Pau Riba i Romeva
| Pau Riba | ||
|---|---|---|
 |
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Pau Riba i Romeva | |
| Altres noms | Riba | |
| Naixement | 1948 (62 anys) | |
| Lloc d'origen | Palma  |
|
| Gènere(s) | folk, rock, cançó | |
| Ocupació | artista | |
| Instruments | guitarra | |
| Anys en actiu | 45 (des de 1967) | |
| Discogràfiques | Concèntric Edigsa |
|
| Influències | Bob Dylan Frank Zappa |
|
| Artistes relacionats | Grup de Folk Pau i Jordi Jaume Sisa Pep Laguarda Pastora |
|
| Lloc web oficial | PauRiba.com | |
|
|
||
| guitarra elèctrica | ||
Pau Riba (Palma, 1948) és un artista i escriptor polifacètic[1], reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a finals de la dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total»: la peça més destacable n'és el disc doble Dioptria (sic), que va ser escollit millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.
Riba té cinc fills de quatre dones diferents -dos d'ells, Pauet i Caïm, també músics- i actualment viu a Tiana (el Maresme).
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Descendent d'una família burgesa, nét del diputat i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna i del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna, Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador...
Anys 60 [modifica]
El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència estèticomusical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un col·lectiu amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.
El concert dut a terme pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona el maig del 68 es va convertir en la referència d'un moviment emergent que va aconseguir arribar a canviar costums sexuals, culturals i vitals de tota la societat catalana i, posteriorment, espanyola. Noia de porcellana, del mateix any, va ser el preludi de la seva obra de referència: Dioptria, un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971 en sengles lliuraments i considerat el primer disc de rock en català. Aquest disc es va presentar per l'editora amb la coberta d'un album doble, però amb un sol disc, el grafisme és totalment de Pau Riba i assoleix un nivell gràfic formidable i trencador que el fa doblement estimable i significatiu. Aquest treball és el retrat de la revolució hippy i de la influència de l'àcid i del haixix. Pel que fa als continguts, Dioptria és una crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista entesa com a cèl·lula bàsica de la societat. Pau Riba canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés.
Anys 70 [modifica]
L'any 1971 es va establir a la Formentera durant l'eclosió hippie, on vivia a una casa sense electricitat ni aigua corrent on van néixer els seus dos primers fills de la llavors companya seva Mercè Pastor: Pau (al qual va dedicat Jo, la donya i el gripau, enregistrat allí a l'aire lliure)[2] i Caïm; l'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, entre els enregistraments a Madrid dels LPs Electròccid àccid alquimístic xoc i Licors va participar en el primer Canet Rock: se'l pot veure en la pel·lícula homònima de Francesc Bellmunt quan interpreta Colós, drogat i mig despullat, en una actuació mítica.
Anys 80 [modifica]
Al llarg de la dècada dels 80, a més de participar en diverses pel·lícules va col·laborar, entre altres, en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico i va publicar la novel·la Ena i l'assaig sociopolític La gran corrida (sic); també va treure els LPs Amarga crisi i Transnarcís, on proposava l'estètica «trans» i llençava un manifest «en favor de la transcançó i en contra del tancament cultural i la normalització lingüística».
Anys 90 [modifica]
Els anys 90, a banda de participar en algunes pel·lícules més i seguir col·laborant en alguns periòdics i televisions (el 1992 va dirigir i presentar el programa Trif tong en TV3 i, a l'any següent, Daguerreotips en Canal 33) va projectar i dissenyar diversos esdeveniments i espectacles relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona, l'Expo de Sevilla i altres efemèrides (com la celebració dels 25 anys del Grup de Folk o l'acte de col·locació de la primera pedra per la reconstrucció del Liceu, incendiat l'any 1994), va reprendre l'activitat musical amb el CD Disc dur, va musicar uns quants poemes dels seus avis, recopilats en De riba a riba, col·laborà amb els seus fills Pauet i Caïm (el trio Pastora) en l'espectacle Ribaibal i, més tard, en Cosmossoma (un compacte amb el qual s'inicià com a autoeditor) i Astarot Universdherba, un altre CD tancat hermèticament en una llauna de conserves on hi ha l'actuació en directe amb el grup Perucho's al festival Canet Rock 77 i altres efectes relacionats.
L'any 1993 l'editorial La Magrana va editar una biografia seva; pel Sant Jordi de l'any 1997, l'editorial Proa li edità Lletrarada (un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, algunes d'inèdites, i l'any 1998 va publicar Al·lolàlia, un recull de curiositats lingüístiques.
