amb l'efervescència de la seva popularitat, Sopa de Cabra és catalogada dins del que es coneix com rock català; etiqueta que el grup refusaria en diverses ocasions al llarg de la seva carrera.

« El rock català no existeix; és només un invent dels mitjans. La nostra música és catalana en la mateixa mesura que l'és la de Loquillo o Los Rebeldes perquè està feta aquí, no perquè hi hagi quelcom que la diferencii de la resta" »
— Gerard Quintana, abril de 1990[7]

Sopa va rebre el premi Altaveu 90' de Sant Boi "per ser el primer grup de rock català que ha aconseguit una autèntica projecció majoritària".[11] Sopa de Cabra li van atorgar el Premi Nacional de Música a l'intèrpret de pop-rock "per la contribució a la popularització del rock català" el desembre de 1990.[12]

Ben endins i Girona 83-87. Somnis de Carrer (1991-1992)[modifica | modifica el codi]

El 21 i 22 de febrer Sopa de Cabra actuà i enregistrà els seus dos concerts la sala Zeleste que es materialitzarien en el seu primer disc en directe, Ben endins (Salseta Discos, 1991). Va sortir a la venda el 10 de maig convertint-se en el primer disc en directe del Rock Català.[13] Editaren un doble LP amb 19 cançons, 8 d'elles inèdites, cinc gravades en estudi i tres estrenades en directe; també editaren el concert en versió VHS.

D'aquelles cinc cançons en estudi en destaquen dues d'elles: Podré tornar enrere que és una de les seves cançons més reeixides i corejades, i després, Sota una estrella que part del seu públic la interpretà com una cançó dedicada a l'estelada, malgrat que ells en aquell moment ho desmentiren.[14][13] També estrenaren a la Zeleste el que seria el primer senzill de l'àlbum Si et quedes amb mi, una cançó escrita per Gerard Quintana i Josep Thió, d'un estil més pop i amb una lletra amb un missatge de caràcter més ideològic.[13]

Per últim, el grup presentà al públic Guerra, una versió en català de la cançó War de Bob Marley. A més a més, Gerard Quintana introdueix la cançó amb el següent discurs:

« [...] Últimament estem veient una cosa que crec que és certa: no es pot confiar en els polítics... i el més fort és que estem a les seves mans i són gent capaç d'arreglar qualsevol cosa amb una guerra... I qui és que fa la guerra? No són ells que fan la guerra, la fan amb carn jove com vosaltres i com nosaltres. Per això els dic: que els donin pel cul! I un crit ben fort pels insubmisos que cada dia siguem més. »
— Gerard Quintana.[13]

Ben Endins batí rècords de vendes amb més de 100.000 còpies venudes i disc de platí, alhora que es convertia en l'àlbum més venut de la història del rock en català.[13]

El 14 de juny de 1991 es va celebrar el que es considera el concert més important de la història del rock català. Els quatres grans grups catalans del moment, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït, van pujar a l'escenari del Palau Sant Jordi davant 18.000 persones.

« Per mi va ser el toc genial de guitarra que va fer en Ninyín aguantant-se amb la punta de les botes. Va fer una pujada de guitarra, un bordó, que és irrepetible. Feia el que li passava pels ous, era un geni, però crec que en aquell moment no va ser conscient ni ell del que estava fent. »
— Miquel Àngel Tena parlant del millor moment del concert.[15]

Girona 83-87. Somnis de Carrer (Salseta Discos, 1991) es va convertir en el quart elapé del grup i l'últim amb Salseta Discos. Deu cançons inèditesrescatades de maquetes i de temes descartats en discs anteriors.[15] Aquest cop s'hi troben temes en tres llengües, vuit en català, una en anglès i una altra en castellà.[16] El senzill del disc va ser Passaran uns anys; el disc també inclou Era dolça, tema que Gerard Quintana va interpretar en la seva prova d'entrada als Sopa. Es van vendre 35.000 còpies de Somnis de Carrer malgrat no haver-hi ni promoció ni gira.[15]

