Real Sociedad de Fútbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Real Sociedad de Fútbol
Real Sociedad de Fútbol
Nom complet Real Sociedad de Fútbol
Àlies Txuri-urdin, La Real, Erreala
Fundació 1909
Estadi Estadi d'Anoeta,
Sant Sebastià, País Basc
(32.000 espectadors espectadors)
President Flag of the Basque Country.svg Jokin Aperribay
Entrenador Flag of the Basque Country.svg Jagoba Arrasate
Lliga Lliga BBVA
( la temporada 2013-14)
Web oficial www.realsociedad.com
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

La Reial Societat de Futbol (oficialment Real Sociedad de Fútbol) és un club de futbol de la ciutat de Sant Sebastià al País Basc que juga a la Primera divisió. Té una llarga trajectòria a la història del futbol espanyol, essent un dels nou equips històrics que mai han competit en una divisió inferior a la Segona divisió.

Ha obtingut dos campionats de la Lliga espanyola de futbol, un títol de la Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya, així com diversos subcampionats en dites competicions i múltiples participacions europees al llarg de la seva història. Després de 40 temporades consecutives a Primera divisió descendí a Segona divisió en el 2007, tornant a la màxima categoria l'any 2010.

Ocupa la vuitena posició en la classificació històrica de la Primera Divisió i el número 184 de la classificació històrica mundial de la IFFHS. A més, és el sisè equip que més internacionals ha aportat a la Selecció espanyola i ostenta el record de jornades consecutives sense conèixer la derrota a Primera divisió.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Tot i que la Real Sociedad va ser fundada, oficialment, el 1909, es poden remuntar els seus orígens uns anys abans, concretament el 1904.

L'agost d'aquell any, es va fundar a Donosti el San Sebastián Recreation Club, un club poliesportiu que aglutinava diverses seccions esportives, entre elles una de dedicada al foot-ball. Aquest va ser el primer club de futbol formalment establert a la ciutat i, també, el primer equip guipuscoà que va participar en un campionat a nivell estatal, al presentar-se a la Copa del Rei de futbol del 1905. Aquell equip jugava amb unes samarretes cridaneres amb ratlles de color groc i verd, que un segle més tard recuperaria la Real com a segon uniforme en homenatge al seu directe antecessor durant les temporades 2007-08 i 2008-09. Aquest club fou el que va inaugurar, el 1906, el Camp de Futbol d'Ondarreta, primer camp de futbol que va tenir la ciutat.

Tot i així, la secció de futbol del Recreation Club va tenir una vida molt curta. Per dissensions internes, cap a finals del 1907 principis del 1908, els integrants de la secció van decidir separar-se i formar un club independent. És així com va néixer el San Sebastián Foot-Ball Club. Aquest equip va ser el primer que va adoptar els colors blanc i blau, representatius de la bandera de la ciutat, tot i que llavors es va tractar d'una samarreta completament blanca amb les inicials SS bordades en blau i uns pantalons blaus. Desgraciadament, per jugar la Copa del Rei els equips havien de portar un mínim d'un any inscrits al registre civil, motiu pel qual van haver d'aixoplugar-se sota l'empara del Club Ciclista de San Sebastián per poder disputar l'edició de 1909.[1]

Els jugadors del Club Ciclista reben la Copa del 1909

El Club Ciclista va tenir una brillant actuació durant aquella edició de la Copa, eliminant en una primera ronda preliminar a l'Athletic Club de Bilbao (4-2), al Galicia F.C. en semifinals (2-0) per, finalment, vèncer al Club Español de Madrid a la final (3-1), proclamant-se així campió de la Copa del Rei per primera vegada a la seva història.

