Brașov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat. Vegeu altres significats a «Brașov (desambiguació)».
Brașov
Brașov
Localització de Brașov a Romania
Província
 •

Brașov
Població
 • Total (2002)

283.901
Alcalde George Scripcaru
Zona horària UTC+2
Coordenades

45° 39′ N, 25° 36′ E / 45.650°N,25.600°E / 45.650; 25.600Coord.: 45° 39′ N, 25° 36′ E / 45.650°N,25.600°E / 45.650; 25.600

Pàgina web

http://www.brasovcity.ro

Brașov (en hongarès: Brassó, en alemany: Kronstadt) és la ciutat capital de la província del mateix nom, a Romania. Segons el cens de l'any 2002, la població de Brașov comptava amb 283.901 habitants.

Brașov se situa al Sud-oest de la regió històrica de Transilvània, en el centre del país, a uns 166 kilòmetres de la capital nacional Bucarest, en el punt on la Depressió de Brașov es troba amb els Carpats.

La ciutat és la seu del festival de música internacional "El Cérvol d'or" (en romanès Cerbul de Aur).

Orígens del nom[modifica | modifica el codi]

Els actuals apel·latius romanesos i hongaresos deriven de la paraula eslava, barasu, que significa fortalesa. El nom alemany, Kronstadt significa "Ciutat Corona", tal com es reflecteix a l'escut de la ciutat, així com en la denominació medieval llatina de "Corona". Entre els anys 1951 i 1961, la ciutat va ser reanomenada com Oraşul Stalin (en català, La ciutat de Stalin), en honor de Ióssif Stalin.

Població[modifica | modifica el codi]

El municipi de Brașov té una població total de 283.901 habitants segons el cens de l'any 2002, dels quals un 90,66% són d'origen romanès; un 8,53% hongarès; un 0,60% alemany; un 0,26% són d'etnia gitana; un 0,08% jueus; altres ètnies un 0,31%.

Els jueus han format part de la població de Brașov des de l'any 1807, quan Aron Ben Jehuda va rebre l'autorització dels, fins llavors restrictius, saxons per a establir-se a la ciutat. La comunitat jueva de Brașov va néixer oficialment 19 anys més tard, seguida per la fundació de la primera escola jueva l'any 1864, i la construcció de la sinagoga en 1901. La població jueva de la ciutat va créixer ràpidament, passant de 1280 persones l'any 1910 a 4000 l'any 1940. Avui, com a resultat de la gran quantitat de famílies que van emigrar cap a Israel entre la finalització de la Segona Guerra Mundial i l'any 1989, la comunitat jueva només estava formada per 230 membres.

Historia[modifica | modifica el codi]

Brașov té el seu origen a un assentament fundat per l'Orde dels Cavallers Teutònics en 1211 va constituir la base de l'actual ciutat de Brașov. L'any 1234, el Catalogus Ninivensisva esmentar per primera vegada la ciutat sota el nom llatí de Corona. Entre els segles XIII i XIV, Brașov va ser atacada pels mongols i els otomans. Un immens sistema de muralles, erigit per a protegir la ciutat, es va mantenir en servei fins al segle XVII.

En el segle XVI, la ciutat coneix un important avenç econòmic gràcies a la seva posició geogràfica estratègica i a certs privilegis fiscals. En aquesta època existien 45 gremis diferents, i la prosperitat va permetre l'edificació de nombrosos monuments, alguns dels quals han sobreviscut fins a l'actualitat. També en aquest segle, l'humanista alemany Johannes Honterus va residir i va treballar àrduament a la ciutat, mentre que l'ardiaca Coresi va imprimir els primers llibres en llengua romanesa. No obstant això, l'any 1689, un incendi causat per les forces invasores austríaques va danyar greument la ciutat i la població va haver de plantar cara a una epidèmia mortífera. La destrucció de les muralles, i l'aparició de fàbriques i manufactures en el segle XIX, van permetre un ressorgiment de les activitats. En aquells dies s'editaria la «Gazetta de Transilvania», un diari que militava per la independència de la regió, ocupada per l'Imperi Austríac. Després de la Primera Guerra Mundial, Brașov va passar a ser el segon centre econòmic romanès en importància després de la capital Bucarest, però la ciutat seria parcialment destruïda pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.

La renovació i la industrialització a gran escala portades a terme pel règim comunista de Nicolae Ceauşescu aportarien novament vida a la ciutat centenària. L'any 1987, masses de treballadors de Brașov van protestar activament contra el govern de Ceaușescu, però aquestes protestes no van reeixir, ja que foren sufocades per la policia i la Securitate.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Centre històric de Brașov

La situació geogràfica de la ciutat la fa ideal com punt d'estada per a qualsevol tipus de vacances a Romania. Brașov es troba a una distància raonablement propera als principals llocs d'interès de Romania: Sinaia i el Palau Peleș, els balnearis del Mar Negre, els bells i interessants monestirs de la Moldàvia septentrional, la increïblement preservada regió nord-occidental de Maramureș amb les seves esglésies centenàries de fusta. La ciutat també és considerada la capital de les muntanyes de Romania i, a més de tot això, també està considera com una de les ciutats més acollidores del país. Els millors períodes per a visitar a la ciutat s'estenen de maig a setembre per a gaudir de l'estiu temperat, i de desembre fins a febrer per a participar en les activitats hivernals.

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

Església Negra de Brașov
  • Biserica Neagră (Església Negra), una cèlebre església en estil gòtic començada l'any 1384 i acabada l'any 1477, i que va rebre la denominació actual després de l'incendi general de l'any 1689.
  • Castell de Bran, situat a la localitat propera de Bran, que atreu als interessats per la figura de Drácula i que ha estat freqüentment assenyalat, de manera errònia, com la residència del voivoda Vlad Tepeş, ja que a aquest castell mai va residir aquest noble romanès a qui s'identifica també equivocadament amb el personatge literari de Dràcula.
  • L'estació d'hivern de Poiana Brașov, que també pot ser visitada en qualsevol altra època de l'any i on al llarg de la temporada d'esquí es pot pràcticar aquest esport.
  • Tâmpa, un pujol situat al costat del vell centre de la ciutat (900 metres sobre el nivell del mar), i que compta amb senderes d'excursions i una vista espectacular de Brașov i els seus voltants.

Equips Esportius[modifica | modifica el codi]

Equip de futbol FC Braşov

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]