Michael Doohan
Al GP del Japó de 1990 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom complet | Michael Sydney Doohan |
| Sobrenoms | Quick Mick, Mad Mick, The Thunder from Down Under |
| Nacionalitat | |
| Lloc de naixement | Brisbane, Queensland |
| Data de naixement | 4 de juny de 1965 |
| Distincions rebudes | Orde d'Austràlia |
| Lloc web | mickdoohan.com.au |
| Activitat esportiva | |
| Marques | Honda |
| Temporades | 1989 - 1999 |
| Títols internacionals en Velocitat | |
| C. Món 500cc | 5 (1994 - 1998) |
| Palmarès en Grans Premis | |
| Total GPs | 117 |
| Victòries | 54 |
| Podis | 95 |
| Poles | 58 |
| Fastest lap | 46 |
| Punts | 2.283 |
| Darrera revisió: 11/03/2013 | |
Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan (Brisbane,[1] Queensland, 4 de juny de 1965) és un ex-pilot de motociclisme de velocitat australià, considerat un dels millors pilots de la història d'aquest esport en haver guanyat de forma consecutiva cinc títols mundials (1994 a 1998) en la categoria reina dels grans premis, els 500cc (dita també del "mig litre"). Doohan és superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria només per Giacomo Agostini, que en va aconseguir vuit entre 1966 i 1975, i igualat només per Valentino Rossi, que en guanyà un en 500cc i quatre en MotoGP.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Inicis [modifica]
Originari de Gold Coast, Queensland, prop de Brisbane (Austràlia), va tenir els seus primers contactes amb el món del motor a l'edat de 9 anys. A finals dels anys 80 va despuntar en els campionats de Superbike d'Austràlia i el Japó, destacant-hi el 1988 com a membre del Australia Marlboro Yamaha Team, amb el qual aconseguí 3 victòries en 4 proves disputades.[2]
Va fer el seu debut en els Grans Premis de motociclisme ja en la categoria regna el 1989 als comandaments d'una Honda de l'equip oficial Honda HRC (Honda Racing), equip que no abandonaria fins al final de la seva carrera esportiva i tenint com a companys d'equip, al campió del món d'aquells temps el també australià Wayne Gardner, i a Eddie Lawson.
Ràpidament va començar a demostrar una habilitat inusual per a un principiant en la categoria, i apuntant bones maneres va acabar 9è en el seu debut. El 1990 arribaria la primera victòria en el Gran Premi d'Hongria, a Hungaroring, i finalitzaria 3r en el campionat d'aquell any. El 1991 continuant amb la seva progressió va aconseguir guanyar 3 curses i va acabar 2n en el campionat, després de Wayne Rainey (Yamaha), demostrant que estava preparat per a l'assalt al títol mundial.
Accident a Assen i el retorn [modifica]
Tanmateix el 1992, després d'un impecable inici i meitat de temporada, després de guanyar cinc dels primers set Grans Premis, i amb 65 punts d'avantatge sobre el segon classificat (Wayne Rainey), un terrible accident esdevingut durant els entrenaments del vuitè Gran Premi, en el mític circuit d'Assen, (Holanda), va estar a punt de costar-li la cama dreta a causa d'una posterior complicació en la recuperació. Aquest accident el va fer abandonar la lluita pel títol mundial degut a la llarga convalescència que va requerir per a la recuperació de les greus lesions. Tanmateix, la seva voluntat, va fer que, quan tot el món ja donava per campió Wayne Rainey, contra tot pronòstic, reaparegués a falta de dos Grans Premis en el final de l'esmentada temporada, amb intencions de mantenir l'avantatge que encara tenia a la taula classificatòria i que, durant la seva absència, Wayne Rainey havia anat retallant; així, va poder córrer la darrera cursa encara amb possibilitats matemàtiques d'obtenir el títol mundial. Però minvat físicament, no va poder evitar que Wayne Rainey revalidés el títol obtingut ja el 1990 i el 1991, havent de conformar-se, amb quatre punts de desavantatge, amb un 2n lloc en la classificació final.
En la temporada 1993 a causa de la lenta recuperació i encara amb seqüeles del terrible accident de l'anterior temporada, només va poder finalitzar 4rt en el campionat, títol que va anar a parar a mans del texà Kevin Schwantz (Suzuki). Va poder tanmateix aconseguir una nova victòria, que situava a un recuperat Mick Doohan en la lluita, i el col·locava entre els aspirants a la corona mundial de la següent temporada.
