Festa Major de Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de la Vila de Gràcia en el moment de carregar-se. Festa Major de Gràcia (22/08/2009)
Carrer Verdi guarnit a la Festa Major de Gràcia del 2009.
Detall del guarnit del carrer Progrés a la Festa Major de Gràcia del 2009.
Correfoc infantil a la Festa Major de Gràcia del 2010.
Detall del guarnit del carrer Joan Blanques de Baix a la Festa Major de Gràcia del 2010.
Nou de set de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la Festa Major del 2008.
Orquestra i decoració il·luminada feta pels veïns del carrer, a la Festa Major de Gràcia del 2009.

La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, però el pregó és recitat a la plaça de la Vila un dia abans.

La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova i té, en general, una implicació de tot al districte de Gràcia així com la del seu ajuntament. Tot i que el seu origen al segle XIX és bastant recent, ha crescut en importància i actualment és força coneguda per la guarnició dels seus carrers. Rep cada any una afluència de centenars de milers de persones de tota Catalunya que busquen diversió amb l'ambient alegre diürn i la rauxa festiva i la problemàtica nocturna, que amb els concerts provoca l'insomni veïnal.

A banda del tradicional concurs de guarnició de carrers, que dóna forces premis, existeixen concursos més recents de guarnició de balcons i portals. Juntament amb això hi ha el pregó anteriorment mencionat que el realitza una personalitat relacionada amb el barri i tot tipus d'activitats per a gent de totes les edats.

Origen[modifica | modifica el codi]

Si bé el motiu de la festa major de Gràcia és controvertit —alguns l’atribueixen a sant Roc, alguns altres a la Mare de Déu d’Agost—, majoritàriament es considera que és per la festivitat de l’Assumpció, perquè la tradició diu que el barri es troba sota l’advocació de la Mare de Déu. Amb tot, el dia de Sant Roc també se celebra: els veïns li fan un homenatge i els Castellers de la Vila de Gràcia li dediquen un pilar d’ofrena, amb la presència de la imatgeria festiva popular gracienca.[1]

És una festa relativament jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. Un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875. L’origen de la festa és gairebé paral·lel a la urbanització de la vila. N'hi ha la primera referència documentada el 1817, quan es registra un aplec que es feia a Can Trilla en honor de la Mare de Déu d’Agost. La festa es consolida durant la segona dècada del segle XIX i pren un caràcter cada vegada més cívic que religiós, amb moltes entitats i associacions que hi col·laboren.[1]

No obstant, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827 signada per l'historiador Francesc Curet indica que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es feia a l'ex-convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els annals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..."[2] Per contra un altre historiador, Pere Duart, explica com un record viscut, a la seva infantesa (a finals del segle XIX) que " ... un parell de mesos abans de la festa, cada diumenge es passava la caixeta, que en deien de Sant Roc, per tot el veïnat..."[3]

En qualsevol cas, la festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com ateneus o societats de ball.

Evolució[modifica | modifica el codi]

Podem distingir 6 etapes en la transformació festiva.

Orígens (1820-1850)[modifica | modifica el codi]

La primera, dels orígens fins al 1850, on els actes centrals estan entorn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball d'en Serrallonga, el contrapàs, el llevant de taula o el Ball de deus; i de l'altra dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a "Vila", es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'Ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referències d'envelats en aquest període, com l'aixecat pels "administradors de Nostra Senyora", l'any 1844 a la Plaça Llibertat.

Definició festiva (1851-1890)[modifica | modifica el codi]

La segona meitat del segle XIX, és la de la definició festiva. Les societats com ara "La Amistad Graciense", "Adonis", "Bella Hortensia", "Centro Graciense", o "Can Pioc", entre moltes altres guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniment de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la notícia d'un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal assenyalar la participació d'una manera regular de Xiquets de Valls des de 1877, o d'altres de més esporàdiques com la presència del tarlà del carrer Argenteria de Girona en el guarnit del carrer Alzina de l'any 1873. Des de mitjans del segle XIX i fins ben entrat aquest segle es construeix un envelat a la llinda de Gràcia i els Camps Elisis del Passeig de Gràcia. Als anys 70 la societat "La Antigua de La Amistad", l'aixecava al pati de la fàbrica dels xocolates Juncosa (actualment Jardinets de Gràcia).

Consolidació (1891-1920)[modifica | modifica el codi]

Des del 1892 i fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, "La Banya Gracienca", construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer Còrsega i el Passeig de Gràcia. D'altra banda s'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc, i l'any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir del 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals que assoleixen un especial relleu.

