Mike Hailwood

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mike Hailwood
Mike Hailwood.jpg
Hailwood durant el Dutch TT d'Assen, el juny de 1967
Dades biogràfiques
Nom complet Stanley Michael Bailey Hailwood
Sobrenoms Mike The Bike
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Lloc de naixement Great Milton, Oxfordshire
Data de naixement 2 d'abril de 1940
Data de defunció 23 de març de 1981 (als 40 anys)
Motiu Accident de cotxe a
Warwickshire, dos dies abans
Distincions rebudes George Medal (1973)
Activitat esportiva
Marques Paton, NSU, Norton, Ducati, Mondial, AJS, Honda, MV Agusta, EMC, Benelli, MZ, Suzuki
Equips Honda, MV Agusta
Lotus, Surtees, McLaren (F1)
Temporades 1958 - 1967 (Motociclisme)
1963 - 65, 1971 - 74 (F1)
1a cursa 22 d'abril de 1957 (Oulton Park)
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 250cc 3 (1961, 1966, 1967)
C. Món 350cc 2 (1966, 1967)
C. Món 500cc 4 (1962 - 1965)
# Total = 9 Campionats Mundials
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 152
Victòries 76
Podis 112
Fastest lap 79
Victòries en curses destacades
Manx TT 14
Palmarès en Automobilisme
Fórmula 1 50 GPs
2 Podis
1 Fastest Lap
29 punts
Altres
Altres • Considerat el millor pilot de motociclisme de tots els temps
• Al març és recordat amb la
Mike Hailwood Memorial Run, prop d'Aston

Stanley Michael Bailey "Mike" Hailwood (2 d'abril de 194023 de març de 1981) va ser un pilot de motociclisme i de Fórmula 1 britànic, nou vegades campió del món de motociclisme en diverses categories[1] i reconegut per molts com possiblement el millor pilot de motos de tots els temps. Era conegut com a Mike "The Bike" per la seva natural habilitat per pilotar motos.

Mike Hailwood va néixer a Great Milton, Oxfordshire, fill d'un venedor de cotxes d’Oxford milionari. Va rebre educació a Pangbourne College, però l'abandonà aviat per treballar durant un breu període de temps al negoci familiar abans que el seu pare l'enviés a treballar a la fàbrica de motocicletes Triumph. La primera cursa la va córrer un 22 d'abril de 1957, a Oulton Park. Es va casar amb Pauline Barbara Nash l’11 de juny de 1975 i van tenir un fill i una filla.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Hailwood va guanyar nou campionats del món de motociclisme de velocitat entre els anys 1961 i 1967.[2] També va guanyar 76 Grans Premis i 14 vegades el TT de l'Illa de Man. Els 4 primers campionats els guanyà al manillar d'una MV Agusta. El 1966 va fitxar per Honda. Honda tenia el motor més potent de tot el mundial en aquella època, però també eren conegudes per la seva dificultat per ser pilotades, a causa del seu xassís feble. La gran capacitat de Hailwood pel pilotatge va superar els desavantatges per continuar col·leccionant títols mundials fins a l'any 1967. Honda va deixar de competir al primer nivell l'any 1968, però va continuar mantenint en nòmina Hailwood amb l'esperança d'un retorn. Hailwood mai més va tornar a córrer un temporada sencera al mundial de velocitat.

Hailwood (núm. 63) davant d'Agostini (1) a Riccione el 1969

Va participar en 50 Grans Premis de Fórmula 1, debutant el 20 de juliol de 1963. Va aconseguir dos pòdiums, i va sumar un total de 29 punts al campionat del món. En la F1 és més conegut per haver salvat la vida del pilot Clay Regazzoni que per les seves victòries. L'any 1973 durant el GP de Sud-àfrica, Hailwood va aturar el seu monoplaça per rescatar Regazzoni del seu monoplaça en flames després d'haver sofert un accident, acte pel qual va ser condecorat amb la George Medal aquell mateix any (igual com David Purley per un gest semblant, encara que inútil, d'intentar rescatar Roger Williamson). Va abandonar la F1 després de resultar ferit al GP d'Alemanya disputat al circuit de Nürburgring.

