Neil Harbisson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neil Harbisson

Neil Harbisson
Nom de naixement Neil Harbisson
Naixement 27 de juliol de 1982
Londres
Nacionalitat Irlandès, Britànic, Català
Art Pintura, Música, Teatre, Performance, Cibernètica
Educació Dartington College of Arts, New York Institute of Photography
Moviment Cibernètica
Obres destacades Retrats Sonors, Partitures de Color, Pianoborg Concerto
Premis Submerge 2004, Europrix 2004, Beca IUA Phonos 2009

Neil Harbisson (Londres, 27 de juliol de 1982) és un artista visual i compositor irlandès-britànic-català. És el primer ciborg del món reconegut per un govern.[1] Harbisson té acromatòpsia, una condició hereditària de la visió que des de naixement l'obliga a veure el món en blanc i negre. Des dels 20 anys porta instal·lat un eyeborg al cap per interpretar els colors.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Neil Harbisson neix a Londres el 27 de juliol de 1982. Fill de pare irlandès i de mare catalana, creix i viu a Mataró, on estudia piano i belles arts. És deixeble del mestre i compositor Enric Torra i Pòrtulas, de la pianista i compositora Conxita Prim i de la compositora Isabel Medina i Cantón. Als 16 anys estudia batxillerat artístic a l'Institut Alexandre Satorras on degut a la seva particularitat visual, li permeten utilitzar exclusivament els colors blanc, negre i gris als seus treballs.

Als 18 anys, poc després d'encapçalar una campanya per a salvar arbres centenaris de la seva ciutat,[3] es trasllada a Dublín (Irlanda) on continua amb els seus estudis de piano a Waltons' School of Music. L'any següent és acceptat a Dartington College of Arts (Anglaterra) on estudia composició i piano. És deixeble del compositor experimental anglès Frank Denyer i del pianista manc John Railton. Durant els seus estudis a Anglaterra coneix a Adam Montandon, un recent llicenciat en cibernètica de la Universitat de Plymouth. Els dos universitaris treballen conjuntament en la creació de l'eyeborg, un sistema cibernètic que Harbisson s'instal·la al cap per a poder percebre els colors a través de sons.

Als 21 anys, Harbisson es converteix en el primer home cibernètic reconegut oficialment per un govern després d'insistir i presentar diverses sol·licituds a l'oficina de passaports britànica perquè li reconeguin l'aparell que porta al cap com una part més del seu cos i com a part de la seva imatge.[4] El reconeixement oficial li permet aparèixer a la fotografia del seu passaport amb l'aparell electrònic. Actualment no pot veure colors, però els pot interpretar amb notes musicals mitjançant una pròtesi que no es treu mai del cap i que considera part del seu cos i extensió dels seus sentits.

L'eyeborg[modifica | modifica el codi]

Article principal: Eyeborg

L'invent consisteix en un sensor que Harbisson porta al costat del seu ull i que enfoca a la direcció cap on mira. El sensor envia tot el que percep a un ordinador portàtil que porta penjat a l'esquena. A partir d'aquí, el programa informàtic converteix les ones electromagnètiques de la llum en freqüències, que són les notes musicals que ell pot interpretar com una escala de colors.[5] L'invent fou possible gràcies als coneixements de cibernètica del britànic Adam Montandon, a qui va conèixer a la seva universitat i amb qui es posà en contacte per explicar-li la seva particularitat visual. El treball conjunt dels dos universitaris fou reconegut amb el prestigiós premi europeu del festival Europrix Multimedia Top Talent Award[6] celebrat a Viena el 2004. El projecte va guanyar el primer premi d'aquest certamen d'entre 400 participants de 28 països diferents. D'ençà que van ser premiats, han fet presentacions del nou sistema i del funcionament de l'aparell a diversos festivals europeus.

Sonocromatisme / Sonocromatòpsia[modifica | modifica el codi]

El sonocromatisme o la sonocromatòpsia (sono- llatí: so, chromat grec: color + -opsia grec: condició visual) és un terme que Harbisson utilitza per definir la seva nova condició. Harbisson explica que "acromatòpsia" ja no pot definir la seva condició, perquè els acromatòpsics no poden percebre ni distingir els colors. També explica que "sinestèsia" no defineix amb precisió el seu estat perque la sinestèsia és una condició involuntària i subjectiva, la relació entre el color i el so varia depenent de cada persona, quan en canvi el sonocromatisme és un extra sentit adquirit voluntàriament que relaciona el color amb el so de forma objetiva.

