Joan Abelló i Prat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Abelló i Prat

Joan Abelló durant els anys 50 a Can Pellicer
Naixement 26 de desembre de 1922
Mollet del Vallès
Defunció 25 de desembre de 2008 (als 85 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art pintura
Educació Acadèmia Baixas
Influenciat per Carles Pellicer
Pere Pruna
Joaquim Mir
Premis Creu de Sant Jordi (2002)
Lloc web museuabello.cat

Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922Barcelona, 25 de desembre de 2008) va ser un pintor i col·leccionista català.[1]

Abelló artista[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Joan Abelló, fill de Neus Prat i Miquel Abelló, neix en una casa humil del carrer Lluís Duran de Mollet, on el seu pare que era llauner, hi tenia el taller.

Abelló, de ben petit va ser un nen amb problemes de salut, i es quedava reclòs a casa durant moltes estones, pot ser, per això va desenvolupar una  gran sensibilitat artística. Primer volia ser escriptor,  després es va sentir atret per la música, i finalment es va decantar per la pintura. Qui el va acabar de convèncer, va ser un pintor de Mollet anomenat Castellsagués, que un dia estava pintant a l'aire lliure, i  quan Joan Abelló s'hi va acostar, Castellsagués el va animar a agafar un pinzell i a  tacar la tela.Segons explica el propi Abelló:

Amb una certa tremolor vaig agafar la paleta i els pinzells. La tremolor es va fer més intensa...Com era possible que, en aquell instant, descobrís amb una força que no admetia dubtes que “ allò” era la meva veritat?

De totes les coses que havia provat per trobar-me a mi mateix,ara descobria que era precisament la pintura que podia omplir el meu esperit fins a sadollar-lo plenament. “ [2]

Després va anar a classes de  dibuix amb el propi Castellsagués. De ben jovenet, va treballar de cambrer a la cooperativa de Mollet per poder pagar-se els estudis de dibuix. Mentre servia als clients, feia dibuixos sobre les taules de marbre.

Retrat del meu pare. Oli sobre tela de sac. 141 x 90 cm. Museu Abelló

Durant la guerra  (a partir del 1936), Abelló va haver de deixar els estudis. Però va continuar pintant amb teles de sac, com és l'obra

Retrat del meu pare” ( 1945), que es troba en el Museu Abelló.  En aquest període, el seu primer estudi va ser el galliner de casa.

Un fet que el va impactar molt durant la guerra, va ser el bombardeig que van fer als “Quatre Cantons” ( 8-1-1938), on Abelló, amb els seus propis ulls, va veure com assassinaven gent coneguda del poble, com ara el Dr. Rosés, que l'havia introduït en el món dels  billars. També, fruit d'aquest fet, el pintor,anys més tard,  va fer una gran obra impactant, anomenada  Bombardeig als quatre cantons ( 1993).

A partir de la postguerra, Joan Abelló va anar a classes de dibuix a Barcelona,i l'any 1941 comença a l'Acadèmia Baixas. També freqüenta les classes de dibuix en el Reial Cercle Artístic.


Mestres
[modifica | modifica el codi]

Joaquim Mir, entorn el 1914, va estar pintant una temporada pels voltants de Mollet. Joan Abelló, que va néixer el 1922, mai va coincidir en època, però si que  es va sentir molt atret per la seva obra. Quadres que Mir, havia deixat escampats per cases de  Mollet anys enrere, i que Abelló en veure’ls  va quedar meravellat pels seus color. “Vaig veure moltes teles escampades per masies  i llocs, i d’ell ( Mir), vaig   aprendre la sensibilitat del colors"[3]

La Garriganga. Oli sobre fusta. 200x 100 cm. Casa del Pintor Abelló

L’any 1944, un amic li presentà a  l'artista  Pere Pruna. Abelló  va entra en el seu taller.  Al costat de Pruna,  va aprendre a fer una geometria de les taques del color, a distingir la línea de les coses, i a pintar de memòria.  En aquesta època Joan Abelló, va pintar l'obra La Garriganga (oli sobre fusta), 1947, que es troba a la Casa del Pintor ( Mollet del Vallès). 

Tal com diu l'artista al llibre “L'hora del te”, en aquella època, Abelló tenia 22 anys i vivia en una bohèmia absoluta. Vivia sota una escala, però gràcies a Pere Pruna, podria pintar tots els dies en el seu estudi de, i això era molt important per a ell . 