L'any 1978, després d'un parèntesis d’11 anys, va fer una reaparició llegendària a les curses de motocicletes amb 38 anys. Va córrer el TT de l'Illa de Man, no només sent competitiu, sinó que va acabar guanyant en la categoria Fórmula 1 TT pilotant una Ducati 900SS, guanyant al favorit Phil Read que corria amb una Honda. L'any següent va tornar a córrer, en aquesta ocasió pilotant una Suzuki, i va guanyar en la categoria 500cc Senior TT. Era la catorzena i última victòria a l'Illa de Man. També va guanyar el Segrave Trophy l'any 1979.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Es va veure involucrat en un accident de cotxe el 21 de març de 1981 i va morir dos dies després com a conseqüència de les ferides sofertes. Michelle, la seva filla, va morir a l'acte però el seu fill David va sobreviure.

Al març hi ha un memorial dedicat a Hailwood, el "Mike Hailwood Memorial Run". El punt de partida és l'antiga fàbrica de motocicletes Norton a Aston, Birmingham. La comitiva va fins a Portway, on va succeir el fatal accident i després es dirigeix a l'església de Tanworth-in-Arden on hi ha enterrats en Mike i la Michelle. Aquest 2006 s'han celebrat els 25 anys d'aquest tràgic accident.

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries
1958 125 cc Paton MTT
7
DTT
-
BEL
-
GER
-
SUE
-
ULS
-
NAC
-
0 - 0
250 cc NSU MTT
3
DTT
4
GER
-
SUE
2
ULS
-
NAC
-
13 4t 0
350 cc Norton MTT
12
DTT
5
BEL
-
GER
4
SUE
3
ULS
-
NAC
-
9 0
500 cc Norton MTT
13
DTT
-
BEL
-
GER
-
SUE
-
ULS
-
NAC
-
0 - 0
1959 125 cc Ducati MTT
3
GER
3
DTT
3
BEL
-
SUE
4
ULS
1
NAC
-
20 3r 1
250 cc Mondial MTT
NC
GER
5
DTT
4
SUE
5
ULS
2
NAC
-
13 0
350 cc Norton FRA
-
MTT
NC
GER
-
SUE
-
ULS
-
NAC
-
0 - 0
500 cc Norton FRA
-
MTT
NC
GER
-
DTT
-
BEL
-
ULS
-
NAC
-
0 - 0
1960 125 cc Ducati MTT
NC
DTT
-
BEL
6
ULS
-
NAC
-
1 10è 0
250 cc Mondial MTT
NC
DTT
5
BEL
4
GER
-
ULS
4
NAC
-
8 0
350 cc AJS FRA
-
MTT
NC
DTT
-
ULS
-
NAC
-
0 - 0
500 cc Norton FRA
-
MTT
3
DTT
5
BEL
4
GER
-
ULS
-
NAC
3
13 0
1961 125 cc Honda ESP
4
GER
-
FRA
4
MTT
1
DTT
NC
BEL
NC
RDA
NC
ULS
5
NAC
-
SUE
-
ARG
-
16 1
250 cc Honda ESP
-
GER
-
FRA
2
MTT
1
DTT
1
BEL
3
RDA
1
ULS
2
NAC
2
SUE
1
ARG
-
44 1r 4
350 cc AJS GER
-
MTT
NC
DTT
-
RDA
-
ULS
-
6 0
MV Agusta NAC
2
SUE
-
500 cc Norton GER
4
FRA
2
MTT
1
DTT
2
BEL
2
RDA
2
ULS
2
40 2n 2
MV Agusta NAC
1
SUE
2
ARG
-
1962 125 cc EMC ESP
4
FRA
-
MTT
NC
DTT
5
BEL
4
GER
3
ULS
-
RDA
-
NAC
-
FIN
-
ARG
-
12 0
250 cc Benelli ESP
-
FRA
-
MTT
NC
DTT
-
BEL
-
GER
-
ULS
-
RDA
-
NAC
-
ARG
-
0 - 0
350 cc MV Agusta MTT
1
DTT
2
ULS
-
RDA
2
NAC
-
FIN
-
20 3r 1
500 cc MV Agusta MTT
12
DTT
1
BEL
1
ULS
1
RDA
1
NAC
1
FIN
-
ARG
-
40 1r 5
1963 250 cc MZ ESP
-
GER
-
MTT
-
DTT
-
BEL
-
ULS
-
RDA
1
NAC
-
ARG
-
JAP
-
8 1
350 cc MV Agusta GER
-
MTT
NC
DTT
2
ULS
2
RDA
1
FIN
1
NAC
-
28 2n 2
500 cc MV Agusta MTT
1
DTT
-
BEL
1
ULS
1
RDA
1
FIN
1
NAC
1
ARG
1
56 1r 7
1964 350 cc MV Agusta MTT
-
DTT
2
GER
-
RDA
-
ULS
-
FIN
-
NAC
-
JAP
2
12 4t 0
500 cc MV Agusta EUA
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
GER
1
RDA
1
ULS
-
FIN
-
NAC
1
40 1r 7
1965 250 cc Honda EUA
-
GER
-
ESP
-
FRA
-
MTT
-
DTT
-
RDA
-
RTX
-
ULS
-
FIN
-
NAC
-
JAP
1
8 10è 1
350 cc MV Agusta GER
2
MTT
NC
DTT
2
RDA
-
RTX
-
ULS
-
FIN
-
NAC
-
JAP
1
20 3r 1
500 cc MV Agusta EUA
1
GER
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
RTX
1
ULS
-
FIN
-
NAC
1
48 1r 8
1966 125 cc Honda ESP
-
GER
-
DTT
-
RDA
-
TXE
-
FIN
-
ULS
-
MTT
6
NAC
-
JAP
-
1 15è 0
250 cc Honda ESP
1
GER
1
FRA
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
RTX
1
FIN
1
ULS
-
MTT
1
NAC
1
JAP
-
56 1r 10
350 cc Honda GER
1
FRA
1
DTT
1
BEL
-
RTX
1
FIN
1
ULS
1
MTT
NC
NAC
-
JAP
-
48 1r 6
500 cc Honda GER
-
DTT
NC
BEL
NC
RDA
NC
RTX
1
FIN
2
ULS
1
MTT
1
NAC
NC
30 2n 3
1967 250 cc Honda ESP
NC
GER
NC
FRA
3
MTT
1
DTT
1
BEL
2
RDA
NC
RTX
3
FIN
1
ULS
1
NAC
NC
CAN
1
JAP
NC
50 1r 5
350 cc Honda GER
1
MTT
1
DTT
1
RDA
1
RTX
1
ULS
-
NAC
-
JAP
1
40 1r 6
500 cc Honda GER
NC
MTT
1
DTT
1
BEL
2
RDA
NC
RTX
1
FIN
NC
ULS
1
NAC
2
CAN
1
46 2n 5

