Neil Harbisson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neil Harbisson
Neil Harbisson cyborgist.jpg
Neil Harbisson
Naixement Neil Harbisson
27 de juliol de 1982[1]
Londres
Nacionalitat Irlandès[2] Britànic[3] Català
Educació Dartington College of Arts, New York Institute of Photography
Activitat professional
Art Art Contemporàni, Música Electrònica
Moviment Ciborguisme
Guardons

2014Medalla d'Or, Bram Stoker Gold Medal[4]
Trinity College, Dublin

2013Focus Forward Grand Jury Award[5]
Festival de cinema de Sundance, USA

2010Premi Cre@tic[6]
Tecnocampus Mataro

2009Beca Phonos[7]
Universitat Pompeu Fabra

2005Millor Història[8]
Research TV, Regne Unit

2004Europrix Multimedia Award[9]
Vienna, Austria

2004Premi Nacional de Innovació
Submerge, Bristol (Regne Unit)

2001Premio a la Creación Escènica[10]
IMAC Mataró

Neil Harbisson (*Londres, 27 de juliol de 1982)[11] es un artista contemporàni i activista cíborg britànic i irlandès amb residència a Nova York.[12] És la primera persona del món reconeguda com a cíborg per un govern i la primera persona amb una antena implantada al cap.[13] L'antena, co-creada per ell mateix, li permet escoltar els colors i percebre colors invisibles com els infrarojos i els ultravioletes així com rebre imatges, vídeos, música o trucades telefòniques directament al seu cap des d'aparells externs com mòbils o satèlits.[14]Des de 2004, els mèdis de comunicació l'han descrit com el primer cíborg del món[15] o el primer artista cíborg de la història[16] per expressar-se artísticament a partir d'un nou sentit creat a partir de la unió permanent entre el seu cervell i la cibernètica. És cofundador de la Cyborg Foundation, una organització internacional dedicada a ajudar els humans a convertir-se en cíborgs, a promoure el ciborguisme com a moviment artístic i a defensar els drets dels cíborgs.[17] Va estudiar composició musical experimental a Dartington College of Arts (Anglaterra) i fotografía digital a la New York Institute of Photography.[18]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Neil Harbisson va néixer a Londres el 27 de juliol de 1982. Fill de pare irlandès i de mare catalano-alemanya, va créixer i viure a Mataró, on va estudiar piano i belles arts. Als 16 anys, tot i ser daltònic acromàtic, va decidir estudiar batxillerat artístic a l'Institut Alexandre Satorras on se li va concedir el permís per utilitzar exclusivament els colors blanc, negre i gris als seus treballs i a la selectivitat.

Als 18 anys, poc després d'encapçalar una campanya per a salvar uns arbres centenaris situats a la Plaça Santa Maria de Mataró,[19] es va traslladar a Dublín on va continuar amb els seus estudis de piano. L'any següent va ser acceptat a Dartington College of Arts (Anglaterra) on va estudiar composició i piano. Durant els seus estudis a Anglaterra va conèixer a Adam Montandon, un recent llicenciat en cibernètica de la Universitat de Plymouth. Els dos universitaris van treballar conjuntament en la creació d'un sistema cibernètic per a poder escoltar les freqüències dels colors. Harbisson va decidir convertir el sistema en una antena i va implantar-se-la al cap.

Als 21 anys, Harbisson es va convertir en el primera persona reconeguda oficialment com a cíborg per un govern després d'insistir i presentar diverses sol·licituds a l'oficina de passaports britànica perquè li reconeguéssin l'antena que porta implantada al cap com una part més del seu cos i com a part de la seva imatge.[20] El reconeixement oficial li permet aparèixer a la fotografia del seu passaport amb l'antena.

