Cardedeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cardedeu
Bandera de Cardedeu Escut de Cardedeu
(En detall) (En detall)
Localització

Cardedeu situat respecte Catalunya
Cardedeu situat respecte Catalunya

Localització de Cardedeu respecte del Vallès Oriental


Municipi del Vallès Oriental
Vista parcial de la plaça Sant Joan i de l'Ajuntament de Cardedeu.
Vista parcial de la plaça Sant Joan i de l'Ajuntament de Cardedeu.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental
Gentilici Cardedeuenc, cardedeuenca
Superfície 12,89 km²
Altitud 198 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
17.533 hab.
1.360,2 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 446656 4610070Coord.: 41° 38′ 26″ N, 2° 21′ 34″ E / 41.64056,2.35944
Formació
Fundació
 
941 dC (Carotitulo)
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Calamanda Vila i Borralleras (CiU)
Codi postal 08440
Codi territorial 080462
Web

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 17.427 habitants (2012).[2] Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Cànoves i Samalús Sant Pere de Vilamajor
les Franqueses del Vallès Brosen windrose-fr.svg Sant Antoni de Vilamajor
la Roca del Vallès Llinars del Vallès

El municipi, que té una extensió de 12,89 km², és emplaçat en plena depressió prelitoral, entre la serralada litoral i el massís del Montseny. És travessat per la riera de Vallfornès, coneguda més popularment com a riera de Cànoves, afluent del Mogent que, alhora, és afluent del Besòs. El punt més elevat del municipi es troba situat al nord-oest del terme, prop de l'ermita de Sant Hilari (310 m), mentre que el més baix és al sud, a la vall del riu Mogent (155 m); l'altitud mitjana de la vila és, doncs, de 198 m sobre el nivell del mar. La longitud màxima és, de nord a sud, de 6,3 km i, d'est a oest, de 3,7 km.

El terme municipal limita, al nord, amb Cànoves i Samalús i, a un punt conegut com la Pedra Foradada, amb Sant Pere de Vilamajor; a llevant, amb Sant Antoni de Vilamajor a través del veïnat de Sant Julià d'Alfou; al sud-est, amb Llinars del Vallès; al sud-oest, amb La Roca del Vallès (veïnats de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de Bell-lloc i el Manso de Vilalba); i, al nord-oest, amb les Franqueses del Vallès a través dels veïnats de Marata i Corró d'Amunt.

Distant 9 Km de la capital de comarca, Granollers, i 38 km de Barcelona, Cardedeu és un poble molt accessible perquè compta amb un gran nombre de vies de comunicació, com ara l'autopista AP-7 (sortida 12, Cardedeu - La Roca), la carretera comarcal C-251 que travessa el nucli urbà, la C-35 (variant de Cardedeu i Llinars del Vallès), i les carreteres locals a Cànoves, Dosrius i La Roca del Vallès. La vila també és zona de pas de la via ferroviària Barcelona - Portbou, s'hi aturen combois de Rodalies cada deu minuts al matí i cada mitja hora la resta del dia.

El paisatge circumdant, tot i que actualment es troba força urbanitzat, encara conserva les característiques pròpies de la plana vallesana amb una zona, coneguda com el Rial, a l'est de la riera, dominada per conreus cerealistes i explotacions ramaderes; a ponent, el terreny, de característiques argiloses, és més elevat i el paisatge és dominat per valls suaus i petits turons que configuren un mosaic de camps i retalls de bosc mediterrani; al sud, on predomina un paisatge densament urbanitzat, hi ha el polígon industrial Sud, la carena del parc de la Serreta, la vall del riu Mogent i l'autopista AP-7.

Clima[modifica | modifica el codi]

Climograma de Cardedeu.
Observatori d'en Pere Comas i Duran
1953-2003 gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des Total
Temperatura
màxima (°C)
18,6 19,7 24,9 26,3 30,1 33,8 36,0 34,8 30,6 25,6 20,9 18,0 26,6
Temperatura
mínima (°C)
-2,3 -2,0 0,8 2,2 6,8 10,3 14,3 14,3 9,5 5,6 0,8 -1,6 4,9
Temperatura
mitjana (°C)
6,9 8,2 10,4 12,6 16,4 20,3 23,4 23,3 20,1 15,6 10,3 7,5 14,6
Precipitacions (mm) 47 42,1 53,7 56,1 62,9 54 30,5 59,5 83,1 87 62,8 60,3 699

