Michael Doohan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mick Doohan
Mick Doohan 1990 Japanese GP.jpg
Al GP del Japó de 1990
Dades biogràfiques
Nom complet Michael Sydney Doohan
Sobrenoms Quick Mick, Mad Mick,
The Thunder from Down Under
Nacionalitat Austràlia Austràlia
Lloc de naixement Brisbane, Queensland
Data de naixement 4 de juny de 1965 (1965-06-04) (49 anys)
Distincions rebudes Orde d'Austràlia
Lloc web mickdoohan.com.au
Activitat esportiva
Marques Honda
Temporades 1989 - 1999
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 500cc 5 (1994 - 1998)
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 117
Victòries 54
Podis 95
Poles 58
Fastest lap 46
Punts 2.283
Darrera revisió: 2/10/2014

Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan (Brisbane,[1] Queensland, 4 de juny de 1965) és un ex-pilot de motociclisme de velocitat australià, considerat un dels millors pilots de la història d'aquest esport en haver guanyat de forma consecutiva cinc títols mundials (1994 a 1998) en la categoria reina dels grans premis, els 500cc (dita també del "mig litre"). Doohan és superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria només per Giacomo Agostini, que en va aconseguir vuit entre 1966 i 1975, i igualat només per Valentino Rossi, que en guanyà un en 500cc i quatre en MotoGP.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Originari de Gold Coast, Queensland, prop de Brisbane (Austràlia), va tenir els seus primers contactes amb el món del motor a l'edat de 9 anys. A finals dels anys 80 va despuntar en els campionats de Superbike d'Austràlia i el Japó, destacant-hi el 1988 com a membre del Australia Marlboro Yamaha Team, amb el qual aconseguí 3 victòries en 4 proves disputades.[2]

Va fer el seu debut en els Grans Premis de motociclisme ja en la categoria reina el 1989 als comandaments d'una Honda de l'equip oficial Honda HRC (Honda Racing), equip que no abandonaria fins al final de la seva carrera esportiva i tenint com a companys d'equip, al campió del món d'aquells temps el també australià Wayne Gardner, i a Eddie Lawson.

Ràpidament va començar a demostrar una habilitat inusual per a un principiant en la categoria, i apuntant bones maneres va acabar 9è en el seu debut. El 1990 arribaria la primera victòria en el Gran Premi d'Hongria, a Hungaroring, i finalitzaria 3r en el campionat d'aquell any. El 1991 continuant amb la seva progressió va aconseguir guanyar 3 curses i va acabar 2n en el campionat, després de Wayne Rainey (Yamaha), demostrant que estava preparat per a l'assalt al títol mundial.

Accident a Assen i el retorn[modifica | modifica el codi]

A Laguna Seca, el 1990

Tanmateix el 1992, després d'un impecable inici i meitat de temporada, després de guanyar cinc dels primers set Grans Premis, i amb 65 punts d'avantatge sobre el segon classificat (Wayne Rainey), un terrible accident esdevingut durant els entrenaments del vuitè Gran Premi, en el mític circuit d'Assen, (Holanda), va estar a punt de costar-li la cama dreta a causa d'una posterior complicació en la recuperació. Aquest accident el va fer abandonar la lluita pel títol mundial degut a la llarga convalescència que va requerir per a la recuperació de les greus lesions. Tanmateix, la seva voluntat, va fer que, quan tot el món ja donava per campió Wayne Rainey, contra tot pronòstic, reaparegués a falta de dos Grans Premis en el final de l'esmentada temporada, amb intencions de mantenir l'avantatge que encara tenia a la taula classificatòria i que, durant la seva absència, Wayne Rainey havia anat retallant; així, va poder córrer la darrera cursa encara amb possibilitats matemàtiques d'obtenir el títol mundial. Però minvat físicament, no va poder evitar que Wayne Rainey revalidés el títol obtingut ja el 1990 i el 1991, havent de conformar-se, amb quatre punts de desavantatge, amb un 2n lloc en la classificació final.

En la temporada 1993 a causa de la lenta recuperació i encara amb seqüeles del terrible accident de l'anterior temporada, només va poder finalitzar 4t en el campionat, títol que va anar a parar a mans del texà Kevin Schwantz (Suzuki). Va poder tanmateix aconseguir una nova victòria, que situava a un recuperat Mick Doohan en la lluita, i el col·locava entre els aspirants a la corona mundial de la següent temporada.

