Girona Futbol Club

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Girona FC
Girona Futbol Club
Nom complet Girona Futbol Club, S.A.D.
Fundació 1930
Estadi Municipal de Montilivi
Girona, Catalunya
(9.286 espectadors)
President Francesc Rebled
Entrenador Pablo Machín
Lliga Segona divisió
(16è la temporada 2013-14)
Web oficial http://www.gironafutbolclub.com
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

El Girona Futbol Club, S.A.D. és el club de futbol més representatiu de la ciutat de Girona i província. El 15 de juny de 2008 va aconseguir, 49 anys després, retornar a la categoria de plata del futbol, la Segona Divisió, denominada oficialment i per motius de patrocini Liga Adelante.

Va ser fundat el 25 de juliol de 1930, i el seu primer president fou Albert de Quintana de León.

Els colors que identifiquen el club són el vermell i el blanc, utilitzats en forma de ratlles verticals en el seu uniforme titular des de la seva fundació.

Des del 1970 juga com a local a l'estadi Municipal de Montilivi, de propietat de l'Ajuntament de Girona (cedit al club fins a l'any 2042 amb opció fins al 2062), i amb una capacitat de 9.286 espectadors. Ha aconseguit en onze ocasions el Trofeu Costa Brava, el torneig que organitza el mateix club cada estiu.

El club compta amb un important planter, on es formen jugadors des de la categoria aleví. El filial del primer equip de futbol és el Girona FC B, que milita a la Primera Catalana.

Ostenta la posició número 42 de la Classificació històrica de la Segona Divisió d'Espanya. Per a la temporada 2013-14, el club compta amb 5.743 socis i un total de 9 penyes oficials.

Per a la temporada 2014-15, el club tindrà un pressupost al voltant dels 3 milions d'euros.

Història[modifica | modifica el codi]

Naixement[1][modifica | modifica el codi]

El futbol entrà a Girona a principis del segle XX. L'any 1908 un grup d'estudiants començaren a practicar el futbol. No arribaren a constituir cap entitat organitzada però jugaven sota el nom d'Athletic Club Gironí. A meitat del 1909 es fundà l'Strong FC, primer club organitzat de la ciutat i que tingué una vida d'uns vuit anys. A poc a poc anaren sorgint noves entitats com l'Sport FC (que agrupava els seminaristes), el Club Patronat (social-catòlic), l'Agrupación Juventud, l'Atlètic (de la classe obrera), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart de la Devesa.

Als anys vint el futbol agafa força amb clubs com el CE Gironí, fundat el 1921 i que més tard esdevingué FC Ateneu Social Democràtic, però sobretot per la Unió Deportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Deportiu Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convertí en el més fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau marí i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club però desaparegué a finals de dècada pels problemes econòmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps).

El Girona Futbol Club[modifica | modifica el codi]

Primera alineació del Girona FC el 19 d'octubre de 1930: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas

El 25 de juliol de 1930, al cafè Norat de la Rambla, es fundà el Girona Futbol Club, sobre les cendres del recentment desaparegut UE Girona gràcies a l'obstinació d'un grup d'entusiastes com: Albert de Quintana de León (primer president del Girona FC), Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep María Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, Coll, Poch i el doctor Roca Pinet. En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava al club per tal que pogués fer ús de l'escut de la ciutat en els seus distintius.

L'equip s'integrà a 2a categoria ordinària del campionat català la temporada 1930-31. El primer partit oficial va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas.

Play-off a Primera[modifica | modifica el codi]

La temporada 1935-36 fou un gran èxit. El seu primer any a la Segona Divisió espanyola, el Girona FC es classifica primer del seu grup i disputa la lligueta de promoció a Primera Divisió, juntament amb el Celta, Saragossa, Arenas, Murcia i Xerez. El Girona, penúltim, es va quedar sense el premi de l'ascens.

