Castellers de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castellers de Barcelona
{{{llegenda}}}
Fundació 1969[1]
Color de camisa Vermell
Localització Barcelona
Local Carrer de Bilbao, 212-214 (Clot)
Cap de colla Ramon Morentin
President Manel Cornet
Millors castells 3 de 9 amb folre
4 de 9 amb folre
4 de 8 amb l'agulla
5 de 8
7 de 8
Pilar de 7 amb folre
Millor actuació 5d8, 3d9f, 2d8f, pd5
Posició darrer concurs 8a[2]
Diada destacada La Mercè (setembre)
Web oficial
www.castellersdebarcelona.cat
Llista de colles castelleres

Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona essent la primera colla creada fora de l'àrea no tradicional i la cinquena més veterana de tot el món casteller. La seva primera actuació va ser el 8 de juny de 1969, al Vendrell i des d'aleshores sempre han portat la camisa de color vermell.[3] La diada més important per la Colla se celebra el diumenge més proper a la Mercè (24 de setembre), a la plaça Sant Jaume.

Al llarg de tots aquests anys han realitzat centenars d'actuacions arreu de Catalunya i fora del país, realitzant gairebé tots els castells de la gamma de vuit i els castells bàsics de nou pisos. Els més importants assolits per la colla són: 5 de 8, 4 de 8 amb l'agulla, 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 7 de 8 i el pilar de 7 amb folre.

La Colla ha rebut les màximes distincions per part de les diferents administracions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Medalla d'Honor de Barcelona, Premi Sant Martí del Districte de Sant Martí de Barcelona.

Taula de continguts

Història [modifica]

1969-1985: El naixement de la colla barcelonina [modifica]

Primera actuació dels Castellers de Barcelona (8 de juny 1969)
Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramanet)

El 8 de juny de 1969 els Castellers de Barcelona aixecaven el seu primer pilar de 4 al Vendrell, a l'acte d'inauguració del monument als Castellers, que en aquells moments s'erigia a Coma-ruga.

La colla reprenia les camises vermelles dels seus predecessors immediats a Barcelona, el Cos de Castellers de Ballets de Catalunya[4], del que alguns integrants formaren part del nucli promotor de la nova colla, junt amb altres components vinguts principalment del Penedès.[5][6][6] La dificultat per crear una colla castellera en aquella època va fer que aquesta es formés dins l'agrupació folklòrica Ballets de Catalunya, creant la secció de castellers.[7]

Ràpidament, la colla assolí els seus primers castells de 7, i aconseguí integrar, no sense dificultats, l'activitat castellera a la ciutat. Així, si els primers anys de la dècada dels 70 els portava a assolir els primers 4 de 7 i 3 de 7; el 1974 descarregaven el seu primer 4 de 7 amb l'agulla, el 1978 el 5 de 7, i el 1979 la torre de 7.

L'inici de la dècada dels 80 portà la colla a carregar (1981) i descarregar (1982) el seu primer castell de 8: el 4 de 8. Així mateix, el seu nivell seguia augmentant i assoliren carregar el pilar de 6 aquell mateix any.[8]

La progressió castellera s'acompanyà del creixement social de l'entitat, fet que culminaria amb la inauguració d'un nou local d'assaig, situat al carrer Rossend Nobas 33, davant dels jardins que avui porten el nom de Jardins dels Castellers en honor seu.

No obstant això, la temporada següent (1985), bona part dels components de la colla que venien de Santa Coloma de Gramenet decidiren escindir-se per crear la seva pròpia colla, provocant un notable daltabaix a la colla d'on sortien.[9]

1986-1997: Represa i consolidació [modifica]

Fou doncs l'hora de reiniciar bona part de la feina duta a terme els anys anteriors per recuperar els castells que es consideraven assolits. En dos anys els Castellers de Barcelona recuperaren el nivell anterior, descarregant el 4 de 8, però no assoliren progressar significativament fins el començament de la dècada dels 90. Per les festes de la Mercè de 1993, la colla carregà el seu primer 3 de 8,[10] que marcà l'inici d'una etapa de constant progressió, que els portaria a mitjà termini a descarregar castells de 9 pisos. Un any més tard doncs, descarregaven el mateix 3 de 8.[11] El 1995 descarregaven la torre de vuit amb folre, el castell que obria la porta a les construccions folrades, un pas decisiu per assolir la categoria superior. El mateix any carregaven per primera vegada el 5 de 8,[12] que no descarregarien fins el 2003, convertint-se en el malson de la colla durant aquells anys. Cal esmentar que el mateix any 95, la colla va intentar al Raval de Montserrat de Terrassa el 3 de 8 aixecat per sota,[13] castell inèdit al segle XX fins aquells moments. El castell no es carregà per molt pocs segons, però palesà que era possible i pocs anys després, la Colla Vella dels Xiquets de Valls feia història convertint-se en l'única colla que l'assolí al llarg del segle.