Fundació Cyborg[modifica | modifica el codi]

L'any 2010, Neil Harbisson i Moon Ribas van crear la Cyborg Foundation, una organització internacional per a ajudar als humans a convertir-se en ciborgs.[7] La fundació va ser creada com a resposta a la multitud de cartes y correus electrònics rebuts de persones interesades en convertir-se en ciborg.[8] Els principals objetius de la fundació són eixamplar els sentits i les capacitats humanes creant i aplicant extensions cibernètiques en el cos humà, promoure l'ús de la cibernètica en events culturals i defensar els drets dels ciborgs.[9] El 2010, la fundació, establerta a Mataró (Barcelona), fou guardonada amb el Premi Cre@tic atorgat per Tecnocampus Mataró.[10]


Obres[modifica | modifica el codi]

Art[modifica | modifica el codi]

Neil Harbisson creant un retrat sonor de James Cameron (Hollywood 2013)

Abans que l'eyeborg entrés a la seva vida, les seves obres eren totes en blanc i negre. L'eyeborg va obrir un nou ventall de pintures de colors. La seva primera exposició d'obres en color va ser al Port Eliot Festival (Anglaterra 2004) seguit per altres exposicions a la Bankside Gallery de Londres, Submerge Festival (Bristol), Ignition (Penzance), Museumsquartier (Viena) i a la galeria del Royal College of Art (Londres).

El 2007 Harbisson va viatjar en autostop per tot Europa per a trobar els colors principals de les capitals,[11] visitant més de 50 països, així com diferents ciutats de la Gran Bretanya.[12] Amb el seu ull cibernètic va escanejar cada capital fins a ser capaç de representar cada ciutat amb els dos tons principals percebuts.[13] A Mònaco, varen ser atzur i salmó, a Lisboa el groc clar i el turquesa, i a Andorra la Vella el color verd fosc i fúcsia.[14] Sota el títol "Capital Colors of Europe" Harbisson ha exposat els colors de cada capital a diverses galeries europees[15] entre elles Espanya, Alemanya, Andorra, Regne Unit, i Croàcia.[16]

L'eyeborg no només li permet percebre i pintar en color, també significa que sons quotidians, com ara els tons telefònics o la música, s'associen amb els colors.[17] Color Scores (Partitures de Color) són una sèrie de quadres on Harbisson transforma a color les 100 primeres notes de peces musicals conegudes.[18]

Sound Portraits (Retrats Sonors) són retrats de persones que Harbisson crea quan escolta els colors de cares. Cada cara crea un acord de diferents microtons en funció dels seus colors. Per a crear un retrat sonor Harbisson necessita estar davant de la persona i apuntar les diferents parts de la cara amb el seu ull electrònic, després escriu les diferents notes en un pentagrama especial de 360 línies. Harbisson explica que no pot fer servir fotografies per a crear aquests retrats, ja que els colors no són els mateixos a les fotos que en viu. Des de 2005 ha creat retrats sonors del Príncep Carles del Regne Unit, Antoni Tàpies, Leonardo DiCaprio i Woody Allen, entre altres.[19]

Música[modifica | modifica el codi]

El piano ha estat l'instrument de'n Neil des de petit, gravitant cap a ell amb tota naturalitat, ja que odiaba l'existència del color. "Era un instrument blanc i negre, perfecte per mi." Era inevitable que la seva primera composició després de convertir-se en ciborg fos un matrimoni entre pintura i música. En el seu Concert per a Piano nº 1, estrenada a Dartington College of Arts el 2004, en Neil va pintr literalment un piano de cua Steinway & Sons, fent servir els colores com a notes. Amb la seva composició següent, el Concert Pianoborg, el piano estava "preparat", adjuntant un equip a la part inferior i el sensor de l'eyeborg situat sobre les tecles. Quan es mostrava un color al sensor, l'equip captava la freqüència i la transmetia al piano fent sonar la nota corresponent. "El piano estava tocant el pianista, que és el que volia aconseguir".[20]

Les seves primeres col·laboracions van ser amb la violinista de Amiina y cantant islandesa María Huld Markan Sigfúsdóttir (casada amb Kjartan Sveinsson, teclista de Sigur Rós), a les seves actuacions la Maria feia servir un ordinador i un micròfon per cantar les freqüències microtonals dels colors que en Neil feia servir mentres pintava quadres en directe a l'escenario.[21] Les seves primeres actuacions varen ser el 2004 a Ariel Centre (Totnes, Regne Unit) i a Plymouth Guildhall (Regne Unit) el 2005.