L'era Doohan[modifica | modifica el codi]

El 1994 començaria l'"era Doohan" ja que va guanyar consecutivament els campionats de 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998. Tots aquests campionats van tenir com a denominador comú un domini incontestable de l'australià, com a mostra, la temporada 1997, en la qual va guanyar dotze dels quinze Grans Premis disputats, acabant segon en els tres restants. Així les seves victòries estan repartides de la següent manera: va guanyar nou Grans Premis el 1994, sis el 1995, nou el 1996 i vuit el 1998. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[3]

Millores en la moto[modifica | modifica el codi]

L'honda NSR500R de Doohan de 1993

Una de les característiques de Doohan, és que malgrat tenir diversos competidors amb motos idèntiques a la d'ell, al contrari que va succeir amb Agostini que sovint comptava amb una moto molt superior a la dels seus rivals, cap d'ells no era capaç d'extreure el màxim potencial de la Honda NSR 500 com ho feia l'australià. I així gràcies a aquest marge de superioritat, es limitava a pilotar al límit fins a tenir una confortable avantatge respecte als seus rivals, que li assegurés la victòria. Encara que les seves habilitats innates de pilotatge van tenir gran part de culpa del seu èxit, no s'ha d'oblidar que la seva facilitat per posar a punt les suspensions i aerodinàmica de la seva moto, van jugar un paper important i li van donar un avantatge extra sobre els seus rivals, fins i tot sobre aquells (en general els seus companys d'equip) que es beneficiaven d'uns reglatges similars als seus.

Cal tenir en compte que en el desenvolupament i evolució de Honda en els anys 90, els èxits de Michael Doohan van tenir una gran influència en el futur de la competició, i posteriors campions mundials (com, per exemple, Àlex Crivillé o Valentino Rossi) es van beneficiar del desenvolupament que va deixar després de la seva retirada de la competició. En el moment del seu comiat, i gràcies als seus coneixements, la Honda NSR 500 s'havia transformat en la Honda NSR 500, més dòcil i fàcil de conduir.

Després del seu accident a Assen el 1992 i a causa de les seqüeles, com la falta de sensibilitat al peu dret, va decidir col·locar un fre posterior accionat amb el polze de la mà dreta. Aquesta idea va sortir del propi Doohan i de la seva passió per les motos aquàtiques, que generalment porten un accelerador accionat amb el dit polze. Aquest fet diferenciador ha estat usat per molts com a base per explicar la superioritat de Doohan, ja que permet controlar amb major precisió la frenada amb la roda posterior. Malgrat que diversos rivals, basant-se en aquest argument, van adoptar també una maneta per accionar el fre posterior, no van aconseguir batre'l. Actualment, aquesta innovació s'ha incorporat a les altres motos de competició.

Comiat definitiu[modifica | modifica el codi]

El 8 de maig de 1999, un accident durant els entrenaments del Gran Premi d'Espanya, a Xerès, amb el trencament de la cama dreta, marcaria el comiat definitiu de la competició. Al llarg de la seva carrera, malgrat patir pocs accidents, aquests van ser greus i van tenir seqüeles.

Després de la seva retirada, va continuar lligat fins a 2004 als Grans Premis: com a director esportiu de l'equip Honda HRC, encarregant-se dels nous valors i, sobretot, de Valentino Rossi.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Michael Doohan és conegut amb diversos renoms, el més conegut dels quals és "Quick Mick". Tanmateix, també és conegut com a "Mad Mick" i "The Thunder from Down Under".

Valentino Rossi, campió de 500 cc el 2001 i 6 vegades campió de MotoGP a partir de 2002, n'ha dit el següent:

«Mick Doohan tenia un estil de pilotatge diferent del meu, no feia servir tant la velocitat en revolt, per això tenia menys problemes amb els ajustamens. Acostumava a derrapar i sortir, com un autèntic pilot de 500. Ara penso que sóc prou bo en 500, però he vist algunes de les lectures de dades de Mick, i c*****s, era molt ràpid. Era ell qui marcava la diferència, no la moto».[4]

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

  • Grans Premis de 500 cc:
    • Disputats: 137
    • Guanyats: 54 (39,4 %)
    • Podis: 95 (69,3 %)
    • Pole positions: 58 (42,3 %)

Per temporada[1][modifica | modifica el codi]