Guerra Civil espanyola[modifica | modifica el codi]

En els anys de la Guerra Civil no es podia dir que hi havia lliga nacional, així que el Girona va ser inscrit en un torneig interregional, quedant segon per davant del València i l'Espanyol i per darrere del Barça. També es van disputar molts partits amistosos i benèfics.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra Civil l'equip va alternant la Segona amb la Tercera divisió fins a l'any 1959 en què el club baixa a Tercera on romandrà fins al 1977. El 1946 es funda el CD Girona, club que més tard esdevindrà filial del Girona FC.

L'any 1968 es comença a construir l'estadi de Montilivi, el qual seria el primer camp de propietat del club per a la temporada 1970-71, i on el Girona FC disputaria els seus partits deixant enrere l'estadi de Vista Alegre, que va ser el seu domicili durant quasi cinquanta anys. L'estadi de Montilivi s'inaugurà el 14 d'agost de 1970 amb un gran partit entre el FC Barcelona i el club local, que guanyaren els blau-grana per 3 a 1. Els dies 15 i 16 del mateix any es disputà la primera edició del Torneig Costa Brava, amb un gran cartell: Borussia Neurnkirchen, València, Espanyol i San Lorenzo de Almagro.

En el 1971, es va proclamar campió del Trofeu Finalíssima, trofeu que es va disputar en una sola edició, per tal de decidir quin seria el propietari de la copa i campió de campions del Trofeu Moscardó, fent una eliminatòria amb tots els equips que havien guanyat alguna vegada el torneig. A la final van arribar l'Europa i el Girona FC essent campions els gironins.

La temporada 1991-92 el club va realitzar una gran temporada, quedant tercer classificat del Grup III de Segona divisió B classificant-se pels "play-off" d'ascens a Segona divisió. El sorteig va deixar al Girona enquadrat en el grup del Salamanca, Vila-real i la Real Balompedica Linense. En la darrera jornada de la lligueta el Girona depenia d'ell mateix per a pujar, però una derrota en el camp del Salamanca per 2-1, va deixar al Girona un any més a Segona B.

Després de diverses temporades en les que l'equip gironí militava a Tercera i Segona Divisió B, el Girona FC encadenaria dos ascens consecutius entre el 2006 i 2008.

En la temporada 2006-07, el Girona FC va acabar la competició quedant segon classificat del grup V de Tercera divisió, amb el que es garantia disputar la promoció d'ascens, aconseguint una plaça per jugar a Segona divisió B al vèncer en el "play-off" a la RSD Alcalá.

Celebració de l'ascens a Segona Divisió

En la temporada 2007-08, sota les ordres de Raül Agné, l'equip aconsegueix acabar primer en el Grup III de Segona B i ascendeix a Segona divisió, després de 49 d'absència, al vèncer en el "play-off" d'ascens, a semifinals al Barakaldo i en la final al Ceuta el 15 de juny de 2008.

Degut a això, el club ha de fer una gran inversió en l'estadi, doncs ha de col·locar seients en totes les grades, condicionar els accessos al camp, les sortides d'emergència i construir la grada de preferent, ja que l'any 1996 es va haver d'enderrocar, per un moviment de terra.

L'Ajuntament invertirà 1.200.000€, del fons estatal d'inversió local, per a la remodelació de l'estadi i la nova grada. També ha de convertir-se en Societat Anònima Esportiva. El 30 de juliol de 2009, el president de l'entitat anuncia que la conversió queda realitzada gràcies a la venta de 6.460 accions i el capital social que finalment reuneix s'eleva fins als 3.230.000€, 10.000€ més dels que el CSD exigia.

Promoció de la marca Girona FC[modifica | modifica el codi]

El 2010, amb la presidència de Ramon Vilaró i la iniciativa de Rotor Buisness, el Girona FC va entrar a patrocinar el Club Bàsquet Sant Josep Girona, de bàsquet masculí, militant a la Lliga LEB Oro, que va adoptar els colors, el nom i l'escut del "Girona FC".[2]

