Rescat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRescat
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaEsquerra Independentista Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2001
Activitat
ÀmbitÀrea Metropolitana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Lloc webamnistiarescat.cat →  (2016) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: llibertatpresos.rescat Twitter (X): RescatPreses Modifica el valor a Wikidata

Rescat és un col·lectiu de suport als activistes socials catalans, que foren presos per la seva vinculació amb els escamots Gorbea i Gaztelugazte d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) durant la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001.[1]

El col·lectiu, nascut l'any 2001 després de les primeres detencions, es dedica a tasques de difusió de la situació dels presos polítics a l'Estat espanyol i francès, donant especial ressò a situacions d'aïllament, dispersió i tortura. També dona suport personal als presos i a les seves famílies, així com assessorament i suport legal a través d'advocats. Des de la seva creció ha actuat en defensa de Diego Sánchez,[2] Zigor Larredonda, Laura Riera, Juan Ramón Rodríguez («JuanRa»),[3] Marina Bernadó[4] i, l'encara presa a data de juny de 2019, Dolores López «Lola».[4]

Un dels actes més sonats fou el 21 d'agost de 2010 quan s'organitzà una cercavila al barri de Gràcia de Barcelona, dins del context de la Festa Major de Gràcia, per a celebrar l'excarceració de Laura Riera. Aquella manifestació, tot i que fou il·legalitzada per l'Audiència Nacional espanyola, igualment s'aplegaren centenars d'assistents. Fou en el transcurs que la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra va irrompre violentament dissolvent l'acte, causant danys personals a tota mena de públic present als carrers i retirant la paraula al seu portaveu.[5][6]

Referències[modifica]

  1. «ETA planeaba colocar un coche bomba en el centro comercial Alcampo de Mataró» (en castellà). ElMundo.es, 30-08-2001. [Consulta: 19 juny 2013].
  2. Fernàndez, pàgs. 102-103
  3. Fernàndez, pàg. 261
  4. 4,0 4,1 Bou, David. «Marina Bernadó queda en llibertat provisional després de dotze anys a la presó per pertinença a ETA». Directa.cat, 03-06-2019. [Consulta: 27 juliol 2020].
  5. Gubern, À. «Los radicales pedirán también la libertad de una asesina de ETA» (en castellà). Diari ABC, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].
  6. EFE «Noticias Fiscal pide prohibir acto a colaboradora de ETA porque la adula públicamente» (en castellà). Diario Vasco, 19-08-2010 [Consulta: 3 març 2011].

Bibliografia[modifica]