Antena Cíbernètica[modifica | modifica el codi]

L'antena que Harbisson porta instalada de forma permanent al seu cap des de 2004, està osteointegrada dins el seu crani i surt des del seu os occipital. L'antena li permet escoltar les freqüències de llum visibles i invisibles com ara infrarojos i ultravioletes. L'implant també conté conneció a internet, fet que li permet rebre colors des de satèl·lits o des de càmeres externes, així com rebre trucades de telèfon directament al crani. L'antena consta de 4 implants diferents: dos implants d'antena, un de vibració / so i un implant Bluetooth que li permet connectar-se a internet.[21] Hi ha 5 persones al món, una a cada continent, amb dret a enviar-li imatges, sons o vídeos directament al cap.[22] La primera persona a trucar el seu cap va ser la comediant i presentadora de televisió nord-americana Ruby Wax.[23] La primera demostració pública de l'enviament d'una imatge directament al seu crani va ser vist en directe per milers d'espectadors al programa The Stream del canal Al Jazeera. La imatge enviada des de Nova York pel model nord-americà Isaac Dean Weber, va ser rebuda i identificada per Harbisson com una cara.[24]

La creació de l'antena es va iniciar la tardor de 2003 a Dartington College of Arts quan Harbisson va assistir a una xerrada sobre cibernètica donada per Adam Montandon, un estudiant de la Universitat de Plymouth. Al final de la xerrada, Harbisson li va suggerir la idea de iniciar una projecte junts.[25] Això es va convertir en un projecte per desenvolupar un sensor que tranposés les freqüències de color a freqüències de so.[26] En Neil va aprendre a descodificar el so de cada color i va decidir implantar-se l'antena. El 2004, el projecte va guanyar el premi europeu Europrix (Viena) i un Premi a la Innovació (Submerge, Bristol). Peter Kese, va actualitzar el sensor de Harbisson a 360 microtons diferents i va afegir diferents nivells de volum en funció dels nivells de saturació.[27] Matias Lizana, de la Universitat Politècnica de Catalunya, va desenvolupar el programari del sensor a un xip més petit.[28] L'implant de l'antena va ser rebutjat pels comitès de bioètica, però tot i així l'antena va ser implantada per un equip de metges anònims.[29]

Al maig de 2011 l'antena va ser malmesa per policies que creien que Harbisson els havia estat filmant durant una manifestació a la Plaça de Catalunya.[30][31] Harbisson va presentar una denúncia com agressió física, ja que considera que l'antena es un òrgan del seu cos.[32]

Sonocromatisme / Sonocromatòpsia[modifica | modifica el codi]

El sonocromatisme o la sonocromatòpsia (sono- llatí: so, chromat grec: color + -opsia grec: condició visual) és un terme que Harbisson utilitza per a definir el seu nou "sisè sentit". Harbisson explica que sinestèsia no defineix amb precisió el seu estat perquè la sinestèsia és una condició involuntària i subjectiva, la relació entre el color i el so varia depenent de cada persona, quan en canvi el sonocromatisme és un extra sentit adquirit voluntàriament que relaciona el color amb el so de forma objectiva.

Fundació Cyborg[modifica | modifica el codi]

L'any 2010, Neil Harbisson i Moon Ribas van crear la Cyborg Foundation, una organització internacional per a ajudar als humans a convertir-se en cíborgs.[33] La fundació va ser creada com a resposta a la multitud de cartes i correus electrònics rebuts de persones interessades en convertir-se en cíborg.[34] Els principals objectius de la fundació són eixamplar els sentits i la percepció humana creant i aplicant cibernètica en el cos, promoure el ciborguisme com a moviment artístic i defensar els drets dels cíborgs.[35] El 2010, la fundació, creada a Mataró amb seu actual a Londres, fou guardonada amb el Premi Cre@tic atorgat per Tecnocampus Mataró.[36]

Obres[modifica | modifica el codi]

Art[modifica | modifica el codi]

Neil Harbisson dirigint un concert de color at Palau de la Musica Catalana, Barcelona (2014).[37]