Des de 2008 Harbisson ha col·laborat amb l'artista i músic català Pau Riba, amb qui comparteix el mateix interès en cyborgs.[22] El seu primer concert va ser el 2008 a la Sala Luz de Gas (Barcelona), seguida per altres actuacions a Barcelona,[23] Girona i Mataró.[24] Un dels seus projectes recents és Avigrama (Avi- Llatí: ave. -grama Grec: quelcom escrit, dibuixat o gravat) una estructura de 12 cordes, una per cada semitò de l'octava, instal·lat a la teulada d'una masia. La instal·lació es grava les 24 hores del dia i es deixa que la partitura es creï en funció d'on es col·loquen els ocells.[25]

Cites[modifica | modifica el codi]

"La màgia dels ous és que són com caixetes de música, si les obres hi trobes un fa sostingut"[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. *Tibballs, Geoff. Ripley's Believe it or not! p.61 (Nova York 2006) ISBN 978-1-893951-12-9
  2. Entrevista a Neil Harbisson a la revista científica Quo «www.quo.orange.es». [Enllaç no actiu]
  3. Article del diari El Punt«Els arbres de la plaça de Santa Maria de Mataró no es tallaran. Mataró».
  4. Reportatge televisiu sobre Neil Harbisson a Telecinco /dn_5126.htm
  5. Reportatge televisiu de la BBC sobre Harbisson «BBC - Devon Features - New device helps people with colour blindness».
  6. Europrix Multimedia Top Talent Award
  7. Redacción "Una fundación se dedica a convertir humanos en ciborgs" El Comercio (Peru), 1 de març de 2011.
  8. Rottenschlage, Andreas "The Sound of the Cyborg" The Red Bulletin, 1 de març de 2011.
  9. Calls, Albert "“Les noves tecnologies seran part del nostre cos i extensió del cervell”" La Tribuna, 3 de enero de 2011.
  10. Martínez, Ll. "La Fundació Cyborg s'endú el primer premi dels Cre@tic", Avui, 20 de novembre de 2010
  11. Marković, Stjepan. "Prvi sluzbeni covjek kiborg cuje trideset i sest boja" 24 sata (Croacia) pp.12-13, 17 de desembre de 2007
  12. Brooks, Richard. "Colour-blind artist learns to paint by hearing", The Sunday Times, 24 de febrer de 2008.
  13. Dee, Michael. "Neil Harbisson - en kunstnerisk kyborg", Kunst for alle, p.32-35 Issue 3, 2009.
  14. Bojka "Katalonci "čudnim zvukovima" odredili boju Zagreba" Lupiga, 29 de novembre de 2007.
  15. Marković, Stjepan. "Kiborg iz Engleske u Zagrebu 'slusao' boje"] 24 sata Promotivni Primjerak Portada, 17 desembre 2007
  16. "Zivi sa zicama na vrhu glave"] 24 sata (Croatia) Portada, 17 de desembre de 2007
  17. Pearce, Marcus. "The vision thing: Art and illusion", The Guardian, 22 de setembre de 2008.
  18. Jarque, Miquel "L'art de pintar els sons", Catalunya Ràdio, 8 de maig de 2010.
  19. Bergós, Mónica "El primer 'cyborg'", El Correo, 15 Maig 2010.
  20. Woodcock, Jo. "Cyborg student, the first at Dartington", Life After Dartington, pàgina 10, Exemplar 26, Estiu 2005.
  21. "Carne Cruda","Radio Nacional de España", 2 Juny 2010.
  22. Putx, Donat. "Mi madre es un cyborg", La Vanguardia, 28 gener 2009.
  23. Tramullas, Gemma. "Pau Riba invita a disfrutar de un orgasmo folclórico", El Periódico, 27 Setembre 2009.
  24. Bueno, Vern "Una performance porta 99 nous el dia 9 del 9, de 9 del matí a 9 de la nit", Capgròs, 08 de setembre de 2009.
  25. "Tres artistes locals i Pau Riba creen una instal·lació a les Cinc Sènies", Capgròs, 22 d'abril de 2010.
  26. "Òpera en Texans","Televisió de Catalunya", 22 Abril 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neil Harbisson