El 1945, Joan Abelló, va entrar a treballar al taller de restauració del Miracle, on  a part d’aprendre les tècniques de restauració, va tenir l'oportunitat de veure moltes obres juntes,i començar a iniciar l’amor pel col·leccionisme. En aquest moment, és quan comença a pintar els primers bodegons expressionistes

Abelló i Carles Pellicer ( 1946-59)[modifica | modifica el codi]

Pere Pruna, va fer una llarga estada  a París, però abans ( 1946) presentà Abelló a Carles Pellicer. Fou així com Joan Abelló  va entrar al seu estudi. Pellicer, representant de la vella escola, tenia més de 80 anys, i estava cec i sord. Pellicer, no li podia ensenyar a pintar, però amb llargues converses a l’hora del te, i amb la seva gran col·lecció, va fer veure a Abelló, més enllà de de la pintura.Quan Pellicer, va saber en quines condicions vivia Abelló, li va proposar un pacte: anar a viure amb ell, a canvi de cuidar-lo. Això va ser durant 14 anys .Durant aquesta llarga dècada, es va establir una relació de gran efecte.

De totes maneres, també s'ha de contemplar aquest període com la cara i la creu de la mateixa moneda, tal com diu Josep Masats en el seu llibre “Joan Abelló”, ja que a Can Pellicer, Abelló guanya estabilitat, però perd la llibertat de la vida bohèmia que havia portat fins al moment. 

De l'època de  l'estada a Can Pellicer, Abelló desenvolupà la seva passió per la col·lecció, ja que Pellicer fou un gran amant del col·leccionisme. La seva casa situada en el Passeig de Gràcia, nº 4, era un gabinet de curiositats, on tot estava ple d'obres i objectes artístics. Joan Abelló, en el seu llibre, L'Hora del te, narra les sensacions que va tenir el primer cop que  va entrar a Can Pellicer:  

La primera vegada que vaig traspassar el llindar del pis d'En Pellicer acompanyat d'En Pruna... vaig tenir la impressió que el món i la vida s'havien aturat en el bell moment que la porta es va tancar darrera nostre. 

Entràvem en un altre món... I tot d'un cop,sense transició, passàvem a viure en plena meitat del vuit-cents.  

Els llargs passadissos que ens havien de conduir fins al menjador estaven literalment farcits de teles,ceràmiques, arquetes de tots els estils, domassos i relleus. Tot plegat, tenia un aire estrany com de museu abandonat, amb un cert regust necrofílic. La casa respirava un aire nostàlgic, d'abandó conscient.... gairebé dolorosament assolit"[4]

De la mateixa manera, va tenir l'oportunitat de gaudir de l'ambient de les tertúlies artístiques que s'organitzaven periòdicament cada dissabte a Can Pellicer, sota el ritual de l'Hora del Té. Experiències que després Abelló, un cop mort Pellicer, va recollir publicant el llibre “ L'hora del te”(1961), llibre que evoca amb lirisme la vida bohèmia i els seus mestres, especialment Carles Pellicer, i tot el món que l'envoltava.

Sopar dels amics. Oli sobre tela. 150 x 200 cm. Museu Abelló
El músic en un tren. Oli sobre tela. 61 x 50 cm. Casa del Pintor

Durant l'estada al Passeig de Gràcia, número 4, Joan Abelló, va rebre la mala notícia de la mort del seu germà  Andreu (1948), que era més jove que ell. Un germà que va confiar plenament en les aptituds artístiques de Joan Abelló, i que li va donar suport en tot moment. Després d’aquest incident, Abelló passar per una llarga crisis. Com a conseqüència, la seva pintura s'enfosqueix, i s'inicia l'època fosca o negra de la seva obra. Exemple d'aquest període, podria ser l'obra “ Sopar dels amics” oli sobre tela (1951). Museu Abelló

Moltes de les obres fetes en aquest període, i com a homenatge al seu germà, Joan Abelló, signa com a A (Andreu). J. Abelló

No obstant i això, el 1948, també són anys d'investigació. Experimenta amb el cubisme, com ara la pintura sobre tela “ El músic en un tren” (1948) (Museu Abelló).  

Durant els anys 50, també realitza bodegons expressionistes, i fins i tot arriba a provar l'abstracció    

L'obra d'Abelló[modifica | modifica el codi]

L'evolució de la pintura d'Abelló, segons Angel Marsà, diu que presenta uns inicis amb obres neoimpressionistes, amb càlides inflexions cromàtiques, per avançar cap a un intimíssim espiritualisme, i per arribar finalment acabant amb un expressionisme alliberat[5]  

Els pastels[modifica | modifica el codi]

Anys 50[modifica | modifica el codi]

Abelló s'inicia amb els pastels per casualitat. Troba una capsa de pastels a Can Pellicer, i aquests, són més econòmics que la pintura a l’oli.

