Boom llatinoamericà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El boom llatinoamericà és un moviment de la literatura del segle XX que va tenir lloc entre els anys 60 i 70 i que es caracteritzà per l'auge de joves autors hispanoamericans que, barrejant el costumisme autòcton i l'experimentalisme, van saltar a la fama internacional.

Les obres del boom, escrites en castellà, van ser conegudes a Europa i Nord-amèrica fonamentalment gràcies a la tasca editorial de segells de Barcelona,[1] els quals van acollir els seus autors, sovint compromesos políticament.

Els trets més rellevants d'aquestes obres són el realisme màgic i el qüestionament històric d'Amèrica Llatina.[2] Els novel·listes del boom estaven fortament influïts per l'avantguardisme precedent que havia trencat les regles de l'espai, del temps i de la pròpia escriptura amb autors com Joyce.[3] Per aquestes lectures van poder allunyar-se de la novel·la escrita a l'estil del segle XIX i apropar-se a la modernitat. Els seus llibres estan plens de jocs de paraules, de diferents punts de vista narratius i una tendència a la fragmentació.

Tot i que la nòmina d'escriptors pertanyents al boom és discutida, els noms més freqüentment associats al moviment són: Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa i Carlos Fuentes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herrero-Olaizola, Alejandro. The censorship files Latin American writers and Franco's Spain. Albany, NY: State Univ. of New York Press, 2007. ISBN 978-0-7914-6985-9. 
  2. Nunn, Frederick M. Collisions with history : Latin American fiction and social science from "el boom" to the new world order. Athens, Ohio: Ohio Univ. Center for International Studies, 2001. ISBN 0-89680-219-1. 
  3. Martínez, Elizabeth Coonrod. Before the Boom : Latin American revolutionary novels of the 1920s. Lanham, Md. ;New York ;Oxford: Univ. Pr. of America, 2001. ISBN 0-7618-1948-7.