Independentisme català
L'Independentisme català és el corrent polític, derivat del nacionalisme català, que propugna la independència de Catalunya, o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França (la Catalunya Nord és sota sobirania francesa). L'independentisme català planteja les seves tesis sobre el principi que Catalunya és una nació, al·ludint a una diversitat d'arguments, que, sense entrar als matisos de cada grup ideològic, tenen una base comuna en el dret a l'autogovern ple, l'autogestió financera, la capacitat de decidir sobre el model socioeconòmic, la defensa de la cultura i la llengua catalanes, la preservació del dret civil català, alhora que també ho poden motivar sentiments de pertinença o històrics. Aquests motius diferents es desgranen en un seguit d'anàlisis segons els diferents corrents ideològics, i mostren els avantatges que Catalunya esdevingui un Estat, sovint confluint en el punt que no li serà possible assolir la màxima plenitud política, cultural, social ni econòmica mentre no sigui independent, membre directe de la Unió Europea.
La bandera independentista catalana és principalment l'estelada, tot i que també s'utilitza la bandera de Catalunya simple.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Inicis [modifica]
Els primers antecedents històrics de l'independentisme polític català, són incerts, des de l'abolició de les Constitucions catalanes, amb els Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió, hi hagueren diversos moviments populars que reivindicaren, de forma més o menys explícita, una república catalana en els diversos alçaments que sacsejarien Catalunya al llarg del segle XIX, però no ho feren encara amb un projecte polític nacionalista modern.
L'independentisme o separatisme català nasqué com a moviment polític modern clarament a finals de la primera dècada del s. XX, inspirat pel nacionalisme irlandès, que captava l'atenció internacional des de l'alçament de Pasqua de 1916 i la seva lluita contra l'imperi britànic.
En aquest clima havien aparegut les primeres publicacions independentistes catalanes, l'any 1918. I els primers partits polítics independentistes. Des de principis de segle s'havien anat formant, a redòs de la Unió Catalanista els primers moviments de tendències separatistes que confluirien en la creació de la Federació Democràtica Nacionalista (1919) i d'on sorgiria el que seria el primer grup que es declararia separatista: Estat Català, dirigit per Francesc Macià, un grup que en el primer temps emprengué activitats armades. La FDN tindria una vida efímera i, molt aviat, Estat Català esdevindria una organització política (1922) que comptarà amb una branca militar, la suborganització Bandera Negra (1926). La dictadura de Primo de Rivera, amb una ferotge repressió alhora contra les organitzacions catalanistes, inclòs l'incipient independentisme; i contra el moviment obrer, contribuïren a acostar-los. Dirigents obrers com Salvador Seguí ja s'havien mostrat favorables a la independència de Catalunya.
L'any 1926 tindrien lloc els Fets de Prats de Molló, en què Francesc Macià encapçalà un intent fallit d'impulsar una insurrecció armada independentista, per la qual arribà a un aliança amb el sindicalisme de la CNT i les forces obreres per a convocar una vaga general. El fracàs militar però, es convertí en un èxit de propaganda, i el judici a Macià aconseguí donar un gran ressò a la reivindicació d'independència tant a dins del país com a escala internacional, i convertí Macià en una icona popular. Un cop a l'exili, Macià fundaria a Cuba el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, inspirat en el Partit Revolucionari Cubà de José Martí i Máximo Gómez Báez. Un fet clau fou la proclamació de la Constitució de l'Havana, l'any 1928, que posava les bases de la Constitució provisional de la República Catalana. El text de la Constitució de l'Havana tingué una important difusió.
Ja a la dècada dels 30 aparegueren altres partits independentistes com Nosaltres Sols! (1931), el Partit Nacionalista Català (1932), o el Partit Català Proletari (1932). L'any 1936 el darrer s'integraria al Partit Socialista Unificat de Catalunya i els dos primers s'integrarien novament a Estat Català. En aquests anys l'independentisme en la pràctica, només actuava en l'àmbit del Principat de Catalunya. El Partit Català Proletari, liderat per Jaume Compte seria el primer precedent, d'independentisme socialista. Amb la caiguda de la Restauració monàrquica (Alfons XIII) i Primo de Rivera, i l'adveniment de la República espanyola (1931), el republicanisme català s'unirà i formarà Esquerra Republicana de Catalunya. També s'hi unirà gran part del "separatisme" liderat per Francesc Macià tot i mantenir certa estructura pròpia (les JEREC). Macià esdevindrà el cap de tot aquest moviment i, després de la proclamació unilateral de la República Catalana, s'aconseguirà que Madrid concedeixi autogovern de Catalunya. Macià i, després, Lluís Companys arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb gran suport del poble, però acceptant la Generalitat i renunciant de fet a un estat propi.
