El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu a la Ciutat de València, i l'entitat esportiva més important del País Valencià a nivell futbolístic. Fou fundat el 1919 a la Ciutat de València i juga a la Primera Divisió. Al seu estadi, Mestalla, hi caben uns 55.000 espectadors.
Té 65.000 socis,[6] i més de 700 penyes.[4], fet que el converteixen en el tercer club en nombre de socis i penyes de l'estat. Tanmateix, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge en quant a simpatizants a l'Estat espanyol (5,3%), únicament darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[7]
L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.[8] El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.[9]
-
Plantilla del València CF l'any
1927.
El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.
Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.
L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.
El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.
Anys després, el 1941 i amb Lluis Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934.
Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluis Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluis Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.
Però si hem de destacar un títol valuós que figura en les vitrines del València és, sens dubte, la Recopa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, l'any 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tindre com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.
Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.
- Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
- Uniforme alternatiu: Samarreta negra amb detalls taronges, pantaló taronja i calces negres.
[modifica] Evolució històrica
[modifica] Patrocinadors i proveïdors d'equipatge
Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat al 1923.
Amb una capacitat de 55.000 espectadors[3] i unes dimensions de 105x70,[10] l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.[11]
Es troba situat entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia, a València. El seu nom es deu a que la Séquia de Mestalla passava junt al camp.
Maqueta del
Nou Mestalla, futur estadi del club, actualment en construcció
El club està en procés de construcció del nou estadi: el Nou Mestalla, el disseny avantguardista del qual va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà l'Avinguda de les Corts Valencianes. Com curiositat, cal dir que per aquests nous terrenys adquirits discorre la sèquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar. La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors però després de ralentir les obres, el 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat. 12 de desembre de 2011 el club va anunciar un acord amb Bankia per reprendre les obres, que haurien d'acabar en un termini de dos anys.[12]
L'himne del club fou encarregat al director de la banda municipal de València Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.
És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.
En el Camp de l'Algirós
ja començaren a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.
Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi per a que triomfes t'animarem.
En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defèn la camiseta
ple de coratge per a guanyar.
En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.
Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi per a que triomfes t'animarem.
Amunt València, Visca el València, el campió!
[modifica] Plantilla 2011-2012
[modifica] Jugadors històrics
Jugados històrics del València CF per any de debut:
El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.
| Nom |
Període |
Títols |
47è  Unai Emery |
2008-Actualitat |
46è  Salvador González Marco "Voro" |
2008 |
45è  Ronald Koeman |
2007-2008 |
1 Copa del rei 2007/2008 |
| 44º Óscar Fernández |
2007 |
43è  Quique Sánchez Flores |
2005- 2007 |
42è  Antonio López Habas |
2005 |
| 41è Rafael Benítez |
2001-2004 |
2 Lligues 2001/2002 y 2003/2004 ; 1 Copa de la UEFA 2003/2004 |
40è  Héctor Cúper |
1999-2001 |
1 Supercopa d'Espanya 1999 |
39è  Claudio Ranieri |
1997-1999,2004-2005 |
1 Copa del rei 1998/1999 ; 1 Supercopa d'Europa 2004 |
| 38è Jorge Valdano |
1997 |
| 37è Luis Aragonés |
1995-1997 |
36è  Carlos Alberto Parreira |
1994-1995 |
| 35è José Manuel Rielo |
1994,1995,1997 |
34è  Héctor Núñez |
1993-1994 |
| 33è Francisco Real |
1993 |
| 32è Guus Hiddink |
1991-1993,1994 |
| 31è Víctor Espárrago |
