Iconoclàstia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols. Usualment, una iconoclàstia és motivada per raons religioses o polítiques. Les persones que s'involucren en una iconoclàstia són anomenades iconoclastes. Etimològicament, iconoclasta es refereix a qui destrossa icones, és a dir, pintures o escultures sagrades.

En llenguatge col·loquial, s'utilitza també per a referir-se a aquella persona que va contra corrent i el comportament de la qual és contrari als ideals, normes o models de la societat actual o a l'autoritat de mestres dintre d'aquesta, sense que impliqui una connotació negativa de la seva figura.

Història[modifica | modifica el codi]

Els moviments iconoclastes acostumen a tenir la finalitat d'acabar, entre la població, amb els ritus o adoracions paganes que romanguin disfressats en la religió dominant. Els moviments més intensos a favor dels iconoclastes s'han donat en el cristianisme bizantí i en l’islam. La iconoclàstia és un fenomen que pot aparèixer en diferents religions, però acostumen a ser el resultat de disputes entre faccions d'una mateixa religió.

Iconoclastes en l'àmbit bizantí[modifica | modifica el codi]

L'emperador Lleó III va manar destruir tota representació cristiana de figures religioses o de l'evangeli, especialment tots els Sants, el 730. El seu fill, Constantí V (741-775) va heretar un greu enfrontament entre una població que majoritàriament estava a favor de l'ús d'imatges i la postura oficial, que finalment es va imposar per les armes. Després del segon concili de Nicea el 787 es va afirmar la veneració d'icones, basant-se en l'encarnació de Jesucrist en home. L'emperador Lleó V (813-820) va instaurar un segon període de lluites el 813 que va continuar pels seus succesors fins a l'emperador Teòfil. En morir aquest, la seva esposa Teodora va mobilitzar els partidaris de la iconodulia i va proclamar la restauració d'icones el 843.

Iconoclastes en l'àmbit islàmic[modifica | modifica el codi]

Els musulmans tenen la prohibició de representar figures humanes en les mesquites, no la prohibició general de l'ús de la figura humana.

Iconoclastes en l'àmbit protestant[modifica | modifica el codi]

Alguns protestants clamen per la destrucció de l'art catòlic acusant-lo d'idolatria (o culte a les imatges), degut al fet que els seguidors d'aquests corrents solament creuen en el Déu totpoderós i vivent com a única deïtat veritable.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iconoclàstia