L'estiu de 1992, va ser un any de descans i reflexió abans d'embarcar-se en el nou segell discogràfic que els havia d'obrir les portes al mercat en castellà. Tanmateix, els Sopa serien els teloners de la gira de Joe Cocker a l'estat espanyol l'estiu de 1992.[15]

Mundo Infierno (1993)[modifica | modifica el codi]

Reportatge sobre els incidents esdevinguts a un concert a Cardedeu en 1991 arran del rebuig del públic al fet que els Sopa comencessin a cantar en castellà.

Després de la firma amb el segell discogràfic Ariola Records per a tres discos, Sopa de Cabra es posà a treballar en un nou disc que es materialitzà sota el títol Mundo infierno (BMG-Ariola, 1993). Es gravà entre els mesos d'octubre i novembre de l'any 1992 als Wisseloord Studios de Hilversum (Països Baixos) sota la producció de Marc Grau i amb la col·laboració de l'americà Rod O'Brien. Durant la gravació, Marc Grau decidí substituir el bateria dels Sopa, Pep Bosch, per Àngel Celada d'El Último de la Fila; així doncs, la majoria de les bateries d'aquest disc són interpretades per Celada en detriment de Bosch.[17] La multinacional Ariola Records féu una aposta de 13 milions de pessetes (80.000€) en la producció del disc, quantitat quatre vegades superior a la que aportava habitualment en altres produccions.[17] Mundo infierno es convertí en el primer i únic disc del grup publicat íntegrament en castellà.[17]

El disc estava format per tretze cançons pròpies i per una versió de Come Together de The Beatles. Josep Thió compongué vuit de les cançons, en Ninyín tres i finalment, en Cuco les dues restants; Gerard Quintana és l'autor de totes les lletres del disc.[17]

La tercera cançó del disc, Todo lo que sé, es convertí en el primer senzill del disc i entrà directament a la posició 15 de la llista dels 40 principals.[17] Malgrat tot, les xifres de vendes del disc no foren gens reeixides perquè no va superar els 30.000 discs venuts a tot l'estat espanyol; les previsions a Catalunya es xifraven en 70.000 quan, després, la rebuda a Catalunya no arribà ni a les 10.000.[17] El nombre d'actuacions durant la gira de Mundo Infierno també caigueren fins a les 32 actuacions, i algunes d'elles organitzades pel mateix segell discogràfic, entre elles actuant de teloners de Red Hot Chili Peppers, sent escridassats pel públic;[18] és a Catalunya on es repeteixen aquests mals resultats amb només 6 actuacions. Tot i així, aquesta caiguda no s'estengué pel País Valencià i per les Illes Balears on l'acollida del disc es mantingué respecte als anteriors.[17]

El 5 de novembre, els Sopa pujaren a l'escenari del Palau Sant Jordi al costat d'altres deu grups catalans amb més de 10.000 assistents en un concert contra la sida organitzat pel Comitè Ciutadà contra la sida.[19]

També s'edità un maxi en vinil (BMG-Ariola, 1993) amb tres cançons del disc Mundo Infierno: Tienes que pillar a la cara A i Todo lo que sé i la versió Come Together a la B.[17]

Al·lucinosi i SSS... (1994-1996)[modifica | modifica el codi]

Després de les vendes modestes de Mundo infierno la relació entre el grup i Ariola Records es refreda.[17] Lligats per un contracte per a dos discos més, es veieren abocats a treballar en un nou disc amb un pressupost aquest cop molt més modest, d'un milió de pessetes (6.000 €), i que duria com a nom Al·lucionisi.[20] El disc es gravà a Can Pol de Montfullà (Gironès) durant set dies. La gravació va ser com en un directe car tots els components tocaren i gravaren alhora en les diferents estances de la masia; la idea s'inspira en un vídeo del músic anglès Sting que gravà una cançó en un castell.[21]

