Massís del Montseny
| Massís del Montseny | |
|---|---|
 |
|
| Cota màxima: | 1.705,8 msnm |
| Coordenades del cim: | 41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472,2.4030472 |
| Serralada: | Prelitoral |
| Situació: | Vallès Oriental, la Selva i Osona |
 Accediu al Portal:Geografia |
|
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de Les Guilleries per una fractura.
El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís situat a la seva part més occidental. El Pla de la Calma s'uneix amb els altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.705,8 m)[1] i de les Agudes (1.705,4 m)[1] i el turó de Matagalls (1.697,2 m)[1], pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclant la conca alta del riu Tordera.
Gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'Abril de 1978 la UNESCO ( " Programa home i Biosfera" ) va declarar aquest parc reserva de Biosfera", formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Cims del massís [modifica]
Per la seva altitud, destaquen dos grans conjunts muntanyosos. A la meitat oriental, el del turó de l'Home (1.705,8 m) i les Agudes (1.705,4 m) , que constitueixen els cimes més alts del massís i a sota els quals s'obre la vall de Santa Fe del Montseny.
- Turó de la Moixa no disponible al mapa topogràfic de Catalunya de l'ICC amb aquest nom.
Cursos fluvials [modifica]
Els principals cursos d'aigua que drenen el massís són la Tordera (al sud), la riera d'Arbúcies (a l'est) i el Congost (a l'oest).
| Curs fluvial | Denominació | Desembocadura |
|---|---|---|
| Riu | La Tordera | Mar Mediterrània |
| Riu | riu Congost | riu Besòs |
| Riera | Riera d'Arbúcies | Riu Tordera |
| Riera | Riera de l'Avencó | Riu Congost |
| Riera | Riera de Brugueres | Riera Giola |
| Riera | Riera de Cànoves o Vallforners | Riu Mogent |
| Riera | Riera Major | Riu Ter |
| Riera | Riera de Vallserena | Riera de Vilamajor |
| Riera | Riera de Vilamajor | Riu Mogent |
| Torrent | Remogent | Riera Carbonell |
| Torrent | Sot de la Baga d'en Cuc | Riera de Vallforners |
| Torrent | Sot d'en Borrell | Riera de Brugueres |
| Torrent | Sot del Duc | Riera de Brugueres |
| Torrent | Sot de la Figuerassa | Riera de Vallforners |
| Torrent | Sot de la Font del Capellà | Riera de Vallforners |
| Torrent | Sot de la Font de la Vallfiguera | el Remogent |
| Torrent | Sot de la Font Vilar | Riera de Vallforners |
| Torrent | Sot de la Noguereta | Riera de Vallforners |
| Torrent | Sot del Riu | Riera de Brugueres |
| Torrent | Torrent de Brollars | Riera de Vilamajor |
| Torrent | Torrent de Can Guri | Riera de Brugueres |
| Torrent | Torrent de Cal Nen | Riera de Vallserena |
| Torrent | Torrent de Can Païrana | Riera de Vallserena |
| Torrent | Torrent de Can Vidal | Riera de Vallserena |
| Torrent | Torrent de la Font del Corral | Riera de Vilamajor |
| Torrent | Torrent de l'Home | Riera de Vallforners |
| Torrent | Torrent del Mal Infern | Riera Giola |
| Torrent | Torrent del Mojó | Riera de Vallforners |
| Torrent | Torrent del Roure | Sot de la Baga d'en Cuc |
| Torrent | Torrent de la Serra de la Dona Morta | Riera de Vallserena |
Ecologia [modifica]
Degut a les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com per exemple els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimon (Saxífraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries. El parc Natural del Montseny gaudeix d'una vida vegetal i animal molt rica i variada, deguda especialment a la seva situació geogràfica.
La presència de l'home [modifica]
La presència de l'home ha sigut un dels factors que més ha influït en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el glaç, en les parts altes del massís, per a la seva comercialització, entre d'altres activitats.
Un dels testimonis evidents de la presencia de l'home al Montseny són les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís. Entre aquestes cal destacar les esglésies romàniques, i santuaris.
L'habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten del segle XII al segle XVIII. Aquestes són construccions que consistien, generalment, de tres plantes, les quals incloïen l'habitatge i golfes. En alguns casos, els corrals es trobaven a la planta baixa, i l'escalfor del bestiar era aprofitada per escalfar els dormitoris a sobre d'aquests. La masia era la unitat familiar, en la que el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i les nits vora al foc a terra era quan les cançons i les rondalles es transmetien a les noves generacions.
De vegades, les masies es convertien en improvisats hostals que acollien a la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, gaudir de la natura i fer salut.
El 1970 va tenir lloc un greu accident quan un avió de la companyia Dan Air provinent de Manchester es va estavellar contra el cim de les Agudes provocant la mort de 113 persones.
Excursionistes [modifica]
La varietat de paisatges i riquesa humana i ecològica va incitar als primers excursionistes a pujar al Montseny, però va ser sobretot amb l'arribada del ferrocarril als pobles de l'entorn, quan es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, per a realitzar excursions per els seus cims i l'hivern per practicar-hi esports sobre la neu.
Intel·lectuals [modifica]
Els paisatges i racons naturals del Montseny, al igual que la seva gent, oficis, tradicions, rondalles i cançons, han estat font d'inspiració per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, músics, i científics, sobretot des de finals del segle XIX.
Entre aquests intel·lectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Lluís Millet, Santiago Rusiñol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i Lluís Via i Pagès.
Poblacions [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 18. B-38.667-2009.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís del Montseny |
- Web del parc natural - Diputació de Barcelona
Coord.: 41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472,2.4030472
|
|||||||||