Els primers pastels són neopressionistes.. Ben aviat, el pintor  va desenvolupar una gran tècnica amb els pastels, tot intentant aproximar-se a aquesta tridimensionalitat  tant característica  de la seva obra. Però amb els anys, ha d'abandonar la tècnica per motius de salut. 

París (1979-1986)[modifica | modifica el codi]

Joan Abelló  va viatjar a París, on hi va fer una llarga estada ( amb anades i vingudes entre mig). Allà va començar a pintar amb  els pastels, primer per motius econòmics, però després es va trobar còmode amb la tècnica, i la va arribar a renovar. A París, ja hi havia altres autors il·lustres que utilitzaven els pastels en les seves obres, artistes com Degàs, Picasso, Toulouse-Lautrec, però mentre ells utilitzaven els pastels per fer figures, Abelló es va decantar per utilitzar aquesta tècnica per fer paisatges. Moltes de les obres de finals del 70 i inicis del 80, són vistes de París, els seus monument, ponts, carrerons....

El París d'Abelló és molt  viu i pintoresc.

Els pastels d'Abelló, se situen dins del post-impressionisme, on domina la llum i el color. L'artista utilitza els pastels com si pintés a l'oli, amb la mateixa força i la mateixa tècnica. Agafa una barra de pastel i li dóna cops, com si fos un pinzell. Fa servir els dits com a pinzell, i amb el temps se li arriben a embutllofar. Treballa amb els colors sense barrejar-los. Això fa que el pastel tingui una gran força pictòrica, i que li dóna molta expressivitat.

Tant amb el pastel, com amb l'oli, Abelló fa una pintura sensual, anàrquica i fauve, amb un cromatisme apassionat.

Del 1979 al 1986, Abelló, pinta majoritàriament amb pastels. Trobem obres de París, els Alps, Països de l'Est, Itàlia.

Explosivisme[modifica | modifica el codi]

Anys 60. Explosivisme[modifica | modifica el codi]

Abelló  va experimentar amb  molts ismes, però mai es va casar amb cap moviment en concret, ell va crear el seu propi moviment, l'Explosivisme. Es basava en llançar a l'atzar la pintura del tub damunt la tela, deixant-se endur per la intuïció, tot buscant nous camins, però sempre amb les constants  de la força atractiva del color i la llum.

Abelló, és quan assoleix la dicció pròpia de l'expressionisme, tot desbordant color.

L'explosió de la pintura a la tela, molts cops pot ser tan agressiva, que es fa amb un gruix tan considerat, que les pintures passen de ser de 3 dimensions,  i on la matèria es fa dúctil. 

                          En aquest moment, elimina qualsevol interferència narrativa, per conquerir solucions plàstiques absolutes.                          

Abelló viatger[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Pellicer.Estabilitzà la vida familiar i va fer exposicions amb bones crítiques. De totes maneres Abelló se sentia molt atret per  l'Europa del Nord, i inicià una etapa de viatges que el va portar a fer mitja Europa durant la dècada dels 60. I més endavant, cap als anys 80 i 90  va viatjar  per Àfrica, Amèrica  i Àsia.

Malgrat que la pintura d'Abelló té una empremta força Mediterrània, ell se sentia atret per la pintura nord europea

Londres (1963)[modifica | modifica el codi]

Així com tots els artistes tendien a anar cap  a París, Abelló, va canviar la llum de París per les boires i les foscors de Londres. L’any 1962 se’n va anar  a Londres, sense conèixer ningú, i s'instal·là a viure en un garatge.  Tornà a fer vida bohèmia.

Freqüentà la National Gallery, on es va sentir atret per la llum de Turner.

Li  van proposar de fer-se càrrec d'una senyora anciana alcohòlica, i  a canvi de cuidar-la, ell poder viure en la seva casa residencial. Tornant-se a repetir la mateixa situació que amb en Pellicer. Aquesta estabilitat, li va permetre poder pintar freqüentment.  Just abans de tornar cap a casa perquè no havia venut res, va conèixer per casualitat al propietari de la BroadwayArt Gallery (1963), E. L. Peel,  que li  va obrir les portes i li va permetre poder exposar, vendre i ser conegut. Gràcies a això, es va poder quedar uns 10 anys més, amb anades i tornades a Barcelona i al Vallès.

També convidat per E. L. Peel, Abelló va passar un any a l'Illa de Man (1967), un lloc curiós amb moltes varietats inèdites d'animals, i amb un important circuit de motos. Abelló  va pintar des dels indrets més insòlits a les motos en acció.