El nou disc dels Sopa, Al·lucionosi (BMG-Ariola, 1994), seria altre cop íntegrament en català amb deu cançons inèdites i dues versions: En el castell de Sisa i L'home estàtic de Pau Riba.[21] Julio Lobos s'incorporà com a teclista als Sopa a petició de Josep Thió l'any 1994.[20] Una de les grans novetats del CD fou l'absència de Marc Grau com a productor. Al·lusinosi vengué un total de 10.000 còpies i la gira s'allargà només 19 actuacions.[20]

L'any 1994 i a petició de Ninyín i Cuco amb qui eren amics des de l'adolescència, Xavi Fortuny s'incorporà al grup com a runner, substitueix durant uns concerts a Pep Bosch després de patir un accident de moto i engeguen una oficina de contractació pròpia, RGB Managament, per deixar enrere Doctor Music.[20] En aquesta oficina amb el temps, s'hi anirien sumant bandes importants del panorama musical català com Ja T'ho Diré, Lax'n'busto o Gossos.[20]

Una de les actuacions més destacables de la gira fou el retorn dels Sopa de Cabra als escenaris de la ciutat comtal en un concert a la Sala Apol·lo de Barcelona el 6 d'abril de 1995, després de dos anys sense oferir cap concert en solitari a la ciutat.[22]

SSS... (BMG-Ariola, 1996) es convertí en el setè àlbum de la banda amb un pressupost de sis milions de pessetes (36.000€).[20] La gravació es duu a terme a l'estudi de Música Global a Girona sota la producció de Josep Thió i Julio Lobos. L'àlbum en realitat no té títol, però a l'interior l'onomatopeia SSS... seria el que l'acabaria identificant;[23] originalment el grup pensava titular-lo Set, però en coincidir amb el nom d'un dels discs de Sau decideixen descartar-lo.[20] És el disc més llarg del grup i incorpora disset cançons en el repertori de la formació amb les que recuperen el caràcter més rocker de la banda.[20] Els Sopa presentaren el seu darrer disc l'abril de 1996 al Centre Cultural La Mercè de Girona amb Lídia Pujol i Silvia Comes com a teloneres.[24] El primer senzill del disc fou Hores Bruixes que durava 6:12.[20]

« A mesura que pasen els anys vas veient que l'èxit és un miratge, que no és bo creure-te'l ni dependre d'ell. I quan et convences d'això tot canvia, t'oblides del lloc en què estàs a la llista i centres tots els teus esforços en enriquir la teva música »
Gerard Quintana (1996)

[23]

Els Sopa de Cabra editaren també un EP (BMG-Ariola, 1996) que incorporava la versió original i la radio edit d'Hores Bruixes, i una versió en directe De l'univers a la Sala Planeta.[20]

Sopa de Cabra participaren en el disc d'homenatge Com un Huracà - Versionant a Neil Young (Discmedi, 1996) que un total de tretze formacions entre grups i solistes catalans retien tribut al rocker canadenc Neil Young.[25] Els Sopa foren els encarregats de versionar el tema youngnià Rocking On the Free World (Resistint en el món lliure).

La nit dels anys (1997)[modifica | modifica el codi]

Després del mal tràngol amb Ariola i assessorats per Xavi Fortuny decideixen firmar per una petita companyia gironina: Música Global.[26] La nit dels anys (Música Global, 1997) fou el segon disc en directe del grup i el disc amb el qual es comencen a retrobar amb el seu públic. Fou un concert acústic gravat a la Sala l'Espai de Barcelona entre el 8 i l'11 de maig de 1997.[26]