En aquest període es consolida el guarniment de carrers com a element distintiu de la celebració. Destaquen els carrers Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martínez de la Rosa (Estrella) i Montmany; I les artèries principals, és a dir, el carrer Major i la Travessera. Queda el record de que en aquestes dècades es guarnien "quasi tots" els carrers, el que ha fet suposar a vegades que serien més d'un centenar. És una dada poc demostrable més enllà del testimoni oral, doncs no tots els carrers imprimien programa de festes, no existia coordinadora o Federació de carrers. Les publicacions i programes genèrics, tan sols citen 30 o 40 carrers amb activitats.

Noves entitats (1921-1936)[modifica | modifica el codi]

Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del districte, són dels anys 20, però no és fins a l'any 1935 que es té notícia de l'existència d'entitats coordinadores d'activitats. Així consta l'existència d'un "Comitè de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l'Associació d'Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón, i que organitzava un concurs de cartells i festivals benèfics. Tanmateix es gestionava del guarniment del carrer Gran, encomanat aquest 1935, a Adrià Gual i Salvador Alarma. L'any següent, és a dir el 1936, es constitueix la primera "Federació de Comissions de Festes de l'Ex-Vila de Gràcia", presidida per Fidel Payà. Malauradament el pressupost per a festes d'aquell trist any, serviria per a construir refugis antiaeris.

Postguerra (1937-1977)[modifica | modifica el codi]

Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives, recolzades de ple per les noves autoritats, que probablement trobaven en aquest tipus de manifestació una ajuda cap a la normalització de la societat civil. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català és palesa en els programes i publicacions de l'època. Però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també amb els guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació. Encara es recorda, per exemple, l'enrenou provocat pel guarnit d'un carrer, ple de roba vella pensada, que es titulava "ropa vieja', en al·lusió a les "camisas viejas" falangistes. El resultat d'aquest estira-i-arronsa, és que augmenten el nombre de carrers i places guarnits, fins a arribar als 70 carrers i 5 places el 1942. L'any 1950 fou també especialment assenyalat, ja que es commemorava el centenari de la declaració de Gràcia com a Vila independent. Aquest model festiu decau lentament, tanmateix com en molts altres llocs de Catalunya. Als anys 60 només es guarneixen dos envelats, i el nombre de carrers guarnits comença a disminuir, 40 als anys 40, 50 als anys 50, 20 als anys 60, fins a arribar als 4 o 5 carrers guarnits en els anys 1977-78. Simultàniament a aquesta decadència, i sota l'impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i d'actors, s'organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places com ara La Virreina, amb un caràcter entre reivindicatiu i solidari.

Democràcia (1980-Actualitat)[modifica | modifica el codi]

La darrera etapa és l'actual. A poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia. Avui dia, la Festa Major de Gràcia gaudeix d'una salut envejable, amb una gran voluntat de projecció i de consolidació.

Protocol festiu [cal citació][modifica | modifica el codi]

El protocol festiu és llarg i complicat, ja que la Festa Major de Gràcia i la feina dels carrers i places que guarneixen dura tot un any. I la setmana de festa també és curulla d'actes i tradicions. El calendari que es dóna és orientatiu, cada any pot variar i cada carrer l'adapta.

Agost[modifica | modifica el codi]

  • Dia següent a l'acabament de la Festa Major: els carrers comencen a pensar en el guarnit i els actes de l'any següent.

Setembre[modifica | modifica el codi]

  • Segona quinzena: els carrers comencen a convocar assemblees de veïns per rendir comptes, fer valoració de la festa passada i començar a preparar la propera. Si s'escau es renoven càrrecs. El procés pot durar fins finals de desembre.

Desembre[modifica | modifica el codi]

Gener[modifica | modifica el codi]

  • Els carrers més decidits ja treballen el guarnit i la programació.
  • El dissabte següent a Sant Antoni es fan els foguerons, diversos carrers hi participen.

Febrer[modifica | modifica el codi]

  • Es participa en el Carnaval de Gràcia.

Abril[modifica | modifica el codi]

Maig[modifica | modifica el codi]

  • El segon diumenge de maig es fa l'Aplec de la Sardana de Gràcia (que ja ha superat les 50 edicions).

Juny[modifica | modifica el codi]

  • Es presenta el cartell guanyador.