1988-1991 |
| 30è Óscar Rubén Valdez |
1985-1986 |
| 29è Robert Gil |
1984-1985,1988 |
28è  Paquito García Gómez |
1983-1984 |
| 27è Koldo Aguirre |
1983 |
26è  Miljan Miljanić |
1982-1983 |
25è  Marcel Domingo |
1977-1979 |
24è  Heriberto Herrera |
1976-1977 |
| 23è Manolo Mestre |
1975-1976,1982 |
| 22è Dragoljub Milošević |
1975 |
| 21è Milovan Ćirić |
1974-1975 |
| 20è Alfredo Di Stéfano |
1970-1974,1979-1980,1986-1988 |
1 Lliga 1970/1971 ; 1 Recopa d'Europa 1979/1980 |
19è  Enrique Buqué & Salvador Artigas |
1969-1970 |
| 18è Sabino Barinaga |
1968-1969 |
| 17è Edmundo Suárez Trabanco "Mundo" |
1964-1965,1966-1968 |
1 Copa del rei 1966/1967 |
| 16è Bernardino Pérez "Pasieguito" |
1963-1964,1979,1980-1982 |
1 Copa del rei 1978/1979 ; 1 Supercopa d'Europa 1980 |
| 15è Alejandro Scopelli |
1962-1963 |
2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963 |
| 14è Domènec Balmanya |
1960-1962 |
| 13è Pedro Otto Bumbel |
1959-1960 |
| 12è Lluís Miró |
1956-1958 |
| 11è Carlos Iturraspe |
1954-1956 |
| 10è Jacinto Quincoces |
1948-1954,1958-1959 |
2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954 ; 1 Copa Eva Duarte 1948 |
9è  Luis Casas Pasarín |
1946-1948 |
1 Lliga 1946/1947 |
| 8è Eduard Cubells |
1943-1946 |
1 Lliga 1943/1944 |
| 7è Leopoldo Costa "Rino" |
1942-1943 |
| 6è Ramón Encinas Dios |
1939-1942 |
1 Copa del rei 1940/1941 ; 1 Lliga 1941/1942 |
| 5è Andrés Balsa |
1935-1936 |
4t  Jack Greenwell |
1933-1934 |
| 3r Rodolfo Galloway |
1931-1933 |
| 2n James Herriot |
1927-1929 |
1r  Antón Fivébr |
1923-1927,1929-1931,1934-1935 |
[modifica] Cos tècnic 2010/11
- Entrenador: Unai Emery.
- Segon entrenador: Juan Carlos Carcedo.
- Preparador de porters: José Manuel Ochotorena.
- Preparadors físics: Julen Masach Urrestilla, Juan Jose Torrijo.
- Delegat: Salvador González "Voro".
- Cap dels Serveis Mèdics: Jordi Candel Rossell.
- Metge adjunt al primer equip:: Joaquín Más.
- Fisioterapeuta-ATS: José de los Santos
- Fisioterapeutes: Juan Ángel Ballesteros, Luis Baraja, Andreu Gramaje, Alvaro Ortiz.
- Utillers: Bernardo España Edo (Espanyeta), José Manuel López, Vicente Navarro Navarro 'Serreta', Ivan Montero Rodríguez, Vicente Ventura Deval.
Un fet curiós d'aquest club és l'estima que els seus seguidors senten cap al cap d'utillers de l'equip, Bernardo España Edo, més conegut com Espanyeta, qui és idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.[13][14]
-
Exposició de trofeus guanyats pel València CF
Exposició de trofeus guanyats pel València CF
[modifica] Tornejos internacionals
És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).[15]
[modifica] Tornejos estatals
- 6
Campionats de Lliga espanyola: 1941-42, 1943-44, 1946-47, 1970-71, 2001-02, 2003-04
- 7
Copes del Rei: 1941, 1949, 1954, 1967, 1979, 1999, 2008
- 1
Supercopa espanyola: 1999
- 1 Copa Eva Duarte: 1948
[modifica] Tornejos regionals
[modifica] Tornejos amistosos
- 23 Trofeu Taronja : 1961, 1962, 1970, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983, 1984, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, 2006, 2008, 2010
- 4 Trofeu Ciutat de València : 1988, 1990, 1993,1994
- 3 Trofeu Copa Generalitat : 1999, 2001, 2002
- 2 Trofeu Ciudad de la Línea : 1970, 1993
- 2 Trofeu Martini Rossi : 1948-49, 1949-50
- 1 Trofeu Teresa Herrera : 1952
- 1 Trofeu Concepción Arenal : 1954
- 1 Trofeu Ciudad de México : 1966
- 1 Trofeu Ramón de Carranza : 1967
- 1 Trofeu Noces d'Or : 1969
- 1 Torneig de París : 1975
- 1 Trofeu Ibèric : 1975
- 1 Trofeu Comunitat Valenciana : 1982
- 1 Trofeu 75 Aniversari Llevant UE : 1984
- 1 Trofeu Teide : 1985
- 1 Trofeu Alcarria : 1986
- 1 Trofeu Festa d'Elx : 1991
- 1 Trofeu Groningen : 1992
- 1 Trofeu La Laguna : 1992
- 1 Trofeu Ciutat de Palma : 1993
- 1 Trofeu Vila de Benidorm : 1993
- 1 Trofeu 80 Aniversari San Mamés : 1993
- 1 Trofeu Joan Gamper : 1994
- 1 Trofeu Ciutat d'Alacant : 1994
- 1 Trofeu Ciutat de Benidorm : 1994
- 1 Trofeu Ciutat de Mérida : 1995
- 1 Trofeu Ciutat de Barcelona : 1995
- 1 Trofeu Copa Fuji : 1997
- 1 Trofeu de la Ceràmica : 2001
- 1 Trofeu Ladbrockes.com cup : 2003
- 1 Trofeu Thomas Cook (1): 2007
- 1 Trofeu Centenari Borussia Dortmund : 2009
- 1 Sparkasse Emsland Cup (Torneig Werder Bremen) : 2009
- 2 Memorial Luis Suñer : 2008 i 2009[16]
[modifica] Altres dades d'interès
[17]
[modifica] Jugadors amb més participacions
Fins al 2 de febrer de 2009, els 10 jugadors amb més participacions amb el València CF a Primera divisió són:
- Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història".
