Alçament de Pasqua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alçament de Pasqua
Cartell amb la proclamació de la República Irlandesa el 1916
Cartell amb la proclamació de la República Irlandesa el 1916
Data 24–30 d'abril de 1916
Localitat Dublín,
escaramusses als comtats de Meath, Galway, Louth, i Wexford
Bàndols
Ireland Irish Republican Brotherhood
Voluntaris Irlandesos
Arada estrellada Exèrcit Ciutadà Irlandès
Cumann na mBan
Hibernian Rifles
Fianna Éireann Fianna Éireann
United Kingdom Exèrcit britànic
Policia metropolitana de Dublin
Royal Irish Constabulary Royal Irish Constabulary
Comandants
Ireland Patrick Pearse
Ireland James Connolly
United Kingdom WHM Lowe
United Kingdom John Maxwell
Forces
1,250 a Dublin,
~2,000–3,000 en altres llocs
16,000 soldats i 1,000 policies armats a Dublin al final de la setmana.
Baixes
64 morts
xifra de ferits desconeguda
16 executats
132 morts
397 ferits
220 civils morts
2,217 civils ferits
Una de les banderes que van onejar al GPO durant la revolta

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising) fou una rebel·lió militar fallida que va tenir lloc a Irlanda contra l'autoritat del Regne Unit el dilluns de Pasqua d'abril de 1916. La rebel·lió va constituir l'intent més conegut de prendre el control d'Irlanda per part dels republicans a fi d'assolir la independència respecte al Regne Unit. Aquest intent revolucionari republicà es va produir del 24 d'abril al 30 d'abril de 1916, quan parteix dels Voluntaris Irlandesos (braç armat de la Irish Republican Brotherhood o IRB), encapçalats pel mestre i advocat Pádraig Pearse, així com el reduït Exèrcit Ciutadà Irlandès de James Connolly van prendre posicions clau de la ciutat de Dublín, on van proclamar la República Independent d'Irlanda. L'esdeveniment sol interpretar-se com el moment clau del procés d'independència irlandesa, encara que també va marcar la divisió entre republicanisme i nacionalisme irlandès, que fins al moment havia acceptat la promesa d'una autonomia limitada sota la Corona britànica, plasmada en la tercera Llei de govern autònom (o Home Rule en anglès), que havia estat aprovada en 1914 i suspesa durant la Primera Guerra Mundial.

El planejament[modifica | modifica el codi]

El sector més radical i més jove, i els partidaris de la via insurreccional, decidiren no esperar més i que el moment idoni ja havia arribat. Pel novembre del 1914 Roger Casement i Joseph Plunkett (1887-1916) marxaren a Nova York i s'entrevistaren amb John Devoy, cap del Clann na Gael, i aconseguiren suport econòmic de la diàspora irlandesa per a l'aixecament. Seguidament, Casement marxà a Alemanya per tal de formar-hi una brigada irlandesa amb presoners de guerra, però només se n'apuntaren 55 (en total hi havia 200.000 irlandesos al front).

El maig del 1915 es formà el Secret Militar Commitee de l'IRB per tal de dirigir l'alçament. D'antuvi només eren quatre dirigents: el veterà fenià Thomas J. Clarke (1857-1916), Seán Mac Diarmada, Patrick Pearse i Éamonn Ceannt (1881-1916), comandant del 4rt batalló dels Voluntaris Irlandesos. L'any següent va admetre tres membres més: el sindicalista James Connolly, Joseph Plunkett i Thomas Mac Donagh (1878-1916). Seán T. O'Kelly fou enviat als EUA a demanar suport als irlandesos americans. Tots ells eren relacionats amb l'IRB 'i la Lliga Gaèlica, i, llevat Connolly, eren més teòrics i somniadors que no pas revolucionaris professionals.

El factor sorpresa funcionà perquè només els set membres del comité i alguns pocs dirigents de l'IRB coneixien veritablement els plans, i perquè els anglesos, tot i que sospitaven que se'n preparava alguna, mai no s'ho van prendre seriosament. Malgrat l'oposició d'Eoin MacNeill, que va provocar que molta gent no s'hi sumés, i de Bulmer Hobson, finalment fou planejat com a unes maniobres i hi participarien uns 1.200 volunteers i 200 ICA mal armats contra 2.500 soldats britànics i alguns voluntaris unionistes.