Juliol[modifica | modifica el codi]

Agost[modifica | modifica el codi]

  • Divendres més proper a l'1 d'agost: Roda de premsa.
  • Sopar de vigílies: Hi assisteixen veïns dels carrers federats, entitats i col·laboradors de la festa i autoritats. Acte de confraternització i trobada abans que comenci la Festa Major.
  • Primers dies d'agost: S'ultimen els guarnits i es preparen els carrers (llums, tensors, tirans...)

Activitats[modifica | modifica el codi]

  • Presentació de la samarreta i dels carrers, places i espais de la festa. El divendres més acostat a la festivitat de Sant Jaume es fa l’acte de presentació tant dels espais de la festa com de la samarreta d’aquella edició. Tot plegat comença amb una cercavila amb els Gegants de Gràcia, els castellers i els trabucaires graciencs i el gegantó Torres, que recorre els carrers de la vila fins davant la seu del districte. Un cop allà, els castellers fan dos pilars per presentar la samarreta nova, que porta l’enxaneta. En acabat, el gegantó Torres, figura protagonista de l’acte, fa un ball i li col·loquen la nova samarreta, que portarà posada fins l’any vinent. Tot seguit, s’anomena cadascun dels carrers i places que constituiran l’espai de la festa i, després de cada nom, els Trabucaires de Gràcia fan una galejada des del balcó de l’ajuntament. L’acte s’acaba amb un concert de la Banda Municipal de Barcelona.[1]
  • Pregó. El 14 d’agost a les set del vespre es fa l’acte que inaugura la festa major des del balcó de l’ajuntament, a la plaça de la Vila de Gràcia. Cada any es tria una personalitat pública diferent per fer de pregonera, normalment acompanyada de les autoritats i del president de la Fundació Festa Major de Gràcia.[1]
  • Les Matinades. El dia 15 d’agost, dia de la festivitat, al matí surten les Matinades de Gralles i les Matinades de Foc a desfilar per places i carrers i anunciar que comença la festa. Les primeres surten amb els tabalers i visiten els portals dels carrers guarnits; les segones les formen les colles de foc i els trabucaires i fan una cercavila per la zona més cèntrica del barri.[1]
  • Seguici de festa major. Durant el matí de la festivitat, es fa una desfilada amb la màxima representació protocol·lària de les colles i de la imatgeria festiva del barri. El seguici surt de la plaça de la Vila de Gràcia i s'acaba a l’església de Santa Maria, on l’espera el rector de la parròquia.[1]
  • Missa de festa major. Tot i que les festes ja fa anys que tenen un caràcter sobretot cívic, s'hi manté la missa en honor de la Mare de Déu d’Agost. Les representacions de diverses colles de cultura popular del barri queden integrades dins l’acte litúrgic: hi entren els gegantons i els capgrossos; els gegants hi fan un ball i els castellers, un pilar de quatre.[1]
  • Matí de festa major. Després de la missa es torna a formar un seguici, que enfila cap a la plaça de la Vila de Gràcia, on es desenvolupa el Matí de Festa Major. Aquest acte consisteix en l’entrada de les colles de cultura popular de Gràcia a la plaça, on cadascuna fa diversos balls, distribuïts en dues rondes i seguint l’ordre estricte que estableix el protocol.[1]
  • Cercavila de cultura popular. Les mostres de cultura popular abunden el dia de la festivitat. A la tarda, una cercavila de colles de cultura popular de Gràcia, juntament amb algunes de convidades —de tot el país i de fora—, recorre els carrers del barri, amb un lluïment final a la plaça de la Vila.[1]
  • Ofrena a sant Roc. El dia 16 d’agost és la festivitat de Sant Roc, i el programa festiu gracienc inclou una colla d’actes per a retre-li homenatge. Entre més, es fa una desfilada des de la plaça de la Vila de Gràcia fins a la capella de Sant Roc (a la cruïlla dels carrers de la Fraternitat i de la Llibertat). Allà hi ha un seguit d’actuacions: una galejada dels Trabucaires de Gràcia, un ball dels gegants i l’aixecament d’un pilar dels castellers graciencs, durant el qual l’enxaneta fa l’ofrena floral al sant.[1]
  • Diada castellera i més actuacions. Els castellers ocupen un lloc molt important en el programa de la festa major. L'activitat més destacada és la Diada Castellera, el diumenge més proper al dia 15 a la plaça de la Vila. Els Castellers de la Vila de Gràcia hi són els amfitrions i hi participen dues colles convidades. A banda la diada, els castellers apareixen en algun altre acte amb pilars molt concrets —a la missa o a l’ofrena a sant Roc, entre més— i són protagonistes de dos moments més: el pilar caminat, que fa un recorregut des de la plaça del Sol fins a la plaça de la Vila, i la Diada de Vigílies, amb l’actuació nocturna dels Castellers de Gràcia i d’una colla convidada. Tot plegat es fa la vigília del diumenge de festa major.[1]
  • Dia de les Colles de Cultura de Gràcia. El tercer o quart dia de festa, la plaça de la Vila de Gràcia acull un espectacle que explica els orígens de la vila fins a l’annexió a Barcelona. En l'acte s’intercalen textos narratius i actuacions de colles gracienques de cultura popular.[1]
  • Carrers, balcons i portalades guarnits. La festa major de Gràcia és famosa, entre més aspectes, per la decoració de places, carrers i balcons, en què els veïns treballen durant tot l’any. A cada edició hi ha temàtiques decoratives molt variades, amb l'ús de materials diversos. Com que aquest aspecte de la festa és cabdal, cada any es fa un concurs de guarniments, amb un jurat compost de personalitats vinculades al món creatiu que atorga premis diversos, segons les categories establertes.[1]
  • Correfoc. L’última nit de festa major hi ha un gran correfoc amb diables i bèsties de les colles gracienques i algunes més de convidades, per exmpele la Colla Vella de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia i la Malèfica del Coll, com a colles de diables, i del Drac de Gràcia. En acabar el correfoc es llegeixen els versots i s'encén el castell de focs.[4] Quan s’acaba el recorregut, a la plaça de la Vila, cada colla fa un lluïment. També els diables jovenets tenen un moment de protagonisme poques hores abans, quan un correfoc infantil recorre els carrers més cèntrics del barri.[1]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Gegants de Gràcia[modifica | modifica el codi]