Resultats a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Equip Xassís Motor 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Posició Pts.
1963 Reg Parnell Racing Lotus 24 Climax MON
BEL
NED
FRA
GBR
8
GER
NC 0
Lola Mk4 Climax ITA
10
USA
MEX
RSA
1964 Reg Parnell Racing Lotus 25 BRM MON
6
NED
12
BEL
FRA
8
GBR
Ret
GER
Ret
AUT
8
ITA
Ret
USA
8
MEX
16
21è 1
1965 Reg Parnell Racing Lotus 25 BRM RSA
MON
Ret
BEL
FRA
GBR
NED
GER
ITA
USA
MEX
NC 0
1971 Team Surtees Surtees TS9 Ford RSA
ESP
MON
NED
FRA
GBR
GER
AUT
ITA
4
CAN
USA
15
18è 3
1972 Brooke Bond Oxo Team Surtees Surtees TS9B Ford ARG
RSA
Ret
ESP
Ret
MON
Ret
BEL
4
FRA
6
GBR
Ret
GER
Ret
AUT
4
ITA
2
CAN
USA
17
13
1973 Brooke Bond Oxo Team Surtees Surtees TS14A Ford ARG
Ret
BRA
Ret
RSA
Ret
ESP
Ret
BEL
Ret
MON
8
SWE
Ret
FRA
Ret
GBR
Ret
NED
Ret
GER
14
AUT
10
ITA
7
CAN
9
USA
Ret
NC 0
1974 Yardley Team McLaren McLaren M23 Ford ARG
4
BRA
5
RSA
3
ESP
9
BEL
7
MON
Ret
SWE
Ret
NED
4
FRA
7
GBR
Ret
GER
15
AUT
ITA
CAN
USA
11è 12

Font[modifica | modifica el codi]

  • Oxford Dictionary of National Biography

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mike Hailwood» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Mike Hailwood (1940-1981)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mike Hailwood Modifica l'enllaç a Wikidata