Ernest Benach i Pascual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernest Benach i Pasqual
Ernest Benach i Pascual
Benach al MHC el 2007

Mandat
5 de desembre de 2003 – 16 de desembre de 2010
Precedit per Joan Rigol i Roig
Succeït per Núria de Gispert i Català

Naixement 12 de novembre de 1959 (1959-11-12) (54 anys)
Reus (Baix Camp)
Partit polític ERC
Signatura SignaturaBenach.jpg

Ernest Benach i Pascual (Reus, 12 de novembre de 1959) és un polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ernest Benach i Pascual va néixer a Reus, al Baix Camp, el 12 de novembre de 1959 i va estudiar al Liceu Verge de Montserrat i a l'Institut Gaudí de Reus abans d'anar a estudiar Medicina[1] a Barcelona. Benach manté, des de molt jove, una doble militància ciutadana i política que el comprometen en múltiples moviments. La inquietud per l'incipient esperit nacional i la construcció del país que bullen els anys de transició, empenyen Benach a treballar per les institucions de Catalunya. El 1979 entra a treballar a l'encara provisional Generalitat de Catalunya,presidida per Tarradellas, a la Direcció General de Transports i, més tard, a la Direcció General de Joventut.

Joventut[modifica | modifica el codi]

El 1980, amb tan sols vint anys, s'aboca de ple a la política. És un dels membres fundadors de Nacionalistes d'Esquerres i n'esdevé candidat per Tarragona a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista. En aquesta plataforma política coneix personalitats com Jordi Carbonell, Josep Maria Espinàs, Avel·lí Artís Gener, Armand de Fluvià, Josep Bargalló, Josep-Lluís Carod-Rovira o Magda Oranich.

Simultanieja, doncs, el compromís polític amb el cívic i és un dels fundadors de l'Agrupament Escolta la Mulassa, l'any 1977, que l'empeny també a participar en la direcció d'Escoltes Catalans i, anys després, en l'Assemblea General de la World Scout Parliamentary Union, un organisme que aplega parlamentaris d'arreu del món vinculats amb l'escoltisme, amb l'objectiu de plantejar reflexions i propostes entorn de les polítiques de joventut (prèviament havia constituït l'any 1997 al Parlament de Catalunya juntament amb 25 parlamentaris amb passat escolta, l'Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya[2] ANPEC). L'any 1981, juntament amb altres reusencs aficionats als castells, és membre fundador de la colla castellera dels Xiquets de Reus. Entre el 1992 i el 1993 va ser-ne el cap de colla, i entre el 1994 i el 1996, va exercir de president.

Ingrés a ERC[modifica | modifica el codi]

L'any 1987, Benach se suma a la Crida Nacional a ERC promoguda, entre d'altres, per Josep-Lluís Carod-Rovira i ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya. Des d'aleshores, el seu compromís amb les sigles republicanes ha estat ininterromput. És en aquest any quan s'inicia la seva etapa a l'Ajuntament de Reus, sent el cap de llista en les eleccions de 1987, 1991, 1995 i 1999. En aquest llarg període fins al 2001, trampolí de la seva experiència política, Benach ocupa càrrecs com el de la primera tinença d'alcaldia i les regidories de Cultura, Esports, Joventut, Promoció Econòmica, Política Lingüística, Cooperació i Societat de la Informació. En l'àmbit municipal té responsabilitats en el Consell d'Administració de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a l'empresa Gestió Comarcal Hospitalària (GECOHSA), a la Fundació Privada contra el Càncer, al Grup d'Assistència Sanitària i Social (Grup Sagessa), a Reus Desenvolupament Econòmic SA i a la Fira de Reus.

Entrada al Parlament[modifica | modifica el codi]

El 1992 és elegit diputat al Parlament de Catalunya i comença la seva implicació en la vida parlamentària. És president de la Comissió d'Agricultura de la V Legislatura i secretari segon de la Mesa del Parlament a la V i VI legislatures. El 5 de desembre del 2003 Ernest Benach és escollit President del Parlament[3] i tres anys després, el 17 de novembre del 2006, va ser reelegit.[4] Entre l'octubre de 2004 i l'octubre de 2005 va presidir la CALRE (Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees), un organisme que treballa perquè es tingui en compte el paper dels parlaments i dels governs subestatals en la construcció del projecte comú europeu.

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

A les darreries d'octubre de 2008 es va veure envoltat en una polèmica iniciada pel diari ABC, en què era acusat de gastar 20.000 euros del seu pressupost (fonts del Parlament van informar que la quantitat exacta era de 9.276 €) en adaptar el seu nou vehicle oficial com a una oficina mòbil (mentre vivia a Reus, a més de 120 kilòmetres del Parlament) amb un reposapeus, televisor i escriptori a mida. L'acusació va desembocar en pressions del seu entorn que el van impulsar a anunciar la retirada dels esmentats complements. En la notícia no es feia cap comparativa amb la resta de despeses en vehicles d'altres presidents parlamentaris (com per exemple: José Maria Aznar en la seva època, va blindar completament el seu cotxe oficial contra possibles atemptats terroristes, però sí que s'insistia en què el context econòmic era molt dolent.[5]

Aquest fet va provocar crítiques des de la societat civil per un comportament acomplexat de la classe política catalana.[6][7][8][9]

Amb la "contundent davallada" del seu partit a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, renuncia a l'acta de diputat.[10]

Polèmica sobre el seu sou[modifica | modifica el codi]

Segons Diari de Girona, al desembre de 2010, "Ernest Benach, com a expresident del Parlament, va abandonar el càrrec amb un sou de 104.000 euros (bruts) anuals durant quatre anys, que es convertiran en 78.000 quan es jubili. El diari explica que "la majoria de comunitats autònomes no atorguen sous ni beneficis de cap tipus els seus expresidents, siguin de govern o de Parlament, i tret de Catalunya ho fan només el País Basc, Galícia, La Rioja i Navarra, a més dels alts càrrecs de l'administració de l'Estat".[11] El propi Ernest Benach aclariria que un cop va deixar de ser president del Parlament renuncià al cotxe oficial i als escortes, i que la seva pensió no assolia la quantitat de 100.000 euros l'any que s'havia dit i afegí que no es tractava d'una jubilació definitiva sinó una pensió de 4 anys,[12][13] tal com regulava la Llei de Pensions del 2001.

Món casteller[modifica | modifica el codi]

Acte a València on Ernest Benach parla sobre la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa".

Actiu participant en el món casteller, va ser un dels fundadors dels Xiquets de Reus l'any 1981 i posteriorment fou el president (1991 al 1996) i Cap de Colla del 1994 al 1996, bienni que coincidiria amb els anys més brillants de la colla.[14] Com a Cap de Colla va assolir els millors castells que han fet fins ara els Xiquets de Reus; descarregant el primer cop en la seva història el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 9 amb folre i carregant el 5 de 8.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Rigol i Roig
President del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

desembre de 2003desembre de 2010
Succeït per:
Núria de Gispert i Català