Epifani I de Constància

sant Epifani I de Constància, o
de Salamina

Icona amb el sant, del Kosovo
bisbe, Pare de l'Església
Nom secular	Ἐπιφάνιος (Epifánios)
Naixement	ca. 315 Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin (Palestina)
Defunció	403 Al mar, camí de Palestina a Xipre
Commemoració en	Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme
Canonització	Antiga
Festivitat	12 de maig
Fets destacables	Bisbe de Constància (Salamina de Xipre)
Iconografia	Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneïnt amb la mà dreta

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia

Epifani, en grec Ἐπιφάνιος (Epifánios) fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) a la primera meitat del segle IV de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.

Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος (Pentaglossos). Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígens i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.

El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígens. Epifani va anar a Constantinoble a portar les noticies i va interferir en el govern de la seu de Joan Crisòstom, amb el que va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.

Obra escrita

Les obres que es conserven són:

• Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
• Panarium, contra les heretgies
• Un epítom anomenat Anacephalaeosis
• De Ponderibus et Mensuris liber
• Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifani I de Constància