També l'equip de bàsquet femení Uni Girona Club de Bàsquet, militant a l'elit del bàsquet femení, es va incorporar a la marca "Girona FC" canviant així els seus colors pel blanc-i-vermell i el seu escut. De la mateixa forma que amb el bàsquet l'equip, Girona Club Hoquei va ajuntar-se a la iniciativa, en aquest cas prioritzant l'equip femení d'hoquei patins, que milita a la OK Lliga femenina. L'equip de bàsquet amb cadira de rodes MIFAS, també es va adherir en aquest projecte del patrocini del "Girona FC", acceptant canviar els colors de l'equipació, el nom i incorporant l'escut de l'equip gironí.[3]

Nous propietaris[modifica | modifica el codi]

El 22 de juliol de 2010 un grup d'empresaris de Girona encapçalats per Ramon Vilaró, Joaquim Boadas i Josep Delgado van comprar el 72% de les accions que tenien conjuntament l'antic president Josep Gusó i Josep Rofes passant així a ser els nous propietaris del Girona FC. Això els fa tenir la totalitat d'accions de Gusó i gairebé la totalitat de les de Rofes, que es queda amb una mica més del 6%. La resta d'accions queden repartides entre els petits accionistes.

En la presentació del nou organigrama institucional i esportiu de l'entitat que tindrà com a president Ramon Vilaró, Joaquim Boadas tindrà un paper molt destacat en la gestió del club, mentre que en l'àrea esportiva es presenta com a nou director esportiu a Xavi Julià i Raül Agné com a entrenador.

El 2 de març de 2011 l'estadi presenta el seu primer ple absolut amb 9,286 espectadors, des de la construcció de seients en totes les grades.

El 18 de març de 2011 la junta general extraordinària d'accionistes aprova una ampliació de capital,[4] que es concretaria amb l'emissió de 300.000 noves accions a raó de 10€ cadascuna. Prèviament a l'ampliació, es realitza una disminució del capital de 64.600€ (6.460 accions de 10€) degut a les pèrdues,[5] pel que el capital final quedà en 3.064.600€. El 14 de maig, el club comunica que l'ampliació ha estat completada, gairebé totalment pel màxim accionista (Unió Esportiva Girona S.L.).[6]

Al juny de 2011, es crea un filial i es decideix crear un camp de gespa natural a Palau, d'uns 90 m x 45 m en una esplanada del GEiEG. El Girona FC i el GEiEG arriben a un acord per tal que el club gestioni tot el procés de les obres i el manteniment. D'aquesta manera, s'evitaria que jugadors i cos tècnic s'haguessin de desplaçar a fora de la ciutat per a entrenar.

El club va optar per blindar als seus jugadors, ja que abans qualsevol equip que pagués 30.000€ (que era la quantitat mitja de les clàusules de rescissió dels jugadors) feia possible que aquests poguessin abandonar l'equip abans de finalitzar el seu contracte. Ara la quantitat que hauran de pagar serà d'entre 1.000.000€ i 3.000.000€.

Es van fer traspassos com el d'Hiroshi al Sevilla Atlético per 150.000€ o el de Ranko Despotović al Urawa Red Diamonds de la Primera divisió japonesa, per 700 000 €.

Després de renovar les oficines del club, els accessos al camp, la col·locació de torns en el control d'entrades i altres obres que exigia la LFP, el 22 de juliol de 2011 s'arriba a un acord amb l'empresa gironina Tamesol, per canviar l'antic marcador per un videomarcador de 18m².

Al desembre de 2012, el club convoca una nova junta d'accionistes i una ampliació de capital, i s'anuncia per primera vegada des que està a la LFP, que el Girona FC acabarà la temporada amb un superàvit de 200.000€, degut a la reducció notòria del pressupost d'aquesta temporada passant de 8.000.000€ a només 4.494.711€.

Al maig de 2013, el consell d'administració sota el lema "El Girona FC també és meu", aprova l'ampliació de capital de 300.000 € en acciones de 10€, amb l'objectiu d'equilibrar el patrimoni del club.

Al juliol de 2013, el club sol·licita un concurs de creditors per a garantir la seva viabilitat.

