Gasosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Envasos de refresc en els prestatges d'un supermercat a Austràlia.

La gasosa o soda és una beguda carbonatada, efervescent (amb carbonatada) i sense alcohol. Aquestes begudes se solen consumir fredes, per ser més refrescants i per evitar la pèrdua de diòxid de carboni, que li atorga l'efervescència. S'ofereixen diversos sabors de gasoses, entre d'altres cola, taronja, llima llimona, raïm, cirera i ponx. L'aigua amb diòxid de carboni produeix un equilibri químic amb l'àcid carbònic:

H 2 O+CO 2 <----> H 2 CO 3
H 2 CO 3 <----> H ++HCO 3 -
HCO 3 - <----> H ++CO 3 -

Història[modifica | modifica el codi]

Un vas de cola amb glaçons

Comença la fabricació de begudes carbonatades a Nova York el 1832, quan John Matthews inventa un aparell per barrejar aigua amb diòxid de carboni, i a més a més afegir-hi sabor.

De la popularitat de la beguda neixen negocis que barregen l'aigua carbonatada amb sabors a elecció, anomenades fonts de soda. Sabors com taronja, llimona, raïm eren molt demandats. En aquella època la gasosa també es venia a la farmàcia com medicament per curar diverses malalties.

La més antiga gasosa que encara es comercialitza al continent americà és la colombiana Kola Roman (1865), seguida de l'equatoriana Fioravanti (1878), després li continua la mexicana Toni-Col (originalment coneguda com a Tony-Co) produïda el 1887.

El 1885, W.B. Morrison un farmacèutic propietari de "Old Corner Drug Store" en Waco (Texas) va desenvolupar un distingit sabor en la seva font de soda. El seu nom Dr Pepper, la més antiga gasosa, que encara es ven als Estats Units.[1] Gairebé de forma simultània(1886), un altre farmacèutic, anomenat John S. Pemberton, experimenta amb herbes i espècies com nou de kola africana i el full de coca a la ciutat de Atlanta. El resultat, una beguda que va batejar com Coca Cola. Pemberton mor després de només un any i mig d'haver introduït al mercat el nou producte. El 1898, un farmacèutic de Carolina del Nord, Caleb Bradham, busca un tònic per al mal de cap a la qual li agrega pepsina. El 1903, va registrar la marca d'aquesta beguda com "Pepsi".

Neix una nova indústria: la de les gasoses. Un dels reptes va ser la distribució d'aquesta beguda que fins ara havia de ser barrejada en el moment del consum. La solució era embotellar la beguda, però existien problemes tècnics d'aconseguir un segellat hermètic que permetés conservar el gas. Es van fer molts intents de tancament fins que s'inventa la tapa tipus "corona" que permet tancar una botella de vidre. Amb el temps a l'ampolla li succeirien altres alternatives d'envasat com la llauna i l'ampolla de plàstic. Actualment les ampolles de plàstic (del tipus PET o politereftalat d'etilè) ofereix una solució lleugera, lliure d'olor i irrompible.

En San Luis (Arizona), es crea una fórmula amb sabor a llima-llimona que és llançada l'any 1929. El producte arribaria a anomenar 7 Up. Després de la Gran Depressió el negoci de la gasosa es va expandir. Per aquella època hi havia prop de 600 begudes amb gust de llima-llimona. 7 Up va aconseguir sobreviure i ser líder de mercat, en la seva categoria de beguda no-Cola.

Com a resposta a 7 Up, The Coca-Cola Company introdueix la marca Sprite el 1961, sense aconseguir danyar seriosament el seu lideratge, fins que en els anys 80 forzan als seus embotelladors a embotellar Sprite en detriment de 7 Up.

El 1963, Coca-Cola Company introdueix la primera gasosa "dietètica" o de baixes calories: TaB.

En els 60 es dispara una forta competència pel domini del mercat de les begudes de cola. L'anomenada "Guerra de les Cues", porta a Coca Cola i Pepsi a intensificar les seves campanyes de màrqueting. Pepsi desenvolupa una imatge jove mentre que Coca Cola, una mica més formal, insta a l'esperança i l'esport. Als 80 Pepsi llança "The Pepsi Challenge" que consistia en una prova de sabor a cegues, on la majoria dels consumidors va preferir Pepsi per sobre de Coca Cola.

Coca Cola en els anys posteriors va treure noves línies de productes. El 1985 pateix un revés en llançar una nova fórmula per a la Coca Cola, que no va ser reeixida i els consumidors exigeixen el retorn de la fórmula original. Coca Cola torna amb la "Coca Cola Clàssica". El 1982 es llança Diet Coke.

Diferències entre les gasoses[modifica | modifica el codi]

Marques Diferències entre les gasoses segons la seva composició
Diet Gasosa que no té cap substància dolenta per a diabètics (ex: sucre)
Light Gasosa amb alguna substància reduïda fins a un 25% (ex: menys sodi, sucre)
Zero Gasosa sense res de sucre

Noms[modifica | modifica el codi]

A continuació poden observar-se els diferents noms que rep segons la ubicació, tant comunament com legalment.

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Lloc Nom comú Nom legal
Argentina Gaseosa /o per la seva marca Bebida sin alcohol gasificada
Brasil Refrigerante
Estats Units Soda, Pop, Coke, Soft Drink
Groenlàndia Imrujaq

Europa[modifica | modifica el codi]

Lloc Nom comú Nom legal
Alemanya Limonade/Erfrischungsgetränke
Croàcia Gazirano Pice
Dinamarca Sodavand
Espanya Gaseosa, Refresco Beguda refrescant[nota 1]
França Limonade, Boisson gazeuse Boisson sucrée gazeuse
Països Baixos Frisdrank
Noruega Brus Kullsyret drikk
Suècia Läskedryck, Läsk Kolsyrad dryck

Ingredients comuns[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest nom també el reben les begudes no carbonatades

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dr Pepper Snapple Group Inc.» (en anglès). nytimes, 19/8/2013. [Consulta: 19/8/2013].