Unió Esportiva Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
UE Lleida
Unió Esportiva Lleida
Nom complet Unió Esportiva Lleida
Fundació 1939
Estadi Camp d'Esports,
Lleida, Catalunya
(13.500 espectadors espectadors)
President Catalunya Annabel Junyent[1]
Entrenador Catalunya Emili Vicente[1]
Lliga Segona Divisió B[1]
(5è[1] la temporada 2010-11[1])
Web oficial
http://www.unioesportivalleida.net
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el futbol català. Després d'estar en llei concursal, el club va entrar en procés de liquidació però el jutge del Mercantil de Lleida va adjudicar la Unitat Productiva de l'extinta UE Lleida al grup de Sisco Pujol que n'és l'actual president.

El club hereu de la UE Lleida, és el Club Lleida Esportiu.

Precedents històrics[modifica | modifica el codi]

Els primers clubs de la ciutat[modifica | modifica el codi]

A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels que es té constància foren el Montserrat (1913), dels germans maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 neix l'Associació Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al camp de Mart.

El 1918 va veure la llum el que seria millor club durant els anys 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.

També als anys 20 trobem el Dependents FC, fundat el 1922, d'inspiració gremial i de vida breu; el CE Lleidatà, club obrerista format per membres de l'antic Metalúrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes); el FC Lleida (1923), creat pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatàrrec; i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres, de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip de la gent benestant de la ciutat i que desapareix el 1939.

Altres equips lleidatans de menor importància són el CF Ilerda, el Núria, el Sporting, l'Atlètic i l'A.E.M. de Lleida (1927). El 1930, el FC Lleida desapareix i en el seu lloc Joan Solé funda el Centre d'Esports de Lleida, un club poliesportiu del que més tard s'independitzarà el Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935.[2][3]

La Unió Esportiva Lleida[modifica | modifica el codi]

Fundació i inicis[modifica | modifica el codi]

Autocar de la UE Lleida

En acabar la guerra civil, el futbol lleidatà inicia una reorganització. El 1939, elements del AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lérida Balompié. El primer partit fou un amistós contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marcà Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experimentà una gran progressió i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El Lleida Balompié es va proclamar campió de la segona catalana ordinària amb 8 victòries i 2 derrotes. És el primer gran títol que aconsegueix el club blau. A l'eliminatòria d'ascens a segona regional preferent el Lleida Balompié va perdre contra l'Olot per 5 a 1. Al grup C de la Lliga catalana els del Segrià van aconseguir la segona plaça, per darrere del Gimnàstic de Tarragona. Aquests van ser els inicis de la rivalitat entre aquestes dos identitats. Ja en el 1944 l'AEM se separa del Balompié. D'altra banda, anteriorment, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompié tenia més socis i millor plantilla, el Leridano disposava de més diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9 de març de 1947 ambdós clubs es fusionaran per esdevenir la Unió Esportiva Lleida, que mantindrà la samarreta blava i pantalons blancs del Balompié. En fou primer president Eduard Estadella Botha.

Des de 1939 a 1943 el club juga a categories regionals. Posteriorment passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconsegueix l'ascens a Segona Divisió i l'any següent a Primera on juga la temporada 1950-51 en la que no podrà mantenir la categoria.[4]

Anys noranta i desaparició[modifica | modifica el codi]