L'era Doohan [modifica]
El 1994 començaria l'"era Doohan" ja que va guanyar consecutivament els campionats de 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998. Tots aquests campionats van tenir com a denominador comú un domini incontestable de l'australià, com a mostra, la temporada 1997, en la qual va guanyar dotze dels quinze Grans Premis disputats, acabant segon en els tres restants. Així les seves victòries estan repartides de la següent manera: va guanyar nou Grans Premis el 1994, sis el 1995, nou el 1996 i vuit el 1998. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[3]
Millores en la moto [modifica]
Una de les característiques de Doohan, és que malgrat tenir diversos competidors amb motos idèntiques a la d'ell, al contrari que va succeir amb Agostini que sovint comptava amb una moto molt superior a la dels seus rivals, cap d'ells no era capaç d'extreure el màxim potencial de la Honda NSR 500 com ho feia l'australià. I així gràcies a aquest marge de superioritat, es limitava a pilotar al límit fins a tenir una confortable avantatge respecte als seus rivals, que li assegurés la victòria. Encara que les seves habilitats innates de pilotatge van tenir gran part de culpa del seu èxit, no s'ha d'oblidar que la seva facilitat per posar a punt les suspensions i aerodinàmica de la seva moto, van jugar un paper important i li van donar un avantatge extra sobre els seus rivals, fins i tot sobre aquells (en general els seus companys d'equip) que es beneficiaven d'uns reglatges similars als seus.
Cal tenir en compte que en el desenvolupament i evolució de Honda en els anys 90, els èxits de Michael Doohan van tenir una gran influència en el futur de la competició, i posteriors campions mundials (com, per exemple, Àlex Crivillé o Valentino Rossi) es van beneficiar del desenvolupament que va deixar després de la seva retirada de la competició. En el moment del seu comiat, i gràcies als seus coneixements, la Honda NSR 500 s'havia transformat en la Honda NSR 500, més dòcil i fàcil de conduir.
Després del seu accident a Assen el 1992 i a causa de les seqüeles, com la falta de sensibilitat al peu dret, va decidir col·locar un fre posterior accionat amb el polze de la mà dreta. Aquesta idea va sortir del propi Doohan i de la seva passió per les motos aquàtiques, que generalment porten un accelerador accionat amb el dit polze. Aquest fet diferenciador ha estat usat per molts com a base per explicar la superioritat de Doohan, ja que permet controlar amb major precisió la frenada amb la roda posterior. Malgrat que diversos rivals, basant-se en aquest argument, van adoptar també una maneta per accionar el fre posterior, no van aconseguir batre'l. Actualment, aquesta innovació s'ha incorporat a les altres motos de competició.
Comiat definitiu [modifica]
El 8 de maig de 1999, un accident durant els entrenaments del Gran Premi d'Espanya, a Xerès, amb el trencament de la cama dreta, marcaria el comiat definitiu de la competició. Al llarg de la seva carrera, malgrat patir pocs accidents, aquests van ser greus i van tenir seqüeles.
Després de la seva retirada, va continuar lligat fins a 2004 als Grans Premis: com a director esportiu de l'equip Honda HRC, encarregant-se dels nous valors i, sobretot, de Valentino Rossi.
Curiositats [modifica]
Michael Doohan és conegut amb diversos renoms, el més conegut dels quals és "Quick Mick". Tanmateix, també és conegut com a "Mad Mick" i "The Thunder from Down Under".
Valentino Rossi, campió de 500 cc el 2001 i 6 vegades campió de MotoGP a partir de 2002, n'ha dit el següent:
- «Mick Doohan tenia un estil de pilotatge diferent del meu, no feia servir tant la velocitat en revolt, per això tenia menys problemes amb els ajustamens. Acostumava a derrapar i sortir, com un autèntic pilot de 500. Ara penso que sóc prou bo en 500, però he vist algunes de les lectures de dades de Mick, i c*****s, era molt ràpid. Era ell qui marcava la diferència, no la moto».[4]
Resultats al Mundial de motociclisme [modifica]
Estadístiques [modifica]
- Grans Premis de 500 cc:
- Disputats: 137
- Guanyats: 54 (39,4 %)
- Podis: 95 (69,3 %)
- Pole positions: 58 (42,3 %)