Segle XXI [modifica]
L'any 2001 va destrossar a Felanitx un mural de Barceló amb el consentiment de l'autor, per tal d'impedir que passàs a mans municipals. Va treure també el disc Nadadales, encartat en el llibre Jisàs de Netzerit (o capítol zero de la guerra de les galàxies), que es convertiria en un espectacle de sàtira políticosocial que d'aleshores ençà es repeteix cada any per Nadal, degudament actualitzada. També va col·laborar amb Albert Pla al disc Anem a dormir?. L'any 2006 es va interpretar a ell mateix en la pel·lícula sobre Puig Antich. També va protagonitzar la pel·lícula documental autobiogràfica Deixa'm en Pau. Dioptria va ser objecte d'un homenatge. A més, va oferir quatre concerts amb la Banda dels Lladres, encapçalada per Jaume Pla (Mazoni). L'any 2008 es va editar el seu disc Virus laics. L'any 2009 fou declarat persona non-grata pels Castellers de Barcelona, acusat de fer caure un castell durant l'espectacle Copulacció.[3] El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om[4]
Discografia [modifica]
| data | títol | segell | comentaris |
|---|---|---|---|
| 1967 | Taxista | Concèntric | EP |
| 1967 | El Nadal no té 20 anys | Concèntric | EP de Pau i Jordi amb Maria Amèlia Pedrerol, Llach i la Bonet |
| 1968 | En Pere Gallerí | Concèntric | un altre EP junt amb Jordi Batiste |
| 1968 | Noia de porcellana | Concèntric | EP |
| 1968 | Folk-2 | Als 4 Vents | junt amb Batiste i la resta de membres del Grup de Folk |
| 1969 | Miniatures | EP amb Sisa, Cachas i Albert Batiste | |
| 1970 | Dioptria | primera part de la seva obra cabdal | |
| 1970 | Ars eròtica | Concèntric | senzill promocional |
| 1970 | Mareta Bufona | Concèntric | senzill promocional |
| 1971 | Dioptria II | Concèntric | segona part del Dioptria |
| 1971 | Jo, la donya i el gripau | Edigsa | enregistrat a l'aire lliure a Formentera |
| 1972 | El rei de Xauxa | senzill | |
| 1972 | L'home estàtic | Concèntric | senzill |
| 1975 | Electròccid àccid alquimístic xoc | Movieplay | publicat en la Sèrie Gong |
| 1977 | Licors | Movieplay | publicat en la Sèrie Gong |
| 1979 | Rollo roc | Edigsa | senzill |
| 1981 | Amarga Crisi | Edigsa | |
| 1986 | Transnarcís | l'Eixample | LP doble de 3 cares amb un llibre, llibrets i ampolletes de perfum |
| 1987 | Nadal | l'Eixample | senzill |
| 1993 | Disc Dur | On the Rocks | |
| 1994 | De Riba a Riba | Taller de Músics | publicat dins La Col·lecció del Taller (número 7) |
| 1997 | Cosmossoma | Nuevos Medios | |
| 1998 | Astarot Universdherba | G3G | edició del concert experimental del Canet Roc 77 amb Perucho's |
| 1999 | Joguines d'època i capses de mistos | PICAP | |
| 2001 | Nadadales | Columna Edicions | |
| 2008 | Virus laics | Matriu/Matràs AC |
Llibres [modifica]
| data | títol | editorial | lloc | comentaris |
|---|---|---|---|---|
| 1968 | Cançons i poemes | Les Hores Extres | Barcelona | dues-centes seixanta-vuit pàgines i pròleg de Raimon |
| 1976 | Graficolorància | Pastanaga Editors | Barcelona | cent seixanta-quatre pàgines i pròleg d'Oriol Tramvia |
| 1981 | Euro Rock | Rowoht | Hamburg | |
| 1985 | Trànsit (prosopopeia de la infància) | Taller d'Aixa | Llampaies | poemes amb il·lustracions i gravats de Mercè Riba |
| 1987 | Ena | Quaderns Crema | Barcelona | novel·la de tres-centes pàgines |
| 1988 | La gran corrida | Quaderns Crema | Barcelona | cent dotze pàgines d'entrevistes |
| 1997 | Lletrarada | Proa | Barcelona | cançons, amb pròleg de Guillamon i epíleg de Cassasses |
| 1998 | Actors gramàtics | matriu/matràs | Barcelona | poesia (amb Jaume Sisa) |
| 1999 | Al·lolàlia | Proa | Barcelona | recull d'articles amb pròleg de Màrius Serra |
| 2001 | Jisàs de Netzerit | Columna | Barcelona | llibre-disc amb il·lustracions de Max i Pere Joan |
| 2006 | Nosaltres els terroristes | matriu/matràs | Barcelona | assaig polític |
| 2006 | Màximes maximalistes | Arola | Tarragona | poesia, amb imatges de Francesc Vidal |
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Entrevista en el Club
- ↑ Martín, Ricard. «Pau, la donya i el gripau». Diari Ara [Barcelona], núm.357, 22/11/2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Notícia al portal 3cat24.cat
- ↑ Blog de "El Convidat"
Enllaços externs [modifica]
- PauRiba.com web oficial amb biografia, discografia i obra
- Pau Riba i Romeva a MySpace
- Discografia i lletres de Pau Riba