Franquisme [modifica]
Després de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya n'esdevé la principal referència. El FNC emprendria una intensa activitat agitativa i de resistència, arribant a col·laborar amb les forces aliades durant la II Guerra Mundial amb l'esperança d'obtenir rèdits per a la causa catalana amb la victòria aliada contra el feixisme. La fi de la guerra i el suport de les potències occidentals a Franco en el nou context de guerra freda frustrà aquesta estratègia, però el Front prosseguí les seves activitats al llarg dels següents anys. Fou a finals dels anys 60 que, a partir dels sectors univeritaris del Front, i després d'un intens però respectuós debat ideològic al si del FNC, aparegué el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, fundat l'any 1968, d'orientació marxista. Amb aquest darrer, s'inicia el naixement de l'independentisme modern que reivindica els Països Catalans, amb un component ideològic d'esquerra: l'Esquerra Independentista.
No obstant això, a partir dels anys 70, aquest s'organitzaria en diferents faccions, mentre naixien altres grups, incloses organitzacions armades clandestines com EPOCA o Terra Lliure.
Transició [modifica]
El final del franquisme, amb la mort de Franco, a banda de les llibertats de democràcia formal assolides, els canvis que vingueren després en relació a l'estructura de l'estat, que el discurs oficial ha qualificat de "Transició democràtica", suposaren un procés de reforma pactat entre les direccions dels partits majoritaris, front la Ruptura democràtica que reclamaven inicialment les instàncies antifranquistes com l'Assemblea de Catalunya, que incloïa entre els seus punts el dret a l'Autodeterminació. Així, des del punt de vista de l'independentisme en realitat el procés reforçà el pilar fonamental de la unitat indissoluble de la "nación española", i posava l'exèrcit espanyol com a garant d'aquesta unitat, principis consagrats en els primers articles de la constitució espanyola de 1978. En aquest marc, per a l'independentisme les autonomies catalanes quedaren com a entitats subalternes sense poder polític propi efectiu. L'esquerra independentista denuncià aleshores el que això significava, quedant-se sola en la denúncia del règim autonòmic. Durant 16 anys, de 1979 a 1995, desenvolupà una estratègia de propaganda armada que permeté l'aparició d'un incipient moviment social i polític que aconseguí estendre socialment, per primera vegada en la història de forma massiva, les posicions explícitament independentistes.
Als anys 80, la creació del Moviment de Defensa de la Terra aglutinà majoritàriament l'independentisme polític, fins que a finals d'aquesta dècada es dividiria en diferents faccions, i l'any 1992 rebria una important sotragada repressiva. Mentrestant altres moviments com la Crida a la Solidaritat i, a principis dels 90, partits com Esquerra Republicana de Catalunya, evolucionaren cap a posicions independentistes. És a principis de la dècada dels 90 que Terra Lliure s'autodissol, tot i que un altre grup armat, els Escamots Autònoms d'Alliberament va actuar el 1994.
Actualitat [modifica]
Actualment existeixen dues formacions amb representació parlamentària amb vocació clarament independentista, els quals són ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), amb postulats social-demòcrates, i la CUP, d'ideologia socialista i partidària de la radicalitat democràtica. SI (Solidaritat Catalana per la Independència), de caire transversal, va tenir-hi representació del 2010 al 2012. ERC actualment té 21 Diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears i fora dels Països Catalans 1 Eurodiputat, 3 al Congrés dels Diputats i 4 Senadors. A nivell local és el 3r partit amb més regidors del Principat de Catalunya, i en altres territoris catalanoparlants disposa de 8 regidors a Mallorca i a Eivissa i 10 regidors al País Valencià, mentre que la CUP, que amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres es presentava el 2012 per primera vegada al Parlament de Catalunya, disposa de 3 diputats al Parlament de Catalunya.