Aquest èxit va impulsar als jugadors de l'equip a constituir-se definitivament en una entitat legalment establerta i independent del Club Ciclista. D'aquesta manera, uns mesos més tard, el 7 de desembre d'aquell 1909, es va constituir legalment la Sociedad de Foot-Ball de San Sebastián, sota presidència d'Adolfo Sáenz-Alonso. Cinc mesos més tard, l'11 de febrer del 1910, el rei Alfons XIII, que estiuejava sovint a Donosti, va concedir el títol de Real al club acabat de néixer, que a partir d'aleshores passaria a ser conegut com La Real o La Real Sociedad (en català sovint dit La Reial o La Reial Societat).[2]

De cara a l'edició de la Copa del 1910, el el Club Ciclista (Real Sociedad) va intentar fer valer la seva condició de campió vigent del trofeu per organitzar-lo a Donosti, reclamació a la què es van oposar la majoria dels clubs que formaven part de la Federación Española de Clubes de Fútbol. Per aquest motiu l'equip basc es va declarar en rebel·lia i, amb el suport d'altres clubs importants com el Real Madrid o l'Athletic Club de Bilbao, va organitzar un torneig paral·lel al Camp d'Ondarreta de Sant Sebastià, trofeu que anys més tard seria reconegut per la RFEF i inclòs en el palmarès de la Copa. En aquell torneig no hi va participar ni el Club Ciclista ni la Reial Societat (no tenia suficient antiguitat per participar-hi, segons els estatuts), però si que ho va fer el Vasconia Sporting Club, que era un altre club esportiu donostiarra i que els va cedir la llicència. De fet, la premsa de l'època considerava que el Club Ciclista, la Reial i el Vasconia eren tres cares de la mateixa institució.[3] L'Athletic Club va guanyar al Vasconia en el partit decisiu del torneig triangular per 1-0, aconseguint així emportar-se el trofeu.

Només 6 dies després la Reial Societat va jugar el seu primer partit amb aquest nom. Va ser el 26 de març del 1910 en un amistós al camp d'Ondarreta davant del conjunt anglès London Nodmans. El primer equip oficial de la història de la Real el van formar Pedro Bea; Domingo Arrillaga, Pérez; Airreveche, Bonifacio Echeverría, Irureta; Saura, Goitisolo, McGuinness, Simmons i Prat.

Aquest és el motiu de que la Real Sociedad neixi amb un títol i un sots-campionat de Copa del Rei al seu palmarès, tot i que cap dels dos hagués estat disputat sota el seu autèntic nom.

Atotxa i el Campionat Nord (1910-1918)[modifica | modifica el codi]

Equip de la Reial Societat el novembre del 1912

Els primers anys de la dècada de 1910 són d'inestabilitat al futbol espanyol, amb diversos cismes federatius i escàndols a la Copa del Rei. La Real, que ja havia encapçalat el cisma del 1910, torna a participar en el del 1913, disputant la final de la Copa de la UEC al Barça. El mateix any es va crear Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i van néixer les federacions regionals, amb els seus respectius campionats regionals, que es van establir com a classificatòries prèvies al Campionat d'Espanya. La Reial estrena aquell 1913 un nou camp de futbol, l'Estadi d'Atotxa, i va disputar durant aquells anys el Campionat Nord amb altres equips bascos. Tot i que, per diversos motius, no va aconseguir classificar-se per disputar cap Campionat d'Espanya, la Reial Societat es va consolidar com un dels quatre grans del futbol basc, naixent paral·lelament una gran rivalitat amb els altres tres, especialment el Real Unión Club de Irun i l'Athletic Club de Bilbao.

Himne[modifica | modifica el codi]

L'himne oficial de la Reial Societat de Futbol és el Txuri Urdin (en català Blanquiblau). Va ser creat i escrit en basc el 1970 pel mestre Ricardo Sabadie. A més txuri urdin és el sobrenom popular pel qual es coneixen els seguidors d'aquest club de futbol basc.

