Travessera de Gràcia
 Font a Travessera de Gràcia entre Torrent de l'Olla i Gran de Gràcia  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Epònim | Gràcia |
Noms Via Francisca, Travessera, Orden, Solar
| |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès), Vila de Gràcia (Barcelonès), Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (Barcelonès) i El Baix Guinardó (Barcelonès) |
| Districte(s) | Sarrià - Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó |
| Inici | Plaça de Francesc Macià |
| Fi | Carrer de Cartagena |
 Traçat de la via | |
La Travessera de Gràcia és un carrer de Barcelona que s'estén per tres districtes de la ciutat. El carrer neix a la Plaça de Francesc Macià, de Sarrià-Sant Gervasi, travessa de banda a banda el districte de Gràcia, el qual dona nom al carrer, i finalment mor al Carrer de Cartagena, d'Horta-Guinardó, on es troba l'Hospital de Sant Pau.
L'origen del carrer es podria remuntar a un camí romà que creuava perpendicularment els torrents i rieres que hi havia al pla de Barcelona. Alhora, la part central de la Travessera segueix també el contorn d'una calçada medieval anomenada Via Francisca o Strada Francigera i que ja és documentada el 1057.[1][2] Es va convertir en el camí de la Travessera Molera a partir del segle XVI; aquest prenia el nom d'uns molins que hi havia a Sant Martí.[1] El carrer també va ser anomenat simplement Travessera abans de 1867; també ha tingut altres noms, com Orden i Solar.[2] El nom que s'utilitza avui dia, Travessera de Gràcia, va ser aprovat el 30 de setembre de 1932.[2]
La Travessera de Gràcia i el carrer Gran de Gràcia van ser els eixos de creixement de la Vila de Gràcia a mitjans del segle xviii.[1]
Entre els diferents edificis que vesteixen el carrer hi destaquen, per exemple, el Mercat de l'Abaceria Central o la biblioteca de la Vila de Gràcia. També hi ha la seu central de la companyia catalana de perfumeria i moda Puig.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Babiano Sànchez, Eloi; Josep Maria Contel Ruiz. L'Abans. Barcelona. Gràcia. Recull Gràfic 1869-1976. Barcelona: Efadós, 2013, pàg. 106. ISBN 9788415232360.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Nomenclàtor dels carrers bcn.cat
- ↑ «Puig se trasladará a un edificio de CatalunyaCaixa diseñado por Moneo». Expansión. [Consulta: 26 abril 2012].
Vegeu també[modifica]