També hi ha sectors independentistes a partits nacionalistes amb representació parlamentària com el PSM (Partit Socialista de Mallorca), ICV (Iniciativa per Catalunya - Verds), o CiU (Convergència i Unió), sobretot entre les seves joventuts, i amb les paraules de l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, qui ha reiterat el seu eventual vot favorable a un referèndum sobre la independència,[1] i la voluntat d'encetar la transició nacional,[2] tot i que no hi dóna un suport formal ja que no hi figura en el seus programes electorals i s'ha abstingut en les votacions sobre qüestions independentistes al Parlament de Catalunya.[3][4] A l'àmbit local, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), impulsada per l'Esquerra Independentista, obtingué 101 regidors a les eleccions locals del 22 de maig de 2011, arribant a ser tercera força en capitals de comarca com Berga, Vilafranca del Penedès, Vic o Valls i aconseguint quatre alcaldies: Arenys de Munt, Celrà, Navàs i Viladamat.[5] En general, l'Esquerra Independentista actual l'integren organitzacions i partits com Endavant, l'MDT i la CUP, i les organitzacions juvenils com Arran (unió de Maulets, CAJEI i altres col·lectius).
Encara hi ha altres partits independentistes com Solidaritat Catalana per la Independència. Reagrupament, que es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 però no va obtenir representació parlamentària. També hi ha el Partit Republicà Català o Estat Català, de caire més testimonial.
En l'àmbit estudiantil, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és l'organització estudiantil majoritària a les universitats dels Països Catalans, la qual es troba vinculada a l'Esquerra Independentista. De caire més transversal trobem la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), amb una implantació important a les universitats catalanes.
La manifestació independentista del 7 de març de 2009 a Brussel·les, promoguda per la plataforma Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació i amb el lema We want a Catalan State, va suposar un punt d'inflexió de l'independentisme català i va permetre la visualització de les reclamacions independentistes catalanes a nivell internacional.[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]
El 13 de setembre del 2009 es va fer un consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt. El sí es va imposar amb un 96,2% sobre un 41% de la participació. Basant-se en aquest èxit es va iniciar un procés semblant, havent organitzat a hores d'ara moltes més consultes sobre la independència. Aquest ha estat un moviment cívic que ha recollit al voltant de 600.000 vots favorables a la independència, havent permès votar a la meitat de la població catalana.
Tot aquest moviment social, es veu reflectit en les diferents enquestes que s'elaboren, on s'assenyala una tendència creixent dels partidaris d'un estat propi, front els autonomistes, federalistes i regionalistes. Aquest gràfic que es mostra prové dels resultats de les enquestes que realitza periòdicament el Centre d'Estudis d'Opinió, organisme dependent de la Generalitat.
El 14 de desembre de 2011 a Vic es va crear L'Associació de Municipis per la Independència una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[23]
Des del 3 de setembre de 2012, diversos municipis de Catalunya s'han proclamat Territori Català Lliure a partir d'una moció aprovada pel ple de l'ajuntament corresponent.
La Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va tenir lloc a Barcelona el 11 de setembre durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya".[24]
El 18 de desembre de 2012 i conegut com a Pacte per la Llibertat es va acordar que el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya està previst que se celebri durant el 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya.[25][26][27]
Conjuntures d'independència o de segregació d'Espanya [modifica]
- 1641: Pau Claris proclamà la república catalana el 17 de gener
- 1641-1652. El 23 de gener de 1641 Pau Claris proclama Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, posant el principat de Catalunya sota sobirania francesa. A la mort de Lluís XIII el 1643 ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652
- 1810-1812: Napoleó concedeix la independència a Catalunya sota tutela de França.[28]
- 1812-1814: Catalunya és annexionada a França per Napoleó.
- 1873: Es proclama l'Estat català dins de la República federal.
- 14-17 d'abril de 1931: Macià proclama la República catalana.
- 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat català dins de la República federal espanyola.
