Ataràxia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ataràxia (grec antic: ἡ ἀταραξία, jònic: -ιη. En majúscula: Ἀταραξία) és la disposició de l'ànim proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.

Segons Epicur, existeixen dues classes de desigs: naturals i necessaris, relacionats amb la supervivència, i naturals no necessaris que provenen de la cultura, política i vida social. La satisfacció d'aquests primers, és directament el plaer. Per la satisfacció dels segons, només la filosofia permet arribar a l'ataràxia: tranquil·litat espiritual pròpia del savi que distingeix els desigs naturals dels que no ho són i és capaç d'allunyar-se d'allò que és superflu.