Ethos
Ethos és una paraula grega (ἦθος; plurals: ethe , Ethe) que pot ser traduïda de diferents maneres. Algunes possibilitats són 'punt de partida', 'aparèixer', 'inclinació' i a partir d'aquí, 'personalitat'.[1]
De la mateixa arrel grega, la paraula Ethik (ἠθικός), que significa 'teoria de la vida', i de la qual va derivar la paraula ètica.
El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC incorpora la paraula "Ethos", que apareix definida com "Conjunt de trets morals i estètics que conformen el caràcter o la identitat d'una persona o una cultura."[2]
Dins l'art, l'Ethos és l'estatisme emocional, entès com a contrari del Pathos, el dinamisme emocional. L'Ethos forma part del cànon grec des de l'època arcaica a la pre-hel·lenística, sent la seva major expressió l'època clàssica.
L'ethos és també un dels les tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb el pathos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil.
"Ethos", significava inicialment estatge o lloc on habiten els homes i els animals; sembla que va ser el poeta Homer el primer en donar aquesta primera accepció. Posteriorment Aristòtil s'encarrega d'atorgar-li un segon sentit a aquest "ethos", entenent-lo com Hàbit, caràcter o manera de ser que va incorporat a l'home al llarg de la seva existència.
En entendre l'ethos com un hàbit, com una manera de ser, constitueix per a la tradició grega una segona naturalesa. Es tracta d'una creació genuïna i necessària de l'home, ja que aquest des del moment en què s'organitza en societat, sent la necessitat imperiosa de crear regles per regular el seu comportament i permetre modelar així el seu caràcter.
L'ús que s'ha generalitzat en sociologia és el punt de partida de les idees que conformen el caràcter de determinat sistema o escola de pensament. És el lloc o àmbit intel·lectual des d'on es conforma una unitat teòrica.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ethos |