El disc incloïa a banda d'antigues cançons reversionades, tres peces noves: Dansa de la llum fruit d'un viatge de Thió a Irlanda, L'estiu dels anys musicada per Thió i lletrada per Quintana inspirant-se en les llàgrimes de Sant Llorenç i Pell de lluna, que intuïen cap a on navegarien les cançons del grup a partir d'ara. Fou un acústic ple de col·laboracions on destaca una nova versió de L'Empordà amb el grup Gossos i la violinista Simone Lambregts. A més a més, Gossos col·laboraren en altres dues cançons: Podré tornar enrere i Mentre el món es mou; el duet Lídia Pujol i Sílvia Comes a Passaran uns anys i Si et quedes amb mi. Els saxos van ser a càrrec de Pep Poblet.[26]

El concert de presentació del disc fou al Palau de la Música Catalana l'1 d'abril de 1998.[26] L'estiu de 1997, Jaume Soler "Peck" s'incorporà definitivament als Sopa de Cabra de guitarrista, després d'un temps com a backliner als Sopa.[20]

Nou (1998)[modifica | modifica el codi]

L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la ràdio, i reben crítiques positives d'arreu. Destaquen com a cançons "El Far del Sud" i "Instants del temps", que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del grup. L'any 2000, reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans.

Després que l'any 2000 el disc Ben Endins (1991) arribà a les cent mil còpies venudes, es llançà al mercat un disc recopilatori de 18 cançons, Dies de Carretera (Salseta Discos) que incloïa tres cançons inèdites enregistrades en directe.[26]

Plou i fa sol (2001)[modifica | modifica el codi]

Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, també molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L'any següent treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la sala Razzmatazz. És el 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001.

Podré Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra (2006)[modifica | modifica el codi]

Coincidint amb el cinquè aniversari de la dissolució de la banda, s'edità el disc Podré Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra sota el segell Música Global. El disc consta de 15 versions de cançons del grup interpretades per formacions de l'àmbit català i d'altres de parla castellana i èuscara, i una cançó inèdita interpretada per la mateixa banda amb l'absència per decés del guitarrista Ninyín.[27]

Entre els temes versionats apareixen cançons mítiques del grup com El far del sud interpretat per Sidonie, Camins per Amaral o Instants del temps per Ken Zazpi. També hi destaca la primera aparició de la nova veu dels Lax'n'Busto, en Salva, en la versió Els teus somnis.[27]

El tema inèdit titulat Seguirem somniant, dedicat a Joan Cardona 'Nyinyin' i que clou el disc, va ser escrit per Gerard Quintana i musicat per Josep Thió; s'enregistrà als Estudis 44.1 d'Aiguaviva (Girona). Els Sopa es reunificaren únicament per l'ocasió i concediren només una única entrevista i actuació exclusiva a El Club de Tv3, on interpretaren en directe el tema Seguirem somniant.[28]

Gerard Quintana, vocal del grup féu unes declaracions respecte al disc de tribut: "Em produeix una sensació d'alteritat. Ho veig extern a mi, tot i que ho respecto. Els homenatges sempre m'han creat un cert trauma de cementiri. Ara és quan m'adono de debò que Sopa de Cabra es va acabar."[27]

Gira 2011: 25 anys de la creació[modifica | modifica el codi]

Durant el 2010, tant Gerard Quintana com Josep Thió es mostraren oberts a oferir un concert amb Sopa de Cabra, sempre que rebessin una proposta que els convencés. Es va parlar d'una possible actuació en el marc de la celebració dels 25 anys de Catalunya Ràdio, que finalment no es va materialitzar.

El matí del 2 de març de 2011 van anunciar en esperada roda de premsa que tornarien a actuar junts a un únic concert el 9 de setembre al Palau Sant Jordi, celebrant així el 25è aniversari de la seva creació, sense aclarir si tornarien definitivament.[29][30] Degut a la gran demanda i clam popular van acabar concretant dos concerts més en aquest mateix escenari (10 i 11 de setembre), un altre al Recinte Son Fusteret de Palma (17 de setembre), també al Tarraco Arena Plaça de Tarragona (24 de setembre) i dos al Pavelló Municipal Girona-Fontajau de Girona (30 de setembre i 1 d'octubre).[31][32]

Components[modifica | modifica el codi]

  1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
Cantant Gerard Quintana    
1r guitarrista Josep Thió    
2n guitarrista Joan 'Ninyín' Cardona Jaume 'Peck' Soler / Joan 'Ninyín'[n. 1]    
Baixista Francesc 'Cuco' Lisíc    
Bateria Pep Bosch    
Teclista Julio Lobos Eduard Font    
  1. (1997-2001) Peck ocupà la posició de Ninyín després que a aquest li diagnostiquessin càncer; malgrat tot, Ninyín s'incorporà a la banda en repetides ocasions.