Des de la temporada 1997, els Castellers de Barcelona publiquen l'URC (Una Revista Castellera), que tracta de les activitats i la història de la pròpia colla, així com de diferents aspectes del món casteller i de la ciutat de Barcelona.

1998-2005: Els castells de 9 [modifica]

Els Castellers de Barcelona descarregant un 3 de 9 amb folre el 28 de novembre del 2004

Tot i que els anys 1996 a 1998 la colla mantingué el seu nivell amb dificultats, aquest període es tancà amb un èxit brillant, digne d'obrir l'època més brillant de l'entitat: el primer 4 de 9 amb folre carregat.[14] L'escenari fou la Plaça Vella de Terrassa el 22 de novembre en la XX Diada dels Minyons, dia en què els Minyons de Terrassa van descarregar el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.[15]

A partir d'aquella temporada, els Castellers de Barcelona han encadenat les temporades assolint castells de 9. Per la diada de la Mercè de 1999 descarregaven el mateix 4 de 9 amb folre.[16] L'any següent carregaven el 3 de 9 amb folre, que descarregaven el 2001. Aquell any 2000, també recuperaren el pilar de 6, que no carregaven des del 1982, i afegiren un pis al pilar per carregar el pilar de 7 amb folre. El 2003 és la temporada més brillant de la colla, quan assoleix la seva millor actuació per les festes de la Mercè, aconseguint repetir-la al barri de les Corts un parell de setmanes més tard: 3 de 9 amb folre, 5 de 8, 2 de 8 amb folre descarregats.

L'any 2000 la colla va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona[17] i dos anys més tard (3 de desembre de 2002), per la seva trajectòria castellera i cívica, els Castellers de Barcelona foren distingits amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.[18]

2006-2012: Ampliant la gamma [modifica]

L'any 2006 esdevé històric per diversos motius. Després de vint anys al local del C/Rossend Nobas, la colla estrena un nou local propi al c/Bilbao amb Concili de Trento. El nou local a part de ser molt més gran que l'anterior, compta amb millors condicions per a la practica de castells, vida social i altres activitats de la colla. La temporada s'inicia amb dues torres de vuit amb folre carregades (Nou Barris i Mataró), forces 4 de 8 i un 3 de 8 que s'estrena a les festes de la Mercè. L'objectiu de la temporada passa a ser descarregar la torre de vuit, castell que al capdavall només es va poder carregar a Cornellà, i el 4 de 9 amb folre que finalment no es va intentar a plaça. Així doncs és tanca un període de de set anys descarregant el 2 de 8 amb folre i realitzant almenys un castell de nou pisos.[19]

La temporada següent la colla torna a treballar des del primer moment el 4 de 8 portant-lo a plaça de manera regular a començaments d'any. Al maig s'aconsegueix tenir un 2 de 7 segur i un mes més tard s'assoleix també el 3 de 8. Tots tres castells son descarregats a plaça de manera freqüent i a la Mercè es porta a plaça tant el 2 de 8 amb folre (queda en carregat) com el 4 de 9 amb folre. Aquest s'intenta en dues ocasions però queden en intents desmuntats per indecisió de la canalla. A l'endemà a l'actuació de colles locals es descarrega el 2 de 8 amb folre. Al tram final de la temporada la colla te dos objectius clars; fer el màxim de torres folrades i el 4 de 9 amb folre. El primer se salda amb dues torres de vuit més descarregades (Les Corts i Vilafranca) i una carregada (Tarragona). L'altre objectiu per manca d'efectius no es pot intentar fins a la darrera diada de la temporada a Terrassa. Per motius històrics (en aquesta mateixa diada la colla va fer el seu primer castell de nou, el 4 de 9f), la colla de Barcelona està convençuda que el nou cicle de castells de nou pot tornar a començar allà. Finalment al Raval de Montserrat s'aconsegueix carregar en primera ronda el 4 de 9 amb folre i després de tornar a ser una colla de nou, es va tancar l'actuació descarregant un altre 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i un pilar de 5.[20]

L'any 2008 la colla va carregar per primera vegada en la seva història el 4 de 8 amb agulla.[21]

