Carles Puyol i Saforcada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Puyol
Carles Puyol i Saforcada
Dades personals
Nom complet Carles Puyol i Saforcada
Sobrenom Puyi
Tarzàn
Tauró

Data de naixement 13 d'abril de 1978 (1978-04-13) (36 anys)
Lloc de naixement    La Pobla de Segur,
Pallars Jussà, Catalunya
Alçada 1'78 m.
Pes 78 kg
Dades esportives
Club actual Retirat
Posició Defensa central - Lateral
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
1997-2000
1999-2014
Total
FC Barcelona B
FC Barcelona
0
089 0(6)
392 (12)
481 (18)
Selecció nacional
2000-
2001-2013
Espanya
Catalunya
100 (3)
006 (0)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Carles Puyol i Saforcada (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 13 d'abril del 1978) és un exfutbolista català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola.

Fou el capità de l'equip blaugrana des de la temporada 2003/2004, quan agafà el relleu de Luis Enrique i segon capità de la selecció espanyola, amb la qual va arribar a disputar 100 partits, i es proclamà campió d'Europa el 2008 i campió del món el 2010. Actualment forma part de l'Àrea de Direcció Esportiva de futbol del Barça.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nascut a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Puyol va començar a jugar al futbol a l'equip del seu poble, en la posició de porter. Tot i així, després de problemes mèdics amb les seves espatlles, va comenár a jugar com a davanter. Ha dit que, durant la seva joventut, els seus pares eren molt escèptics amb la seva intenció de convertir-se en futbolista i que l'encoratjaven a estudiar."[2]

El 1995, Carles Puyol va fitxar pel Barcelona, on va passar a viure a La Masia i a jugar a les categories inferiors de l'equip culé. Allí va tornar a canviar de posició al terreny de joc, passant a desenvolupar-se com a centrecampista defensiu; dos anys més tard va començar a jugar amb el Barça B, on ocupava la posició de lateral dret.

El 1998 el Barcelona va acceptar una oferta del Màlaga CF per cedir a Puyol, que estava per darrere de Frank de Boer i Michael Reiziger en la jerarquia de l'equip. No obstant, Puyol va rebutjar marxar després de veure com el seu millor amic, Xavi Hernández, debutava amb el primer equip.[3]

Primer equip[modifica | modifica el codi]

Puyol entrenant amb el Barça el 2009.

Louis van Gaal va pujar al primer equip a Puyol la temporada següent, debutant el 2 d'octubre de 1999 en un partit de lliga contra el Real Valladolid que el Barça va guanyar 0-2. Després d'això va tornar a canviar de posició, passant a ocupar la demarcació de defensa central. Durant l'estiu de 2003, a causa d'una greu crisi financera, el Manchester United va intentar fitxar Carles Puyol,[4] però no es va acabar de concretar el traspàs; dos anys més tard, el jugador allargaria el seu contracte per cinc temporades més.[5]

Puyol va passar a ser el capità de l'equip a partir de la temporada 2003-04, després que l'anterior capità, Luis Enrique, es retirés. Va seguir mantenint un rol defensiu exitosament al Barcelona, aconseguint rebre el premi al millor lateral europeu per la UEFA l'any 2002 (a més a més d'altres reconeixaments individuals), i va ajudar a l'equip català a guanyar dos campionats de lliga. La temporada 2005–06 va disputar un total de 52 partits oficials, inclosos 12 de la Champions League 2005-06, que va acabar amb la conquesta del títol contra l'Arsenal, el què era el segon trofeu de la història pel Barça.

Puyol el 2007 en un partit de lliga contra el Getafe

El 16 de setembre de 2008 Puyol va disputar el seu partut número 400 en totes les competicions amb el primer equip del Barça en un partit de la Lliga de Campions contra l'Sporting Clube de Portugal.[6] Aquell any Puyol va tenir els primers problemes físics, però tot i així va poder disputar 28 partits de lliga, ajudant a l'equip a aconseguir un nou títol en la competició domèstica, i marcant el seu únic gol de la temporada en el El Clàssic contra el Real Madrid, el 2 de maig de 2009, que el Barça va guanyar per 2-6;[7] entre 2008 i 2010, Puyol va aconseguir dos títols de lliga, una Lliga de Campios i un Mundial de Clubs, diputant prop de 100 partits oficials, i descrivint al club com "l'equip al qual tots els nens catalans voldrien jugar... Estic vivint el somni de jugar al Barça i és el meu somni retirar-me aquí."[2]

El 13 de novembre de 2010 Puyol va disputar el seu partit oficial 500 amb el Barcelona durant un partit de la Lliga 2010-11 contra el Vila-real CF.[8] Puyol es va tornar a lesionar aquella temporada,[9][10][11] però va poder jugar 28 partits oficials amb el Barça, aconseguint de nou guanyar la Lliga i la Champions League. Va jugar sis minuts en la final de la Lliga de Campions en la victòria del Barça per 3-1 contra el Manchester United.

