Patum de Berga
De Viquipèdia
La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia.
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO[1] i, per aquest motiu, elegida permament en Patrimoni cultural inmaterial d'Espanya IBOCC. Aquest esdeveniment i la gran quantitat de publicacions, moltes d'elles fetes per un historiador berguedà, Albert Rumbo, que ha publicat més de quatre-cents articles sobre cultura popular i sis llibres sobre la temàtica, han fet que la Patum sigui coneguda arreu del món.
Taula de continguts |
[edita] Història
La Patum era, a finals del segle XIV, una festa de caràcter religiós i popular, documentada des de l'any 1525. Llavors s'anomenava Bulla. Probablement fou el resultat de la sacralització de festes ancestrals.
Tots els anys, per a les festes de Corpus Christi, a Berga se celebra La Patum. El dimecres anterior al dijous de Corpus, al migdia, el tabal i els gegants recorren totes els carrers de la ciutat anunciant el començament de les festes, que es porten a terme des del dijous de Corpus fins al diumenge següent.
La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de Sant Miquel Arcàngel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer[2], cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.
[edita] Definició diccionari
Una patum és una figura que representa un animal fabulós que es fa desfilar a les processons i festes populars. Formen part dels entremesos típics catalans propis del Corpus.
Per extensió i de manera figurada, també s'aplica a aquella persona que té una gran consideració o popularitat, sovint més pel seu càrrec o per la fama aconseguida que no pas pels seus mèrits reals i presents.
[edita] La música
[edita] Orquestres
Entre 1913 i 1936 van tocar la música de la Patum:
- La Berguedana de Pere Bellus
- Nova Harmonia de Jaume Sala
- La Queraltina d'Antoni Heras
- La banda Armonica de Lluís Sellart
- Joventut Berguedana de Just Lacau i Lira
- Los Bohemios de Josep Safont
De 1939 a 1970 van tocar la Patum els Saletes interrompudament. El 1971 es van fusionar Els Saletes i la Principal de l'Alt Llobregat formant la Cobla Pirineu i van tocar tots els actes del 1971 a 1978. De 1979 a l'actualitat la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l'Escola Municipal de Música s'han anat repartint la feina.
[edita] Cançons
En l'actualitat es toquen les següents cançons:
- Turcs i cavallets - Joaquim Serra i Farriols, més conegut com a Quimserra (1834-1906).
- Les maces - Joan Trullàs i Vivo(1921-2003)
[edita] Durada
La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els principals actes de cada dia son:
- Dimecres: passacarrers al migdia i passacarrers al vespre
- Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
- Divendres: Passacarrers infantil a les 10:00, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre
- Dissabte: passacarrers al vespre
- Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
[edita] El sentiment patumaire
Per als patumaires, la festa és única i incomparable (aquesta va ser una raó per ser declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO). Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc, ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum és un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressió cultural que han rebut "de pares a fills", també un de forà pot aprendre a ser patumaire, de fet només cal viure-la, la resta s'esdevé sola com per art de màgia, per això, és evident el sentiment de propietat que tots els patumaires tenen respecte la festa.
[edita] Indumentària patumaire
- Roba vella
- Un bon calçat
- Un mocador
- Un barret
I moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.
[edita] Beguda típica
La barreja és la beguda típica de la festa, és un dolç embafador a base d'anís i moscatell que puja de seguida al cap.
[edita] Actes relacionats
Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no oficials, que en major o menor mesura han col·laborat a donar a conèixer la festa entre els propis berguedans i forans. A tall d'exemple cal destacar els següents:
- El Cap d'Any Patumaire
- Els Quatre Fuets
- El concert de la Patum
- La patum dels pobres (també anomenada Patum dels borratxos)
[edita] Els Quatre Fuets
Els quatre fuets és un simple salt de maces que es realitza el diumenge anterior a la setmana de corpus al vespre. Aquest acte, d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven bé", ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans i, lògicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets són fabricats de forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s'ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prèvia per als patumaires.
[edita] Notes
- ↑ En una comissió formada per 16 personalitats i presidit per la princesa jordana Basma Bint Talal.
- ↑ d'aquí l'antic nom de La Patum: bulla
[edita] Vegeu també
[edita] Bibliografia
- RUMBO I SOLER, Albert. Patum-2001 Berga- Amalgama edicions ISBN 84-89988-39-0
- FARRAS, Jaume, La Patum de Berga, Barcelona, 1992
- NOGUERA I CANAL, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona, 1992.
- FELIPÓ, Ramon. Bibliografia i discografía de la Patum, L'EROL, suplement 2, Berga, 2003
- FELIPÓ, Ramon. La Patum, el Corpus Christi de Berga, Tarragona, 2005
- FELIPÓ, Ramon. Antigues imatges de La Patum, Barcelona, 2006
- NOYES, Dorothy, Fire in the plaça: catalan festival after Franco, Filadelfia, 2003.
- AMADES I GELATS, Joan. La Patum de Berga -1932 Barcelona- Junta de Museus. Butlletí dels Museus d' Art.
[edita] Enllaços externs
- Web oficial de La Patum
- La Patum vista des de l'Ajuntament
- La Patum des de Berguedà.com
- La Patum infantil
- La Patum des de la web d'en Miuet - Informació, fotos i vídeos
- Patum.org - Primera web de La Patum a la xarxa
- Museu de la Patum de Berga
- [1]
