Àlex Crivillé Tapias

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àlex Crivillé
Alex Criville 1996 Japanese GP.jpg
Amb l'Honda 500 al GP del Japó de 1996
Dades biogràfiques
Nom complet Àlex Crivillé i Tapias
Sobrenoms Crivi
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Seva, Osona
Data de naixement 4 de març de 1970 (1970-03-04) (44 anys)
Distincions rebudes Creu de Sant Jordi (2002)
Activitat esportiva
Marques Derbi, Hummel Motorsports,
JJ-Cobas, Yamaha, Honda
Equips Derbi, JJ Cobas,
Giacomo Agostini Team,
Sito Pons Team, Honda
Temporades 1987 - 2001
1a cursa A 14 anys (1985)
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 125cc 1 (1989)
C. Món 500cc 1 (1999)
# Total = 2 Campionats Mundials
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 193
Victòries 20
Podis 66
Poles 12
Fastest lap 20
Punts 2.012
Darrera revisió: 22/10/2014

Àlex Crivillé Tapias (Seva, Osona, 4 de març de 1970) és un ex-pilot de motociclisme de velocitat català. L'any 1989 guanyà el Campionat del Món de 125cc i el 1999 el de 500cc, essent el primer català a guanyar un títol mundial d'aquesta cilindrada.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Abans dels 500cc[modifica | modifica el codi]

La JJ Cobas 125cc amb què guanyà el Mundial de 1989

L'any 1985, Àlex Crivillé falsificà la seva edat per tal de poder començar competint a l'edat de 14 anys, quan l'edat mínima per poder-ho fer era de 15. Aquest any va guanyar el Critèrium Solo Moto, una competició a nivell estatal de motos Honda de 75cc.[1]

Crivillé va començar l'any 1987 la seva carrera internacional a l'equip Derbi en el ja extingit Campionat del Món de 80cc, on va obtenir la segona posició en la seva primera cursa. Era el tercer pilot del potent equip de Derbi, encapçalat pels valencians Jorge Martínez "Aspar" i "Champi" Herreros (Campió i Sotscampió mundial aquell any, respectivament).[2]

Després d'obtenir-hi el subcampionat l'any 1988, l'any 1989 va competir amb l'equip JJ Cobas en el Campionat del Món de 125cc en el qual guanyà el títol amb 5 victòries, tot pilotant la motocicleta amb motor Rotax dissenyada pel mític enginyer Antonio Cobas, ja traspassat.

L'any 1990 passà a competir als 250cc amb l'equip de Giacomo Agostini i l'any següent tornà a l'equip JJ Cobas, per tal de pilotar la nova 250cc amb motor Honda que havia dissenyat Antonio Cobas. En aquesta categoria no hi va guanyar cap cursa.

500cc[modifica | modifica el codi]

L'any 1992, Àlex Crivillé ingressà a l'equip de Sito Pons, quedà 8è a la classificació general i guanyà al Circuit d'Assen la seva primera cursa a la categoria, després que Michael Doohan, Wayne Rainey i Wayne Gardner no hi poguessin participar perquè estaven lesionats. L'any 1993, l'Àlex Crivillé va tornar a acabar vuitè en el campionat de motociclisme.

El 1994, després d'unes desavinences amb Sito Pons, Crivillé fitxà per l'equip oficial Honda, compartint files amb el gran Michael Doohan. Aquell any finalitzaria en sisena posició, en quarta el 1995, subcampió del món el 1996 amb 11 podis i tercer el 1998.

Finalment, l'any 1999 aconseguí fer-se amb el Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 500cc amb una superioritat destacable, en part gràcies al greu accident que sofrí Michael Doohan al Circuit de Jerez que l'impedí disputar gran part de la temporada i, a la llarga, suposà la seva retirada.

Després del títol mundial, Crivillé disputà dues temporades més, finalitzant-les en novena i vuitena posició respectivament, retirant-se definitivament de la competició al final de la temporada 2001.