Estudis del suport social a la independència de Catalunya [modifica]
Les dades d'alguns estudis recents sobre l'independentisme català són els següents:
El CEO va començar a preguntar directament sobre un referèndum independentista des de la segona onada de 2011:
| Data | Sí a la independència (%) | No a la independència (%) | S'abstindria (%) | Altres respostes (%) | No ho sap (%) | No contesta (%) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2a onada 2011[29] | 42,9 | 28,2 | 23,3 | 0,5 | 4,4 | 0,8 |
| 3a onada 2011[30] | 45,4 | 24,7 | 23,8 | 0,6 | 4,6 | 1,0 |
| 1a onada 2012[30] | 44,6 | 24,7 | 24,2 | 1,0 | 4,6 | 0,9 |
| 2a onada 2012[30] | 51,1 | 21,1 | 21,1 | 1,0 | 4,7 | 1,1 |
| 3a onada 2012[30] | 57,0 | 20,5 | 14,3 | 0,6 | 6,2 | 1,5 |
| 1a onada 2013[30] | 54,7 | 20,7 | 17,0 | 1,1 | 5,4 | 1,0
|
| Entitat organitzadora de l'estudi | Any | D'acord (%) | En desacord (%) | Abstenció/Li és igual (%) | Indecisos (%) | No contesta (%) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Centro de Investigaciones Sociales (CIS) | 2001[31] | 35,9 | 48,1 | - | 13,3 | 2,8 |
| Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) | 2007[32] | 31,7 | 51,3 | 14,1 | - | 2,9 |
| Universitat Oberta de Catalunya (UOC) | 2009[33] | 50,3 | 17,8 | 24,6 | 5,8 | 1,4 |
El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fa una pregunta semblant al Baròmetre d'Opinió Política que fa periòdicament. Els resultats són els següents:
| Data | Estat independent (%) | Estat federal (%) | Comunitat autònoma (%) | Regió (%) | No ho sap (%) | No contesta (%) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2a trimestre del 2012'[34] | 34,0 | 28,7 | 25,4 | 5,7 | 5,0 | 1,3 |
Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), resultats a la pregunta: "Votaria a favor o en contra en un referèndum sobre la Independència de Catalunya?"
| Data | A favor (%) | En contra (%) | Indecisos (%) |
|---|---|---|---|
| Gener 2012'[35] | 53,6 | 32,0 | 14,4 |
Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), resultats a la pregunta: "Votaria a favor o en contra en un referèndum sobre la Independència de Catalunya?"
| Data | A favor (%) | En contra (%) | Indecisos (%) |
|---|---|---|---|
| Gener 2012'[36] | 53,6 | 32,0 | 14,4 |
Referèndums i consultes populars sobre la independència [modifica]
Aquests són els referèndums i consultes populars sobre la independència que s'han dut i es duran a terme a Catalunya:
El referèndum d'autodeterminació de Catalunya està previst que se celebri durant el 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya el 18 de desembre de 2012.
Catalunya [modifica]
- 13 de setembre del 2009: a Arenys de Munt té lloc la primera consulta popular democràtica sobre la independència de Catalunya. Hi vota el 41,0% dels majors de 16 anys residents a la població. El Sí guanya amb un 96,2% dels vots i el No obté un 2,3% dels vots, amb un 1,1% de vots en blanc.
- 13 de desembre del 2009: 169 municipis van fer de forma coordinada una consulta popular
- 28 de febrer de 2010: 80 municipis, i altres ciutats de fora de Catalunya, van fer una consulta popular
- 24 i 25 d'abril de 2010: 214 municipis, i altres ciutats de fora de Catalunya, van fer una consulta popular
- 30 de maig de 2010: Sabadell fa una consulta sobiranista popular
- 20 de juny de 2010: 48 municipis van fer una consulta popular
- 12 d'octubre de 2010 està prevista una consulta popular l'Ametlla de Mar.
- 23 de gener de 2011: Terrassa va fer una consulta popular.
- 10 d'abril del 2011: consulta popular a Barcelona.
Organitzacions i moviments actuals [modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
- Assemblea Nacional Catalana
- Associació de Municipis per la Independència
- Plataforma pel Dret de Decidir
- Sobirania i Progrés
- Moviment de Defensa de la Terra
- Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional
- Catalunya Acció
- Negres Tempestes
- Associació DNI.cat
Sindicats actuals [modifica]
- Coordinadora Obrera Sindical
- Intersindical-CSC
- Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
- Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
Partits polítics i coalicions actuals [modifica]
- Convergència Democràtica de Catalunya[37]
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Solidaritat Catalana per la Independència: Coalició formada per Solidaritat per la Independència, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Els Verds - Alternativa Verda, Partit Republicà Català, Catalunya Nació Independència i Bloc Sobiranista Català.
- Candidatura d'Unitat Popular
- Democràcia Catalana
- Estat Català
- Reagrupament
Joventuts polítiques actuals [modifica]
Organitzacions i partits polítics històrics, ja desapareguts [modifica]
- Front Nacional de Catalunya
- Acció Catalana
- Catalunya Lliure
- La Reixa
- Unió Federal Nacionalista Republicana
- Alternativa Estel
- CEPC
- Maulets
- CAJEI
Altres organitzacions i esdeveniments històrics [modifica]
- Nacionalisme català
- Esquerra Independentista
- Pancatalanisme
- Usatges de Barcelona
- Decrets de Nova Planta
- Autodeterminació
- Persecució del català
- Batalla de l'Onze de Setembre de 1714
- Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2014
- Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
- Consultes sobre la independència de Catalunya
- Conferència Nacional del Sobiranisme
- Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"
- Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa"
- Lip dub per la independència
- Terra lliure
Imatges [modifica]
-
Conmmemoració del 300 aniversari de la Batalla d'Almansa
-
Manifestació independentista l'Onze de Setembre de 2005 a Barcelona.
