Bigues i Riells
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Vallès Oriental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||||
| Gentilici | Biguetà, biguetana | ||||
| Superfície | 28,6 km² | ||||
| Altitud | 280 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
8.755 hab. 306,12 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 435386 4614388(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
17 Joan Moreno i León (PSC) |
||||
| Codi postal | 08415 i 08416 |
||||
| Codi territorial | 080235 |
||||
Bigues i Riells és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb capital actualment a Bigues (al segle XIX la capitalitat municipal era a Riells del Fai). Està format pels pobles de Bigues i Riells del Fai i un munt d'urbanitzacions, antigament de segona residència, però que amb el pas del temps s'han convertit en primera. Els dos pobles havien tingut ajuntaments separats, però des de mitjan segle XIX estan integrats en el mateix terme municipal, així com l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.
Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic, pertanyen a dues unitats diferents: les parròquies de Sant Pere de Bigues i Sant Mateu de Montbui, actualment desapareguda com a parròquia, pertanyien al bisbat de Barcelona, ara de Terrassa, a l'arxiprestat de Montbui i Puiggraciós, i la de Sant Vicenç de Riells, al de Vic, dins de l'arxiprestat del Moianès.
El terme de Bigues i Riells està situat a banda i banda del riu Tenes, al lloc on aquest riu abandona la zona muntanyosa inicial, al Moianès, i comença a discórrer per la plana del Vallès.
Pertany al terme municipal de Bigues i Riells l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, que, tanmateix, té l'accés per carretera des de Sant Feliu de Codines.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Aquest terme municipal és al sector nord-oest de la seva comarca, i està envoltat totalment per termes municipals del Vallès Oriental, excepció feta del límit nord, Sant Quirze Safaja, que si bé està oficialment inclòs en el Vallès Oriental, pertany al Moianès.
Termes municipals limítrofs:
| Sant Feliu de Codines | Sant Quirze Safaja | El Figueró i Montmany |
| Caldes de Montbui |  |
L'Ametlla del Vallès |
| Santa Eulàlia de Ronçana | Santa Eulàlia de Ronçana | L'Ametlla del Vallès |
El riu Tenes constitueix l'eix vertebral del terme, que travessa de nord-oest a sud-est.
Tres són les unitats bàsiques que formen el terme municipal de Bigues i Riells: el territori del poble de Bigues, el del de Riells del Fai i el de l'antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui, agrupada, la darrera, ja des d'antic, dins del de Bigues.
El creixement de Bigues i Riells en el darrer terç del segle XX i primers anys del XXI ha convertit un terme municipal format per un poble, Riells del Fai, i dues poblacions rurals d'hàbitat dispers, Bigues i Sant Mateu de Montbui, en una amalgama d'urbanitzacions, entre les quals el Rieral de Bigues, que a la pràctica exerceix de poble principal del terme. Aquestes urbanitzacions vénen a funcionar com a barris o ravals. L'antiguitat de la pèrdua de la categoria parroquial de Sant Mateu de Montbui, a més, ha fet que el territori antic d'aquesta parròquia quedi assimilat al de Bigues. No així Riells del Fai, que manté la seva personalitat pròpia, sentit de territorialitat inclòs.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Barri | 1.135 |
| Can Carreres | 270 |
| Can Febrera | 170 |
| Can Regassol | 717 |
| Can Traver | 411 |
| Castell-Montbui | 698 |
| El Diamant del Vallès | 111 |
| La Font del Bou | 624 |
| Font Granada | 476 |
| Els Manantials | 217 |
| La Pineda | 147 |
| El Racó del Bosc | 69 |
| Riells del Fai | 777 |
| El Rieral de Bigues | 1.626 |
| Els Saulons d'en Deu | 511 |
| El Turó | 365 |
| Vallroja i el Pla | 77 |
| Dades: 2009. Font: Idescat | |
[modifica] Història
[modifica] Antiga, medieval i moderna
El terme de Bigues i Riells té els seus orígens en la baronia de Montbui. Amb seu al Castell de Montbui, aquesta baronia s'estenia, almenys, pels actuals termes municipals de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui,[Lliçà d'Amunt], Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Feliu de Codines. Vuit eren les parròquies que es trobaven íntegrament dins d'aquesta baronia: Sant Genís de l'Ametlla, Sant Pere de Bigues, Sant Feliu de Codines, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Mateu de Montbui, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Vicenç de Riells i Santa Eulàlia de Ronçana. A més, també comprenia una part de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, l'alou de Sant Miquel del Fai i els termes de Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Justa i Santa Rufina.
