Zoraida Burgos i Matheu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaZoraida Burgos i Matheu
Biografia
Naixement10 març 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecària, escriptora, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Zoraida Burgos i Matheu (Tortosa, 10 de març de 1933) és una escriptora i bibliotecària catalana. És també grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art.[1][2]

Biografia[modifica]

Diplomada en biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa.[3][4] La seva trajectòria literària s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en nombroses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993), pel qual obté el premi Guerau de Liost de poesia,[5] l'any 1992.[6]

La seva obra en prosa s'inicia l'any 1971 amb la publicació d'una sèrie de llibres de narrativa infantil a l'editorial Joventut —Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís— i l'any 1993 obté el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per L'obsessió de les dunes.

En els darrers anys participa en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) i El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003).[1]

L'any 2012 guanya el premi de poesia Vila de Lloseta[6] amb Absolc el temps. El 2018, la seva obra Convivència d'aigües (LaBreu Edicions) és guardonada amb el Premi de la Crítica de poesia catalana. En paraules del Jurat del premi, "Convivència d'aigües és una obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben reconeixible des de l'ímpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges".[1][7]

El seu poema Només la veu és escollit per la Institució de les Lletres Catalanes per ser traduït a 20 llengües del món amb motiu del Dia Mundial de la Poesia 2013.[8]

El 2023 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[9]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971.
  • Vespres. Tortosa: l'autora, 1978.
  • Cicle de la nit [amb pintures de Manolo Ripollés]. Tortosa: Ebre Informes, 1982.
  • Reflexos. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
  • Blaus. Barcelona: Columna, 1993.
  • Absolc el temps. Palma: Moll, 2013.
  • Convivència d'aigües: obra poètica. Barcelona: LaBreu, 2017.

Narrativa[modifica]

  • L'obsessió de les dunes. Tarragona: El Mèdol, 1994.

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

  • Les perdiuetes de les potes vermelles. Barcelona: Joventut, 1971.
  • Les culleretes de lluna. Barcelona: Joventut, 1971.
  • El mussol que va obrir els ulls de dia. Barcelona: Joventut, 1971.
  • La negreta Safu i el Narcís. Barcelona: Joventut, 1971.
  • Una llarga aventura. Tarragona: Cinctorres club, 2008.
  • La Rosita Fulio 182. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Núria Arias)
  • La gavina i els quatre gats de pèl roig. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Albert Aragonés)
  • La Rosa i el llaüt. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Pepa Reverter)
  • Les 26 lletres de la Júlia. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Manolo Ripollés)
  • Els somnis d'en Daniel. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Manel Margalef)
  • El trenet del Delta. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Joan Ripollés)
  • Viatje (sic) al país d'en Yusuf. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Albert Aragonés)
  • Raig de lluna a les golfes; Un tresor esgarrifós; Les fantasies de l'Anna; Els ous de l'arenya. Amposta: Assoc. Castellania, 2008. (Il. Antonia P. Ripoll)

Altres obres[modifica]

Obra en antologies i obres col·lectives[modifica]

  • Antologia de la poesia social catalana [a cura d'Àngel Carmona]. Barcelona: Alfaguara, 1970.
  • Antologia da novissima poeia catalana [a cura de M. de Seabra]. Lisboa: Futura, 1974.
  • Les cinc branques: poesia femenina catalana [a cura de Roser Matheu et al.] Engordany: Esteve Albert i Corp, 1975.
  • Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre [a cura de Núria Grau i estudi introductori a cura de Pere Poy]. Valls: Cossetània Edicions, 2004.
  • Verdaguer i Manyà, vides creuades ["La meua memòria del Dr. Manyà]. Tortosa: Fundació Joan B. Manyà, 2002 [Joaquim Blanch, Joan Martínez i Pere Poy, ed.].
  • El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu ["La meva soledat i jo"]. Valls: Cossetània, 2003.
  • L'Ebre, un riu literari [a cura de J. S. Cid Català]. Tortosa: Publicacions URV, 2017.