Des de la derrota contra l'Inter de Milà en la semi-final de la Lliga de Campions 2009-10, Puyol va aconseguir una ratxa de 56 partits oficials amb el Barça sense perdre, èxit que es va allargar fins a l'11 de gener de 2012, quan el Barcelona va perdre amb l'Osasuna per 3-2.[12] A més a més, va marcar dos gols durant la Copa del Rei 2011-12, un contra el Madrid i l'altre contra el València.[13][14]

El 2 d'octubre de 2012, en els últims minuts d'un partit de Champions 2012-13 contra el Benfica, el seu primer partit després de recuperar-se d'una greu lesió, Puyol es va dislocar el colze al refusar un corner; en un principi es va parlar de dos mesos fora dels terrenys de joc, però Puyol es va recuperar en un mes.[15] El 18 de desembre el Barça va renovar-li el contracte, estentent-lo fins al 30 de juny de 2016;[16] el juny de l'any següent es va veure obligat a realitzar-se una operació al genoll dret, la qual era la sisena operació que es feia com a professional,[17] que el va estar a punt d'obligar a retirar-se.[18]

El 2 de març de 2014 Puyol va superar a Migueli com al segon jugador del Barça amb més partits de lliga disputats, només per darera de Xavi Hernádenz, i va marcar el tercer gol en la victòria del Barça per 4-1 davant de l'Almería.[19] Dos dies després, i tot i que encara li quedaven dos anys de contracte, Puyol va anunciar que deixaria la disciplina del Barcelona a l'acabar la temporada 2013-14.[20][21] Va anunciar que després de les seves dues darrers operacions, li costava molts esforços recuperar el nivell requerit al Barça, molt més del què ell mateix considerava necessari. Aquesta va ser, exposava, el principal motiu de la seva decisió.[22] Així doncs, el jugador rescindí el contracte que l'unia al club dos anys més. El capità blaugrana deixà el club als 36 anys després de disputar 392 partits oficials de Lliga i sumar 21 títols, entre ells 6 Lligues i 3 Champions.[23]

Selecció estatal[modifica | modifica el codi]

Puyol, vestint la samarreta de la selecció catalana.

El primer partit de Carles Puyol amb la Selecció espanyola va ser el 15 de novembre del 2000, contra Holanda.[24]

El dia 7 de juliol del 2010 marcà un gol decisiu que classificà a la Selecció espanyola per a la final d'un mundial per primer cop en la seva història.[25]

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

En Puyol ha jugat a totes les posicions de la defensa, però des de fa tres anys juga de forma regular a la posició de defensa central. És el clàssic "tronc" de les defenses, alt, fort, agressiu sobre el rival, i gairebé insuperable en l'u contra u. Jugant en equips plens d'estrelles, sovint el seu joc passa desapercebut, però quan no hi és sempre es troba a faltar. És un dels pocs defensors purs que queden en circulació avui en el futbol modern. És ràpid i de reaccions increïbles, i un gran especialista de l'anticipació. Juntament amb Xavi, és tàcticament el jugador clau del Barça.

Finalment, cal dir que està dotat d'una gran personalitat i dedicació, cosa que l'ha convertit en tot un símbol del Barça i de Catalunya.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Fins al 26 d'abril de 2011[26][27]