L'obra de Harbisson ha estat qualificada, juntament amb l'obra de Yoko Ono i Marina Abramovic, com una de les 10 performances més xocants de la història.[38] Harbisson defineix la seva obra com l'art d'expressar-se artísticament a través d'un nou sentit creat a partir de la unió entre el seu cos i la cibernètica. Considera la creació, exploració i la implantació de nous sentits o d'extencions sensorials al cos com un art i com un moviment artístic en si; el "ciborguisme".[39]

Harbisson ha exposat durant la 54ena Biennal de Venècia[40] a Giudecca 795 Contemporary Art Gallery,[41] al Barbican Centre de Londres, a l'American Visionary Art Museum de Baltimore (Estats Units), a Pioneer Works de Nova York, a la Bankside Gallery de Londres, a la Royal College of Art Gallery de Londres, al Centre d'Art Santa Mònica,[42] a Can Manyé (Alella),[43] i a la Galeria Tramart de Barcelona entre altres.[44]

El 2007 Harbisson va viatjar en autostop per tot Europa per a trobar els colors principals de les capitals,[45] visitant més de 50 països, així com diferents ciutats de la Gran Bretanya.[46] Amb el seu ull cibernètic va escanejar cada capital fins a ser capaç de representar cada ciutat amb els dos tons principals percebuts.[47] A Mònaco, varen ser atzur i salmó, a Lisboa el groc clar i el turquesa, i a Andorra la Vella el color verd fosc i fúcsia.[48] Sota el títol "Capital Colors of Europe" Harbisson ha exposat els colors de cada capital a diverses galeries europees[49] entre elles Espanya, Alemanya, Andorra, Regne Unit, i Croàcia.[50]

L'eyeborg no només li permet percebre i pintar en color, també significa que sons quotidians, com ara els tons telefònics o la música, s'associen amb els colors.[51] Color Scores (Partitures de Color) són una sèrie de quadres on Harbisson transforma a color les 100 primeres notes de peces musicals conegudes.[52]

Sound Portraits (Retrats Sonors) són retrats de persones que Harbisson crea quan escolta els colors de cares. Cada cara crea un acord de diferents microtons en funció dels seus colors. Per a crear un retrat sonor Harbisson necessita estar davant de la persona i apuntar les diferents parts de la cara amb el seu ull electrònic, després escriu les diferents notes en un pentagrama especial de 360 línies. Harbisson explica que no pot fer servir fotografies per a crear aquests retrats, ja que els colors no són els mateixos a les fotos que en viu. Des de 2005 ha creat retrats sonors del Príncep Carles del Regne Unit, Antoni Tàpies, Leonardo DiCaprio i Woody Allen, entre altres.[53]

Música[modifica | modifica el codi]

El piano ha estat l'instrument d'en Neil des de petit, gravitant cap a ell amb tota naturalitat, ja que odiava l'existència del color. "Era un instrument blanc i negre, perfecte per mi." Era inevitable que la seva primera composició després de convertir-se en ciborg fos un matrimoni entre pintura i música. En el seu Concert per a Piano nº 1, estrenada a Dartington College of Arts el 2004, en Neil va pintar literalment un piano de cua Steinway & Sons, fent servir els colors com a notes. Amb la seva composició següent, el Concert Pianoborg, el piano estava "preparat", adjuntant un equip a la part inferior i el sensor de l'eyeborg situat sobre les tecles. Quan es mostrava un color al sensor, l'equip captava la freqüència i la transmetia al piano fent sonar la nota corresponent. "El piano estava tocant el pianista, que és el que volia aconseguir".[54]

Les seves primeres col·laboracions van ser amb la violinista de Amiina y cantant islandesa María Huld Markan Sigfúsdóttir (casada amb Kjartan Sveinsson, teclista de Sigur Rós), a les seves actuacions la Maria feia servir un ordinador i un micròfon per cantar les freqüències microtonals dels colors que en Neil feia servir mentre pintava quadres en directe a l'escenari.[55] Les seves primeres actuacions varen ser el 2004 a Ariel Centre (Totnes, Regne Unit) i a Plymouth Guildhall (Regne Unit) el 2005.

