LP

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un LP

Un disc LP (de l'expressió anglesa Long Play) o disc de llarga durada és un disc de vinil de mida gran, i en els quals es pot enregistrar, en format analògic, un màxim d'uns 20-25 minuts de so per cara.

Un disc LP sol constar d'unes deu cançons, tot i que depèn de llur longitud. També hi ha LP fabricats en plàstic, alumini o altres materials. Normalment estan gravats a una velocitat de 33 i 1/3 o 16 rpm.

Els primers LP es comercialitzaren cap a 1948. Aquest tipus de disc va ser la principal manera de publicar música gravada durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle XX.

A partir de mitjan anys 80, els LP van començar a perdre protagonisme a costa dels discos compactes, més petits i resistents. Tot i que encara són cotitzats per col·leccionistes i per part d'alguns DJ, que argumenten que mesclen millor la música amb aquest format.