Demografia[modifica | modifica el codi]

Cardedeu ha crescut molt degut a les facilitats en les comunicacions, això ha permès que molta gent que vivia i treballava a Barcelona pogués fer-se una casa o comprar-se un pis fora de la gran ciutat. Això ha provocat que aquesta vila sigui una de les poblacions que ha crescut més al Vallès Oriental en els últims 10 anys.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
64 84 88 765 1.085 1.693 1.489 1.494 1.533 1.671
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.843 2.477 2.596 2.619 3.156 5.017 7.240 8.911 9.214 10.167
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.805 11.317 12.078 13.167 14.514 15.561 16.102 16.897 17.427 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Evolució demogràfica de Cardedeu (1900-2010)

Política[modifica | modifica el codi]

Històric de les eleccions Municipals de Cardedeu 1979-2011
Resultat eleccions municipals a Cardedeu
Especial de Televisió de Cardedeu sobre les eleccions municipals de 1979 i 1983.

vegeu: Llista d'alcaldes de Cardedeu des de l'any 1979

Legislatura Nom de l'alcalde Partit Polític
1979-1983 Ramon Comas i Duran CiU
1983-1987 Ramon Comas i Duran CiU
1987-1991 Ramon Comas i Duran CiU
1991-1995 Ramon Comas i Duran CiU
1995-1999 Cristina Viader i Anfrons PSC
1999-2003 Cristina Viader i Anfrons PSC
2003-2005 Joaquim Om i Tubau ERC
2005-2007 Montserrat Cots Àlvarez PSC
2007-2008 Joan Masferrer i Sala ERC
2008-2011 Calamanda Vila i Borralleras CiU
2011-2015 Calamanda Vila i Borralleras CiU

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Les eleccions municipals a Catalunya del 2011 van donar com força més votada a CiU amb 6 regidors. Les eleccions s'han vist marcades per l'entrada al consistori del partit Gent pel Canvi (GpC), la baixada d'ERC, i la pujada de CUP i PP. Amb 7 partits polítics amb representació a l'ajuntament, la política de grans pactes amb diferents forces polítiques serà una constant al llarg de la legislatura. El 12 de juny comença la legislatura, amb CiU governant en solitari. El dia 24 de novembre, durant el ple municipal, es fa públic l'acord entre CiU, PP i GpC per governar plegats el que queda de legislatura. Els regidors del PP ocuparan la regidoria de Comerç i eficiència energètica, i el de Gent pel Canvi la de Serveis Socials i Gent Gran.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

De l'any 1979 fins a l'any 1995 a Cardedeu va governar Convergència i Unió en solitari. La legislatura de l'any 1995 al 1999 van governar en coalició el Partit Socialista amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. La legislatura del 1999 a l'any 2003 van governar el Partit Socialista amb Iniciativa per Catalunya. Les eleccions del 2003 va guanyar CiU, no ho feia des de l'any 1991, tot hi així es va fer el tripartit format pel Partit Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Es van repartir l'alcaldia, dos anys per ERC (2003-2005) i dos anys per al PSC (2005-2007). Les eleccions municipals a Catalunya del 2007 van donar com força més votada a CiU amb 7 regidors, la pujada de CiU i l'entrada de la CUP van fer que el tripartit (PSC+ERC+ICV) que manaven a Cardedeu fins aquell moment perdés la majoria absoluta. Després d'uns intensos dies de negociacions CiU i ERC van arribar a un acord per governar la vila de Cardedeu durant aquella legislatura. L'alcaldia la tindria el cap de llista d'Esquerra durant 1 any, en Joan Masferrer i Sala, i els següents 3 anys la cap de llista de CiU la Calamanda Vila i Borralleras.

Resultats electorals de Cardedeu, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Calamanda Vila i Borralleras 1917 6 28,53
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Montserrat Cots i Àlvarez 1537 4 22,88
Candidatura d'Unitat Popular Marta Cordomí i Forns 860 2 12,8
Partit Popular Ingrid Ruiz Tiñena 681 2 10,13
ICV-EUiA-EPM Carles Guinart i Sanchez 490 1 7,29
Gent pel Canvi Jordi Abad i Tremps 459 1 6,83
vot blanc 435 6,33
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Jordi Cots i Domínguez 338 1 5,03
nul 151 2,20
Total 6868 17 100

Consulta sobre la independència de Catalunya[modifica | modifica el codi]

El diumenge dia 13 de desembre de 2009, Cardedeu va ser una de les poblacions que van realitzar la consulta per la independència de Catalunya. Aquest van ser els resultats:

Opció Vots % Vots
3174 91,63
No 192 5,54
Vot en blanc 60 1,73
Nul 38 1,10
Total 3464 100

Transport[modifica | modifica el codi]

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Cardedeu disposa d'una estació que es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona, operats per Renfe Operadora.