A la dècada dels noranta el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a Primera Divisió. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la Unió Esportiva va aconseguir triomfs històrics davant el Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1 i davant el Reial Madrid Club de Futbol al Camp d'Esports de Lleida. El Barça seria el campió però el Lleida tornaria a perdre la categoria. Des d'aleshores es'ha mantingut entre la Segona Divisió (actual Lliga Adelante) i la Segona B. Però l'any 2011, el club entrà en crisi, passant primer per la llei concursal i posteriorment entrà en un procés de liquidació. El jutjat mercantil atorgà la unitat productiva (els drets federatius per jugar a la categoria corresponent) de la UE Lleida a Annabel Junyent, qui havia d'aportar 70.000 euros per fer-se càrrec del club.[5] Annabel Junyent va inscriure al Registre Mercantil un nou club anomenat Lleida 1939'.[6] Finalment, però, l'aval de Junyent fou insuficient i el jutge decidí atorgar la unitat productiva del club a Siscu Pujol, president de l'EFAC Almacelles, qui havia quedat segon en la subhasta del club amb 68.000 euros i un aval 200.000 per tres temporades.[7][8] El nou club fou inscrit amb la denominació de Club Lleida Esportiu, disputant la seva primera temporada a la Segona divisió espanyola de futbol B utilitzant la plaça de la Unió Esportiva Lleida.

Evolució de l'uniforme[9][modifica | modifica el codi]

Equipació
1939-1952
Equipació
1952-1976
Equipació
1976-1985
Equipació
1985-2010

Palmarès[modifica | modifica el codi]

  • 1 cop campió de Segona Divisió (1992-93)
  • 2 cops campió de Segona Divisió B (1989-90, 2003-04)
  • 1 cop campió de Tercera Divisió (1948-49)

Temporades[modifica | modifica el codi]

La UE Lleida ha militat 2 temporades a Primera Divisió, 24 a Segona, 19 a Segona B i 18 vegades a Tercera Divisió.[10]

Lérida Balompié

  • 1943-44: 3a Divisió 9è
  • 1944-45: 3a Divisió 9è
  • 1945-46: 3a Divisió 10è
  • 1946-47: 3a Divisió 3r

UE Lleida

  • 1947-48: 3a Divisió 4t
  • 1948-49: 3a Divisió 1r
  • 1949-50: 2a Divisió 2n
  • 1950-51: 1a Divisió 16è
  • 1951-52: 2a Divisió 7è
  • 1952-53: 2a Divisió 6è
  • 1953-54: 2a Divisió 3r
  • 1954-55: 2a Divisió 10è
  • 1955-56: 2a Divisió 12è
  • 1956-57: 2a Divisió 20è
  • 1957-58: 3a Divisió 2n
  • 1958-59: 3a Divisió 7è
  • 1959-60: 3a Divisió 6è
  • 1960-61: 3a Divisió 6è
  • 1961-62: 3a Divisió 6è
  • 1962-63: 3a Divisió 4t
  • 1963-64: 3a Divisió 2n
  • 1964-65: 3a Divisió 2n
  • 1965-66: 2a Divisió 11è
  • 1966-67: 2a Divisió 12è
  • 1967-68: 2a Divisió 12è
  • 1968-69: 3a Divisió 5è
  • 1969-70: 3a Divisió 10è
  • 1970-71: T. Preferent 1r
  • 1971-72: 3a Divisió 5è
  • 1972-73: 3a Divisió 4t
  • 1973-74: 3a Divisió 11è
  • 1974-75: 3a Divisió 15è
  • 1975-76: 3a Divisió 5è
  • 1976-77: 3a Divisió 9è
  • 1977-78: 2a Divisió B 16è
  • 1978-79: 2a Divisió B 11è
  • 1979-80: 2a Divisió B 6è
  • 1980-81: 2a Divisió B 10è
  • 1981-82: 2a Divisió B 14è
  • 1982-83: 2a Divisió B 10è
  • 1983-84: 2a Divisió B 8è
  • 1984-85: 2a Divisió B 6è
  • 1985-86: 2a Divisió B 4t
  • 1986-87: 2a Divisió B 2n
  • 1987-88: 2a Divisió 6è
  • 1988-89: 2a Divisió 19è
  • 1989-90: 2a Divisió B 1r
  • 1990-91: 2a Divisió 6è
  • 1991-92: 2a Divisió 5è
  • 1992-93: 2a Divisió 1r
  • 1993-94: 1a Divisió 19è
  • 1994-95: 2a Divisió 3r
  • 1995-96: 2a Divisió 11è
  • 1996-97: 2a Divisió 11è
  • 1997-98: 2a Divisió 5è
  • 1998-99: 2a Divisió 11è
  • 1999-00: 2a Divisió 5è
  • 2000-01: 2a Divisió 22è
  • 2001-02: 2a Divisió B 9è
  • 2002-03: 2a Divisió B 8è
  • 2003-04: 2a Divisió B 1r
  • 2004-05: 2a Divisió 15è
  • 2005-06: 2a Divisió 19è
  • 2006-07: 2a Divisió B 14è
  • 2007-08: 2a Divisió B 13è
  • 2008-09: 2a Divisió B 8è
  • 2009-10: 2a Divisió B 11è
  • 2010-11: 2a Divisió B 5è