Durant la seva estada a Londres, va tenir l'oportunitat de conèixer artistes destacats europeus. Freqüentava l'estudi de F. Bacon a Chelsea. També va conèixer a Henry Moore i a OsKar Kokoschka.

En aquests anys, la pintura d’Abelló es va consolidar, i es va   mostrar com un expressionisme singular. Fent una pintura mediterrània, amb un colorisme únics, arribant a ser agressiu.

Lillo. Anvers. Bèlgica ( 1964-1972)[modifica | modifica el codi]

Joan Abelló va anar a Bèlgica, convidat per pintar el poble flamenc de Lillo (Anvers). Allà, hi  va pintar una dotzena de pintures a l'oli.

L'estada a diferents poblacions de Bèlgica va ser amb anades i vingudes durant una dècada.

L'any 1973, torna a Bèlgica a Saint-Martens-Latem, on  hi pintà paisatges.

Primer, trenca amb l'estructura clàssica, mantenint el format realista,i després evoluciona amb una presència més elevada de color, seguint una estètica fauve.

Marràqueix. 1968[modifica | modifica el codi]

L'any 1968, Abelló viatja al Marroc. També sota la iniciativa del propietari de Mr. Peel, qui va llogar un recinte per fer exposicions, on Abelló hi participa. A més a més, va poder tenir l’oportunitat d’estar becat i passar una temporada en un palauet de Marràqueix, on treballava i residia amb diferents artistes.

Joan Abelló durant la dècada dels 70

Després d'aquesta estada, Abelló va fer més viatges al Marroc,

Anades i tornades[modifica | modifica el codi]

Malgrat les seves llargues estades a l'estranger, Joan Abelló viatjava i tornava a Mollet constantment. S'instal·là també en un estudi a la Diagonal de Barcelona.

Tal com explica Voltes en el seu llibre, durant aquest període, hi ha un predomini del dibuix, fet amb una línia seca, però que desprès introdueix taques casuals de colors. En aquest moment, les teles passen de l'abstracte al figuratiu. Es pot considerar  una etapa intermèdia, amb una moderació de l'ús de la pasta pictòrica. També pinta molt la figura humana,amb models femenins ( ja sigui models o les seves pròpies filles).

El club de billar. Oli sobre tela. 81 x 100 cm. Casa del Pintor

Segons Voltes, introdueix “l'època ratllada”, on Abelló experimenta introduint ratlles, en franges horitzontals, tot donant potència al quadre.

Així doncs, el 1966, Abelló va començar a pintar el fresc del baptisteri de l'església de Mollet.

Durant el 1969-70, l'artista restà una temporada a Mollet, i va ser font de la seva inspiració.  Va pintar el Vallès en contraposició amb les fàbriques, les masies abandonades i els carrers desapareguts de Mollet. També són destacable les pintures que fa de l'interior dels saló dels billar de Can Regino, on reflexa la seva afició pel món dels billars. Un exemple  és l'obra “El club de billar”. oli sobre tela (1976). Museu Abelló 

L'any 1970, tal com s'explica en el llibre de Josep Masats, Abelló torna a Mollet, tot tancant l'etapa centreeuropea, i fa un canvi de pintura. Passa de la pintura fosca de cels grisos a una pintura clara, influenciada pels colors del sol, del Vallès i de la Mediterrània. Tot i així, amb la seva pintura juga amb les contradiccions (alegre/trist), amb tocs de sarcasme  i exaltació de la força, que es manifesta amb la seva manera de treballar i d'aplicar els colors damunt la tela . 

Tot i així, Joan Abelló,  va continuar viatjant, però aquests cop,passant etapes més llargues a Mollet. En el Vallès va retrobar la simfonia de colors de la seva infantesa.  També va pintar i valorar la tendresa  pels espais domèstics, els petits objectes.

Durant els 70, Abelló a part de pintar el Vallès i el Mediterrani, va viatjar a Àfrica ( Costa Ivory, Alto Volta...).. on treballà amb gouaches, acrílics i pastels.

Història tràgica que m'ha tocat viure. Oli sobre tela. 195 x 850 cm. Museu Abelló

L'any 1981, va pintar un dels quadres amb què es  sintetitza la manera que veu i sent aquella etapa de la seva vida, conjuntament amb com l'artista viu i sent la pintura, “La història tràgica de l'època que m'ha tocat viure”. Un gran oli sobre tela, concebut com una pintura mural  (195 x 850 cm), en el que el pintor presenta un temps que ha estat dominat per la violència i la guerra, que ha sembrat la mort i que ha portat a una autodestrucció de la societat.Estem parlant d'una gran pintura on apareixen trets realistes( esquelets tocant el piano), impressionistes, expressionistes, cubistes i abstracte. Una pintura que resumeix l'art total.