El 2009 va ser l'any del 40è aniversari de la colla. Es descarreguen per primer cop el 4 de 8 amb l'agulla (descarregat en cinc ocasions aquell any) i el pilar de set amb folre.[22][23][24][25] És un any on es produeix una renovació i alleugeriment del tronc del 3 de 8 per tal de fer-lo més folrable en un futur. També es carrega en dues ocasions el 2de8f. Per celebrar el 40è aniversari es van realitzar diversos actes com ara la instal·lació d'un pilar de 6 a escala a la maqueta de la Plaça de Sant Jaume situada al parc Catalunya en Miniatura,[26] l'elaboració d'un segell oficial de correus, amb una tirada de 500.000 exemplars, on apareixia un 3 de 9 amb folre de la colla,[27] la creació de l'EJSIT, projecte per ensenyar a fer castells a nens de diverses escoles de la ciutat [28] i l'actuació dins la cova Mairuelegorreta del País Basc.[29]

L'any 2010 la colla descarrega en quatre ocasions la tripleta de vuit. Tal com havia succeit el 2009, aquest any també s'aparquen els castells de nou i se centren els esforços en consolidar la gamma de vuit i vuit i mig. La colla va adherir-se a la plataforma Barcelona decideix, en suport a la consulta per la independència de Barcelona el 10 d'abril.[30][31]Aquell any la colla va deixar el seu local com a lloc de votació i va realitzar diversos pilars.[32][33]

L'any 2011 el sostre de la colla és la tripleta de vuit, realitzada en tres ocasions. També es carrega el pilar de 6[34] i es consolida l'estructura del 3de8. L'entitat va ser una de les adherides al desè aniversari de la Viquipèdia en català. El 18 de març del mateix any, el local de la colla va ser la seu de la festa i jornada d'acostament ciutadà a la Viquipèdia.[35][36]

L'any 2012 es recuperen els castells de nou pisos, cinc anys després del darrer assolit, amb el 3 de 9 amb folre carregat a la Plaça Valentí Almirall l'11 de Novembre per la Festa Major del Clot.[37] Es tracta d'una de les millors temporades de la història de la colla: al Juny es descarrega el primer 2de8f per la diada d'Aniversari. S'assoleix de nou el 5de8, nou anys després del darrer, descarregat a la diada de Màrtirs Street a Vilafranca del Penedès al mes d'Agost.[38] A més es descarrega el primer 7de8 de la colla a la diada de la Mercè de colles convidades al Setembre.[39] Tant el 5de8 com el 7de8 són molt sovintejats per la colla aquest any.

Totes les temporades, 1969-2013 [modifica]

Actualitzat fins el 3-3-2013.
D: Descarregat, C: Carregat
En negreta: Castells descarregats