Celebracions[modifica | modifica el codi]

50è aniversari[modifica | modifica el codi]

Segons el propi club, per a la celebració del cinquantè aniversari es van organitzar dos partits. El 9 d'agost de 1980 contra la Reial Societat de Celayeta, Bakero, Zamora i Satrústegui que guanyà per 1-2, en la 11à edició del trofeu Costa Brava. I el 21 d'agost de 1980, contra el Reial Madrid d'Agustín, Gallego, Stielike, Del Bosque, Juanito, Santillana i Cunningham que guanyà 1-4, en el IV Trofeu Immortal de Girona.

75è aniversari[modifica | modifica el codi]

Per el 75è aniversari, el Girona FC es va enfrontar al FC Barcelona de Víctor Valdés, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Samuel Eto'o i Ronaldinho en un partit amistós amb victòria blaugrana per 1-2.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Himne[modifica | modifica el codi]

El 6 de novembre de 2010 s'estrena el nou himne del Girona FC, compost per Josep Thió, ex-component de Sopa de Cabra i interpretat per The Gruixut's. Aquest substitueix a la sardana "Girona m'enamora" que el club utilitzava com antic himne.[7]

Evolució de l'uniforme[8][modifica | modifica el codi]

Equipació
1930
Equipació
1947
Equipació
1951
Equipació
1970
Equipació
1977
Equipació
1994
Equipació
2008
Equipació
2009
Equipació
2010
Equipació
2011
Equipació
2012
Equipació
2013

Proveïdors i patrocinadors[modifica | modifica el codi]

Període Proveïdor Patrocinador
2007-2008 Macron Codere
2008-2009 Diadora
2009-2010 Elements -
2010-2011 Consorci Costa Brava
2011-2012 Nike La flor del café
2012-2013 Luanvi RDI
2013-2014 Kedeke Tamesol
2014-2015 Kappa

Mascota[modifica | modifica el codi]

Sota el lema: Tots som Girona el club busca mascota a través d'un concurs de dibuix que finalitzà l'1 de desembre de 2010 i que va rebre 2038 propostes. La mascota que havia de ser presentada a Montilivi, en el primer partit de 2011, es va retardar fins que el 5 de febrer de 2011 i muntada a un cavall blanc, es va presentar davant el seu públic amb el nom de Carmany, inspirat en el Rei Carlemany.

Revista Tots som Girona[modifica | modifica el codi]

El 13 d'agost de 2011, el club llança una revista amb les notícies recents del Girona FC i un informe complert i estadístic sobre l'equip que visita aquella setmana l'estadi, en un concurs on l'aficionat havia de buscar nom a aquesta publicació. Aquesta era entregada de manera gratuïta, a tots els aficionats que visitaven l'estadi els dies de partit. Posteriorment, es va passar a una edició mensual amb el resum dels partits que s'havien disputat i més tard, només es realitzava en format digital podent ser visitada des del web del club.

Estadi[modifica | modifica el codi]

L'Estadi Municipal de Montilivi és l'estadi on juga els partits com a local el Girona FC. Està ubicat al barri de Montilivi de Girona (Av. Montilivi, 141), amb una capacitat de 9.286 espectadors i les seves dimensions són de 100 x 68 m. Els seients són de color vermell en honor als colors del club i posseeix gespa natural.

El 14 d'agost de 1970 en un amistós contra el FC Barcelona, es va inaugurar l'Estadi Municipal de Montilivi. És el segon camp que disposa el Girona FC, després que l'anterior, Vista Alegre, hagués servit durant gairebé 50 anys. A principis de la temporada 1967-68 la directiva va projectar la construcció d'un nou camp que, a més d'oferir quatre vegades més espai que el de Vista Alegre, fos patrimoni del club. En el 1984 el Girona FC va perdre el patrimoni amb la municipalització de Montilivi, des de llavors l'ajuntament ha hagut d'invertir en aquest per adaptar-lo a les exigències de la LFP. El 12 de març de 2012 l'ajuntament de Girona cedeix el camp a favor del club per 30 anys, prorrogable a 50 en total.

Seccions[modifica | modifica el codi]

Totes les seccions del Girona FC des del principi de la temporada 2010-11, han acceptat canviar els colors de l'equipació, el nom i han incorporat l'escut de l'equip gironí.