Els Gegants de Gràcia foren batejats el 1984.[5] Existeix un ball, el Toc de Gràcia que només és ballat per la Festa Major de Gràcia des del 2002), tot i que a la Festa Major del 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.[6]

Castellers de Gràcia[modifica | modifica el codi]

Les actuacions dels Castellers de la Vila de Gràcia dins la Festa Major de Gràcia han esdevingut en els darrers anys un dels seus grans atractius. Presents especialment a partir del naixement de la colla local l'any 1997, any rere any s'han anat consolidant tres cites castelleres.

  • La Baixada del Pilar: Els Castellers de la Vila de Gràcia baixen caminant un pilar de 4 des de la Plaça del Sol fins davant l'ajuntament de la Plaça de la Vila. Aquesta tradició, iniciada l'any 1998, aplega centenars de persones al llarg del recorregut per on passa el pilar. Se celebra el dia abans de la Diada Castellera de Festa Major.[7]
  • Diada de Vigílies: Diada castellera nocturna on hi participa la colla de Gràcia més una altra de convidada. Se celebra des de l'any 2001 immediatament després de la Baixada del Pilar a la Plaça de la Vila.[8]
  • Diada Castellera de Festa Major: Actuació gran de la Festa Major, on hi participen, a més de la colla local, dues colles convidades. Aquesta actuació ha vist l'aleta de castells com el 3 de 8 per sota, carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 2001, o el 3 de 9 amb folre, descarregat pels Castellers de Vilafranca l'any 2002. Se celebra des de l'any 1998 el diumenge que segueix el 15 d'agost a la Plaça de la Vila.[9]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

En una de les obres més reeixides de l'escriptora Mercè Rodoreda titulada La plaça del Diamant, la Colometa, protagonista de la novel·la, coneix en l'envelat de la Plaça del Diamant durant les Festa Major de Gràcia el que seria el seu espòs més endavant, en Quimet.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Festa Major de Gràcia». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ("Visions Barcelonines, Muralles Enllà" p.37. Ed.Dalmau i Jover. 1956).
  3. (Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, "Mai Enrera", 1930. Agost. No.67. p.97)
  4. Vídeo del Correfoc de la festa Major del 2010
  5. Serchs i Serra, Jordi. Guia de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, 1987, p.42. 
  6. Video dels gegants i capgrossos de Gràcia durant la Cercavila de Festa Major del 2010
  7. Vídeo de la Baixada del pilar durant la Festa Major del 2008
  8. Vídeo d'un 2 de 7 a la Diada de Vigílies del 2010
  9. «Suspesa la diada castellera de la Festa Major de Gràcia per una caiguda». Ara, 18 agost 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festa Major de Gràcia Modifica l'enllaç a Wikidata