Plaça de Francesc Macià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plaça de Francesc Macià
Plaça Francesc Macià Barcelona.JPG
Part nord-oest de la plaça de Francesc Macià.
Noms anteriors Alcalá-Zamora (1932-36), Germans Badia (Josep i Miquel) (1936-39), Calvo Sotelo (1936-1979)
Geografia
Districte(s) Eixample i Sarrià - Sant Gervasi
Municipi Barcelona
Construcció
Creació Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Inauguració 1932
Seu de La Vanguardia i el Grupo Godó a l'Avinguda Diagonal de Barcelona, vista des de la plaça de Francesc Macià.

La plaça de Francesc Macià es troba a Barcelona, i és una de les més transitades de la ciutat en estar situada en un dels punts clau d'accés, a més d'estar al costat de grans edificis d'oficines de l'Avinguda Diagonal. Altres vies com el carrer Josep Tarradellas, el carrer Comte d'Urgell o l'avinguda de Pau Casals també passen per la plaça. La part central, que no és accessible, conté un petit estany amb la forma de Menorca, illa on nasqué l'arquitecte que dissenyà el projecte, Nicolau Maria Rubió i Tudurí. També hi ha una escultura femenina anomenada Joventut, dissenyada per Josep Manuel Benedicto el 1953.

Història[modifica | modifica el codi]

L'obra fou dissenyada per l'arquitecte menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí a principis dels anys 30 sota el «Proyecto de Urbanización de la Avenida de Alfonso XIII, entre la calle Urgel, desde el Palacio Real hasta el límite del término municipal (Projecte d'Urbanització de l'Avinguda d'Alfonso XIII, entre el carrer Urgell, des del Palau Reial fins al límit del terme municipal)». Al llarg del temps, la plaça ha estat rebatejada diverses vegades fins a arribar al nom oficial i actual que es manté des del 20 de desembre del 1979, en honor a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. El 1932, se li posà el nom per primera vegada d'Alcalá Zamora, en honor a l'expresident de la Segona República Espanyola. Quatre anys més tard, el 1936, es rebatejà com a Hermanos Badía, per recordar a Josep i Miquel Badia, assassinats per la FAI el 28 d'abril del mateix any.[1] El 1939 canvià el nom per Calvo Sotelo, considerat Protomàrtir de la Cruzada per la dictadura de Franco.[2]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. El 28 d'abril de 1936, pistolers de la FAI mataren al carrer Muntaner el polític català Miquel Badia i Capell i al seu germà Josep com a represàlia a la campanya antibèl·lica que estaven duent a terme.
  2. Vegeu la cita del discurs de Francisco Franco a Madrid el 1960 amb motiu de la inauguració del monument a Calvo Sotelo, recollit a la Fundació Francisco Franco. El pensamiento de un general: Franco. La Cruzada (secció 29)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23′ 34″ N, 2° 8′ 40″ E / 41.39278,2.14444