Ajuntament de Gràcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Construcció | Segona meitat del segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Vila de Gràcia, 2 - c. Mozart, 24 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40458 | |||
| Id. Barcelona | 2643 | |||
L'Ajuntament de Gràcia és una casa consistorial eclèctica de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
L'Ajuntament de Gràcia es localitza a l'actual número 2 de la Plaça de la Vila de Gràcia, a un edifici de la segona meitat del segle xix que ha patit nombroses campanyes d'obres, entre les quals destaca la de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres l'any 1905.[1]
L'edifici es desenvolupa en una parcel·la poligonal delimitada pal Carrer Mozart, on disposa d'una entrada al número 24, el carrer de Francesc Giner i la Plaça de la Vila de Gracia, on es troba la façana principal.[1]
La façana mostra una clara estructuració dels nivells, gràcies en bona part al revestiment pictòric desenvolupat a partir de la planta baixa. Aquesta zona inferior, fruit de l'obra del segle xix, presenta una estructura tripartida amb un arc central escarser que constitueix l'accés a l'edifici i que es troba flanquejat per dues finestres rectangulars. La pedra vista emprada en quest nivell contribueix a crear una mena de sòcol que contrasta amb el revestiment en la resta de pisos. A sobre d'aquest nivell inferior es desenvolupa el primer pis que, a manera de planta noble, s'obre a la Plaça de la Vila de Gràcia a través d'una balconada amb voladís corregut que engloba els tres balcons que s'hi obre. Per sobre del revestiment pictòric (actualment blau) sobresurten les obertures, amb muntants i llindes de pedra que es rematen al cas de les laterals amb petit entaulament on es disposa un escut. Tot flanquejant el balcó central -de majors dimensions respecte dels laterals- es disposen dos fanals amb estructura de ferro que destaquen pel seu treball decoratiu, molt més elaborat que els localitzats a la planta baixa.[1]
Al segon pis, es hi ha tres obertures, dues laterals rectangulars i molt senzilles i una triple a la part central. El darrer pis, s'hi troben tres finestres triples que queden emmarcades per una estructura que fa pensar amb una galeria. Es remata la façana amb una gran ràfec sobre permòdols que configura una cornisa trencada a la part central per un coronament, on hi destaca un gran escut de Gràcia amb un notable treball de forja.[1]
Al vestíbul de l'edifici localitzat es conserva un forjat de revoltó amb bigues de fusta motllurades, policromat i recentment restaurat, des del que es dona pas a espai de trànsit que condueix al pati central del conjunt. Dit espai presenta uns pilars motllurats -que molt probablement estan estintolant les parets de càrrega del projecte arquitectònic original- que permeten crear un àmbit obert i molt més diàfan on actualment es disposa en exposició permanent els gegants de la Vila de Gràcia.[1]
Aquest passadís condueix d'una banda al pati central i d'altra a l'escala noble que dona accés al dos pisos següents de l'edifici (primer i segon). Destaca de l'escala la barana de forja, actualment pintada de blanc i l'original fanal de ferro que representa un drac amb les ales obertes i que sosté amb la boca l'estructura portant de tres llums. L'accés del segon al tercer pis es realitza a través d'una escala de nova fàbrica, construïda amb posterioritat a la anteriorment descrita i la construcció de la qual, s'ha de posar en relació amb una remunta en alçada de l'edifici original.[1]
Al primer pis es localitzen -a més de diverses dependències administratives- dos salons que són el únics elements de certa rellevància conservada al conjunt. La sala d'actes es un espai de planta rectangular amb un fris de fusta corregut que envolta les quatre finestres motllurades que s'hi obren i les dues portes d'accés. Aquest fris de fusta presenta una decoració molt senzilla amb motius corbs entrellaçats i que completen la decoració de la sala junt al coronament de les finestres -també en fusta- amb motius geomètrics i vegetals.[1]
La sala contigua, coneguda com la "Sala de les pintures" i oberta al pati a través d'un cos de finestres, presenta tres de les quatre parets decorades amb un mural figuratiu, obra del pintor Fernández Collado al 1969.[1]
El pati central de l'edifici -actualment molt desvirtuat respecte del projecte arquitectònic original- s'organitza avui dia com un espai de trànsit i distribució de la circulació cap a les diverses dependències de l'ajuntament. Presenta dos nivells amb arqueries sobre pilars de secció quadrada a la planta baixa i finestres de mig punt al pis i cobert per una gran claraboia.[1]
Història[modifica]
L'edifici fou construït a la segona meitat del segle xix, en diverses fases constructives i tenia un marcat aire neoclassicista. Cap al 1905-1906 Francesc Berenguer i Mestres —habitual col·laborador de Miquel Pascual i Tintorer arquitecte municipal de la vila— fa una primera modificació de l'edifici; n'augmentà l'alçada i la dotà d'una nova façana que substitueix l'antiga, de caràcter neoclassicista.[1]
Francesc Berenguer i Mestres va iniciar els seus estudis d'arquitectura però mai no els va acabar; raó per la qual els seus projectes havien d'anar signats per altres arquitectes. Va treballar amb Antoni Gaudí, de qui era amic.[1]
Berenguer i Mestres va beure de la barreja dels corrents modernistes de l'època i va crear un estil propi fruit de la seva minuciositat en el tractament dels detalls. L'edifici de l'Ajuntament de Gràcia s'inscriu dins de la concepció arquitectònica amb una façana de composició plana i simètrica, i un plantejament volumètric senzill. Recupera materials de l'arquitectura popular catalana com el maó, la forja i la pedra, però també utilitzà la maçoneria combinada amb el maó o amb la pedra com a definidora de les cantonades. Per la seva sofisticació, els dissenys de forja amb doblegaments axials, les llaceries i les formes serpentejants són magistrals com es veu a alguns elements decoratius del conjunt, com l'escut de la façana.[1]
Originàriament el balcó corregut del pis principal presentava una barana de pedra que fou substituïda per la de ferro que encara es conserva avui dia.[1]
El saló de la planta primera, actual sala d'actes es va construir segons la placa conservada a sobre d'una de les portes l'any 1882. Una altra placa recorda el seu passat, concretament l'any 1967 quan s'anomenava "Sala Nuestra Señora de Gracia". L'any 2001 va ser inaugurada sota el nom que avui dia ostenta, "Sala d'Actes".[1]
L'any 1969 el pintor Fernández Collado va realitzar la decoració de l'anomenada "Sala de les pintures"[1]
Entre 1986 i 1987 Jordi Balari i Albert Bastardes van realitzar una remodelació i restauració de l'edifici.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ajuntament de Gràcia |
- «Ajuntament de Gràcia». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.