Dècada dels 80. Viatges per Europa i Amèrica [modifica | modifica el codi]

Durant la dècada dels 80 Abelló va estar una llarga temporada a París, amb anades i tornades a Catalunya. En el seu estudi de París va poder pintar els carrers, places, ponts i monuments emblemàtics de la ciutat

Praga. Oli sobre tela. 69,5 x 100 cm. Museu Abelló

Als inicis anys 80, se’n va anar  a Praga a pintar, on va fer un del olis destacats Praga ( 1983)  69,5 x 10 cm, i que es troba al Museu Abelló.

El 1981, va viatjar a Nova York, que en aquell moment ja era un centre neuràlgic de galeries, subhastes, estudis i antiquaris...El viatge a Nova York va ser molt intens i profitós. Tal com diu l’artista en el llibre “Abelló”, de Victor Krasnoproshin   “ Estava molt ocupat amb les exposicions... Nova York, em va impressionar més del que m'esperava. Aquest conjunt urbanístic em va obsequiar amb un munt d'idees. Idees que eres totalment diferents i oposades a les pretensions europees"[6]

Posteriorment va  viatjar i pintar a Viena, Budapest, els Alps,Rio de Janeiro.

L'any 1984, Abelló va tenir un greu accident amb cotxe, i a partir d'aquest moment, li  va costar fer viatges de llarga distància amb cotxe (necessitarà sempre d'un xofer).

El 1988 Joan Abelló va entrar com a membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona” i anys més tard, el 1992, va passar a ser el president[7].

Dècada dels 90. Viatges per l'Orient i el Pacífic[modifica | modifica el codi]

A principis del 90, la vida d'Abelló, malgrat tenir una edat avançada,  va ser molt moguda,  i va continuar fent els seus viatges i retorns a Mollet .

Aprofitant la nomenclatura de Barcelona, com a ciutat olímpica. Abelló va  rebre l'encàrrec de pintar algunes de les subseus olímpiques per Barcelona’92. ( 1989-91)

L’any 1992 va viatjar a Istambul, una ciutat amb tants matisos, que Abelló va poder pintar obres de temàtiques molt variades.

Un casament a l'Índia. Oli sobre tela. 150 x 120 cm. Museu Abelló

Aquest mateix any, Abelló inicia el seu viatge cap a l’Orient i l'Himalaya, amb una primera etapa a l'Índia. On les obres que va pintar allà, donat la varietat del país, són temàtiques també molt variades, monuments, temples, les riques cerimònies amb vestimentes tradicionals... com  és l'obra “ Un casament a l'Índia”, un oli sobre tela ( 150 x 120 cm), del 1992, i que es troba al Museu Abelló.      

Durant el 1994-95,  recordant el viatge a Turquia,  va pintar “La batalla de Lepant”, una obra completament diferent a les pintures que havia fet fins al moment.       

Xile - Tahití - Illa de Pasqua[modifica | modifica el codi]

La tardor del 1995, acompanyat del seu amic Joaquim Sardà, va  iniciar un viatge cap a Tahití, passant per Xile i arribant a l’Illa de Pasqua. Com  a profit d'aquest viatge, Abelló va crear uns 50 quadres  a l'oli i molts guaixes, amb els moais de l'Illa de Pasqua, i els paisatges de les illes polinèssiques de protagonistes, tot seguint les passes de Gauguin. Obres on el color queda més que exaltat. 

Egipte[modifica | modifica el codi]

L'any 1996, Abelló viatja cap a Egipte, on va quedar meravellat per l’antiga civilització ( piràmides, tombes, vida dels faraons...) 

Rússia[modifica | modifica el codi]

Joan Abelló, pintant les obres de Rússia

L'any 1999, Abelló va anar Minsk per un casament, però va aprofitar l'estada per passar uns dies a Moscou i Sant Petersburg Abelló feia temps que se sentia atret per la cultura russa. A Moscou, es va sentir sorprès per la grandesa dels temples ortodoxes, i per les icones russes. Abelló va voler plasmar totes les sensacions, però es va adonar que no tenia suficient temps i  va programar dos viatges, un a Moscou i l'altre a Sant Petersburg.

Així doncs, el maig del 2000, juntament amb la seva filla Marta, se’n va anar a Moscou, on va pintar  , la Catedral de Sant Basili entre d'altres.

Mentre que el març del 2001 va viatjar a Sant Petersburg, també amb la seva filla Marta. On  va fer obres amb grans paisatges amb neu i  el riu Neva de fons. 

