Convent
Històricament el convent (de cum venire, <trobarse>) és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
A l'empara d'un superior, prior o pare guardià, tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs.[1]
Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als servicis, cuines, magatzems, etc.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.