-
Campanya http://www.estatpropi.cat/
-
Diada del 2005.
-
Gegant amb una estelada
-
Pintada amb el lema "Catalonia is a nation"
-
Pintada amb el lema "Això no és Espanya"
-
Manifestants a Barcelona durant la manifestació del 10-J de 2010
-
Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"
Referències [modifica]
- ↑ Entrevista a Artur Mas on afirma que votaria que sí en un referèndum d'independència, Avui
- ↑ Durant la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat, afirma voler liderar la transició nacional, Ara
- ↑ El Parlament tomba la llei d'independència amb l'abstenció de CiU, Racó Català
- ↑ Les esmenes independentistes al pacte fiscal fracassen per l'abstenció de CiU, Europa Press
- ↑ La CUP gestionarà 4 alcaldies i inicia una nova etapa amb la vista posada en les eleccions espanyoles, directe!cat
- ↑ Milers de manifestants recorren Brussel·les per a demanar un estat propi, VilaWeb
- ↑ Milers de catalans es manifesten a Brussel·les per reclamar l'estat català, Directe!cat
- ↑ Milers de catalans fan història a Brussel·les sota el lema 'We want a Catalan State', Crònica
- ↑ Milers de catalans marxen a Brussel·les per l'autodeterminació, Avui
- ↑ Des Catalans manifestent à Bruxelles pour leur indépendance, RTBF
- ↑ Manifestation pour l'indépendance de la Catalogne à Bruxelles, Le Soir
- ↑ Les Catalans manifestent à Bruxelles pour l'indépendance, La Libre
- ↑ 3000 manifestants pour la Catalogne, Le Figaro
- ↑ Des Catalans manifestent à Bruxelles pour leur indépendance, RTL
- ↑ Milaka lagunek Kataluniaren autodeterminazio eskubidea eskatu dute Bruselan, Berria
- ↑ Miles de personas se manifiestan en Bruselas por la independencia catalana, La Vanguardia
- ↑ Nearly 3,000 march in Brussels for Catalonia's independence, Expatica
- ↑ Deumil.cat veu com «una fita històrica» la manifestació sobiranista a Brussel·les, El Punt
- ↑ La manifestació de Brussel·les internacionalitza la demanda d'autodeterminació, Vilaweb
- ↑ Thousands of demonstrators call for self-determination for Catalonia in the streets of Brussels, Nationalia
- ↑ Catalans march in Brussels for self-determination, Eurolangue
- ↑ 12 000 manifestants pour la marche catalane pour l'autodétermination à Bruxelles, Eurominority
- ↑ «El Ple Municipal aprova la proposta de crear una associació per promoure el Dret a Decidir de Catalunya». Ajuntament de Vic, 12 de setembre 2011.
- ↑ «Carme Forcadell, presidenta de l'ANC: "El 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya"». Diari Ara, 28 d'agost de 2012.
- ↑ «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19 desembre 2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
- ↑ Història de Catalunya, F. Xavier Hernàndez, Rafael Dalmau Editor 2006
- ↑ Baròmetre d'Opinió Política. 2a. Onada 2011
PDF - ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Baròmetre d'Opinió Política. 3a. Onada 2011 PDF
- ↑ http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2400_2419/2410/e241000.html
- ↑ Sondeig d’opinió Catalunya 2007 ICPS
- ↑ Resultats de l'estudi de l'Institut DYM per a la UOC del 2009PDF
- ↑ [1] PDF
- ↑ [Baròmetre d'Opinió Política] PDF
- ↑ [Baròmetre d'Opinió Política] PDF
- ↑ http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/nectar12/politica/noticias/4304457/10/12/CiU-inicia-una-campana-internacional-por-la-independencia-de-Cataluna.html
PDFEnllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Independentisme català |
- Independentisme. Enllaços relacionats a una secció del DMOZ.
- Història de l'independentisme català (PDF). Dossier de la revista El Temps.
- Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona/Diputació de Barcelona.
- Centro de Investigaciones Sociales, Ministeri de Presidència espanyol.
- La societat catalana de l'any 2001 davant la independència de Catalunya. Dades del CIS espanyol