Castell 4/7 3/7 3/7a 4/7a 5/7 7/7 3/7aps 5/7a 9/7 2/7 4/8 1/6 3/8 2/8f 1/7f 7/8 5/8 4/8a 3/8a 5/8a 4/9f 3/9f
Any
 D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C Actuacions
1969[40]
5
1970[40]
10
1971[40]
2
1
16
1972[40]
2
1
1
17
1973[40]
1
1
19
1974[40]
3
1
1
1
16
1975[40]
2
1
2
30
1976[40]
1
1
1
33
1977[40]
3
7
2
30
1978[40]
3
4
1
2
25
1979[40]
4
1
11
1
1
1
2
1
1
2
1
42
1980[40]
5
11
5
6
2
5
1
44
1981[40]
6
16
2
6
3
6
1
1
33
1982[40]
7
23
1
3
1
7
1
1
2
1
44
1983[40]
1
11
8
1
2
6
1
24
1984[40]
6
16
5
3
3
8
2
1
30
1985[40]
8
22
5
3
3
1
36
1986[40]
5
1
18
5
2
4
5
49
1987[40]
17
23
2
2
8
5
1
48
1988[40]
12
16
3
2
5
1
1
3
3
42
1989[40]
10
17
5
1
9
5
2
3
46
1990[40]
8
14
3
1
7
9
2
2
2
39
1991[40]
11
14
1
5
1
13
9
1
3
2
51
1992[40]
18
19
8
2
13
3
2
56
1993[40]
16
16
11
11
8
2
53
1994[40]
8
16
9
7
3
9
2
10
2
3
1
56
1995[40]
13
20
7
6
9
9
11
1
5
3
1
2
47
1996[40]
11
13
8
1
7
14
1
9
17
1
7
1
1
2
47
1997[40]
8
16
15
5
5
7
12
1
5
1
3
49
1998[40]
6
8
9
11
5
2
6
3
17
1
1
3
1
2
1
43
1999[40]
10
16
8
16
2
2
10
3
2
1
1
1
46
2000[41]
7
14
6
7
1
14
1
10
2
3
9
3
9
2
1
1
50
2001[42]
8
14
7
8
1
17
1
9
2
12
7
1
1
2
47
2002[43]
7
7
1
7
3
1
15
1
9
10
4
3
2
1
38
2003[44]
6
9
5
8
4
13
1
12
14
6
2
2
1
47
2004[45]
3
5
8
9
1
16
1
13
24
4
2
1
48
2005[46]
5
12
12
7
2
13
16
10
6
1
1
50
2006[47]
5
7
7
17
3
11
2
19
1
7
1
3
40
2007[48]
9
10
7
14
2
11
16
11
4
2
1
39
2008[49]
2
4
11
15
3
14
14
2
1
2
14
1
5
2
2
43
2009[50]
1
8
1
17
15
3
10
1
13
1
7
2
2
2
1
3
5
45
2010[51]
9
9
11
15
3
12
16
9
4
1
38
2011[52]
2
8
12
14
1
2
10
1
16
5
4
1
34
2012[53]
2
7
4
8
10
18
1
3
13
1
4
7
10
2
34
2013[54]
1
3
6
10
9
1
2
1
11
Any
 D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C D C Actuacions
Castell 4/7 3/7 3/7a 4/7a 5/7 7/7 3/7aps 5/7a 9/7 2/7 4/8 1/6 3/8 2/8f 1/7f 7/8 5/8 4/8a 3/8a 5/8a 4/9f 3/9f
Total
273
4
466
9
-
-
239
17
290
1
1
0
115
3
-
-
2
0
249
27
289
27
8
13
172
15
62
29
1
4
7
1
14
4
5
2
-
-
-
-
1
2
7
6
1690

Castells assolits [modifica]

Castell
Descarregat
Carregat
7 de 8 23-9-2012 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)[55][56]
7 de 7 6-11-2011 - Barcelona (Local dels Castellers de Barcelona)[57]
4 de 8 amb l'agulla 27-9-2009 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)[58]
4 de 8 amb l'agulla 09-11-2008 - Barcelona (Plaça de Valentí Almirall)[59]
Pilar de sis 26-10-2008 - Molins de Rei [60]
5 de 8 21-09-2003 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)
3 de 9 amb folre 23-09-2001 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)
Pilar de set amb folre 26-11-2000 - Vilanova i la Geltrú
3 de 9 amb folre 19-11-2000 - Terrassa
4 de 9 amb folre 24-09-1999 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)
4 de 9 amb folre 22-11-1998 - Terrassa
9 de 7 15-11-1998 - Barcelona - (Clot)
5 de 8 05-11-1995 - Cornellà de Llobregat[61]
2 de 8 amb folre 24-09-1995 - Barcelona (Plaça Sant Jaume)
2 de 8 amb folre 09-07-1995 Barcelona (Plaça Rius i Taulet)
3 de 8 06-11-1994 - Cornellà de Llobregat
3 de 8 24-09-1993 Barcelona (Plaça Sant Jaume)
Pilar de sis 11-09-1982 - Banyeres del Penedès
4 de 8 31-07-1982 - Vilafranca del Penedès
4 de 8 24-09-1981 Barcelona (Plaça Sant Jaume)
3 de 7 aixecat per sota 04-08-1979 - Vilafranca del Penedès
2 de 7 01-09-1979 - Santa Coloma de Gramenet
5 de 7 10-09-1978 - Altafulla
4 de 7 amb l'agulla 29-09-1974 - Tarragona
3 de 7 07-11-1971 - Vilafranca del Penedès
4 de 7 30-08-1971 - Vilafranca del Penedès
Pilar de cinc 30-08-1970 - Vilafranca del Penedès

Les 10 millors actuacions [modifica]

[62]