L'incident de 1995 amb la Senyera[modifica | modifica el codi]

Àlex Crivillé fou el protagonista involuntari d'un recordat episodi extraesportiu durant la celebració del Gran Premi d'Europa de motociclisme de 1995 -antecedent de l'actual Gran Premi de Catalunya- al Circuit de Catalunya. En guanyar la cursa de 500cc, féu la volta d'honor al circuit onejant una Senyera davant un públic enfervorit.[3] Com d'habitud, aquest fet va molestar patrocinadors i dirigents espanyols,[4] fins al punt que mai més cap altre motociclista català no ho ha tornat a fer (tot i que no ha estat mai confirmat oficialment, és sabut que els pilots catalans ho tenen prohibit per contracte).[5][6]

Tot seguit, a l'acte de lliurament de premis al podi, els organitzadors feren sonar Els Segadors al costat de l'himne espanyol i varen hissar la bandera catalana i l'espanyola, molestant encara més els responsables dels patrocinadors i de les institucions espanyoles.[7][8] Aquesta acció tampoc no es tornaria a repetir mai més: els directius de la RFME (Federació espanyola de motociclisme) pressionaren la Federació internacional perquè en aquests casos sonés l'himne «de la nacionalitat que consti en el passaport del pilot guanyador».[8]

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica | modifica el codi]

Per temporada[9][modifica | modifica el codi]

Temporada Cat. Moto Curses Victóries Podiums Poles FLap Pts Plaça
1987 80cc Derbi 3 0 1 0 0 12 11è
1988 80cc Derbi 7 0 5 0 1 90 2n
1988 125cc Hummel 4 0 0 0 0 7 31è
1989 125cc JJ Cobas 11 5 9 3 4 166 1r
1990 250cc Yamaha TZR250 14 0 0 0 0 76 11è
1991 250cc JJ Cobas 15 0 0 0 0 51 13è
1992 500cc Honda NSR500 13 1 2 0 0 59
1993 500cc Honda NSR500 14 0 2 0 0 117
1994 500cc Honda NSR500 13 0 3 0 0 144
1995 500cc Honda NSR500 13 1 6 1 1 166 4t
1996 500cc Honda NSR500 15 2 11 5 6 245 2n
1997 500cc Honda NSR500 10 2 6 0 1 172 4t
1998 500cc Honda NSR500 14 2 7 1 3 198 3r
1999 500cc Honda NSR500 16 6 10 2 2 267 1r
2000 500cc Honda NSR500 16 1 2 0 1 122
2001 500cc Honda NSR500 15 0 2 0 0 120
Total 193 20 66 12 20 2012

