Massís del Montseny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Massís del Montseny
Les agudes.jpg
Cota màxima: 1.705,8 msnm
Coordenades del cim:   41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472°N,2.4030472°E / 41.793472; 2.4030472
Serralada: Prelitoral
Situació: Vallès Oriental, la Selva i Osona
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.

El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís i està situat a la part més occidental; s'uneix amb el turó de Matagalls (1.697,2 m) [1] pel coll de Collformic. El turó de Matagalls està unit a la carena del turó de l'Home (1.705,8 m)[1] i de les Agudes (1.705,4 m)[1] pel coll de Sant Marçal, que constitueix la capçalera de la conca del riu Tordera.

Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vèrtex geodèsic al cim del Turó de l'Home
L'ermita de Sant Elies de Vilamajor, amb el turó de l'Home al fons
El Matagalls
Vèrtex geodèsic al cim del turó del Samont
El turó de Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor)
La riera de Vilamajor a l'altura de Sant Pere de Vilamajor

Cims del massís[modifica | modifica el codi]

Per la seva altitud, destaquen dos grans conjunts muntanyosos. A la meitat oriental, el del turó de l'Home (1.705,8 m) i les Agudes (1.705,4 m), que constitueixen els cims més alts del massís i a sota els quals s'obre la vall de Santa Fe del Montseny.

Cims del massís Altura (m)[1]
Turó de l'Home 1.705,8
les Agudes 1.705,4
Matagalls 1.697,2
Turó de l'Home Mort 1.677,9
Puig Sesolles 1.667,3
Puig Sacarbassa 1.658,8
Turó de la Bandera (Montseny) 1.658,3
Turó Gros 1.640,2
Puig Sacreu 1.626,2
Turó Sesportadores 1.603,3
Turó del Mig 1.581,8
Turó de Morera 1.576,6
Turó Gros d'en Pujol 1.551,1
Turó Gros (el Brull) 1.540,6
Turó de Sant Marçal 1.528,1
Turó del Faig Sec 1.487,0
Montllobar (Montseny) 1.460,2
Turó de Sant Segimon 1.407,2
Turó de Castellar 1.400,4
Turó d'en Bessa 1.393,3
Turó del Pla de la Barraca 1.382,5
Puig Drau 1.345,5
Turó de Sant Miquel 1.339,2
el Sui 1.318,5
Turó de Morou 1.311,7
Turó dels Esqueis 1.316,8
Turó del Socarrat 1.302,6
Roca Roja 1.293,3
Cim del Pou Nou 1.291,4
Turó de les Queredes 1.287,5
Turó del Faig de la Bandera 1.285,6
Turó del Poniol 1.279,3
Turó del Samont 1.272,5
Pedres Blanques 1.270,5
Turó de la Torre 1.269,0
Turó de la Terma d'en Planes 1.265,2
Turó del Pou d'en Sala 1.264,8
Roc de la Guardiola 1.252,8
Turó del Convent 1.247,8
Turó de les Dalles 1.244,1
Turó de l'Alzina Rodona 1.241,0
Turó d'en Cuc 1.236,8
Turó dels Maçaners 1.231,6
Roques de Santa Helena 1.227,4
Turó de l'Oriol 1.224,1
Turó de la Mosquera 1.216,3
Turó del Pi Novell 1.215,4
Turó de la Ventosa 1.214,7
Turó dels Ginebrons 1.207,6
Turó del Roquet 1.187,8
Turó de la Moixa 1.187*
Puig Porquer 1.178,8
Roca Llancers 1.171,1
Castellfitó 1.166,3
Turó del Prat Fondo 1.165,9
Turó de la Cova 1.101,3
Matagalls Xic 1.068,6
Turó de Més Amunt 1.065,4
Turó de Tagamanent 1.055,9
Turó de les Païsses 1.051,9
Turó de del Mig 1.038,9
Turó de la Moixera 1.038,9
Turó de Palestrins 1.025,9
Turó de l'Oratori 1.024,8
Turó de les Calabruixes 1.020,7
Turó de Sant Elies 998,9
Puig Castellar 980,8
La Cuassa 967,1
el Turonet 966,7
Puig Cornador 859,7
Turó de l'Alzina Rodona 795,4
Turó de la Fontanella 780,8
Puig Cogull 780,7
Turó Saparera 761,2
Turó de la Coll de Murtra 730,7

Cursos fluvials[modifica | modifica el codi]

Els principals cursos d'aigua que drenen el massís són la Tordera (al sud), la riera d'Arbúcies (a l'est) i el Congost (a l'oest).

Curs fluvial Denominació Desembocadura
Riu La Tordera Mar Mediterrània
Riu riu Congost riu Besòs
Riera Riera d'Arbúcies Riu Tordera
Riera Riera de l'Avencó Riu Congost
Riera Riera de Brugueres Riera Giola
Riera Riera de Cànoves o Vallforners Riu Mogent
Riera Riera Major Riu Ter
Riera Riera de Vallserena Riera de Vilamajor
Riera Riera de Vilamajor Riu Mogent
Torrent Remogent Riera Carbonell
Torrent Sot de la Baga d'en Cuc Riera de Vallforners
Torrent Sot d'en Borrell Riera de Brugueres
Torrent Sot del Duc Riera de Brugueres
Torrent Sot de la Figuerassa Riera de Vallforners
Torrent Sot de la Font del Capellà Riera de Vallforners
Torrent Sot de la Font de la Vallfiguera el Remogent
Torrent Sot de la Font Vilar Riera de Vallforners
Torrent Sot de la Noguereta Riera de Vallforners
Torrent Sot del Riu Riera de Brugueres
Torrent Torrent de Brollars Riera de Vilamajor
Torrent Torrent de Can Guri Riera de Brugueres
Torrent Torrent de Cal Nen Riera de Vallserena
Torrent Torrent de Can Païrana Riera de Vallserena
Torrent Torrent de Can Vidal Riera de Vallserena
Torrent Torrent de la Font del Corral Riera de Vilamajor
Torrent Torrent de l'Home Riera de Vallforners
Torrent Torrent del Mal Infern Riera Giola
Torrent Torrent del Mojó Riera de Vallforners
Torrent Torrent del Roure Sot de la Baga d'en Cuc
Torrent Torrent de la Serra de la Dona Morta Riera de Vallserena