Línia << >> Informació Estació
R2N barcelona.svg Aeroport
Sants
per Granollers Centre Sant Celoni
Maçanet-Massanes
horaris Cardedeu

Autobús[modifica | modifica el codi]

Els serveis d'autobusos de Cardedeu són gestionats per l'empresa Sagalés.

Línies urbanes[modifica | modifica el codi]

El BUC' o Bus Urbà de Cardedeu' és un servei d'autobús gestionat per l'empresa Sagalés que consta de 25 parades.

El servei té un horari regular que cobreix les necessitats de transport escolar i que té com a punt de sortida inicial l'estació de trens de Rodalies de Catalunya. Les rutes cobreixen tots els barris del municipi, amb parades a la majoria d'equipaments com el pavelló municipal, la biblioteca i la piscina, a més de cobrir altres zones d'afluència com el Polígon Sud.

Els autobusos passen cada 30 minuts, des de les 6.20h fins a les 21.50 h, per les 25 parades que hi ha repartides per tot el municipi. El BUC està integrat a l'Àrea de Transport Metropolità de Barcelona i disposa d'una targeta de preu especial per les persones majors de 65 anys. Les targetes integrades es poden adquirir als estancs o a la pròpia Estació de Cardedeu.[3]

Línia Servei Informació
591 Feiners de dilluns a divendres (excepte agost) horari i parades

Línies interurbanes[modifica | modifica el codi]

Línia << >> Servei Informació
502 Barcelona per Granollers - La Roca del Vallès - Cardedeu - Llinars del Vallès Vilamajor Feiners de dilluns a divendres horari parades
520 Barcelona per Granollers - La Roca del Vallès - Cardedeu - Llinars del Vallès Vilamajor Feiners de dilluns a divendres horari parades
521 Cardedeu Cànoves De dilluns a divendres horari parades
522 Cardedeu Cànoves Només dies lectius (temporada escolar) horari parades
560 Granollers per Cardedeu - Llinars - Vilalba Saserra - Santa Maria de Palautordera Sant Celoni Feiners de dilluns a divendres horari parades

Línies nocturnes[modifica | modifica el codi]

Línia << >> Servei Informació
N73 Granollers per Cardedeu - Llinars - Vilalba Saserra - Santa Maria de Palautordera Sant Celoni Tot l'any horari i parades

Orígens toponímics[modifica | modifica el codi]

Pel topònim confús que dóna nom a la vila s'han barrejat diverses possibilitats, però sembla que la més acceptada és la de Francesc de B. Moll que proposa que l'origen de Cardedeu prové de Car (quer) de Déu, que significaria "penyal de font". No es considera admissible fonèticament la proposta de Balari i Jovany, segons la qual el topònim derivaria de quercitulum (alzinar petit). Tot i això la confusió toponímica s'ha perpetuat en l'escut municipal, que té representades tres flors de card daurades, donant lloc a equívocs sobre l'origen del nom de la vila.

Història[modifica | modifica el codi]

La depressió prelitoral ha estat i és el principal corredor natural del continent europeu a la península ibèrica, consta de planes fèrtils, un clima suau i certa proximitat al mar, per això les nostres contrades han estat habitades des de temps immemorials. Trobem restes megalítiques al Pla de Pins Rosers. En època romana, pel bell mig del Vallès hi passava la via Augusta i diverses vies secundàries; de fet hi trobem un gran nombre de restes romanes, massa sovint desateses pel seu caràcter poc espectacular. A Cardedeu són nombroses les masies i els camps de conreu on s'hi ha trobat restes de terrissa d'aquella època com ara a Ca l'Alzina o el Pla del Rifanyés.

