Sofia (saviesa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Personificació de la saviesa (en grec "Σοφία" o "saviesa") a la Llibreria Celsus Efes, Turquia.

Sofia (del grec Σoφíα, "saviesa") és un terme central en la filosofia hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme ortodox,[1] el cristianisme esotèric, així com en la mística cristiana. La Sofiologia és un concepte filosòfic pel que fa a la saviesa, així com un concepte teològic sobre la saviesa de Déu.[2]

Platonisme[modifica | modifica el codi]

Sofia és una de les quatre virtuts cardinals de Plató. En la seva obra Apologia de Sòcrates explica la defensa de Sòcrates al ser acusat de Sofista.

Filó[modifica | modifica el codi]

Filó d'Alexandria, un escriptor jueu heŀŀlenitzat a Alexandria, va tractar d'harmonitzar la filosofia platònica amb les Escriptures Hebrees. Ell va utilitzar el terme Logos per adoptar el paper i la funció de la saviesa (Sofia), un concepte que més tard fou adoptat per l'autor de l'evangeli de Joan (Evangeli segons Joan 1:1) i s'aplicà a Jesús.[3]

Antic Testament[modifica | modifica el codi]

Sofia és el terme adoptat en la forma a Septuaginta de hebreu ((lang | ell | חכמות ))(( lang | ell-Latn | Ḥokmot)). En el judaisme, la paraula Chokhmah (saviesa) apareix al costat de la paraula Shekhinah, "la Glòria de Déu", una figura que té un paper clau en la cosmologia de la Càbala com una expressió de l'aspecte femení de Déu. Es tracta d'un tema central en els llibres "sapiencials" de l'Antic Testament (és a dir, Llibre de la Saviesa, Eclesiastès i Proverbis).

Nou Testament[modifica | modifica el codi]

En la Primera Epístola als Corintis, Pau de Tars va contra de la saviesa del món: "On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els que saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món ?" (1 Corintis 1:20).

Pau estableix la saviesa del món en contra d'una gran saviesa de Déu, amagada i desconeguda pels qui dominen aquest món: "...la saviesa de Déu, amagada en el seu designi, des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria... A nosaltres però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit..." (1 Corintis 2:7-10).

Manuscrits de Nag Hammadi[modifica | modifica el codi]

En els manuscrits gnòstics de Nag Hammadi, es descriu a Sophia com l' més baix, antròpic o expressió de l'emanació de la llum de Déu. Sofia és l'esposa de Jesucrist (és a dir, que forma una unitat amb Crist, sent conjugue d'ell), els gnòstics creien que era l'Esperit Sant de la Santíssima Trinitat. En el llibre Sobre l'origen del món Sofia és mostrada com la força creadora de l'univers material. També del planeta Terra i tot el que va ser creat pel Déu de l'Antic Testament que paradoxalment és representat com un déu corrupte. Sophia va crear l'univers material i el del seu déu (també conegut com a demiürg).

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. (Hildegarda de Bingen (1098-1179), Jakob Böhme (1575–1624), Jane Leade (1624-1704))
  2. Enciclopèdia Catalana
  3. Nom ="Harris John"> Comtat de Harris, Stephen L., Entenent la Bíblia. Palo Alto: Mayfield. 1985. "Joan" p. 302-310

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofia (saviesa)