Versions[modifica | modifica el codi]

El 2011 es va estrenar al Teatre Victòria (Barcelona) el musical Cop de rock, de Dagoll Dagom, que reunia temes dels principals grups de rock catalans, entre els quals hi havia Bars, Sopa de Cabra, Sau, Lax'n'Busto, Whiskyn's, Brams, Duble Buble, Glaucs, la Companyia Elèctrica Dharma i Gossos, i també Marc Parrot i Ja t'ho diré.[33][34]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums[35][modifica | modifica el codi]

  • Sopa de Cabra (1989)
  • La Roda (1990)
  • Ben endins (1991) (Directe)
  • Girona 83-87 "Somnis de Carrer" (1992)
  • Mundo Infierno (1993)
  • Al·lucinosi (1994)
  • Sss... (1996)
  • La nit dels anys (1997) (Directe)
  • Nou (1998)
  • Dies de Carretera (2000)
  • Plou i fa sol (2001)
  • Bona nit, malparits! (2002) (Directe)
  • El llarg viatge (2003)
  • Podré Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra (2006) (cançó "Seguirem somniant")[36]
  • Ben Endins - Re/Ebullició (2011)
  • El Retorn. Palau Sant Jordi 09/09/2011 (2011)

Altres discs[modifica | modifica el codi]

  • 900 300 100 (Salseta Discos, 1991). Disc benèfic dedicat a la infància maltractada. Gerard Quintana participa amb la cançó "Perquè em feu callar".
  • Com un huracà (Discmedi, 1996). Disc d'homenatge a Neil Young, on participen amb la cançó "Resistint en el món lliure" (versió de "Rockin' in the Free World").
  • Hores bruixes (BMG-Ariola, 1996). Single promocional del disc "Sss..."
  • Concert homenatge a Carles Sabater (Blanco y Negro Music S.A., 2000). Toquen una versió, amb Dani Nel·lo, de la cançó Si un dia he de tornar, del grup Sau.

Després de la separació[modifica | modifica el codi]