Orígens medievals[modifica | modifica el codi]

Cardedeu és una vila d'origen medieval, ja que la primera referència escrita que es coneix data de l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo, mentre que la parròquia de Santa Maria està documentada des del 1012 com a pertanyent al terme de jurisdicció reial del castell de Vilamajor, (Batllia de Vilamajor) juntament amb les parròquies de Santa Susanna de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Sant Julià del Fou. En aquella època el poblament deuria ser de caràcter disseminat, amb diverses viles rurals i masos.

L'any 1264 trobant-se de pas el rei Jaume I el Conqueridor a Cardedeu va concedir el privilegi de resoldre les causes criminals i els plets civils, a excepció dels homicidis i les apel·lacions, davant del batlle de Vilamajor en comptes del de Barcelona. Més endavant, el 12 de maig de 1272 a Girona, el rei signava la carta de poblament de la vila de Cardedol, concedint que es pogués construir una muralla, celebrar mercat els dimecres i una fira per la Santa Creu de setembre, alhora que s'eximia la població de pagar alguns impostos. També va manar que hi passés el camí reial que menava de Barcelona a França nomenant les famílies Montells i Lledó com a encarregades de fer complir les disposicions establertes. D'aquesta manera Cardedeu adquiria definitivament caràcter urbà.

L'any 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida per Alfons III a Berenguer de Sentmenat per premiar els seus serveis a la corona. Després de diversos anys de malestar, les quatre parròquies tornaren a mans reials, però al 1381 el futur Joan I venia la batllia a perpetuïtat a Bernat IV de Cabrera per tal de saldar deutes de la corona. Tres anys després, un pacte entre els prohoms de la batllia i consellers de la ciutat de Barcelona aconseguia que les parròquies de Vilamajor fossin nomenades "carrer i braç de la Ciutat de Barcelona", obtenint els drets i deures de dita ciutat i retornant al patrimoni reial.[4]

Època moderna[modifica | modifica el codi]

La segregació de Cardedeu es féu efectiva l'any 1599, quan Felip II concedí la separació de Cardedeu de Vilamajor, i tot i que per alguns afers encara actuarien junts durant uns anys, a partir d'aquest moment ja tindrien batlles propis i constituirien municipis diferenciats.

Entre els diversos fets calamitosos registrats històricament durant aquesta època destaquen el terratrèmol a Catalunya del 25 de maig de 1448, que tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès i provocà més d'un centenar de víctimes, així com l'esfondrament de part del campanar i de diverses cases, el saqueig i incendi de la vila per part de les tropes castellanes l'any 1640 en plena Guerra dels Segadors, i les inundacions de 1776 i 1777.

Malgrat aquestes desgràcies la vila de Cardedeu, situada en un punt estratègic per les vies de comunicació entre Barcelona, Girona i França, anirà creixent lentament i prosperant fins a assolir l'any 1787 una població de 1085 habitants segons els cens de Floridablanca.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El segle XIX fou una mescla de progrés i destacats fets violents. Així doncs, durant la Guerra del Francès es cremen diversos masos com ara Can Bas i Can Font de la Perera entre d'altres, i al 16 de desembre de 1808 es lliura al torrent del Fou, entre Cardedeu i Llinars del Vallès, la batalla de Llinars entre espanyols i francesos, que acaba amb el triomf dels segons, capitanejats pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr. Les tropes napoleòniques entren a Cardedeu i sense trobar resistència arriben a Barcelona, on trenquen el bloqueig de Barcelona i alliberen les guarnicions franceses. D'aquesta batalla el francès Jean Charles Langlois en farà un gravat anomenat La bataille de Cardedeu que es pot contemplar actualment al Museu del Louvre a París.

Gràcies a l'arribada del tren (1860) i el pas de la carretera de Caldes a Sant Celoni (1864) el municipi experimentarà un lleu creixement i anirà esdevenint una vila moderna. Aquest progrés tan sols serà interromput pels lamentables fets ocorreguts al 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal (28 de maig), així com l'ajuntament, l'església i l'estació (6 de novembre). Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'església i després de rendir-se sota la promesa que se'ls hi respectaria la vida foren afusellats sense contemplacions.

Vila d'estiueig[modifica | modifica el codi]

Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l'estiueig, amb les primeres viles construïdes l'any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Maria Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat.

Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi ha figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Marià Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Lligé i Pagès, a més de diferents industrials, banquers i professionals liberals.