Any Classe Moto Cursa Campió Podi Pole FLap Punts Lloc
1989 500cc Honda NSR500 12 0 1 0 0 81
1990 500cc Honda NSR500 15 1 5 3 2 179 3r
1991 500cc Honda NSR500 15 3 14 2 1 224 2n
1992 500cc Honda NSR500 9 5 7 6 5 136 2n
1993 500cc Honda NSR500 13 1 6 4 4 156 4t
1994 500cc Honda NSR500 14 9 14 6 7 317 1r
1995 500cc Honda NSR500 13 7 10 9 7 248 1r
1996 500cc Honda NSR500 15 8 12 8 4 309 1r
1997 500cc Honda NSR500 15 12 14 12 11 340 1r
1998 500cc Honda NSR500 14 8 11 8 3 260 1r
1999 500cc Honda NSR500 2 0 1 0 2 33 17è
Total 137 54 95 58 46 2283

Curses per any[modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Punts Posició Victòries
1989 500cc Rothmans Honda NSR500 JAP
Ret
AUS
8
EUA
8
ESP
Ret
NAC
Ret
GER
3
AUT
8
IUG
6
DTT
9
BEL
8
FRA
8
GBR
-
SUE
-
TXE
-
BRA
4
81 0
1990 500cc Rothmans Honda NSR500 JAP
NC
EUA
2
ESP
4
NAC
3
GER
Ret
AUT
3
IUG
4
DTT
4
BEL
6
FRA
4
GBR
4
SUE
4
TXE
9
HON
1
AUS
2
179 3r 1
1991 500cc Rothmans Honda NSR500 JAP
2
AUS
2
EUA
2
ESP
1
ITA
1
GER
3
AUT
1
EUR
2
DTT
Ret
FRA
2
GBR
3
SMR
3
TXE
2
VDM
2
MAL
3
224 2n 3
1992 500cc Rothmans Honda NSR500 JAP
1
AUS
1
MAL
1
ESP
1
ITA
2
EUR
2
GER
1
DTT
NVC
HON
LES
FRA
LES
GBR
LES
BRA
12
SAF
6
136 2n 5
1993 500cc Rothmans Honda NSR500 AUS
Ret
MAL
4
JAP
7
ESP
4
AUT
2
GER
Ret
DTT
2
EUR
2
SMR
1
GBR
Ret
RTX
3
ITA
2
EUA
Ret
FIM
LES
156 4t 1
1994 500cc HRC Honda NSR500 AUS
3
MAL
1
JAP
2
ESP
1
AUT
1
GER
1
DTT
1
ITA
1
FRA
1
GBR
2
RTX
1
EUA
3
ARG
1
EUR
2
317 1r 9
1995 500cc Repsol Honda NSR500 AUS
1
MAL
1
JAP
2
ESP
Ret
GER
Ret
ITA
1
DTT
1
FRA
1
GBR
1
RTX
2
BRA
2
ARG
1
EUR
4
248 1r 7
1996 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
5
IND
1
JAP
6
ESP
1
ITA
1
FRA
1
DTT
1
GER
2
GBR
1
AUT
2
RTX
2
IMO
1
CAT
2
BRA
1
AUS
8
309 1r 8
1997 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
1
JAP
1
ESP
2
ITA
1
AUT
1
FRA
1
DTT
1
IMO
1
GER
1
BRA
1
GBR
1
RTX
1
CAT
1
IND
2
AUS
Ret
340 1r 12
1998 500cc Repsol Honda NSR500 JAP
Ret
MAL
1
ESP
2
ITA
1
FRA
2
MAD
Ret
DTT
1
GBR
2
GER
1
RTX
Ret
IMO
1
CAT
1
AUS
1
ARG
1
260 1r 8
1999 500cc Repsol Honda NSR500 MAL
4
JAP
2
ESP
-
FRA
-
ITA
-
CAT
-
DTT
-
GBR
-
GER
-
RTX
-
IMO
-
VAL
-
AUS
-
SAF
-
BRA
-
ARG
-
33 17è 0

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mick Doohan» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Michael Doohan (1965-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4. 
  3. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  4. «Mick Doohan had a different riding style from me, he didn’t use so much corner speed, so he had less of a problem with settings. He used to slide and go, like a real 500 rider. I think I’m now quite good on 500s, but I’ve seen some of Mick’s data readouts and, f**k, he was very fast. It was him that made the difference, not the bike.»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Doohan Modifica l'enllaç a Wikidata