Oleguer Presas i Renom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oleguer
Oleguer
Dades personals
Nom complet Oleguer Presas i Renom
Data de naixement 2 de febrer de 1980 (1980-02-02) (34 anys)
Lloc de naixement    Sabadell, Catalunya
Alçada 1,87 m
Pes 82 kg
Dades esportives
Posició Defensa central - Lateral
Equips juvenils
?-1997
1997-1999
CD Lepanto
CE Sant Gabriel
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
1999-2000
2000-2001
2001-2003
2003-2008
2008-2011
UDA Gramenet B
UDA Gramenet
FC Barcelona B
FC Barcelona
Ajax d'Amsterdam
Total

041 0(2)
062 0(6)
128 0(1)
036 0(2)
267 (11)
Selecció nacional
2004-2009 Catalunya Catalunya 006 0(0)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Oleguer Presas i Renom, conegut amb el nom d'Oleguer (Sabadell, 2 de febrer de 1980) és un futbolista català, estudià a l'escola Sant Nicolau de Sabadell i és llicenciat en Economia per la UAB. Tot i no haver fet oficial la seva retirada, no ha tornat a jugar des de l'estiu del 2011, quan va acabar el seu contracte com a jugador de l'Ajax d'Amsterdam de l'Eredivisie.

Carrera futbolística[modifica | modifica el codi]

Oleguer amb el Barça.

Oleguer començà la seva carrera com a futbolista amb el CD Lepanto de la seva ciutat natal i posteriorment fitxà pel CE Sant Gabriel,[1] equip de Sant Adrià del Besòs.

La temporada 1998-99 feia el salt a la UDA Gramanet B, on hi jugà durant una temporada abans d'ascendir al primer equip de la UEA Gramenet. Amb l'equip de Santa Coloma de Gramenet lluità per l'ascens a la Segona Divisió durant dues temporades, 1999-00 i 2000-01.[2] Procedent de la UDA Gramenet, va entrar al segon equip del FC Barcelona la temporada 2001-2002, a l'edat de 21 anys. La temporada següent, l'entrenador Louis Van Gaal el va fer debutar al primer equip, concretament fou en el partit del Trofeu Joan Gamper 2002-03 davant l'Estrella Roja de Belgrad.[3] En el primer equip blau-grana es consolidà a l'eix de la defensa, ocupant puntualment la posició de lateral dret. Tot i això el seu debut oficial com a jugador del FC Barcelona no es produeix fins al 13 de novembre de la temporada 2002-2003, en un partit de la Lliga de Campions davant el Galatasaray Spor Kulübü al Camp Nou. Oleguer substituí a Frank de Boer al minut 86 de joc.[4]

Durant les temporades 2002-03 i 2003-04, Oleguer va alternar la seva presència entre el FC Barcelona B i el primer equip. Encara que des del mes de gener de la temporada 2003-04 ja se'l veié participar gairebé de forma íntegra com a jugador del primer equip, on comptà amb la total confiança de l'entrenador, Frank Rijkaard. Durant la temporada 2004-05 jugà un total de 36 partits de Lliga i 7 de Lliga de Campions, fou precisament durant aquesta temporada, el 24 d'abril del 2005, que aconseguí el seu únic gol com a jugador del FC Barcelona, al camp del Málaga, fent el primer dels quatre gols del Barça d'aquella tarda. Aquell any aconseguia el seu primer títol de Lliga. En la següent temporada, la 2005-06 jugà un total de 33 partits en Lliga, 11 en Lliga de Campions i 4 en Copa, consolidant-se de forma definitiva en la defensa blau-grana, fou l'any del seu segon Campionat de Lliga i també de la Lliga de Campions aconseguida a París, on Oleguer fou titular. La seua última campanya amb la camiseta del Barça va ser la 2007-08, on a causa d'una lesió al tercer metacarpià de la mà esquerra es va estar més de tres mesos de baixa, i del fitxatge de l'internacional italià Gianluca Zambrotta, la seua aportació a l'equip minvà significativament.[5]

Oleguer amb l'Ajax.

És aquell mateix estiu que Oleguer marxa a l'Ajax d'Amsterdam per una xifra pròxima als tres milions d'euros.[6]

La concentració i la sobrietat són les dues grans qualitats d'Oleguer. Molt incisiu en la defensa dels davanters de l'equip contrari, gràcies a la seva alçada destaca també pel seu joc aeri. Tot i que no acostuma a jugar la pilota des de la defensa, també participa amb els jugadors del mig del camp per treure el joc controlat des de darrere, encara que no és un dels seus punts forts.