Amistats i coneguts[modifica | modifica el codi]

L'any 1961 Abelló va conèixer a Picasso a la finca (que ja s'havia convertir en un lloc de peregrinació d'artistes i admiradors de Picasso) on estava aïllat. Abelló, per poder ser rebut per Picasso, a part de la carta de recomanació que portava d’un amic comú, el secretari de Picasso, Vidal Ventosa, va entregar a Jaqueline un xoriço de Cantimpalo i una ampolla de vi de Chinchón, que sabia que a Picasso li agradava molt. Va ser efectiu, perquè el va rebre de seguida. Van parlar dels amics que tenia Picasso a Barcelona, i va beneir la seva pintura.  

Abelló va veure Picasso en altres ocasions, algun cop acompanyat per madame Totote (la vídua de Manolo Hugué).

De la relació amb Picasso, en el Museu Abelló es poden trobar algun dibuix, dedicatòria,  i un retrat que li va fer a l'Abelló.

L'any 1965, Abelló, va conèixer a un dels grans artistes que va exercir una gran influència sobre la seva obra, a Salvador Dalí. Abelló sabia que a Dalí li agradava molt el  pintor Fortuny, és per això que va agafar l'únic Fortuny que tenia a la seva col·lecció,  un oli sobre tela  “Esbós per a la batalla de Tetuan” (c. 1860),  i li va portar a la seva casa de Port-Lligat. Així es va iniciar una amistat que va durar fins a la mort del pintor empordanès.  Una amistat que comptava amb l'alta  complicitat  que es va crear entre ells. Per una banda Dalí va veure una certa gràcia en les extravagàncies que presentava el jove artista de Mollet. Mentrestant Abelló ho va donar–ho tot, per aquell a qui considerava un mestre, un geni de qui aprendre. Dues personalitats que tenien moltes coses en comú. Fruit d'aquesta relació, al Museu Abelló, hi ha un important fons amb documents signats i dibuixats per Dalí, i uns cartells que l'artista empordanès va fer per el futur Museu Abelló.         

Abelló col·leccionista[modifica | modifica el codi]

Mentrestant, l'atmosfera de col·leccionisme de Can Pellicer, la del taller del Miracle, juntament amb les visites que feia sovint a l’estudi de Manolo Hugué, va fer que anés creixent exponencialment l'interès d'Abelló pel col·leccionisme, una de les passions de la seva vida.         

En el taller de restauració, el Miracle, alguns cops, li pagaven les feines amb  algun quadre petit. Abelló, canviava les seves obres per teles de pintors amics. D‘aquesta manera, va començar, el que seria la seva gran col·lecció d'art, que va arribar a un fons de més de 10.000 obres.

Durant els 60, Joan Abelló, estableix contacte amb la viuda de Manolo Hugué, Totote i la seva filla Rosa, que estaven establertes a Caldes de Montbui. Elles estaven molt interessades que un jove artista conegués i visités l'obra de Manolo. Fou així també com va començar la col·lecció d'obres de Manolo Hugué (en aquella època, les obres valien relativament poc). Joan Abelló va tenir la col·lecció particular més gran de les obres de Manolo Hugué (abans de fer la donació a la ciutat).

Així, i de mica en mica... va anar omplint les parets del seu estudi de Mollet.

Segons J. Abelló “ -Jo vaig apostar, en fer la col·lecció, pels perdedors del moment. Comprava allò que la gent no volia. Artistes com Van Gogh, que no van vendre res, s'han d'esperar dues o tres generacions per ser cotitzats. Jo comprava coses molt bones a molt baix preu, i en canviava d'altres per quadres meus. Això és la base de la col·lecció- [8]

Abelló des dels seus inicis del col·leccionisme, va tenir clar, que ell volia fer un museu a Mollet.                                                      

Ja l'any 1946, Abelló va fer una reunió amb els seus amics al Cinema Avinguda de Mollet, per exposar la seva idea de fer del seu estudi un museu.                                                        Un altre testimoni de la voluntat d'Abelló de fer un museu a Mollet, des dels inicis de la col·lecció, va ser els cartells que va fer Salvador Dalí durant els anys 60, fruit de la relació d'amistat que es va establir entre els dos artistes .

Durant els anys 50, ja es podia visitar el seu estudi-museu. I, a finals dels anys 50, va començar a organitzar concerts, actuacions i accions amb diferents artistes com Joan Brossa, Pere Portabella, que van anar passant pel seu estudi-museu.

Més endavant, quan Joan Abelló va començar a viatjar arreu del món,  portava obres d'art, objectes únics i curiosos, que van col·laborar a ampliar la col·lecció amb un fons  de més de 10.000 obres.

