Sant Pere de Vilamajor

De Viquipèdia

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.

Taula de continguts 1 Situació geogràfica 1.1 Comunicacions 1.2 Terme municipal 1.2.1 Cursos fluvials 1.2.2 Vilamajor (el gran terme municipal) 1.3 Els veïnats i els barris 2 Història 2.1 Símbols Municipals 3 Cultura 3.1 Festes i tradicions 3.1.1 Els gegants de Sant Pere de Vilamajor 3.1.2 Festa Major 3.1.3 Aplecs 3.1.4 Fira Medieval de Vilamagore 3.2 Patrimoni arquitectònic 4 Demografia 5 Política 5.1 L'alcaldia 5.2 legislatura 2007-2011 5.3 legislatura 2003-2007 5.4 legislatura 1999-2003 5.5 legislatura 1995-1999 5.6 legislatura 1991-1995 5.7 legislatura 1987-1991 5.8 legislatura 1983-1987 5.9 legislatura 1979-1983 6 Enllaços externs

[edita] Situació geogràfica

Tagamanent	Montseny	Fogars de Montclús
Cànoves i Samalús		Sant Esteve de Palautordera , Santa Maria de Palautordera
Cardedeu	Sant Antoni de Vilamajor	Llinars del Vallès

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb un àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l´est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l´oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

[edita] Comunicacions

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d´allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1'5Km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

[edita] Terme municipal

El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 25 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els següents turons:

• el turó del Pi Novell
• el turó d´en Besa amb 1225m,
• el turó de la Moixa (Roquet)
• el turó de la Cova amb 1091m,
• el turó de Sant Elies amb 1003m.

Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l´activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La part sud del terme és més plana, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap el 90% de la població. L´activitat econòmica ha estat l´agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.

[edita] Cursos fluvials

El terme de Sant Pere de Vilamajor té dues conques:

• La del riu Tordera on hi van a parar les aigües dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa.
• La del riu Mogent (riu Congost-riu Besòs) on hi van a parar les següents rieres:
  • La riera de Vilamajor neix sota el turó de la Moixa (entre el turó del Samont i el turó de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Cortès fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Vallès. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l'Uixola i Palestrins i, per l´altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, després com a riera del Cortès, més avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).
  • La riera de Vallserena
  • La riera de Brugueres

[edita] Vilamajor (el gran terme municipal)

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la seva superfície. Al segle XIX, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3474 hectàrees, és a dir, 34'74 quilòmetres quadrats.

[edita] Els veïnats i els barris

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 7 veïnats: el veïnat de Santa Susanna, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.

Veïnats de Sant Pere de Vilamajor

Veïnat		Barris	Disseminats	Habitants
	Santa Susanna	cap	Santa Susanna de Vilamajor, la Suïssa Catalana, el Samont, Vallmanya, Sant Elies de Vilamajor, el Terrer...	30
	Veïnat de Canyes	cap	El Cortès, Les Planes del Cortès, Els Refugis del Montseny, Can Planell, Can Surell, Can Gras, Can Vidal, Can Parera de Canyes	70
	El Sot de l'Om	cap	Can Parròquia, Can Sota, Torre Guillera, Can Santana, Cal Nen	30
	Boscassos i Vallserena	Vallserena, Can Vila, Can Ram	Can Gol del Bosc, Can Peu Alt, Can Quico Ribalta	1552
	El Pla de Vilamajor	La Força de Vilamajor, el Ripoll, l'Eixample, Can Derrocada, Can Llobera	Quatre Camins, Can Llinars, Can Ribes, Can Brau, Can Canal, Can Son, Can Clavell	706
	Les Brugueres	Les Faldes del Montseny, Can Sebastianet	Can Prat, Can Pau de Brugueres, Cal Gall, Can Parera de Brugueres	1181
	El Bruguer	Les Pungoles, Can Miret	Ca l'Ambràs, Cal Grill, Can Ribetes, Can Pinós	58

[edita] Història

Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, car on actualment es troba l'església, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Alfons el Cast hi va néixer el 1154.

Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que morí als 80 anys el 872 dC.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona En el segle XI, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que és conegut amb el nom de la Força. Parlem de la primera o segona (segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.