En èuscar

Txuri-urdin, txuri-urdin, maitea!
Txuri-urdin, txuri-urdin, aurrera!
Beti, beti, maite... maite, maitea,
Donostia, donostiarra! (bis)

Aurrera mutilak!
Aurrera Gipuzkoa!
Aurrera txuri-urdinak! (bis)

Gazte, gazte, gazte, gazte, gaztedi,
Gaztedi aupa! Aupa mutilak!
Gazte, gazte, gazte, gazte, gaztedi,
Gaztedi txuri-urdina! (bis)

En català

Blanc-i-blau, blanc-i-blau, estimat!
Blanc-i-blau, blanc-i-blau, endavant!
Sempre, sempre, estimat... estimat, estimat,
Donostia, donostiarra! (bis)

Endavant nois!
Endavant Gipuzkoa!
Endavant les blanc-i-blaus! (bis)

Jove, jove, jove, jove, joventut,
Som-hi, joventut! Som-hi, nois!
Jove, jove, jove, jove, joventut
Joventut blanc-i-blava! (bis)

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Actualitzades en finalitzar la temporada 2010-11.[4][5]
  • Temporades a 1a: 65
  • Temporades a 2a: 16
  • Partits jugats a 1a: 2074
  • Victòries a 1a : 775
  • Empats a 1a : 514
  • Derrotes a 1a : 785
  • Millor posició a la lliga: 1r
  • Pitjor posició a la lliga: 19è
  • Posició històrica:
  • Major victòria com a local a la Lliga
19 de març de 1933 Real Sociedad 8–0 Racing de Santander Estadi Atotxa,[6] (Sant Sebastià)


  • Major victòria com a visitant a la Lliga
19 d'octubre de 1997 Real Oviedo 0–5 Real Sociedad Estadi Carlos Tartiere,[7] (Oviedo)


  • Major derrota com a local a la Lliga
16 de febrer de 1930 Real Sociedad 1–7 Athletic de Bilbao Estadi Atotxa, (Sant Sebastià)


  • Major derrota com a visitant a la Lliga
16 de setembre de 1967 Real Madrid CF 9–1 Real Sociedad Estadi Santiago Bernabéu, (Madrid)


Palmarès[modifica | modifica el codi]

Plantilla 2013/14[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
1 Flag of Chile.svg POR Claudio Bravo
2 Flag of the Basque Country.svg DEF Carlos Martínez
3 Flag of the Basque Country.svg DEF Mikel González
4 Flag of the Basque Country.svg MIG Gorka Elustondo
5 Flag of the Basque Country.svg MIG Markel Bergara
6 Flag of the Basque Country.svg MIG Iñigo Martínez
7 Flag of France.svg DAV Antoine Griezmann
8 Flag of Switzerland.svg DAV Haris Seferović
9 Flag of the Basque Country.svg DAV Imanol Agirretxe
10 Flag of the Basque Country.svg MIG Xabi Prieto
11 Flag of Mexico.svg DAV Carlos Vela
13 Flag of the Basque Country.svg POR Eñaut Zubikarai
Núm. Posició Jugador
14 Flag of La Rioja (with coat of arms).svg MIG Rubén Pardo
15 Flag of the Basque Country.svg DEF Ion Ansotegi
17 Flag of France.svg MIG David Zurutuza
18 Flag of Uruguay.svg MIG "Chory" Castro
19 Flag of France.svg DEF Liassine Cadamuro
21 Flag of Uruguay.svg DAV Diego Ifrán
20 Flag of Asturias.svg DEF José Ángel Valdés
22 Flag of the Basque Country.svg DEF Daniel Estrada
23 Flag of the Basque Country.svg MIG Javi Ros
24 Flag of Catalonia.svg DEF Alberto De la Bella
25 Flag of the Community of Madrid.svg MIG Esteban Granero

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Seccions[modifica | modifica el codi]

  • Atletisme (1914)
  • Hoquei herba (1932)
  • Pilota basca
  • Futbol indoor
  • Futbol femení (2004)
  • Subaquàtiques (pesca submarina, fotosub, travessa)

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://real-sociedad.diariovasco.com/historia/
  2. http://real-sociedad.diariovasco.com/historia/primeros-pasos.html
  3. El campeonato de San Sebastián
  4. «Classificació històrica» (en castellà). LFP.es. [Consulta: 1/8/2011].
  5. Suárez, Isaac. «El peso de la historia ante la crisis económica» (en castellà). Guia de la Lliga. Marca [Madrid] [Consulta: 19 setembre 2011].
  6. Web Oficial de la Real Sociedad, història del club
  7. Web Oficial del Real Oviedo, història del club

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Sociedad de Fútbol