  • Futbol femení
  • Futbol sala
  • Bàsquet amb cadira de rodes
  • Hoquei patins

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Temporades[modifica | modifica el codi]

Lliga catalana[modifica | modifica el codi]

  • 1930-31 2a categoria ordinària
  • 1931-32 2a categoria preferent
  • 1932-33 2a categoria preferent
  • 1933-34 1a categoria
  • 1934-35 1a categoria
  • 1935-36 1a categoria
  • 1936-37 1a categoria i Lliga Mediterrània
  • 1937-38 1a categoria
  • 1938-39 No hi ha competicions oficials
  • 1939-40 1a categoria

Lliga espanyola[modifica | modifica el codi]

Des de la temporada 1933-34 fins a la 2013-14, el Girona FC, ha competit 18 vegades a Segona Divisió A, 13 a la Segona Divisió B, 44 a Tercera Divisió, 2 a l'antiga categoria de Primera Catalana i 1 a la ja desapareguda Regional Preferent. A continuació es mostra la posició que ha ocupat l'equip en finalitzar cada temporada:

  • 1933-34: 3a Divisió 1r
  • 1934-35: 2a Divisió 4t
  • 1935-36: 2a Divisió 1r
  • 1939-40: 2a Divisió 3r
  • 1940-41: 2a Divisió 4t
  • 1941-42: 2a Divisió 5è
  • 1942-43: 2a Divisió 6è
  • 1943-44: 3a Divisió 5è
  • 1944-45: 3a Divisió 3r
  • 1945-46: 3a Divisió 6è
  • 1946-47: 3a Divisió 4t
  • 1947-48: 3a Divisió 1r
  • 1948-49: 2a Divisió 10è
  • 1949-50: 2a Divisió 9è
  • 1950-51: 2a Divisió 16è
  • 1951-52: 3a Divisió 6è
  • 1952-53: 3a Divisió 8è
  • 1953-54: 3a Divisió 2n
  • 1954-55: 3a Divisió 1r
  • 1955-56: 3a Divisió 2n
  • 1956-57: 2a Divisió 9è
 
  • 1957-58: 2a Divisió 9è
  • 1958-59: 2a Divisió 15è
  • 1959-60: 3a Divisió 11è
  • 1960-61: 3a Divisió 4t
  • 1961-62: 3a Divisió 2n
  • 1962-63: 3a Divisió 4t
  • 1963-64: 3a Divisió 6è
  • 1964-65: 3a Divisió 7è
  • 1965-66: 3a Divisió 7è
  • 1966-67: 3a Divisió 3r
  • 1967-68: 3a Divisió 8è
  • 1968-69: 3a Divisió 11è
  • 1969-70: 3a Divisió 3r
  • 1970-71: 3a Divisió 2n
  • 1971-72: 3a Divisió 8è
  • 1972-73: 3a Divisió 2n
  • 1973-74: 3a Divisió 3r
  • 1974-75: 3a Divisió 6è
  • 1975-76: 3a Divisió 3r
  • 1976-77: 3a Divisió 2n
  • 1977-78: 2a Divisió B 6è
 
  • 1978-79: 2a Divisió B 13è
  • 1979-80: 2a Divisió B 19è
  • 1980-81: 3a Divisió 7è
  • 1981-82: 3a Divisió 18è
  • 1982-83: Regional Preferent 1r
  • 1983-84: 3a Divisió 9è
  • 1984-85: 3a Divisió 7è
  • 1985-86: 3a Divisió 2n
  • 1986-87: 3a Divisió 7è
  • 1987-88: 2a Divisió B 19è
  • 1988-89: 3a Divisió 1r
  • 1989-90: 2a Divisió B 12è
  • 1990-91: 2a Divisió B 7è
  • 1991-92: 2a Divisió B 3r
  • 1992-93: 2a Divisió B 15è
  • 1993-94: 2a Divisió B 15è
  • 1994-95: 2a Divisió B 18è
  • 1995-96: 3a Divisió 13è
  • 1996-97: 3a Divisió 19è
  • 1997-98: 1a catalana 5è
  • 1998-99: 1a catalana 1r
 