Presidents[11][modifica | modifica el codi]

  • 1947-51 Eduard Estadella
  • 1951-54 Llorenç Agustí
  • 1954-57 Josep Servat
  • 1957-57 Laureà Torres
  • 1957-60 Antoni Rocafort
  • 1960-62 Antoni Teixidó
  • 1962-67 Ramon Vilaltella
  • 1967-68 Josep Jové
  • 1968-69 Pere Roig
  • 1969-70 Manel Rossell
  • 1970-72 Miquel Martínez
  • 1972-74 Josep Montañola
  • 1974-77 Lluís Nadal
  • 1977-79 Josep Esteve
  • 1979-82 Joan Planes
  • 1982-86 Antoni Gausí
  • 1986-96 Màrius Duran
  • 1996-97 Josep Lluís González
  • 1997-98 Màrius Duran
  • 1998-02 Antoni Gausí
  • 2002-06 Miquel Pons
  • 2006-07 Xavier Massana
  • 2007-10 Ignasi Rivadulla
  • 2010-11 Annabel Junyent

Entrenadors notables[modifica | modifica el codi]

Temporada Entrenador
1939-40 Manuel López
1940-41 José Pérez
1941-42 José María Cabo
1942-43 Ramon Llorens
1943-44 José Luis Zabala
1944-45 Antoni Franco
1945-46 Antoni Franco
1946-47 Antoni Franco
1947-48 José Peralta
1948-49 Juan Romans
1949-50 Emili Vidal
1950-51 Emili Vidal
Francisco Pirla
1951-52 Juan Gómez de Lecube
José María Burset
1952-53 Rogelio Santiago Lelé
1953-54 Rogelio Santiago Lelé
1954-55 Gaspar Rubio
Juan José Nogués
1955-56 José Valero
1956-57 Vicenç Sasot
Edmundo Suárez Mundo
1957-58 Rogelio Santiago Lelé
1958-59 Rogelio Santiago Lelé
1959-60 Miklós Szegedi
1960-61 José Rivero
Antonio Molinos
1961-62 Manolo Bademunt
1962-63 Gabriel Taltavull
Marcel Domingo
1963-64 Rogelio Santiago Lelé
1964-65 Rogelio Santiago Lelé
Josep Seguer
1965-66 Josep Seguer
Temporada Entrenador
1988-89 Koldo Aguirre
José Manuel Esnal "Mané"
1989-90 José Manuel Esnal "Mané"
1990-91 José Manuel Esnal "Mané"
1991-92 José Manuel Esnal "Mané"
1992-93 José Manuel Esnal "Mané"
1993-94 José Manuel Esnal "Mané"
1994-95 José Manuel Esnal "Mané"
1995-96 Antonio López
Ramon Puig Solsona
Txetxu Rojo
1996-97 Txetxu Rojo
Miguel Rubio
Paco Martínez Bonachera
1997-98 Juande Ramos
1998-99 Miquel Corominas
Miguel Rubio
Víctor Muñoz
1999-00 Víctor Muñoz
2000-01 Miguel Rubio
Quique Hernández
2001-02 Carles Viladegut
Paco Martínez Bonachera
2002-03 Paco Martínez Bonachera
2003-04 Paco Martínez Bonachera
Miguel Rubio
2004-05 Miguel Rubio
2005-06 Miguel Rubio
David Vidal
2006-07 Felipe Miñambres
Esteban Vigo
Manolo Buján
2007-08 Javier Zubillaga
2008-09 Emili Vicente
2009-10 Emili Vicente
2010-11 Emili Vicente

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Plantilla 2010-2011[modifica | modifica el codi]

Actualitzat el 2 de setembre de 2010.