Des de 2008 Harbisson ha col·laborat amb l'artista i músic català Pau Riba, amb qui comparteix el mateix interès en cyborgs.[56] El seu primer concert va ser el 2008 a la Sala Luz de Gas (Barcelona), seguida per altres actuacions a Barcelona,[57] Girona i Mataró.[58] Un dels seus projectes recents és Avigrama (Avi- Llatí: ave. -grama Grec: quelcom escrit, dibuixat o gravat) una estructura de 12 cordes, una per cada semitò de l'octava, instal·lat a la teulada d'una masia. La instal·lació es grava les 24 hores del dia i es deixa que la partitura es creï en funció d'on es col·loquen els ocells.[59]

Cites[modifica | modifica el codi]

"La màgia dels ous és que són com caixetes de música, si les obres hi trobes un fa sostingut"[60]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Registre El Maresme Issue 224, Summer 1982.
  2. Colourblind artist wants cyborg eye in his Irish passport, Belfast Telegraph, 15 May 2012.
  3. Neil's the first UK cyborg – official. It says so on his passport, Totnes Times, 1 December 2004.
  4. Fionn McGorry "Human cyborg visits TCD", Trinity News, 11 October 2014
  5. Geli, Carles "Un documental catalán, premiado en Sundance", El País, 27 January 2013.
  6. "La Fundació Cyborg s'endú el primer premi dels Cre@tic", El Punt, 20 de noviembre de 2010.
  7. "Becas Phonos"
  8. "Cyborgs and Stem Cells triumph in research movie oscars", AIB News Archive, 26 d'abril de 2006
  9. "Europrix Multimedia Awards 2004"
  10. "Cesc Gelabert, Oriol Broggi i Clara Segura, a la temporada del Monumental", Capgròs, 27 de agosto de 2010.
  11. Registre El Maresme Número 224, Estiu 1982
  12. CNN [1], CNN, 3 de gener 2015
  13. * Tibballs, Geoff. Ripley's Believe it or not! p.61 (USA 2006) ISBN 978-1-893951-12-9
  14. Entrevista a Neil Harbisson en la revista científica Quo [2]
  15. Radnedge, Aidan. "World's first cyborg", MetroPlantilla:Disambiguation needed, 2 de desembre 2004.
  16. Jeffries, Stuart "Neil Harbisson, the world's first cyborg artist", The Guardian, 5 Maig 2014
  17. García, F.C. "Nace una fundación dedicada a convertir humanos en ciborgs", La Vanguardia, 1 de març de 2011.
  18. "Neil Harbisson, Moon Ribas" Revista Antic Teatre p.52-53, desembre 2010
  19. Article del diari El Punt«Els arbres de la plaça de Santa Maria de Mataró no es tallaran. Mataró».
  20. Reportatge televisiu sobre Neil Harbisson a Telecinco /dn_5126.htm
  21. «[name="theguardian.com"/> The Guardian]».
  22. Williams, Alison. «Cyborg Series». Not Impossible Now, 29 octubre 2014.
  23. Shin, Nara. «Cool Hunting: Neil Harbisson». Coolhunting, 5 Maig 2014.
  24. Stream, The. «The World's First Cyborg». Al Jazeera, 27 de novembre 2014.
  25. Nadotti, Cristina. "Daltonici, mondo a colori con l'aiuto di "Eye-borg"", La Repubblica, 31 de maig 2005.
  26. Alfredo M. Ronchi: Eculture: Cultural Content in the Digital Age. Springer (New York, 2009). p.319 ISBN 978-3-540-75273-8
  27. Harbisson, Neil. "Painting by ear" Modern Painters, The International Contemporary Art Magazine pp.70–73. New York, June 2008.
  28. Sanchis, Ima. "La veo en blanco y negro pero la oigo en colores", La Contra de La Vanguardia, 10 de juliol de 2010.