L'any 1384, el rei Pere el Cerimoniós concedí a Vilamajor el títol de Carrer i Braç de Barcelona i disposava que tots els veïns de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caçador comfirmava aquesta distinció afegint-hi el de membre de Barcelona.

Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.

Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent poc a poc població. A principis del segle XX amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.

[edita] Símbols Municipals

Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut oficial	Bandera oficial
Escut de la Batllia Reial de Vilamajor	Escut de la Reial Vila de Vilamajor	Escut de l´Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Escut de l´Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de La Força de Vilamajor	Escut de Sant Pere de Vilamajor	Escut oficial de Sant Pere de Vilamajor	Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor
1761 i anterior	Principis del segle XIX	Mitjans segle XIX	Finals del segle XIX	II República Espanyola	Guerra Civil Espanyola. segle XX	Franquisme i finals del segle XX	Escut oficial actual	Bandera oficial actual

[edita] Cultura

[edita] Festes i tradicions

[edita] Els gegants de Sant Pere de Vilamajor

Els gegants de ant Pere de Vilamajor representen el rei Alfons el Cast i la seva dida Loreto, de Can Clavell. El gegantó representa un fill adoptiu del municipi, en "Quico del Montseny" Els cap-grossos representen el rei Joan el Caçador i el rei Pere el Gran.

[edita] Festa Major

La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...

[edita] Aplecs

Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor:

• L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i
• l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest veïnat cada 11 d'agost.

Turó de Sant Elies

L'aplec a Sant Elies de Vilamajor cada 25 d'abril

L'aplec a Santa Susanna de Vilamajor cada 11 d'agost

[edita] Fira Medieval de Vilamagore

La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als selges XI i XII on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

[edita] Patrimoni arquitectònic

El patrimoni arquitectònic de Sant Pere de Vilamajor és rellevant tant al nucli urbà com en el seu terme municipal:

• Dins del nucli urbà cal destacar:
  • El nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, conegut com La Força, hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.
  • El gran mas de Can Derrocada, masia del segle XVI, una de les més grans de la contrada.
  • El pont medieval de Vilamajor.
• L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal, va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes:
  • l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen preromànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi.
  • l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle XV
  • l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1683.
• També cal destacar les nombroses masies dispersades pel terme municipal:
  • Can Surell, Can Nadal, El Cortès, el Samont, Can Llinars, Can Clavell, Can Brau, Can Canal, Can Parera de Canyes, Can Parera de Brugueres, Can Ribes, Can Gras d'Avall, Can Gras d'Amunt, Can Vidal del Puig, Can Llobera, Vallmanya, Mas Joan, Les Planes del Cortès...

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 92 86 100 - 1.360 1.040 886 804 728

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 777 712 731 807 699 580 574 702 1.056

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 1.196 1.504 1.882 2.178 2.547 2.934 3.270 3.578 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

[edita] L'alcaldia

Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor

legislatura	Partit polític		Nom de l'alcalde
1979-1983		AMD	Esteve Bruguera Arqué
1983-1987		AMD	Josep Brunell Gómez
1987-1991		Convergència i Unió	Josep Brunell Gómez
1991-1995		AMD	Josep Brunell Gómez
1995-1999		Convergència i Unió	Joan Icart Clos
1999-2003		Convergència i Unió	Joan Icart Clos
1999-2003		Esquerra Republicana de Catalunya	Joan Bruguera Gras
2007-2011		Convergència i Unió	Josep Maria Llesuy i Suñol

Vegeu també l'article principal Llista d'alcaldes de Sant Pere de Vilamajor

[edita] legislatura 2007-2011

En les passades eleccions municipals es van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.

Eleccions municipals 2007

Partit polític		vots	%	Escons	Regidors electes
	Convergència i Unió	363	21'62	3	Josep Maria Llesuy Suñol (2007-2011), Navidad Nevado Garcia (2007-2011), Higini Herrero Baró (2007-2009), Juan Antonio Moreno (2009-2011)
	Esquerra Republicana de Catalunya	297	17'59	2	Joan Bruguera Gras (2007), Cristina Romero Bruguera (2007-2011), David Álvarez Rovira (2007-2011)
	GISP	279	16'62	2	Joan Bosch Sillero (2007-2011), Grabriel Ezquerra Gracia (2007-2011)
	Partit Socialista de Catalunya	192	11'44	1	José Luís Yelo Hernández (2007-2011)
	ISP	169	10'07	1	Dolores López Ávalos (2007-2011)
	Partit Popular de Catalunya	112	6'67	1	Pere Curto Calafell (2007-2011)
	Ciutadans - Partido de la Ciudadanía	109	6'49	1	José Luís Bosque Gutiérrez (2007-2011)
	Iniciativa per Catalunya	83	4'94	0	--
	en blanc	75	4'44	--	--
	nuls	9	0'53	--	--