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'embassament de Santa Fe al novembre, amb els faigs sense fulles i les Agudes al fons
La fageda del turó de Morou a l'hivern, gairebé sense sotabosc, només amb el verd grogós de la falguera aquilina (Pteridium aquilinum)
Parc Natural del Montseny a Figaró-Montmany

A causa de les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com, per exemple, els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries. El Parc Natural del Montseny allotja una vida vegetal i animal molt rica i variada, gràcies, especialment, a la seva situació geogràfica.

La presència de l'home[modifica | modifica el codi]

La presència de l'home ha sigut un dels factors que més han influït en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys, la gent del Montseny han desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural i s'han dedicat, per exemple, a fer de pastors, a treballar la terra com a pagesos, a aprofitar els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig) i a treure profit de la neu i el glaç, a les parts altes del massís, per comercialitzar-los.

Un dels testimonis evidents de la presència de l'home al Montseny són les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís. Entre aquestes cal destacar les esglésies romàniques i diversos santuaris.

L'habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten al segle XII al segle XVIII. Es tracta de construccions que consistien, generalment, en tres plantes i que incloïen l'habitatge i les golfes. En alguns casos, els corrals eren a la planta baixa, i l'escalfor del bestiar s'aprofitava per escalfar els dormitoris, que eren a sobre. La masia era la unitat familiar, en què el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i, a la nit, vora la llar de foc, les cançons i les rondalles es transmetien de generació en generació.

De vegades, les masies es convertien en hostals improvisats que acollien la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, de gaudir de la natura i de fer salut.

El 1970 va tenir lloc un greu accident quan un avió de la companyia Dan Air provinent de Manchester es va estavellar contra el cim de les Agudes. En aquest accident, hi van morir 113 persones.

Excursionistes[modifica | modifica el codi]

La varietat de paisatges i la riquesa humana i ecològica van esperonar els primers excursionistes a pujar al Montseny, però va ser sobretot amb l'arribada del ferrocarril als pobles de l'entorn que es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, que hi anaven per fer excursions pels cims i, a l'hivern, per practicar-hi esports de neu.

Cada mes de maig es fa la Travessa del Montseny, una caminada d'uns 48 quilòmetres entre Aiguafreda i Gualba que passa pels cims més emblemàtics del massís.[2]

Intel·lectuals[modifica | modifica el codi]

Els paisatges i els racons naturals del Montseny, igual que la gent que hi viu, els oficis, les tradicions, les rondalles i les cançons, han estat font d'inspiració per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, músics i científics, sobretot des de finals del segle XIX.

Entre aquests intel·lectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Lluís Millet, Santiago Rusiñol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i Lluís Via i Pagès.

Poblacions[modifica | modifica el codi]

Municipis del Massís del Montseny
Comarca Municipi Extensió municipal Elements d'interès
La Selva Arbúcies 86,24 km² La Gabella, les Agudes i el Castell de Montsoriu
La Selva Sant Feliu de Buixalleu 61,94 km² Castell de Montsoriu
Osona Viladrau 50,70 km² Sant Segimon
Vallès Oriental Tagamanent 43,30 km² Ca l'Agustí, Pous de glaç de l'Avencó, Pla de la Calma
Osona El Brull 41,00 km²| Fortificació ibèrica del turó de Montgròs

[3]

Vallès Oriental Fogars de Montclús 39,20 km² Turó de l'Home, La Costa del Montseny, Santa Fe del Montseny
Vallès Oriental Sant Pere de Vilamajor 34,74 km² Castell de Vilamajor, Turó del Samont, Sant Elies de Vilamajor, Santa Susanna de Vilamajor, Mas el Samont
Osona Seva 30,70 km² Santa Maria de Seva
Vallès Oriental Cànoves i Samalús 29,20 km² Castanyer d'en Cuc
La Selva Riells i Viabrea 27,00 km² Ermita de Sant Llop
Vallès Oriental Montseny 26,80 km² Matagalls, les Agudes, Turó de Sant Marçal
Vallès Oriental Gualba 23,30 km² Gorg Negre
Vallès Oriental Vallgorguina 22,20 km² Dolmen de Pedra Gentil
Vallès Oriental La Garriga 18,80 km² Can Terrers, la Doma, Santa Maria del Camí
Vallès Oriental Figaró-Montmany 15,00 km² Turó de Puiggraciós
Vallès Oriental Sant Esteve de Palautordera 10,70 km² Castell de Montclús
Vallès Oriental Aiguafreda 7,92 km² Riera de l'Avencó, Sant Martí del Congost, Dolmen de la Serra de l'Arca, El castell de Cruïlles
Vallès Oriental Campins 7,30 km² Font de la Mare de Déu de Montserrat
La Selva Breda 5,02 km² Sant Salvador de Breda

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. «Caminades de resistència». FEEC. [Consulta: 26/8/2013].
  3. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 18. B-38.667-2009. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís del Montseny

Coord.: 41° 47′ 36.5″ N, 2° 24′ 10.97″ E / 41.793472°N,2.4030472°E / 41.793472; 2.4030472