  • 1999-00: 3a Divisió 7è
  • 2000-01: 3a Divisió 8è
  • 2001-02: 3a Divisió 9è
  • 2002-03: 3a Divisió 2n
  • 2003-04: 2a Divisió B 7è
  • 2004-05: 2a Divisió B 17è
  • 2005-06: 3a Divisió 1r
  • 2006-07: 3a Divisió 2n
  • 2007-08: 2a Divisió B 1r
  • 2008-09: 2a Divisió 16è
  • 2009-10: 2a Divisió 14è
  • 2010-11: 2a Divisió 11è
  • 2011-12: 2a Divisió 15è
  • 2012-13: 2a Divisió 4t
  • 2013-14: 2a Divisió 16è

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

       

Plantilla 2014-2015[modifica | modifica el codi]

La relació de jugadors de la plantilla del Girona la temporada 2014-15 és la següent:[9]

Núm. Posició Jugador
Flag of the Valencian Community (2x3).svg POR Jorge Palatsí
Flag of Catalonia.svg POR Isaac Becerra
Flag of Catalonia.svg DEF David García
Flag of Galicia.svg DEF "Richy" Álvarez
Flag of the Basque Country.svg DEF Jonás Ramalho
Flag of Catalonia.svg DEF David Juncà
Flag of Catalonia.svg DEF Carles Mas
Flag of France.svg DEF Florian Lejeune
Flag of Andalucía.svg DEF Miguel Ángel Garrido
Núm. Posició Jugador
Flag of Andalucía.svg MIG "Juanlu" Hens
Flag of Asturias.svg MIG "Jandro" Castro
Flag of Catalonia.svg MIG Pere Pons
Flag of Catalonia.svg MIG Àlex Granell
Flag of Catalonia.svg MIG Aday Benítez
Flag of Catalonia.svg MIG Eloi Amagat
Flag of Catalonia.svg DAV Gerard Bordas
Flag of the Community of Madrid.svg DAV Jaime Mata
Flag of Catalonia.svg DAV Felipe Sanchón
Flag of Castile-La Mancha.svg DAV Fran Sandaza

Equip tècnic[modifica | modifica el codi]

  • Entrenador: Pablo Machín
  • Segon entrenador: Jordi Guerrero
  • Entrenador de porters:
  • Preparadors físics: Jordi Balcells i Igor Kazanov
  • Metge: Antoni Mora del Rio
  • Fisoterapeuta: Jose María de la Torre
  • Recuperador:
  • Utiller: Josep Maria Lluís
  • Delegat: Javier Galiano
  • Director esportiu: Quique Cárcel
  • Secretari tècnic:
  • Coordinador futbol base: Jordi Mir

Presidents[modifica | modifica el codi]

El Girona FC ha tingut, comptant l'actual, 33 presidents al llarg de la seva història. El primer president fou Albert de Quintana i de León, que tan sols va estar 2 anys al càrrec del club. El president amb major durada en un mandat a la història del club fou Benjamí Colomer i Pous, que va ostentar el càrrec durant 8 anys, entre 1959 a 1967. La presidència del Girona FC és escollida pels seus socis, mitjançant comicis per sufragi universal, celebrats cada quatre temporades, en la que tenen dret a escollir i a ser escollits tots els socis del club majors de 18 anys. El president del Girona FC és Francesc Rebled, des del 23 de desembre de 2013, obtenint la presidència del club per segona vegada.

  • Albert de Quintana i de León (1930-1932)
  • Lluís Ribas i Crehuet (1932-1939)
  • Ramon Sanllehí i Masdevall (1939-1940)
  • Vicente Albeverio Caracciola (1940-1944)
  • Joan Capdevila i Corominas (1944-1945)
  • Albert de Quintana i Vergés (1945-1948)
  • Vicente Albeverio Caracciola (1948-1949)
  • Joan Andreu i Frigola (1949-1951)
  • Robert Mas i Ruhí (1951-1952)
  • Pablo García Del Amo (1952-1956)
  • Francisco J. Baldrich Gutiérrez (1956-1957)
  • Jaume Juher i Carreras (1957-1958)
  • Josep Maria de Llobet i Llavari (1958-1959)
  • Benjamí Colomer i Pous (1959-1967)
  • Pere Saguer i Burjó (1967-1968)
  • Narcís Codina i Surós (1968-1973)
 