  29. Millás, Juan José. "El Cyborg del Tercer Ojo", El País, 15 de gener de 2012.
  30. BBC News – The man who hears colour
  31. Twitter / @NeilHarbisson: Eyeborg broken by police a ...
  32. Twitter / @NeilHarbisson: Secret police have just br ...
  33. Redacción "Una fundación se dedica a convertir humanos en ciborgs" El Comercio (Peru), 1 de març de 2011.
  34. Rottenschlage, Andreas "The Sound of the Cyborg" The Red Bulletin, 1 de març de 2011.
  35. Calls, Albert "“Les noves tecnologies seran part del nostre cos i extensió del cervell”" La Tribuna, 3 de gener de 2011.
  36. Martínez, Ll. "La Fundació Cyborg s'endú el primer premi dels Cre@tic", Avui, 20 de novembre de 2010
  37. Vodafone "First color conducted concert", Firsts, Gener de 2014
  38. Jones, Jonathan. [http://www.theguardian.com/artanddesign/2013/nov/11/scrotum-top-10-shocking-performance-art "The 10 most shocking performance artworks ever", "The Guardian", 11 November 2013
  39. Editorial Board. "El Artista que escucha los Colores" BBC Mundo 27 de maig de 2010
  40. Editorial Board "Eyeborg" Venice Connected Juny de 2011
  41. Giorcelli, Rosalba. [3] Style.com (Italy), 16 de juny de 2011.
  42. Frisach, Montse "La Música del Món" Avui 30 d'abril de 2012
  43. Pedrico, Marta "Poner color al sonido..." La Vanguardia 7 d'octubre de 2011.
  44. Bosco, Roberta. "El Pintor que oye colores" El País 18 de maig de 2005.
  45. Marković, Stjepan. "Prvi sluzbeni covjek kiborg cuje trideset i sest boja" 24 sata (Croacia) pp.12-13, 17 de desembre de 2007
  46. Brooks, Richard. "Colour-blind artist learns to paint by hearing", The Sunday Times, 24 de febrer de 2008.
  47. Dee, Michael. "Neil Harbisson - en kunstnerisk kyborg", Kunst for alle, p.32-35 Issue 3, 2009.
  48. Bojka "Katalonci "čudnim zvukovima" odredili boju Zagreba" Lupiga, 29 de novembre de 2007.
  49. Marković, Stjepan. "Kiborg iz Engleske u Zagrebu 'slusao' boje"] 24 sata Promotivni Primjerak Portada, 17 de desembre de 2007
  50. "Zivi sa zicama na vrhu glave"] 24 sata (Croatia) Portada, 17 de desembre de 2007
  51. Pearce, Marcus. "The vision thing: Art and illusion", The Guardian, 22 de setembre de 2008.
  52. Jarque, Miquel "L'art de pintar els sons", Catalunya Ràdio, 8 de maig de 2010.
  53. Bergós, Mónica "El primer 'cyborg'", El Correo, 15 Maig 2010.
  54. Woodcock, Jo. "Cyborg student, the first at Dartington", Life After Dartington, pàgina 10, Exemplar 26, Estiu 2005.
  55. "Carne Cruda","Radio Nacional de España", 2 de juny de 2010.
  56. Putx, Donat. "Mi madre es un cyborg", La Vanguardia, 28 de gener de 2009.
  57. Tramullas, Gemma. "Pau Riba invita a disfrutar de un orgasmo folclórico", El Periódico, 27 de setembre de 2009.
  58. Bueno, Vern "Una performance porta 99 nous el dia 9 del 9, de 9 del matí a 9 de la nit", Capgròs, 8 de setembre de 2009.
  59. "Tres artistes locals i Pau Riba creen una instal·lació a les Cinc Sénies", Capgròs, 22 d'abril de 2010.
  60. "Òpera en Texans","Televisió de Catalunya", 22 d'abril de 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neil Harbisson Modifica l'enllaç a Wikidata