El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Esdeveniments històrics[modifica | modifica el codi]

  • 941 – Primera referència escrita de Cardedeu sota el nom de Carotitulo.
  • 1012 – Primera referència escrita de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu.
  • 1127 – S'esmenta el Mas Sant Hilari.
  • 1264 – Jaume I fa nit a Cardedeu camí de Perpinyà.
  • 1272 – El rei Jaume I concedeix la carta de repoblació a Cardedeu.
  • 1279Pere II resta dos dies a Cardedeu, fent saber que el mercat serà el dimarts en lloc del dilluns.
  • 1328Alfons III dóna la jurisdicció de la batllia de Vilamajor a Berenguer de Sentmenat pels seus serveis a la corona.
  • 1345 – Revolta dels habitants de les quatre parròquies contra Jaufred de Sentmenat, que és assassinat a la masia de Can Terrades del Rieral.
  • 1381 – L'Infant Joan ven a perpetuïtat les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, el Fou i Santa Susanna a Bernat IV de Cabrera.
  • 1384 – Se signa el pacte pel qual les quatre parròquies esdevenen carrer i braç de Barcelona i deixen d'estar sota el jou feudal.
  • 1448 - El 25 de maig hi ha un terratrèmol que provoca un centenar de víctimes i nombrosos desperfectes.
  • 1470 – A Cardedeu hi ha 51 focs i 2 capellans (entre 205 i 257 persones aprox.).
  • 1599Felip III concedeix la separació de la universitat de Cardedeu de la de Vilamajor (Vilamagore). Comença l'autonomia del municipi.
  • 1640 – Aixecaments a Cardedeu, com en altres poblacions del Vallès, contra els soldats castellans, que saquegen i incendien part de la vila.
  • 1776-1777 – Desbordament de la riera i inundació del nucli de la Vila.
  • 1787Cens de Floridablanca: 1.085 habitants.
  • 1808 – Les tropes napoleòniques del general Saint Cyr, situades a Llinars, vencen a les espanyoles comandades pel general Vives entrant a Cardedeu i trobant el pas lliure fins a Barcelona.
  • 1860 - Arribada del tren.
  • 1873 – Ocupació de la Vila per part de les tropes carlines, que cremen l'Església i l'Ajuntament, i afusellen els liberals que s'havien refugiat al campanar.
  • 1907 – Jocs Florals de Cardedeu
  • 1930-31 – I i II Concursos d'Aviació.
  • 1932-33 – Primers aplecs de Sardanes
  • 1939 – (29 de gener) Entren les tropes nacionals a la Vila.
  • 1953 – Inauguració del II Seminari Dominicà a l'Estat Espanyol.
  • 1981 – Primeres emissions regulars de Ràdio Televisió Cardedeu. Primera televisió local dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol.

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

El dolmen de Pins Rosers[modifica | modifica el codi]

El dolmen de Pins Rosers és un monument megalític situat a l'antic pla de Pins Rosers o pla Marsell, molt a la vora de l'antic camí ral, i que actualment forma part de la decoració dels jardins de l'empresa Aigües del Ter-Llobregat. Aquest monument forma un cercle irregular; al seu interior hi ha dolmen central. Està format per nou monòlits que en un inici estaven plantats verticalment; en l'actualitat però n'hi ha algun de tombat. Segons una llegenda recollida al Costumari Català d'en Joan Amades, les pedres que formen el dolmen formaven part d'un antic hostal on cada nit assassinaven als clients amb una guillotina. La criada del hostal i un jove van escapar d'allà amb vida i van explicar-ho als guàrdies que van detenir l'amo i van enderrocar l'edifici.

El Montseny des de Cardedeu.
Església Romànica de Sant Corneli a Cardedeu.

Església parroquial de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

L'edifici actual va ser construït entre els segles XVI i XVIII.

Amb tot, l'existència d'una comunitat cristiana a Cardedeu apareix citada per primera vegada en uns documents del segle XI, i les excavacions arqueològiques, així com algunes restes de mur visibles a la capçalera de l'església, donen testimoni d'un anterior edifici romànic. Durant la seva història recent, l'església parroquial ha estat cremada intencionadament dues vegades, el 1873, durant la Tercera guerra carlina, i el 1939, al final de la Guerra Civil. Va ser reconstruïda per l'arquitecte municipal Josep Maria Ros i Vila.