Les terres de la baronia es mantingueren unides fins el 1799, any en què se'n separà Sant Feliu de Codines. Poc després, a partir del 1812, es crearen els ajuntaments de l'Ametlla del Vallès, Bigues, Caldes de Montbui, Lliçà d'Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Mateu de Montbui i Sant Sebastià de Montmajor, alguns dels quals s'hagueren de tornar a unir el 1847, pel fet de no arribar a la xifra de 30 caps de casa, mínim obligatori establert aquell any. És el cas de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui, que s'uniren en l'actual terme de Bigues i Riells, anomenat en un primer moment senzillament Bigues (Bigas, en la grafia de l'època, prenormativa).
[modifica] Contemporània
A principis del segle XX, Cels Gomis[2] diu sobre Bigues, textualment, el següent: L'ajuntament d'aquest municipi se reuneix a Riells del Fay y està format per les següents entitats: lo poble de Bigues, los caserius de Riells, lo Picardell, lo Plà del Vermell, Sant Matéu de Montbuy, La Torre y La Vall Blanca de Riells y 185 cases escampades, reunint un total de 263 edificis amb 908 habitants de fet i 899 de dret.
[modifica] L'Ajuntament
L'ajuntament de Bigues (Bigas en èpoques desfavorables a la llengua catalana) existeix, amb l'extensió actual, des del 1835, Fins el 1980 s'anomenava, simplement, Bigues. El 1980 adoptà el nom compost de Bigues i Riells.
En documents anteriors al 1800 consten com a tres universitats independents (Universitat era el nom que, durant l'Edat moderna, s'aplicava a la unitat territorial equivalent als actuals municipis. Així, en documents notarials dels segles XVI, XVII i XVIII, tant apareix documentada la Universitat de Bigues, amb el seu batlle i els reus regidors (i altres càrrecs públics) com la Universitat de Riells i la Universitat de Sant Mateu de Montbui. El que sol variar és el complement que s'aplica a Riells: del Fai o Fay (en algun cas, Fall), de Sant Miquel del Fai, entre d'altres.
Quan s'aplicaren les reformes emanades de la Constitució de Cadis, a partir del 1812, es donà peu a la constitució de municipis a partir de les antigues universitats, i en un primer moment es crearen els tres ajuntaments corresponents a les tres universitats esmentades. Ara bé, les reformes en l'organització municipal esdevingudes a partir del 1845 portaren a unificar els municipis petits entre ells, o a agregar-los a un de més gran. El límit fou l'existència de 30 caps de casa; si n'hi havia menys, era obligatòria l'agregació o la unificació amb un altre, o diversos, en les mateixes circumstàncies. Així, Sant Mateu de Montbui es veié impel·lit a unir-se, forçosament, a Bigues. El cas de Riells del Fai és de més difícil explicació, ja que sí que tenia més de 30 caps de família, però el 1847 fou agregat també a Bigues, amb aquest nom com a municipi i, en canvi, amb capitalitat municipal a Riells del Fai.