Núm. Posició Jugador
1 Flag of Spain.svg POR Eduardo Pérez Morán (capità)
2 Flag of Catalonia.svg DEF Adrià Gallego
3 Flag of Spain.svg MIG Dupi
4 Flag of Catalonia.svg DEF Pau Bosch
5 Flag of Catalonia.svg DEF Jerson Bosch
6 Flag of Catalonia.svg MIG Miquel Massana
7 Flag of Catalonia.svg DEF Dani Marín
8 Flag of Catalonia.svg MIG Jaume Delgado
9 Flag of Mauritania.svg DAV Cheikh Saad
10 Flag of Catalonia.svg MIG David Giménez
11 Flag of Catalonia.svg DAV Jesús Imaz
12 Flag of Catalonia.svg DAV Francesc Salat
Núm. Posició Jugador
13 Flag of Catalonia.svg POR Sergi Palau
14 Flag of Spain.svg MIG Alex Colorado
15 Flag of Spain.svg DEF Paco Vázquez Terrada
16 Flag of Spain.svg DAV Asier Eizaguirre
17 Flag of Catalonia.svg MIG Héctor Miguel
18 Flag of Catalonia.svg MIG Xavi Jiménez
19 Flag of Catalonia.svg MIG Dani Pujol
20 Flag of the Valencian Community (2x3).svg MIG Rubén Rayos "Rayo"
21 Flag of Catalonia.svg DEF Xavier Gabernet
22 Flag of Portugal.svg DAV Joao Moreira
Flag of Catalonia.svg DEF Gerard Domingo (filial)
Flag of Catalonia.svg MIG Joel Bagué (filial)

Jugadors Cedits el 2011[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
Flag of Catalonia.svg DAV Jordi Esteve (al Balaguer)

Equip tècnic 2011[modifica | modifica el codi]

Himne[modifica | modifica el codi]

Un pas endavant (repic de mans)
quan surten al camp (repic de mans)
jugadors i afecció senten els colors,
la senyera i la sardana junten els cors.

Un crit fort al vent (repic de mans),
Segre i sentiment (repic de mans).
Les banderes volen, són la força de la unió
i la grada esclata amb passió.

Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!

Un revolt al so (repic de mans)
quan marquem un gol (repic de mans)
jugadors i afecció senten els colors,
la senyera i el Segrià junten els cors.

Blau al firmament (repic de mans)
i un aplaudiment. (repic de mans)
Som la Terra Ferma, l'orgull de la nació
i la gent exclama amb passió.

Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!

Penyes[modifica | modifica el codi]

Durant el 2007 la Unió Esportiva Lleida disposava de cinc penyes, les quals estaven ubicades a la zona del gol nord, aquestes eren: Ilergetes, Asmullaraks, Lo Marraco, La Festa Blava i Rudes Lleida. Actualment podem observar les penyes de "Ilergetes" ja no tan nombrosos com fa anys, "Rudes Lleida" que potser és la més nombrosa i a la vegada la més radical de totes i "Sentiment Blau" que en la seva totalitat són gent molt jove i amb un esperit més pacífic. En termes generals, podem considerar que el total de les penyes del Lleida són d'ideologia d'esquerres i independentistes, tot i que en algunes penyes com els Ilergetes i els Rudes Lleida tenen militància de diverses ideologies com anarquistes, comunistes, apolítics, però sobretot clarament antifeixistes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Lleida

Coord.: 41° 37′ 17″ N, 0° 36′ 50″ E / 41.6213°N,0.614°E / 41.6213; 0.614