  • 5de8, 3de9f, 2de8f, pde5 - 21 de setembre 2003 - Barcelona (Plaça Sant Jaume).[63]
  • 5de8, 3de9f, 2de8f, pde5 - 12 d'octubre del 2003 - Barcelona (Plaça Comas).[64]
  • 5de8, 3de9f (c), 7de8, pde5, 2pde5 - 18 de Novembre de 2012 - Terrassa (Rambla del Raval). [65]
  • 5de8, 3de9f (c), 7de8, pde5, 12pde4 - 11 de Novembre de 2012 - Barcelona (Plaça Valentí Almirall). [37]
  • 3de9f, 2de8f, 4de8 i pde6 (c) - 4 de novembre del 2001 - Cornellà de Llobregat (Plaça de l'Església).[66]
  • 3de9f, 2de8f, 4de8 - 17 de novembre del 2002 - Terrassa (Plaça Vella).
  • 4de9f, 3de8, 2de8f (c) - 24 de Setembre de 1999 - Barcelona (Plaça Sant Jaume).[67]
  • 3de9f, 4de8, 2de7 - 28 de novembre del 2004 - Vilanova i la Geltrú (Plaça de la Vila).
  • 5de8, 7de8, 2de8f, pde6 (c) - 23 de setembre de 2012 - Barcelona (Plaça Sant Jaume). [68]
  • 4de9f (c), 2de8f, 3de8 - 18 de novembre de 2007 - Terrassa (Raval de Montserrat).[67]

El local / Seu social [modifica]

L'entrada del local

La seu dels Castellers de Barcelona és al carrer Bilbao, 212-214 de Barcelona, fent cantonada amb el carrer Concili de Trento. S'hi pot arribar amb metro (estació Clot -línia 1 (vermella) i línia 2 (lila)- i Bac de Roda -línia 2 (lila), autobús (33, 43, 44, 71 i 192) i Trambesòs (línia T5 - Estació de Can Jaumandreu-), Rodalies Renfe (Clot) i fins i tot Bicing (parada número 127, que està exactament al c/Aragó, cantonada amb c/Navas de Tolosa).

El local forma part d'una sèrie d'equipaments construïts per ordre del Patronat Municipal de l'Habitatge al Districte de Sant Martí. L'obra va ser acabada l'any 2006 i va ser inaugurada oficialment el 23 de setembre per l'Alcalde Jordi Hereu i el Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell.

Val a dir que, a banda de l'assaig propi de castells, en aquest local també es fan assajos de gralla i timbal, ball de bastons del Clot,[69] és seu de la Penya Blaugrana Castellers de Barcelona[70] i en diferents ocasions al llarg de l'any s'organitzen altres actes populars: competicions esportives, dinars, concerts, conferències, celebracions...

L'any 2011 el local va ser la seu de la festa de celebració del 10è Aniversari de la Viquipèdia, completant una jornada de difusió, participació i amb l'objectiu d'assolir el nombre de 2000 editors.[35][36]

Organització [modifica]

Xarxa d'entrenament per a pilars

D'acord amb l'organització general dels Castellers de Barcelona, la colla està regida per dos òrgans bàsics que la dirigeixen: una junta administrativa i una comissió tècnica (equip tècnic o simplement la tècnica).

L'equip tècnic s'ocupa dels assajos i de totes les construccions castelleres. El màxim responsable n'és el/la cap de colla. L'acompanyen en aquesta tasca diversos assessors tècnics. D'aquest nucli en depenen quatre equips: l'equip de la canalla, l'equip de pinyes i folres, l'equip de pilars i l'equip de tronc. Cadascun d'ells és alhora responsable de la logística, la informació tècnica, i l'assaig respectivament.

La junta per la seva banda s'ocupa de l'administració diària de la colla, a més s'encarrega de la conservació el patrimoni de la colla i de representar públicament la colla. El màxim responsable n'és el president. Aquest compta amb un vicepresident i cinc àrees temàtiques: Secretaria, Documentació i Premsa, Tresorer, Relacions Públiques, Màrketing i Dinamització.[71]

Participacions al Concurs de castells de Tarragona [modifica]

Escut dels Castellers de Barcelona des de l'any 1997 fins l'any 2005
Logo conmemoratiu del 40è aniversari de la colla

Des que els concursos se celebren a Tarragona, els Castellers de Barcelona és una de les úniques sis colles que han participat en totes les edicions. La seva millor posició va ser 4arts en el concurs de 1982 i sempre han finalitzat entre els 10 primers.

Les seves actuacions al Concurs de castells de Tarragona han estat les següents:

Els Caps de Colla [modifica]

Primer 4 de 8 carregat per la colla (Vilafranca, 1981)

Senyalades amb un asterisc, les temporades amb més d'un Cap de Colla.