Premis[modifica]

El 2023, va ser commemorada pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 10 març 2020].
  2. ↑ Castellà Espuny, Montse. Zoraida Burgos i Matheu: Resum biogràfic. Onada Edicions SL, desembre de 2019 (Gent nostra, 6). 
  3. ↑ «Sis anys (i tota una vida) amb Zoraida Burgos», 24-02-2020. [Consulta: 9 març 2021].
  4. ↑ «“La poesia de Zoraida Burgos és críptica i t’atrapa, per això vaig voler saber-ne més”» (en catalan). [Consulta: 9 març 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Premis Ciutat d'Olot». [Consulta: 9 març 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Premis». [Consulta: 9 març 2021].
  7. ↑ «Zoraida Burgos i Matheu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 març 2020].
  8. ↑ «Poema “Només la veu”, de Zoraida Burgos», 21-01-2013. [Consulta: 16 març 2024].
  9. ↑ «Zoraida Burgos, Creu de Sant Jordi». La Marfanta, 25-04-2023 [Consulta: 25 abril 2023].
  10. ↑ «Jordi Cuixart, Antoni Miró, Jaume Sisa, Agustí Villaronga i Sopa de Cabra, guardonats amb la Creu de Sant Jordi». VilaWeb, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].

Bibliografia[modifica]

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Alpera, Lluís. «Els nítids reflexos de les simetries al llarg d'una obra». Avui Cultura (25-10-1989), p. X.
  • Alpera, Lluís. "Zoraida Burgos. Reflexos 1989", Talaia de mitjorn. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995. p. 93-98.
  • Bel, Sílvia. En blanc i negre: "Elogi de la paraula viva", Ara.cat (4/10/2011).
  • Castellà, Montse. "Zoraida Burgos torna a publicar en solitari després de 15 anys". L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 335 (9 maig 2008), p. 85.
  • Navarro i Favà, Laura. La poeta Zoraida Burgos i Matheu. 1r premi del V Concurs de treballs de recerca en l'àmbit literari i l'exili. VI Fira literària Joan Cid i Mulet 2013. Amposta: EMD de Jesús, 2013.
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Quan la poesia es diu Zoraida", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 24 (13 jul. 1978), p. 10
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Zoraida Burgos, nou llibre", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 49 (4 gener 1979), p. 7.
  • Pérez Bonfill, Manuel. "Zoraida Burgos, Manolo Ripollés. 'Cicle de la nit'". L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 204 (14 gener 1982), p. 3.
  • Roig, Albert. «En orri cap a la poesia interna de Zoraida Burgos». Ebre Informes, 488 (8 octubre 1987), p. 9.
  • Roig, Albert. "De l'Assut al Galatxo i la Gola dels Carnussos de Migjorn, Zoraida, la parla de les pàtxeres i els bernats pescadors", L'Ebre. Setmanari independent de les Terres de l'Ebre, núm. 678 (29 ago. 1991), p. 3.
  • Sebastià, Emili. "Zoraida Burgos. La paraula feta poema", L'Occidental. El setmanari de les Terres de l'Ebre. Any II, núm. 95 (9 de març 2000), p. 18.
  • Subirats, Andreu. «La brasa entre els dits». Ebre Informes, 577 (3 agost 1989).
  • Subirats, Andreu. «Sobre Convivència d’aigües de Zoraida Burgos». Reduccions: revista de poesia, núm. (2019), 112, p. 227-38.
  • «Cerca | Reduccions: revista de poesia». [Consulta: 23 gener 2021].* Xirinachs, Olga. "De mujeres poetas y sin premio", La Vanguardia (22 de setembre 1989), 41
  • «Burgos Matheu, Zoraida». Beabà. [Consulta: 14 febrer 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zoraida_Burgos_i_Matheu&oldid=33381462»