  • Maurici Duran i Garcia (1973-1978)
  • Josep Maria Fauró i Quintana (1978-1979)
  • Jordi Geli i Palahí (1979-1984)
  • Joan Mis i Quintana (1984-1988)
  • Pere Ribas i Culubret (1988-1991)
  • Miquel Mascort i Riera (1992-1993)
  • Carles Teixidor i Batlle (1993-1995)
  • Antoni Madeo i Abril (1995-1997)
  • Pere Saguer i Burjó (1997-1998)
  • Josep Poch i Alegret (1998-1999)
  • Antoni Escudero i Martínez (1999-2001)
  • Jordi Roche i Puigdevall (2001-2005)
  • Josep Gusó i Garganta (2005-2010)
  • Francesc Rebled i Sarrà (2010)
  • Ramon Vilaró i Massaguer (2010-2012)
  • Joaquim Boadas i de Quintana (2012-2013)
 
  • Francesc Rebled i Sarrà (2013-Actualitat)
 

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

  • Temporada 1930-31 (2a categoria ordinària) Pitu Viñas
  • Temporada 1931-32 (2a categoria preferent) Pitu Viñas
  • Temporada 1932-33 (2a categoria preferent) Pitu Viñas
  • Temporada 1933-34 (1a categoria catalana i 3a divisió nacional) Pitu Viñas
  • Temporada 1934-35 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) José Luis Zabala
  • Temporada 1935-36 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) José Luis Zabala
  • Temporada 1936-37 (1a categoria catalana i Lliga Mediterrània) J. Santpere
  • Temporada 1937-38 (1a categoria catalana) Paco Bru
  • Temporada 1938-39 (No hi ha competicions oficials) Paco Bru
  • Temporada 1939-40 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) Pitu Viñas
  • Temporada 1940-41 (2a divisió) Rafael González,[10] José Luis Zabala
  • Temporada 1941-42 (2a divisió) José Luis Zabala
  • Temporada 1942-43 (2a divisió) Cristòfol Martí
  • Temporada 1943-44 (3a divisió) J. Abad
  • Temporada 1944-45 (3a divisió) Soldevila, Emili Tarradellas
  • Temporada 1945-46 (3a divisió) Emili Tarradellas
  • Temporada 1946-47 (3a divisió) Romans, Enrique
  • Temporada 1947-48 (3a divisió) Robert Mas
  • Temporada 1948-49 (2a divisió) Carlos Platko
  • Temporada 1949-50 (2a divisió) Hilario Marrero
  • Temporada 1950-51 (2a divisió) Josep Sastre
  • Temporada 1951-52 (3a divisió) Enrique Bescós
  • Temporada 1952-53 (3a divisió) Domènec Balmanya, Espada, Medina
  • Temporada 1953-54 (3a divisió) Pere Arcas
  • Temporada 1954-55 (3a divisió) Enrique Bescós
  • Temporada 1955-56 (3a divisió) Emilio Aldecoa
  • Temporada 1956-57 (2a divisió) Emilio Aldecoa
  • Temporada 1957-58 (2a divisió) Patricio Caicedo
  • Temporada 1958-59 (2a divisió) Josep Maria Burcet, Ricard Gallart, Medina
  • Temporada 1959-60 (3a divisió) Emilio Aldecoa
  • Temporada 1960-61 (3a divisió) Juan Lidón, Lluís Pujolràs
  • Temporada 1961-62 (3a divisió) Enrique Bescós
  • Temporada 1962-63 (3a divisió) Juan A. Ortega
  • Temporada 1963-64 (3a divisió) Juan A. Ortega, Lluís Pujolràs
  • Temporada 1964-65 (3a divisió) Lluís Pujolràs
  • Temporada 1965-66 (3a divisió) Dagoberto Moll, Lluís Pujolràs
  • Temporada 1966-67 (3a divisió) Lluís Pujolràs