Nom Període
Josep Sala 1969-1976 i 1986*
Pere Rovira[27] 1977-1984 i 1990
Josep Maria Esteban 1985
Eloi Abad 1986*
Albert Regola 1987-1989 i 1991-1992*
Antoni Caus 1992*-1993 i 1998
Jaume Montolio 1994-1995 i 2000-2001*
Joan Penas 1996
Josep Dávila 1997 i 1999
Frederic Planas 2001*-2002
Sergi Renedo 2003-2005
Sergi Brió 2006
Eva Baró 2007-2008
Sergi Udina[82] 2009
Eduard París[83] 2010-2011
Ramon Morentin 2012-

Actuacions fora del Principat [modifica]

A part de les actuacions a Barcelona, àrea metropolitana, rodalies i en general arreu de Catalunya, els Castellers de Barcelona s'ha caracteritzat per ser una de les colles pioneres i impulsores del fet casteller fora de la zona tradicional castellera. Entre aquestes actuacions n'hi ha d'històriques com la realitzada al 1978 a Berlín, essent la primera colla castellera que va viatjar en avió, o les gires europees del 1979 i del 1982.[84]

Apadrinaments [modifica]

Els Castellers de Barcelona per circumstàncies històriques, geogràfiques i per implicació amb el món casteller, és una de les colles que més colles noves ha apadrinat al llarg de la seva història[85]

Publicacions [modifica]

  • Llibres: "Castellers de Barcelona, 35 anys. Barcelona: Un segle i mig de castells" 2004, Raimon Cervera, Josep Dàvila i Claudi Dòmper, Ed. DUX.[87][88]
  • Revista bianual: "URC - Una Revista Castellera".
  • Setmanari "L'Esguerrat": "Lo setmanari trimensual dels Castellers de Barcelona" (1990-1993).
  • Butlletí intern: "BOC - Butlletí Oficial de la Colla"
  • Anuari: "Anuari 04" 2004, Claudi Dómper i Jordi Torallas.[88]

Galeria d'imatges [modifica]

  • Primer pilar de 7 carregat. Vilanova i la Geltrú

  • Primer 5 de 8 descarregat. Plaça Sant Jaume, festes de la Mercè

  • Primer 3 de 9 amb folre descarregat. Plaça Sant Jaume, festes de la Mercè

  • Primer 2de8 amb folre descarregat. Plaça Sant Jaume, festes de la Mercè

  • Primera actuació de la història de la colla. Pilar de 4 al Vendrell.

  • Primer 3 de 7 (Vilafranca, 1971)

  • Primer 3 de 7 aixecat per sota (Vilafranca, 1979)

  • Primer 3 de 8 carregat per la colla (Barcelona, 1993)

  • Primer 3 de 8 descarregat per la colla (Cornellà de Llobregat, 1994)

  • 3 de 9 amb folre descarregat (Barcelona, 2003)

  • Primer 3 de 9 amb folre (carregat) de la colla (Terrassa, 2000)

  • Primer 4 de 6 de la colla (Barcelona, 1969)

  • Primer 4 de 7 amb agulla de la colla (Tarragona 1974)

  • Primer 4 de 8 descarregat (Barcelona, 1992)

  • Primer 4 de 9 amb folre descarregat (Barcelona, 1999)

  • Primer 5 de 8 descarregat per la colla (Barcelona, 2003)

  • Primer 5 de 8 carregat a (Cornellà de Llobregat, 1995).

  • Intent de 3 de 8 aixecat per sota a (Terrassa, 1995).

  • Primer pilar de 5 a (Vilafranca del Penedès, 1970).

Referències [modifica]