Amb la dissolució del grup, tant Gerard Quintana com Josep Thió començaren les seves respectives carreres musicals en solitari. També es formà el grup Kabul Babà, on hi havia Jaume Soler "Peck" i Francesc "Cuco" Lisicic; Josep Bosch també va formar part d'aquest grup durant la gravació del seu primer disc ("Club") i la gira posterior.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Palà, Roger. «25 anys tocats per la tramuntana». Enderrock/El Punt/VilaWeb, 28 d'octubre de 2008.
  2. L'Empordà [Programa televisiu]. No me la puc treure del cap, Televisió de Catalunya. Episodi 1, temporada 1.
  3. «Fitxa de "Sopa de Cabra"». iCat fm. [Consulta: 26 de febrer del 2011].
  4. «Fitxa de "Sopa de Cabra"». Música Global. [Consulta: 28 de febrer del 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pàg. 22-23
  6. «Àlbum: Sopa de Cabra». Viasona. [Consulta: 31 d'octubre de 2011].
  7. 7,0 7,1 7,2 Sesé, Teresa. «Sopa de Cabra: rockcatalánno existe; "El es sólo un inventode los medios"» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11 d'abril de 1990, p. 35 [Consulta: 30 de novembre de 2011].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pàg. 26-27
  9. «Gossos d'or». Directe!cat, 22 de setembre de 2008 [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  10. «Cantando por la ecología» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 7 d'octubre de 1990, p. 58 [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  11. «Para Altaveu 90' actúan hoy en Sant Boi Léo Ferré, Paco Ibáñez y Xavier Ribalta» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 16 de setembre de 1990, p. 64 [Consulta: 30 de novembre de 2011].
  12. «Tete Montoliu y Albert Pla, Premis Nacionals de Música» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12 de desembre de 1990, p. 43 [Consulta: 30 de novembre de 2011].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pàg. 28-31
  14. Soriguera, Elisenda. «Tres nits per a la història». Enderrock, 12-09-2011 [Consulta: 17 de desembre de 2011].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pàg. 32-34
  16. «Àlbum: Girona 83-87. Somnis de carrer». Viasona. [Consulta: 8 de desembre de 2011].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pp. 36-37
  18. «Bojos contra tu». Nació Digital, 5/4/2014. [Consulta: 5/4/2014].
  19. «Música contra el sida en el Palau Sant Jordi» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 5 de novembre de 2011, p. 47 [Consulta: 10 d'octubre de 2011].
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pp. 40-41
  21. 21,0 21,1 F. Sandoval, Antoni. «Sopa de Cabra produce "Al·lucinosi"» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 6 de març de 1994, p. 60 [Consulta: 14 d'octubre de 2011].
  22. F. Sandoval, Antoni. «Sopa de Cabra: "Actuar en Barcelona siempre es un reto"» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 6 d'abril de 1995, p. 58 [Consulta: 14 d'octubre de 2011].
  23. 23,0 23,1 Linés, Esteban. «Sopa de Cabra:, Confiamos más en nuestro futuro que en nuestro pasado”» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 8 d'abril de 1996, p. 28 [Consulta: 13 d'octubre de 2011]. «A medida que pasan los años vas viendo que el éxito es un espejismo, que no es bueno creértelo ni depender de él. Y cuando te convences de eso todo cambia, te olvidas del lugar en que estás en la lista y centras todos los esfuerzos en enriquecer tu música»
  24. Torra, Karles. «Engánchate a la sopa» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Girona], 29 d'abril de 1996, p. 29 [Consulta: 13 d'octubre de 2011].
  25. Linés, Esteban. «Un homenaje oportunista» (pdf) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 20 de desembre de 1996, p. 72 [Consulta: 13 d'octubre de 2011].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pp. 44-47
  27. 27,0 27,1 27,2 M. Alegret, Helena; Palà, Roger (2011) pàg. 50
  28. «Dijous, "El club" uneix Sopa de Cabra en una actuació única i irrepetible». TV3, 17-01-2007. [Consulta: 5 d'octubre de 2011].
  29. «Sopa de Cabra torna per a un únic concert el 9 de setembre al Palau Sant Jordi». 3cat24.cat, 2 de març de 2011. [Consulta: 2 de març de 2011].
  30. «Sopa de Cabra torna amb un únic concert al Palau Sant Jordi». VilaWeb, 2 de març de 2011. [Consulta: 2 de març de 2011].
  31. Palà, Roger. «Sopa actuarà a Girona». Enderrock, 5 de juliol de 2011. [Consulta: 5 de juliol de 2011].
  32. «Sopa de Cabra farà un segon concert a Girona». Agència Catalana de Notícies, 22 d'agost de 2011. [Consulta: 25 d'agost de 2011].
  33. El Victòria reuneix els ídols del rock català dels 90 a El Periódico de Catalunya, 29/9/2011
  34. Cançons de l'obra Cop de rock
  35. Discografia de Sopa de Cabra a Viasona
  36. Músics d'ací i de fora reten homenatge a Sopa de Cabra a VilaWeb, 29.11.2006

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • M. Alegret, Helena. «Sopa de Cabra» (paper). Enderrock. Grup Enderrock [Barcelona], 191, Setembre 2011, pàg. 14-51. ISSN: 1136-7390.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]