De l'edifici d'època moderna, és de destacar el campanar, de planta quadrada, 27 metres d'alçària, amb gàrgoles zoomòrfiques i coronat amb merlets de tipus català. Conté quatre campanes, la més antiga de les quals ("Teresa"), va ser fosa a mitjans del segle XVIII. També és notable la portalada escultòrica (datada el 1780), on es pot observar la Mare de Déu de l'Assumpció, damunt d'un entaulament renaixentista, on apareix l'escut de la vila, sostingut per dues cariàtides (representant la joventut i la vellesa). A l'interior de l'església destaca una pica baptismal del segle XVI i les pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat, que decoren la capella del Sagrament.

Capella de Sant Corneli[modifica | modifica el codi]

De planta i basament preromànics, és una de les capelles més antigues de Cardedeu. Fou dedicada inicialment a Sant Corneli i Sant Cebrià. Al segle XII va acollir la confraria de Santa Maria i a partir de 1409 va passar a dependre del monestir de monges de Montalegre. Tot i la desamortització de 1870, en què va passar a ser propietat municipal, s'hi va conservar el culte fins a les primeres dècades del segle XX. Posteriorment va ser emprada per a múltiples funcions (magatzem, presó preventiva) fins que, entre 1971 i 1986, va esdevenir el local de l'Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va mantenir i restaurar. El 1992 es va procedir a l'enderroc de diversos edificis adossats a la capella, deixant-la aïllada i visible des de tots els angles. Actualment s'hi presenten regularment exposicions de temàtica local i d'art contemporani.

Farmàcia Balvey[modifica | modifica el codi]

Antiga farmàcia Balvey

La reconstrucció de l'antiga farmàcia Balvey, en ús fins al 1954 permet contemplar una magnífica col·lecció de caixes de llauna de medicaments, i el mobiliari de finals del segle XVIII i principis del XIX, amb envasos. El conjunt s'ha museïtzat, creant el Museu-Arxiu Tomàs Balvey, també conegut com a Museu de Cardedeu.[5]

Cases de pagès[6][modifica | modifica el codi]

Actualment es poden comptar una bona seixantena de masos a Cardedeu i els seus vorals.

Les dates més antigues que apareixen gravades a les pedres d'algunes d'aquestes cases són del segle XVI (la Fleca Vella, 1550; can Bellsolar, 1587). Sembla que és en aquest segle quan es consoliden i es reedifiquen les masies més importants, que arribaran, sense gaires modificacions, fins a començaments del segle XX i moltes fins a l'actualitat.

En documents escrits, però, ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals. És de destacar, per exemple, que a la carta de poblament (1272) concedida pel rei Jaume el Conqueridor, hi apareguin esmentats els cognoms de Lledó i de Montells. Can Lledó (desaparegut cap a 1915, amb la construcció de la Plaça de Sant Joan) i can Montells, juntament amb can Diumer, la Casa Nova (el Mas del Pla) i can Suari del Fou, són algunes de les cases de pagès més antigues de Cardedeu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Mitjans de Comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio i Televisió Cardedeu[modifica | modifica el codi]

Cardedeu compta amb la televisió local més antiga de tot l'estat. La Televisió de Cardedeu emet com a mínim cada setmana un informatiu. També s'emet una programació regular de ràdio des de les instal·lacions de la Mongia.

Premsa escrita[modifica | modifica el codi]

Es publica una revista comercial anomenada "Ull a l'Ull", un periòdic mensual "El Nas" i un fulletó editat des de l'Ajuntament que es diu "La Vila"

Internet[modifica | modifica el codi]

"La llista de Cardedeu" va ser creada pel Club Online l'any 1997. Hi ha prop d'un miler d'usuaris connectats i s'envien notícies des de les diferents entitats del poble, regidories, la parròquia i ciutadans a títol individual. Tothom pot rebre i escriure missatges a la llista amb la qual cosa és normal que es generin debats de tota mena.

El Camí[modifica | modifica el codi]

El camí dels Països Catalans té la seu nacional a Cardedeu, amb la qual cosa tots els que fan el camí tenen parada obligatòria a la vila. El camí per tant fa de dinamitzador tant cultural com econòmic del poble.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. idescat, Institut d'Estadística de Catalunya.
  3. Diari DIgital del Vallès Oriental
  4. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984. 
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 47. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. COMAS, P. (textos) i CASTELLS, J. (dibuixos). Cases de pagès. Cardedeu i rodalia. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), 1982.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]