  • Temporada 1967-68 (3a divisió) Emilio Aldecoa
  • Temporada 1968-69 (3a divisió) Luis Méndez
  • Temporada 1969-70 (3a divisió) Martín Vences
  • Temporada 1970-71 (3a divisió) Martín Vences
  • Temporada 1971-72 (3a divisió) Martín Vences
  • Temporada 1972-73 (3a divisió) Vicenç Sasot
  • Temporada 1973-74 (3a divisió) Vicenç Sasot
  • Temporada 1974-75 (3a divisió) Emilio Aldecoa
  • Temporada 1975-76 (3a divisió) Emilio Aldecoa, Lluís Coll
  • Temporada 1976-77 (3a divisió) Lluís Pujolràs
  • Temporada 1977-78 (2a divisió B) Gerard Gatell
  • Temporada 1978-79 (2a divisió B): Gerard Gatell, Vicenç Sasot
  • Temporada 1979-80 (2a divisió B): Vicenç Sasot, Pepe Pinto
  • Temporada 1980-81 (3a divisió): Pepe Pinto
  • Temporada 1981-82 (3a divisió): Alfons Muñoz, Pepe Pinto, Emilio Aldecoa, Luis Costa
  • Temporada 1982-83 (Reg. Preferent): Alfons Muñoz
  • Temporada 1983-84 (3a divisió): Alfons Muñoz
  • Temporada 1984-85 (3a divisió): Alfons Muñoz, Waldo Ramos
  • Temporada 1985-86 (3a divisió): Waldo Ramos
  • Temporada 1986-87 (3a divisió): Santi Carrasco
  • Temporada 1987-88 (2a divisió B): Alfons Muñoz, Pepe Hatero, José Manuel, Antonio Lagunas
  • Temporada 1988-89 (3a divisió): Xavi Agustí
  • Temporada 1989-90 (2a divisió B): Xavi Agustí
  • Temporada 1990-91 (2a divisió B): Xavi Agustí
  • Temporada 1991-92 (2a divisió B): Xavi Agustí
  • Temporada 1992-93 (2a divisió B): Pep Mercader, Paco Martínez
  • Temporada 1993-94 (2a divisió B): Alfons Muñoz
  • Temporada 1994-95 (2a divisió B): Alfons Muñoz
  • Temporada 1995-96 (3a divisió): Javi Morata, Valentín Jorge "Robi", Joan Santos
  • Temporada 1996-97 (3a divisió): Benet Masferrer, Pau Garcia Castany, Joan Riera
  • Temporada 1997-98 (1a catalana): Pere Gratacòs
  • Temporada 1998-99 (1a catalana): Pere Gratacòs
  • Temporada 1999-00 (3a divisió): Pere Gratacòs, Peio Bengoetxea, M. Márquez, Miguel Jordan
  • Temporada 2000-01 (3a divisió): Quim Barti
  • Temporada 2001-02 (3a divisió): Quim Barti, Javi Morata, Pep Moratalla
  • Temporada 2002-03 (3a divisió): Pep Moratalla
  • Temporada 2003-04 (2a divisió B): Agustín Abadía
  • Temporada 2004-05 (2a divisió B): Agustín Abadía, Josep Maria Nogués
  • Temporada 2005-06 (3a divisió): Domènec Torrent
  • Temporada 2006-07 (3a divisió): Joan Carrillo, Javi Salamero, Ricardo Rodríguez
  • Temporada 2007-08 (2a divisió B): Raül Agné
  • Temporada 2008-09 (2a divisió): Raül Agné
  • Temporada 2009-10 (2a divisió): Cristobal Parralo, Narcís Julià
  • Temporada 2010-11 (2a divisió): Raül Agné
  • Temporada 2011-12 (2a divisió): Raül Agné, Josu Uribe, Javi Salamero
  • Temporada 2012-13 (2a divisió): Joan Francesc Ferrer «Rubi»
  • Temporada 2013-14 (2a divisió): Ricardo Rodríguez, Javi López, Pablo Machín
  • Temporada 2014-15 (2a divisió): Pablo Machín

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girona Futbol Club