Per temporada[1] [modifica]
| Any | Classe | Moto | Cursa | Campió | Podi | Pole | FLap | Punts | Lloc |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1989 | 500cc | Honda NSR500 | 12 | 0 | 1 | 0 | 0 | 81 | 9è |
| 1990 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 1 | 5 | 3 | 2 | 179 | 3r |
| 1991 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 3 | 14 | 2 | 1 | 224 | 2n |
| 1992 | 500cc | Honda NSR500 | 9 | 5 | 7 | 6 | 5 | 136 | 2n |
| 1993 | 500cc | Honda NSR500 | 13 | 1 | 6 | 4 | 4 | 156 | 4t |
| 1994 | 500cc | Honda NSR500 | 14 | 9 | 14 | 6 | 7 | 317 | 1r |
| 1995 | 500cc | Honda NSR500 | 13 | 7 | 10 | 9 | 7 | 248 | 1r |
| 1996 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 8 | 12 | 8 | 4 | 309 | 1r |
| 1997 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 12 | 14 | 12 | 11 | 340 | 1r |
| 1998 | 500cc | Honda NSR500 | 14 | 8 | 11 | 8 | 3 | 260 | 1r |
| 1999 | 500cc | Honda NSR500 | 2 | 0 | 1 | 0 | 2 | 33 | 17è |
| Total | 137 | 54 | 95 | 58 | 46 | 2283 |
Curses per any [modifica]
Barem de puntuació de 1988 a 1992:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1993 ençà:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 25 | 20 | 16 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | Moto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Punts | Posició | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1989 | 500cc | Rothmans Honda | NSR500 | JAP Ret |
AUS 8 |
EUA 8 |
ESP Ret |
NAC Ret |
GER 3 |
AUT 8 |
IUG 6 |
DTT 9 |
BEL 8 |
FRA 8 |
GBR - |
SUE - |
TXE - |
BRA 4 |
81 | 9è | 0 | |
| 1990 | 500cc | Rothmans Honda | NSR500 | JAP NC |
EUA 2 |
ESP 4 |
NAC 3 |
GER Ret |
AUT 3 |
IUG 4 |
DTT 4 |
BEL 6 |
FRA 4 |
GBR 4 |
SUE 4 |
TXE 9 |
HON 1 |
AUS 2 |
179 | 3r | 1 | |
| 1991 | 500cc | Rothmans Honda | NSR500 | JAP 2 |
AUS 2 |
EUA 2 |
ESP 1 |
ITA 1 |
GER 3 |
AUT 1 |
EUR 2 |
DTT Ret |
FRA 2 |
GBR 3 |
SMR 3 |
TXE 2 |
VDM 2 |
MAL 3 |
224 | 2n | 3 | |
| 1992 | 500cc | Rothmans Honda | NSR500 | JAP 1 |
AUS 1 |
MAL 1 |
ESP 1 |
ITA 2 |
EUR 2 |
GER 1 |
DTT NVC |
HON LES |
FRA LES |
GBR LES |
BRA 12 |
SAF 6 |
136 | 2n | 5 | |||
| 1993 | 500cc | Rothmans Honda | NSR500 | AUS Ret |
MAL 4 |
JAP 7 |
ESP 4 |
AUT 2 |
GER Ret |
DTT 2 |
EUR 2 |
SMR 1 |
GBR Ret |
RTX 3 |
ITA 2 |
EUA Ret |
FIM LES |
156 | 4t | 1 | ||
| 1994 | 500cc | HRC Honda | NSR500 | AUS 3 |
MAL 1 |
JAP 2 |
ESP 1 |
AUT 1 |
GER 1 |
DTT 1 |
ITA 1 |
FRA 1 |
GBR 2 |
RTX 1 |
EUA 3 |
ARG 1 |
EUR 2 |
317 | 1r | 9 | ||
| 1995 | 500cc | Repsol Honda | NSR500 | AUS 1 |
MAL 1 |
JAP 2 |
ESP Ret |
GER Ret |
ITA 1 |
DTT 1 |
FRA 1 |
GBR 1 |
RTX 2 |
BRA 2 |
ARG 1 |
EUR 4 |
248 | 1r | 7 | |||
| 1996 | 500cc | Repsol Honda | NSR500 | MAL 5 |
IND 1 |
JAP 6 |
ESP 1 |
ITA 1 |
FRA 1 |
DTT 1 |
GER 2 |
GBR 1 |
AUT 2 |
RTX 2 |
IMO 1 |
CAT 2 |
BRA 1 |
AUS 8 |
309 | 1r | 8 | |
| 1997 | 500cc | Repsol Honda | NSR500 | MAL 1 |
JAP 1 |
ESP 2 |
ITA 1 |
AUT 1 |
FRA 1 |
DTT 1 |
IMO 1 |
GER 1 |
BRA 1 |
GBR 1 |
RTX 1 |
CAT 1 |
IND 2 |
AUS Ret |
340 | 1r | 12 | |
| 1998 | 500cc | Repsol Honda | NSR500 | JAP Ret |
MAL 1 |
ESP 2 |
ITA 1 |
FRA 2 |
MAD Ret |
DTT 1 |
GBR 2 |
GER 1 |
RTX Ret |
IMO 1 |
CAT 1 |
AUS 1 |
ARG 1 |
260 | 1r | 8 | ||
| 1999 | 500cc | Repsol Honda | NSR500 | MAL 4 |
JAP 2 |
ESP - |
FRA - |
ITA - |
CAT - |
DTT - |
GBR - |
GER - |
RTX - |
IMO - |
VAL - |
AUS - |
SAF - |
BRA - |
ARG - |
33 | 17è | 0 |
Referències i notes [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mick Doohan» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Michael Doohan (1965-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4.
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
- ↑ «Mick Doohan had a different riding style from me, he didn’t use so much corner speed, so he had less of a problem with settings. He used to slide and go, like a real 500 rider. I think I’m now quite good on 500s, but I’ve seen some of Mick’s data readouts and, f**k, he was very fast. It was him that made the difference, not the bike.»
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Doohan |
- Web oficial de Mick Doohan (anglès)
- Vídeo d'homenatge a Mick Doohan (anglès)
- Imatge de Doohan amb la NSR500 cap a 1998
|
||||||||||||||