  1. ↑ Josep Bargalló Valls, Un segle de castells: de 1900 a 2000 en dades
  2. ↑ «Castellers de Barcelona. Diumenge, 7 d'octubre 2012». Webcasteller, 7 d'octubre del 2012. [Consulta: 5 de novembre del 2012].
  3. ↑ Web de l'entitat
  4. ↑ La Vanguardia, portada del 3 de març de 1959, ACTUALIDAD BARCELONESA. Nueva agrupación de "castellers"
  5. ↑ btvnoticies.cat, La Mercè de fa mig segle
  6. ↑ 6,0 6,1 Castellers de Barcelona, Història. El fenomen casteller dins l'ambit urbà. Colles castelleres a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
  7. ↑ Adrià Pérez, 29 febrer 2008, Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya
  8. ↑ http://www.youtube.com/watch?v=RtYoQIWZGbM
  9. ↑ http://www.castellersdesantacoloma.net/3.html
  10. ↑ Vídeo del primer 3 de 8 carregat
  11. ↑ Vídeo del primer 3 de 8 descarregat
  12. ↑ Vídeo del primer 5de8 carregat
  13. ↑ Vídeo intent 3 de 8 aixecat per sota a Terrassa
  14. ↑ Vídeo del primer 4 de 9 amb folre carregat
  15. ↑ La Vanguardia, 23 de novembre de 1998, Los Minyons descargan el primer "3 de 10"
  16. ↑ Vídeo del primer 4 de 9 amb folre descarregat
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.bcn.es/medalles_honor/catala/relacio.htm#entitats
  18. ↑ DECRET 250/2002, de 8 d'octubre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
  19. ↑ «Orfes de colles de vuit». La Malla, 20 de desembre de 2008. [Consulta: 16 abril 2011].
  20. ↑ «Diada dels Minyons de Terrassa 2007». Castellers de Barcelona, 18 de novembre del 2007. [Consulta: 16 abril 2011].
  21. ↑ Vídeo del primer 4 de 8 amb agulla carregat
  22. ↑ Vídeo del primer pilar de 7 amb folre descarregat
  23. ↑ Alguns el consideren només carregat
  24. ↑ Vídeo del primer 4de8 amb agulla descarregat
  25. ↑ Notícia i vídeo a BTV del primer 4 de 8 amb agulla descarregat
  26. ↑ Avui, 13/11/2009, EL PUNT CASTELLER. Minipilar de sis
  27. ↑ 27,0 27,1 Revista Castells. Num 23. Novembre-Desembre 2008. Pag.42
  28. ↑ Revista Castells. Num.26. Maig-Juny 2009, Pag.44
  29. ↑ Revista Castells, Num. 27, Juliol-Agost 2009. Pag.42
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.barcelonadecideix.cat/adhesions
  31. ↑ [enllaç sense format] http://www.barcelonadecideix.cat/documents/documentacio/acta-3a-assemblea.pdf
  32. ↑ Web de l'entitat: Pilar a la plaça Sant Jaume en suport consulta independència 10 d'abril de Barcelona
  33. ↑ Pilar al Poble Nou en suport consulta independència 10 d'abril de Barcelona
  34. ↑ http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20111030&cpob=196.01
  35. ↑ 35,0 35,1 [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/noticia/3861304/20110316/dese-aniversari-viquipedia.html Desè aniversari de la Viquipèdia
  36. ↑ 36,0 36,1 [enllaç sense format] http://www.regio7.cat/cultures/2011/03/13/viquipedia-celebra-10e-aniversari-festa/132957.html
  37. ↑ 37,0 37,1 http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20121111&cpob=189.77
  38. ↑ http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/565758-catedral-vermella.html?tmpl=component&print=1&page=
  39. ↑ http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20120923&cpob=189.01
  40. ↑ 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 40,12 40,13 40,14 40,15 40,16 40,17 40,18 40,19 40,20 40,21 40,22 40,23 40,24 40,25 40,26 40,27 40,28 40,29 40,30 "Castellers de Barcelona 25 anys" Un segle i mig de castells a la ciutat(2004), Raimon Cervera, Josep Dàvila i Claudi Dòmper - Ed. DUX, pag.251
  41. ↑ web casteller, any 2000
  42. ↑ web casteller, any 2001
  43. ↑ web casteller, any 2002
  44. ↑ web casteller, any 2003
  45. ↑ web casteller, any 2004
  46. ↑ web casteller, any 2005
  47. ↑ web casteller, any 2006
  48. ↑ web casteller, any 2007
  49. ↑ web casteller, any 2008
  50. ↑ web casteller, any 2009
  51. ↑ web casteller, any 2010
  52. ↑ web casteller, any 2011
  53. ↑ web casteller, any 2012
  54. ↑ web casteller, any 2013
  55. ↑ [1]
  56. ↑ [2]
  57. ↑ [3]
  58. ↑ «Barcelona. Diada de la Mercè». Webcasteller, 27 de setembre del 2009. [Consulta: 21 de gener del 2012].
  59. ↑ «Festes Majors de la Verneda i del Clot: fent història!». Castellers de Barcelona, 3 de novembre del 2008. [Consulta: 21 de gener del 2012].
  60. ↑ [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3043549
  61. ↑ Ramon Francàs. «Los Castellers de Terrassa entran en la élite de los nueve pisos en su propia plaza» (en castellà). La Vanguardia, 6 de novembre del 1995. [Consulta: 22 de desembre del 2011].
  62. ↑ http://www.scribd.com/doc/113636635/Top-Diada-Minyons
  63. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamalla.net/castellers/resultats/article?id=74632
  64. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamalla.net/castellers/resultats/article?id=75377
  65. ↑ http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20121118&cpob=195.01
  66. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamalla.net/castellers/resultats/article?id=25386
  67. ↑ 67,0 67,1 http://tetecdb.wordpress.com/tag/merce-1999/
  68. ↑ http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20120923&cpob=189.01&id=
  69. ↑ [enllaç sense format] http://www.balldebastonsdelclot.cat/localitzacio.html Seu del Ball de Bastons del Clot
  70. ↑ Web de l'entitat
  71. ↑ «Junta 2011». Castellers de Barcelona. [Consulta: 16 abril 2011].
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 72,3 72,4 72,5 72,6 72,7 72,8 72,9 Jaria i Manzano, Jordi. -El Mèdol- L'Agulla. Història dels Concursos de Castells. 1a (en català), setembe 1996, p. 150. ISBN 84-88882-64-5. 
  73. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-1996-cdc
  74. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-1998-cdc
  75. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2000-cdc
  76. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2002-cdc
  77. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2004-cdc
  78. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2006-cdc
  79. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2008-cdc
  80. ↑ http://www.concursdecastells.cat/concurs-2010-cdc
  81. ↑ http://www.webcasteller.com/ca/diada.php?data=20121007&cpob=150.03
  82. ↑ Revista Castells, Num.24 Gener-Febrer 2009, Pag.40-41
  83. ↑ [enllaç sense format] http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/121246-eduard-paris-es-escollit-nou-cap-de-colla-dels-castellers-de-barcelona.html
  84. ↑ Web de l'entitat: Secció final: Tots els municipis on hem actuat
  85. ↑ "Castellers de Barcelona 25 anys" Un segle i mig de castells a la ciutat(2004), Raimon Cervera, Josep Dàvila i Claudi Dòmper - Ed. DUX, pag.93
  86. ↑ «L'actuació de Can Jorba a Barcelona centrarà l'atenció del cap de setmana». directe.cat, 12 d'abril de 2013. [Consulta: 10 d'abril de 2013].
  87. ↑ [enllaç sense format] http://www.duxeditorial.com/2_0/CATALEG/default.cfm?IDIOMA=CAT&IDIOMA_ID=1&FAM=&FAM_D=&SUBFAM=&SUBFAM_D=&XCAR_1=00000001W7&XCAR_1_D=CIMAL&XTRA_1=&MENU=1&ID=00000000JX
  88. ↑ 88,0 88,1 Revista Castells. Num 6. Agost-Setembre 2005. Pag.48.49