A mesura que ampliava la col·lecció, Abelló anava comprant les cases del voltant, per poder acollir totes les obres i objectes que havia anat atresorant. En total va comprar 11 cases, que va unificar per construir el que és actualment la Casa del Pintor i El Taller de l'Artista.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Donació del fons. Origen del Museu[modifica | modifica el codi]

Joan Abelló, al llarg de la seva vida, va crear una immensa col·lecció, configurada per obres que va comprar, intercanviar, i obres del propi pintor... en total, va col·leccionar més de 10.000 obres. L'artista molletà des del principi tenia molt clar que volia fer un museu a Mollet. És per això que de mica en mica, anava comprant i arreglant les cases, a mesura que engrandia les col·leccions.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Casa-Museu de Joan Abelló.

L'any 1996 es va signar amb l'ajuntament de Mollet la primera donació. Joan Abelló va fer una primera donació d'unes 5000 obres i l'edifici de la casa natal. Any que també es va crear la "Fundació Municipal Joan Abelló". L'ajuntament va comprar l'antic edifici modernista, on havia estat la seu de la guàrdia civil, el va rehabilitar i l'any 1999 es van obrir les portes del Museu Abelló.

En paral·lel, s'estaven fent les obres de rehabilitació i remodelació de la casa natal del l'artista. La que seria la "Casa del Pintor Abelló”, on acull bona part de la col·lecció  de pintures, dibuixos,  mobles, indumentària, ceràmica, vidres, entre d'altres... i obres pròpies de Joan Abelló. La casa es va inaugurar l'any  2001.

L'artista molletà, any després, l'any 2006, va voler fer una segona donació, augmentat el fons de la col·lecció de Abelló, fins a unes 10.000 obres. També va donar els espais del "Taller de l'artista".

Abelló va morir a Barcelona el 25 de desembre de 2008.[9]

Premis i condecoracions[modifica | modifica el codi]

1979 Soci honorari del Fondo Internacional de Pintura de Barcelona

1979 - Membre de l’Academia delle Arti e del Lavoro, Parma.

1981 Membre de d’Education et Encouragement “Arts-Sciences-Lettres” de París.

     Membre de des Beaux-Arts de París.

1985 Membre del Rotary Club Barcelona Condal

1988 Membre de la Junta del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

1993 President del Reial Cercle Artístic de Barcelona

     Patronat de la Fundació Güell 

1996 Director fundador de la Fundació Municipal Joan Abelló

1997 Medalla d’or de la ciutat de Mollet del Vallès.

2001 Acadèmic electe de de Belles Arts de Sant Jordi

2002 Entrega del diploma i insígnia com acadèmic de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi

2003 La Agrupación Española de Fomento Europeo l'anomena soci d'honor i li concedeix la medalla d'or

2005 Creació de la Sala Abelló al  Mussé de Tahití et des Îles Te Fare lamanaha

2006 Organitza i presideix el 125 aniversari del Reial Cercle Artístic de Barcelona

2008 Se li fa entrega del reconeixament del Saló d’Art BART’08 de mà del Hble Sr. Joan Manuel Tresseras,Conseller de Cultura  i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • 1947 – Sala Caralt, Barcelona.
  • 1952 – Galeria Van Gogh i Casa de Artista, Barcelona.
  • 1954 – Galeria Argos, Barcelona
  • 1958 – La Pinacoteca, Barcelona.
  • Galeria Dintel, Santander.
  • 1959 – Galeria Biosca, Madrid.
  • 1960 – Galeria Illescas, Bilbao
  • 1961 – Gravats de “L’hora del te”, La Pinacoteca, Barcelona.
  • 1963 – Broadway Art Gallery, Broadway (Anglaterra).
  • Hallifax House, Oxford (Anglaterra).
  • 1966 – Salle du Terminal, Amberes (Bèlgica).
  • 1967 – Broadway Art Gallery. Broadway (Anglaterra).
  • 1968 – Jardins de Mn. Poten, Marràqueix (Marroc).
  • 1969 – Galería Ramon Durán, Madrid.
  • 1970 – Saint-Martens-Latem (Bèlgica).
  • 1974 – “Antològica Abelló”, Biblioteca de Catalunya, Barcelona.
  • Galeria Dintel, Santander.
  • Galeria Del Campo, Amberes (Bèlgica).
  • 1976 – Galeria Art et Matière, Grenoble.
  • 1977 – Galeria Ingres, Madrid.
  • 1980 – La Maison de la Culture, Grasse (França).
  • 1981 – Gran Palais, París.
  • 1982 – “Antològica Abelló”, Palau dels Papes, Avignon (França).
  • Ta Nisia Galleries, Nova York.
  • 1983 – Cambra de Comerç Espanyola, Frankfurt.
  • 1989 – “Antològica”, Fondo Internacional de Pintura, Barcelona
  • 1993 – “Antològica”, Galeria Mayoral, Barcelona.
  • 1996 – “L’illa de Pasqua”, Galeria Llucià Homs, Barcelona.
  • 1997 – Fontana d’Or, Girona.
  • 1998 – “Abelló 75 anys”, antològica. Centre cultural Can Mulà. Mollet del

Vallès.