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Actualitzat a 5 de juliol del 2011[7]

Club Temporada Lliga Copa Nac. Cop Inter. Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
UDA Gramenet 1999/00 1 0 - - - - 1 0
2000/01 40 2 2 0 - - 42 2
Total 41 2 2 0 - - 43 2
FC Barcelona 2002/03 3 0 0 0 2 0 5 0
2003/04 19 0 0 0 4 0 23 0
2004/05 36 1 0 0 7 0 43 1
2005/06 33 0 3 0 11 0 47 0
2006/07 25 0 5 0 5 0 35 0
2007/08 12 0 1 0 2 0 15 0
Total 128 1 9 0 31 0 168 1
Ajax d'Amsterdam 2008/09 27 1 1 0 9 0 37 1
2009/10 6 0 2 0 5 0 13 0
2010/11 3 1 0 0 3 0 6 1
Total 36 2 3 0 15 0 56 2

Trajectòria pública[modifica | modifica el codi]

Oleguer i Roc Casagran en una presentació del seu llibre.

Mostra simpaties pels moviments de l'Esquerra Independentista, alhora que va ser cridat pel Subcomandante Marcos per jugar un partit benèfic a Chiapas.

El dia 30 de març de 2006, va presentar el seu llibre Camí d'Ítaca (ed. Mina) juntament amb el poeta sabadellenc -i amic personal seu- Roc Casagran. Al llibre, Oleguer reflexiona sobre el títol de Lliga que va conquerir el FC Barcelona la temporada passada, fent un recorregut cronològic des del moment en què el Barça guanya la Lliga al camp del Llevant UE fins a la celebració al Camp Nou. Però també hi barreja la seva visió sobre per exemple la lluita antifranquista o la guerra de l'Iraq. A l'inici de cada capítol s'inclou una cita de diversos autors com Groucho Marx, Manuel Vázquez Montalbán, Rafael Alberti, Manu Chao, Joan Brossa o Pedro Calderón de la Barca. També cal destacar què el 3% dels guanys d'aquest llibre van anar cap a l'escola La Bressola, de la Catalunya Nord. Però aquesta no fou la seua única mostra de suport a La Bressola, ja que, juntament amb Lilian Thuram va presentar un manifest a l'Ajuntament de Perpinyà en defensa de la tasca fetes per aquest teixit de centres educatius. Manifest firmat també entre d'altres per Joan Laporta, Lluís Llach o Raymond Domenech.[8]

Oleguer també va participar en el llibre Constitució europea: 17 arguments per en el no, argumentant la seua oposició a la Constitució Europea.

L'any 2006 rebé de mans d'Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, el premi President Companys pel seu suport a les seleccions esportives catalanes, el lliurament del premi fou virtual, ja que, el jugador era concentrat amb el FC Barcelona a Tòquio disputant la Copa Mundial de Clubs.[9] El premi en metàl·lic, al voltant d'uns 25.000€ va ser donat a l'Escola Valenciana, un projecte pedagògic en favor de la llengua catalana al País Valencià.[10]

El 13 d'octubre de 2012 fou escollit el vuitanta-tresè de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l'objectiu de tancar la llista de la circumscripció, juntament amb l'escriptor Julià de Jòdar i l'advocat August Gil Matamala, vuitanta-quatrè i vuitanta-cinquè respectivament.[11][12][13] Un exemple d'aquest suport el demostrà amb la publicació de l'article «Ho volem tot».

Palmarès[modifica | modifica el codi]

FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

Ajax[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleguer Presas i Renom
  1. Pedrera del CE Sant Gabriel: Web del CE Sant Gabriel
  2. Oleguer al Barça Web del FC Barcelona
  3. Oleguer al Barça Web del FC Barcelona
  4. Oleguer al Barça Web del FC Barcelona
  5. Oleguer de la 'Grama' a París Web del FC Barcelona
  6. TV3, Oleguer a l'Ajax Web de TV3
  7. Estadístiques d'Oleguer Web d'ESPN Sports
  8. Oleguer amb la Bressola Web de les Seleccions Catalanes
  9. Oleguer, premi President Companys Web del Racó Català
  10. Oleguer, dóna el premi President Companys Web del Racó Català
  11. «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29 d'octubre 2012. [Consulta: 31/10/2012].
  12. «Oleguer Presas, Julià de Jòdar i Gil Matamala tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 23 d'octubre 2012. [Consulta: 31/10/2012].
  13. «Oleguer Presas tancarà la llista de la CUP per Barcelona». Ara.cat, 16 d'octubre 2012. [Consulta: 17/10/2012].
  14. L'Ajax goleja el Feyenoord i es proclama campió de Copa Web dels esports.cat
  15. Frank de Boer i Oleguer Presas guanyen la Lliga holandesa Web del Diari Ara