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellers de Barcelona
Vegeu aquesta plantilla
Colles castelleres actuals (llista)
 
Colles que han fet castells de nou
Nota: Colles que han descarregat com a mínim un castell de la gamma corresponent. Les colles en cursiva indica que només l'han carregat.
Vegeu aquesta plantilla
Creus de Sant Jordi 2002

Joan Abelló · Ferran Adrià · Narcís-Jordi Aragó · Xavier Arumí · Bartomeu Barceló · Miquel Boix · Manuel Cabero · Jordi Cervós · Marta Corachan · Àlex Crivillé · Antoni Deig · Rafael Foguet · Miquel Forrellad · Joan Fosas · Lluís Gassó · Núria Gispert · Joan Herrero · Renat Llech-Walter · Teresa Losada · Fèlix Martí · Miquel Mascort · Jordi Miarnau · Pilar Mora · Josep Palau i Francàs · Miquel Poblet · Josep M. Puig · Josep M. Pujol · Jaume Rotés · Teresa Rovira · Francesc Sanuy · Salvador Saumoy · Dolors Sistac · Antoni Strubell · Manuel Tobella · Francesc Vendrell · Martí Vergés · Joan Vernet · Josep Lluís Vilaseca · Antoni Vives ·

Agrupació Musical Senienca · Associació ASPROS · Associació Catalana de Municipis i Comarques · Associació La Passió d'Olesa de Montserrat · Ateneu Hortenc · Castellers de Barcelona · Cercle Català de Madrid · Cercle Catòlic de Gràcia · Club Tennis de "La Salut" · Col·legi Major Universitari La Salle de Barcelona · Federació de Colles de Sant Medir · Federació de Municipis de Catalunya · L'Avenç · La Locomotora Negra · Ràdio Olot · Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona · Revista Jurídica de Catalunya
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000
2001  · 2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013

Coord.: 41° 24′ 40.34″ N, 2° 11′ 32.62″ E / 41.4112056,2.1923944

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castellers_de_Barcelona&oldid=11875126»