Els fets[modifica | modifica el codi]

Mapa de la revolta
La General Post Office, centre de l'aixecament

El 24 d'abril del 1916 (Diada de Pàsqua de Resurrecció, Easter Day), diada nacional irlandesa, van fer una desfilada per Dublín i es dirigiren a l'edifici del General Post Office, on 700 d'ells ocuparen l'edifici i Pearse, com a cap visible del govern provisional de la República d'Irlanda (Uachtarán ar Rialtais Shealadaigh na hÉireann) i de L'Exèrcit Republicà Irlandès, va llegir un manifest instant als irlandesos a la revolta. Seguidament ocuparen també l'estació de Westland, Liberty Hall, Trinity College i l'Hotel Shelbourne. Eamon de Valera, nascut als EUA de pare espanyol i mare irlandesa, i comandant del III Batalló de Dublín, ocupà el molí de farines Boland i controlà la carretera de Dublín a Dún Laoghaire, provocant 234 baixes entre els soldats britànics. Connolly i els membres de l'ICA intentaren prendre el Castell de Dublín, però fou ferit i els rebutjaren. Tanmateix, aconseguí ocupar l'edifici Four Courts, que cobreix el camí d'accés.

Apart Dublín, només es produïren alçaments a Ashbourn (comtat de Meath), on el V Batalló de la Brigada de Dublín, dirigida per Thomas Ashe, es va enfrontar als RIC, provocant vuit morts i cinc ferits; a Galway, on Liam Mellows (1892-1922) va atacar l'estació d'Oranmore, provocant la mort d'un agutzill i dos ferits; a Castlelyons (comtat de Cork), on la família Kent s'enfrontà al RIC setjada a la seva granja i matà un agutzil; i petites escaramusses a Cork, dirigides per Thomas Mac Curtain, a Dun Dealgan (Dundalk) i Inis Corthaid (Enniscorthy).

Finalment, el 30 d'abril Pearse es va rendir per tal d'evitar més vessaments de sang. En total, van morir 450 irlandesos, 56 ajudant als britànics i 64 insurgents morts a Dublín i altres indrets, entre ells Michael Joseph O'Rahilly (1875-1916), periodista i fundador dels Irish Volunteers, Sean Connolly, germà de James, en acció al City Hall, i Francis Sheehy-Skeffington, assassinat per un oficial britànic; també moriren 130 soldats britànics. Foren ferits 2.614 irlandesos i 383 britànics.

Placa al GPO de Dublín en homenatge als revoltats

La repressió[modifica | modifica el codi]

L'alçament fou durament criticat pels bisbes i pels partits tradicionals. Això ho va voler aprofitar el governador, Sir John Maxwell, per donar un escarment exemplar que acabés d'un cop per sempre amb el moviment republicà. Foren detingudes unes 2.500 persones, entre elles Arthur Griffith, Eoin MacNeill i William Cosgrave, que no sols no s'hi havia alçat sinó que fins i tot havien condemnat la revolta. Es dictaren un total de 90 sentències de mort, de les quals se n'executaren setze a la presó de Kilmainham (Dublín): el 3 de maig Patrick Pearse, Thomas Mac Donagh i Tom Clarke, el 4 de maig Joseph Plunkett, Willie Pearse (germà de Padraic), Edward Daly (1891-1916), cunyat de Clarke i Michael O'Hanrahan, el 5 de maig John Mac Bride, el 8 de maig Sean Heuston, Michael Mallin, membre de l'ICA, Cornelius Colbert (1888-1916) i Éamonn Ceannt, i el 12 de maig Seán MacDiarmada (membre de l'IRB que comprà armes als EUA) i James Connolly. També foren executats Thomas Kent i sir Roger Casement (3 d'agost a Pentonville), penjat de la forca després de ser atrapat en desembarcar a Banna Strand (Ciarraí) en un submarí alemany, que fou tota l'ajuda que va obtenir del kaiser. Finalment, es produïren 1.706 deportacions i 3.500 detencions, entre ells Michael Collins, Arthur Griffith, Eoin Mac Neill, Terence MacSwiney, Constance Markiewicz, qui es va salvar de l'execució per ser dona, i Eamon de Valera, qui es va salvar del pelotó d'execució per tenir la nacionalitat nord-americana.

Contràriament al que Maxwell havia calculat, les execucions provocaren les protestes de George Bernard Shaw, John Dillon i John Redmont, que les consideraren desmesurades, i després de l'inicial rebuig a la revolta, els afusellats seran considerats màrtirs de la independència irlandesa.

Els executats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alçament de Pasqua


Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Max Caulfield, The Easter Rebellion, Dublin 1916 ISBN 1-57098-042-X
  • Tim Pat Coogan, 1916: The Easter Rising ISBN 0-304-35902-5
  • Michael Foy and Brian Barton, The Easter Rising ISBN 0-7509-2616-3
  • Robert Kee, The Green Flag
  • F.X. Martin (ed.), Leaders and Men of the Easter Rising, Dublin 1916
  • Dorothy McCardle, The Irish Republic
  • F.S.L. Lyons, Ireland Since the Famine ISBN 0006332005
  • John A. Murphy, Ireland In the Twentieth Century