Estela discoïdal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela discoïdal amb un lauburu.

Una estela discoïdal és un monument funerari que es pot trobar en algunes zones d'Europa Occidental, Rússia, la Berberia i l'Orient Mitjà (Síria i l'antiga Armènia). És típic dels fossars medievals de la comarca del Matarranya i és abundant als fossars del País Basc francès, on es coneixen amb el nom de hilarri.

Aquestes esteles funeràries tenen forma de disc encarat cap al sol, a sobre d'un suport trapezoïdal. S'hi gravaven símbols pagans solars com ara rosetes hexapètales i flors de la vida, i també símbols cristians. A les esteles del País Basc Francès és típica la presència de lauburus.

Esteles discoïdals a Luhuso.

La tradició de fer esteles discoïdals és antiga i ja a l'edat del bronze en trobem exemples al sud-oest de la península Ibèrica (esteles del sud-oest). L'estela de Luna (situada a Luna, municipi de l'Aragó) és un cas anòmal perquè té les característiques de les esteles del sud-oest però s'ha trobat al nord-est de la península.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela discoïdal