Curses per any[modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Punts Posició Victòries
1987 80cc Derbi Derbi 80 ESP
2
GER
-
NAC
-
AUT
-
IUG
-
DTT
NC
GBR
-
TXE
-
SMR
-
POR
NC
12 11è 0
1988 80cc Derbi Derbi 80 ESP
3
EXP
3
NAC
4
GER
2
DTT
NC
IUG
3
TXE
3
90 2n 0
125cc Hummel Hummel 125 ESP
-
NAC
-
GER
-
AUT
-
DTT
-
BEL
NC
IUG
-
FRA
-
GBR
9
SUE
NC
TXE
17
7 31è 0
1989 125cc JJ Cobas JJ Cobas-Rotax 125 JAP
-
AUS
1
ESP
1
NAC
NC
GER
1
AUT
3
DTT
2
BEL
NC
FRA
2
GBR
2
SUE
1
TXE
1
166 1r 5
1990 250cc Marlboro Yamaha TZ250 JAP
-
EUA
NC
ESP
7
NAC
NC
GER
11
AUT
NC
IUG
7
DTT
NC
BEL
NC
FRA
8
GBR
8
SUE
9
TXE
7
HON
5
AUS
6
76 11è 0
1991 250cc JJ Cobas Cobas Honda 250 JAP
NC
AUS
NC
EUA
9
ESP
NC
ITA
NC
GER
7
AUT
9
EUR
NC
DTT
NC
FRA
9
GBR
NC
SMR
NC
TXE
5
VDM
NC
MAL
6
51 13è 0
1992 500cc Campsa-Pons Honda NSR500 JAP
NC
AUS
7
MAL
3
ESP
NC
ITA
8
EUR
NC
GER
4
DTT
1
HON
DSQ
FRA
NC
GBR
NC
BRA
6
SAF
7
59 1
1993 500cc Marlboro-Pons Honda NSR500 AUS
6
MAL
5
JAP
5
ESP
3
AUT
NC
GER
4
DTT
3
EUR
NC
SMR
NC
GBR
NC
RTX
8
ITA
6
EUA
7
FIM
4
117 0
1994 500cc HRC Honda NSR500 AUS
6
MAL
8
JAP
7
ESP
5
AUT
3
GER
4
DTT
3
ITA
NC
FRA
3
GBR
6
RTX
4
EUA
-
ARG
7
EUR
4
144 0
1995 500cc Repsol Honda NSR500 AUS
3
MAL
3
JAP
NC
ESP
3
GER
4
ITA
5
DTT
2
FRA
NC
GBR
3
RTX
6
BRA
6
ARG
4
EUR
1
166 4t 1
1996 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
NC
IND
4
JAP
2
ESP
NC
ITA
2
FRA
2
DTT
2
GER
3
GBR
2
AUT
1
RTX
1
IMO
2
CAT
3
BRA
2
AUS
6
245 2n 2
1997 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
2
JAP
2
ESP
1
ITA
4
AUT
5
FRA
4
DTT
-
IMO
-
GER
-
BRA
-
GBR
-
RTX
4
CAT
3
IND
3
AUS
1
172 4t 2
1998 500cc Repsol Honda NSR500 JAP
4
MAL
4
ESP
1
ITA
3
FRA
1
MAD
5
DTT
6
GBR
4
GER
3
RTX
2
IMO
2
CAT
NC
AUS
3
ARG
NC
198 3r 2
1999 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
3
JAP
4
ESP
1
FRA
1
ITA
1
CAT
1
DTT
NC
GBR
1
GER
2
RTX
2
IMO
1
VAL
NC
AUS
5
SAF
3
BRA
6
ARG
5
267 1r 6
2000 500cc Repsol Honda NSR500 SAF
5
MAL
NC
JAP
6
ESP
4
FRA
1
ITA
NC
CAT
NC
DTT
2
GBR
7
GER
NC
RTX
7
POR
6
VAL
NC
BRA
11
PAC
6
AUS
NC
122 1
2001 500cc Repsol Honda NSR500 JAP
9
SAF
6
ESP
3
FRA
5
ITA
4
CAT
11
DTT
NC
GBR
7
GER
NVC
RTX
2
POR
NC
VAL
NC
PAC
11
AUS
11
MAL
6
BRA
7
120 0

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noyes, Dennis; Scott (ed.), M. «Dreams Come True». A: Motocourse 1999-2000 (en anglès). Richmond: Hazleton Publishing Ltd, 1999, p. 37-38. 
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Àlex Crivillé (1970-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 52. ISBN 84-95664-05-4. 
  3. «Crivillé y Checa, los héroes» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 9 octubre 1995. [Consulta: 15 novembre 2009].
  4. «Ser esportista i ser català». responsabilitatglobal.blogspot.com, 27 agost 2010. [Consulta: 11 juny 2011].
  5. «Dani Pedrosa, altre cop.». blocs.mesvilaweb.cat. VilaWeb, 17 octubre 2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  6. «Dani Pedrosa es proclama campió del món i estrena web oficial sense versió en català». racocatala.cat. Racó Català, 17 octubre 2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
  7. «El presidente de la RFME se quejó porque sonaron 'El Segadors' y se izó la senyera» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 9 octubre 1995. [Consulta: 15 novembre 2009].
  8. 8,0 8,1 «Pressions de la Casa reial i el govern contra els esportistes catalans». histocat.cat. FEHC, 16 abril 2010. [Consulta: 11 juny 2011].
  9. «Estadístiques - Àlex Crivillè». MotoGP.com [Consulta: 4 setembre 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlex Crivillé Tapias