Equip Temporada Lliga Copa Europa Altres[28] Total
Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
Barcelona B 1996–97 1 1 - - - - - - 1 1
1997–98 42 3 - - - - - - 42 3
1998–99 38 2 - - - - - - 38 2
1999–00 8 0 - - - - - - 8 0
Total 89 6 - - - - - - 89 6
Barcelona 1999–00 24 0 5 0 8 0 0 0 37 0
2000–01 17 0 2 0 5 0 - - 24 0
2001–02 35 2 1 0 15 0 - - 51 2
2002–03 32 0 0 0 14 0 - - 46 0
2003–04 27 0 4 0 7 0 - - 38 0
2004–05 36 0 1 0 8 0 - - 45 0
2005–06 35 1 3 0 12 0 2 0 52 1
2006–07 35 1 7 0 8 1 5 0 55 2
2007–08 30 0 7 0 10 1 - - 47 1
2008–09 28 1 6 0 11 0 - - 45 1
2009–10 32 1 2 0 9 0 5 0 48 1
2010–11 17 1 3 0 5 0 0 0 25 1
Total 348 7 41 0 112 2 12 0 513 9
Total carrera 437 12 41 0 112 2 12 0 602 15

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Plata Sydney 2000 futbol masculí

FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

Selecció espanyola[modifica | modifica el codi]

Senyera exhibida pels futbolistes Xavier Hernández i Carles Puyol amb motiu de la victòria de la Selecció de futbol de l'Estat Espanyol a la final de la Copa del Món de 2010. Inclou baló "Jabulani" i un braçalet de capità de Carles Puyol al Futbol Club Barcelona.

Individual[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carles Puyol, nuevo adjunto a la dirección deportiva». FCBarcelona.es. [Consulta: 30 de maig de 2014]. (castellà)
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta mitten
  3. «Puyol anchors Spanish defense with combination of hard work, grit». Sports Illustrated, 9 juliol 2010 [Consulta: 19 maig 2014].
  4. Man Utd move for Puyol; BBC Sport, 10 August 2003
  5. Barca skipper Puyol pens new deal; BBC Sport, 22 September 2005
  6. The captain makes it to 400 games; Barcelona's official website, 16 September 2008
  7. Barcelona run riot at Real Madrid and put Chelsea on notice; The Guardian, 2 May 2009
  8. Carles Puyol: number 500; Total Barça, 13 November 2010
  9. Puyol injury shock; Barcelona's official website, 1 September 2010
  10. Barcelona lose Puyol to groin injury; ESPN Soccernet, 30 December 2010
  11. Knee surgery for Barca captain Puyol; ESPN Soccernet, 31 May 2011
  12. 50 games straight without losing with Puyol on the pitch; Barcelona's official website, 16 January 2012
  13. Barca fight back at the Bernabeu; ESPN Soccernet, 18 January 2012
  14. Valencia – FC Barcelona: Draw with some shine (1–1); Barcelona's official website, 1 February 2012
  15. Elbow injury sends Puyol back to Barça sidelines; UEFA.com, 3 October 2012
  16. «Barça has renewed the contracts of Carles Puyol, Xavi Hernández and Leo Messi». Barcelona's official website, 18 desembre 2012 [Consulta: 8 gener 2013].
  17. «Carles Puyol, cuando el quirófano es el salón de casa» (en castellà). Sport, 18 juny 2013 [Consulta: 20 juny 2014].
  18. «Retirement on Puyol's mind after surgery». FIFA.com, 31 maig 2013 [Consulta: 20 juny 2014].
  19. «Puyol moves second in Barça league appearances list». Marca in English, 2 març 2014 [Consulta: 6 març 2014].
  20. «Carles Puyol announces he is leaving FC Barcelona at the end of the season». Barcelona's official website, 4 març 2014 [Consulta: 4 març 2014].
  21. «Puyol is a brave leader who dismissed theories that strikers get all the glory, his career was nothing short of heroic». Daily Mail, 4 març 2014. [Consulta: 5 març 2014].
  22. «Puyol announces he is to leave Barcelona». UEFA.com, 4 març 2014 [Consulta: 6 març 2014].
  23. «Puyol diu adéu al Barça». ara.cat, 4 de març de 2014.
  24. «Debut de Carles Puyol amb Espanya». futbol.sportec.es, 25 de juliol de 2010. [Consulta: 16 de juliol de 2010].
  25. «Un gol de Puyol derrota Alemanya (1-0) i classifica Espanya per a la final del Mundial». ElsEsports.cat, 7 de juliol de 2010. [Consulta: 7 de juliol de 2010].
  26. Official site statistics
  27. Estadístiques a Soccernet (anglès)
  28. Inclou altres competicions com la Supercopa d'Espanya, Supercopa de la UEFA o el Campionat del Món de Clubs.
  29. «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18 de desembre de 2011.
  30. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta SuperC_2009
  31. «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29 d'agost de 2013. [Consulta: 29 d'agost de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Puyol i Saforcada