[modifica] Composició de l'Ajuntament
[modifica] Alcaldes
Les persones que han ocupat la presidència de l'ajuntament, amb el càrrec d'alcalde, són les següents:
|
|
|
[modifica] Regidors
De les primeres eleccions democràtiques ençà han estat regidors de Bigues i Riells les persones següents: Marcel Alemany i Quintana, Manuel Arbiol i Ballarín, Elena Argemí i Morral, Anna Arisa i Argemí, Carles Barcons i Ribes, Eva Bascón García, Miquel Bosch i Valls, Teresa Cabello González, José María Carrasco Cuerva, Ignasi Carreras i Gutiérrez, Eusebio Casado i Menor, Carlos Cela Nuez, Jordi Clua i Giró, Alejandra Crespo Herrera, Maria de Riba i Bouvier, Joan Josep Galiano Peralta, Mateo González i Moya, Manuel Gutiérrez i Cañizares, Yolanda Hernández Resa, Marta Iglesias i Vivet, Joan Moreno i León, Josep Maria Pastallé i Cañadell, Daniel Peralta Nebot, Josep Prat i Francàs, Àngel Robert i Ramírez, Marisol Rodríguez i Miguélez, Teresa Salvador i Guardiola, Francesc Tenas i Serra, Carolina Valverde i Segovia, Manel Verdugo i Pérez, Joan Vila i Massagué, Jaume Vilaregut i Pratcorona, Josep Viñolas i Vilaseca i Andrés Xofra Balbastro.
[modifica] Legislatura 2011 - 2015
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Joan Vila Massagué | 1.307 | 6 | 39,9 | |
| PSC-PM | Joan Moreno León | 803 | 4 | 24,51 | |
| E-I-AM | Joan Josep Galiano Peralta | 357 | 1 | 10,9 | |
| PP | Mateo González Moya | 299 | 1 | 9,13 | |
| IC-EUIA-E | Jordi Clua Giró | 232 | 1 | 7,08 | |
| SI | Antoni Ruiz Muñoz | 79 | 0 | 2,41 | |
| Total | 3.328 | 13 | |||
- Joan Vila Massagué (CiU), alcalde
- Marta Iglesias Vivet (CiU), regidora
- Josep Prat Francàs (CiU), regidor
- Manel Verdugo Pérez (CiU), regidor
- Alejandra Crespo Herrera (CiU), regidora
- Andrés Xofra Balbastro (CiU), regidor
- Joan Moreno León (PSC-PM), regidor
- Carolina Valverde Segovia (PSC-PM), regidora
- Marisol Rodríguez Miguélez (PSC-PM), regidora
- Eva Bascón García (PSC-PM), regidora
- Joan Josep Galiano Peralta (ERC|E-I-AM), regidor
- Mateo González Moya (PP), regidor
- Jordi Clua Giró (IC-EUIA-E), regidor.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El primer cens és del 1857 després de la fusió de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.
[modifica] Activitat econòmica
Tradicionalment, els pobles de Bigues i Riells del Fai havien viscut quasi exclusivament de l'agricultura; en canvi, el 2005 representava tan sols el 2,6% del valor afegit brut, mentre que la indústria hi representava el 29,7%, la construcció el 13,1% i el sector de serveis, el 54,5%. Entre 2005 i 2010 s'ha produït la crisi econòmica que ha afectat principalment el sector de la construcció, per la qual cosa aquesta activitat ha entrat en franc retrocés.
Com a la major part de la Catalunya propera a l'àrea metropolitana, el decreixement del sector primari ha estat molt accelerat: si a mitjan segle era el sector majoritari, a finals dels anys vuitanta del segle XX ja només representava el 9,5%, davant del 2,6% esmentat del 2005.
A més, la conversió d'uns pobles agrícoles en essencialment residencials, com són el 2010, ha fet que una part molt important de la població tingui el seu lloc de treball fora del terme municipal on resideix, cosa que ha potenciat encara més el sector de serveis, davant de la davallada dels altres.
[modifica] Activitat cultural
[modifica] Educació
El 2010 el terme de Bigues i Riells disposa d'una escola bressol, de dues escoles de primària i d'una de secundària, totes quatre situades a Bigues. L'escola bressol, denominada La Puput és al turó de la Parròquia de Bigues. L'escola infantil tradicional del poble es va ampliar, reconvertida en CEIP El Turó, a la qual en els darrers anys s'ha afegit una segona escola del mateix nivell, el CEIP El Colomer. Des del 2003, a més, hi ha a Bigues un institut de secundària, l'Institut Maria de Bell-lloc, denominat així en memòria de l'escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós, descendent de Can Masponç, una de les masies tradicionals i importants de Bigues.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ GOMIS, Cels. "Bigues". A Geografia General de Catalunya. Pcua. de Barcelona. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, sense data. No té ISBN.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Institut Cartogràfic de Catalunya