[modifica] Màxims golejadors
Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:
| Lloc |
Jugador |
Temporades |
Gols (partits) |
Terme mitjà golejador |
| 1 |
 Mundo |
1939-1950 |
188 (208) |
0,90 |
| 2 |
 Mario Kempes |
1976-1981 1982-1984 |
116 (184) |
0,63 |
| 3 |
 Waldo |
1961-1970 |
115 (215) |
0,53 |
| 4 |
 Fernando Gómez |
1983-1986 1987-1998 |
109 (423) |
0,25 |
| 5 |
David Villa |
2005-2010 |
107 (166) |
0,64 |
| 6 |
Manolo Badenes |
1950-1956 |
89 (96) |
0,92 |
| 7 |
Silvestre Igoa |
1941-1950 |
85 (168) |
0,50 |
| 8 |
Epi |
1940-1949 |
77 (200) |
0,38 |
| 9 |
Vicente Seguí |
1946-1959 |
76 (260) |
0,29 |
| 10 |
Gorostiza |
1940-1946 |
70 (115) |
0,60 |
|
Amadeo |
1935-1951 |
70 (217) |
0,32 |
[18]
[modifica] Màxims golejadors per temporada
-
- ↑ Sobre el mot "xotos", en levante-emv.com (castellà)
- ↑ Història del València, en somosche.com (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 Capacitat Camp de Mestalla
- ↑ 4,0 4,1 Cens Penyes Valencianistas
- ↑ Emery es convertix en l'entrenador número 49 de la història del València, en Europa Press
- ↑ Cita del nombre de socis en la web valencianista
- ↑ «Enquesta del CIS de maig de 2007» (PDF) (en castellà).
- ↑ Llista 20 clubs més rics 2005 (castellà)
- ↑ Llista 20 clubs més rics 2007
- ↑ Dades de l'estadi a stadiumguide.com
- ↑ XI at 11: Great European grounds
- ↑ «El València C.F acorda amb Bankia acabar el nou Mestalla en dos anys». El Punt Avui, 12/12/2011. [Consulta: 14/12/2011].
- ↑ Espanyeta continua siguent el rei (castellà)
- ↑ salvemosaespaneta.com. Campanya publicitària del patrocinador del València CF, Unibet, amb Espanyeta com a reclam
- ↑ UEFA Cup: All-time finals a UEFA.com (anglès)
- ↑ «El Valencia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en español). Valenciacf.com, 12 de agosto de 2009. [Consulta: 12 de agosto de 2009].
- ↑ actualitzat a temporada 2009/2010, 18 de juny de 2010, (verificar dades de partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
- ↑ Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història" i actualitzades a ciberche.net
[modifica] Enllaços externs
|
Equips de futbol dels Països Catalans que disputen competicions professionals |
|
|
|
|
País Valencià
Unai Emery[5]
Epi
Waldo.svg){kind=small}
Arias
Morena
Penev
Roberto Ayala
Wilkes
Rubén Baraja
Bonhof
Carlos Marchena
David Villa
Solsona
Cañizares
Amedeo Carboni
Djukic
Quique Sánchez Flores
Miljan Miljanić
Marcel Domingo
Heriberto Herrera
Luis Casas Pasarín
Jack Greenwell
Antón Fivébr
Copes de Fires (actual Copa de la UEFA): 1962, 1963
.png){kind=small}
Santiago Cañizares
Mario Kempes
Waldo
Faas Wilkes
Héctor Núñez
Salif Keita / 
Frank Arnesen
Luboslav Penev / 
Predrag Mijatović
Goran Vlaović / 
Adrian Ilie
John Carew / 
Mista
Marco Di Vaio