  • 1999 – “Joan Abelló, entre la figuració i l’abstracció”, Museu Abelló. Mollet

del Vallès.

  • 2000 – “Abelló. Avui, ahir i sempre”, Galeria Rusiñol, Sant Cugat del Vallès.
  • 2001 – “Joan Abelló i el paisatge”, Museu Abelló. Mollet del Vallès.
  • 2002 – “Abelló. Guaches”,Sala Brok de Barcelona. Sala Brok de Barcelona
  • “Abelló-, El Quatre Sala d’Art,Granollers.
  • “Abelló a Rússia”, Museu Abelló, Mollet del Vallès.
  • 2003 – “Joan Abelló i el paisatge”, Casa Municipal de Cultura La Unió, Teià.
  • 2004 – “Abelló a Madrid”, Museu de la Ciutat, Madrid.
  • 2005 – “Abelló a les col·leccions particulars”, Museu Abelló, Mollet del

Vallès.

  • “Abelló a França”, al Fondo Internacional de Pintura de Barcelona on es

presenta el llibreAbelló. Sur les chemins des Alpes

  • “Joan Abelló, pastels”, Galeria A. Cortina, Barcelona.
  • 2006 – “Abelló”, El Quatre Sala d’Art, Granollers.
  • 2007 – “Joan Abelló a la Polinèsia, amb textos d’Aurora Bertrana i Josep Maria

de Segarra” Museu Municipal Joan Abelló.

  • “Joan Abelló a Egipte” Reial Cercle Artístic de Barcelona.
  • 2008 – “Abelló”, El Quatre Sala d’Art, Granollers.
  • “Joan Abelló, puntures”, Pau d’Arara. Galeria d’Arts Aplicades, Sitges.
  • 2009 – “El Mollet d’ Abelló”, Museu Municipal Joan Abelló, Mollet del Vallès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AAVV. Abelló. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas, Vol.28 Col·lecció “Actuales maestros de la pintura y escultura catalanas”. Edit.La Gran Enciclopedia Vasca. Bilbao 1974
  • AAVV. El Mollet d’Abelló. Fundació Municipal Joan Abelló. Mollet del Vallès 2009
  • AAVV. Visions del desig. Homenatge a Salvador Dalí en el seu centenari .Fundació Municipal Joan Abelló.2004
  • Abelló i Prat, Joan. L’hora del te. Editorial Mediterrània. Barcelona 1961.
  • Fernàndez, Víctor. Joan Abelló. De pinceles y moais. Editorial Mediterrània. Barcelona 1997
  • Krasnoproshin, Víctor. Abelló.  Minsk,  2002.
  • Masats, Josep; Iriarte, Joan (fotografia). Joan Abelló. Àmbit.No

Perfil. Barcelona 1989

  • Pineri, Ricardo. Joan Abelló a Joan Abelló. Mollet del Vallès 2007
  • Voltes, Pedro. Abelló. Publicaciones Reunidas. S.A. Badalona, 1974. Exemplar nº 326

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Abelló i Prat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Abelló i Prat, Joan. L'hora del te (en català). Barcelona: Mediterrània, 1961, p. 136. 
  3. Voltes, Pedro. Abelló (en castellà). Badalona: Publicaciones Reunidas. S.A. Badalona, 1974, p. 17. 
  4. Abelló i Prat, Joan. L'hora del te (en català). Barcelona: Editorial Mediterrània, 1961, p. 28. 
  5. Marsà, Angel. Abelló en sus 3 etapas mayores. A: Abelló. Maestros actuales de la pintura, y escultura catalana. Volum 28 (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1974, p. 1,2. 
  6. Krasnoproshin, Víctor. Abelló (en castellà, rus), 2002, p. 174. 
  7. Marin Silvestre, Isabel. "Presidents" A : Reial cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història. (en català), 2006, p. 169. 
  8. Masats, Iriarte, Josep, Joan. Joan Abelló (en català). Barcelona: Àmbit. Nou Perfil., 1989, p. 26. 
  9. Es mor als 86 anys el pintor Joan Abelló, Vilaweb, 26 de desembre. (data d'accés: 26-12-08)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]