Els regidors Higini Herrero i Baró (CiU) i Joan Bruguera Gras (ERC) van dimitir per motius personals i foren substituïts pels regidors Juan Antonio Moreno Rams (CiU) i David Àlvarez Rovira (ERC).

[edita] legislatura 2003-2007

Eleccions municipals 2003

Partit polític		vots	%	Escons
	Esquerra Republicana de Catalunya	505	31'74	4
	Convergència i Unió	399	25'08	3
	Partit Socialista de Catalunya	303	19'04	2
	Partit Popular de Catalunya	262	16'47	2
	UCC	105	6'60	0
	en blanc	17	1'06	--
	nuls	7	0'44	--

[edita] legislatura 1999-2003

Eleccions municipals 1999

Partit polític		vots	%	Escons
	Convergència i Unió	589	47'38	6
	Esquerra Republicana de Catalunya	355	28'55	3
	Partit Popular de Catalunya	153	12'30	1
	Partit Socialista de Catalunya	120	9'65	1
	en blanc	26	2'08	--
	nuls	4	0'31	--

[edita] legislatura 1995-1999

Eleccions municipals 1995

Partit polític		vots	%	Escons
	Convergència i Unió	317	30'45	3
	AIU	295	28'33	3
	Esquerra Republicana de Catalunya	212	20'36	2
	Partit Popular de Catalunya	130	12'48	1
	Partit Socialista de Catalunya	62	5'95	0
	en blanc	25	2'37	--
	nuls	10	0'95	--

[edita] legislatura 1991-1995

Eleccions municipals 1991

Partit polític		vots	%	Escons
	AMD	383	54'87	5
	Convergència i Unió	221	31'66	3
	Partit Socialista de Catalunya	78	11'17	1
	en blanc	16	2'29	--
	nuls	0	0	--

[edita] legislatura 1987-1991

Eleccions municipals 1987

Partit polític		vots	%	Escons
	Convergència i Unió	383	89'28	7
	en blanc	46	10'09	--
	nuls	27	5'92	--

[edita] legislatura 1983-1987

Eleccions municipals 1983

Partit polític		vots	%	Escons
	AMD	307	67'32	5
	Convergència i Unió	74	16'23	1
	UCD	74	16'23	1
	en blanc	1	0'22	--
	nuls	3	0'65	--

[edita] legislatura 1979-1983

Eleccions municipals 1979

Partit polític		vots	%	Escons
	AMD	307	81	6
	UCD	69	18'21	1
	en blanc	3	0'78	--
	nuls	4	1'04	--

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web del Servei Meteorològic local
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

v • d • e Municipis del Vallès Oriental Aiguafreda  •  l’Ametlla del Vallès  •  Bigues i Riells  •  Caldes de Montbui  •  Campins  •  Canovelles  •  Cànoves i Samalús  •  Cardedeu  •  Castellcir  •  Castellterçol  •  Figaró-Montmany  •  Fogars de Montclús  •  les Franqueses del Vallès  •  la Garriga  •  Granera  •  Granollers  •  Gualba  •  la Llagosta  •  Lliçà d'Amunt  •  Lliçà de Vall  •  Llinars del Vallès  •  Martorelles  •  Mollet del Vallès  •  Montmeló  •  Montornès del Vallès  •  Montseny  •  Parets del Vallès  •  la Roca del Vallès  •  Sant Antoni de Vilamajor  •  Sant Celoni  •  Sant Esteve de Palautordera  •  Sant Feliu de Codines  •  Sant Fost de Campsentelles  •  Sant Pere de Vilamajor  •  Sant Quirze Safaja  •  Santa Eulàlia de Ronçana  •  Santa Maria de Martorelles  •  Santa Maria de Palautordera  •  Tagamanent  •  Vallgorguina  •  Vallromanes  •  Vilalba Sasserra  •  Vilanova del Vallès