Carmen Conde Abellán

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Carmen Conde a Cartagena

Carmen Conde Abellán (Cartagena, 15 d'agost de 1907 - Madrid, 8 de gener de 1996) va ser una mestra, poeta i narradora espanyola. En 1931 va fundar, juntament amb Antonio Oliver Belmás, la primera Universitat Popular de Cartagena. Va ser la primera acadèmica de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola;[1] va pronunciar el seu discurs d'entrada en 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als sis anys es va traslladar amb la seva família a Melilla, on va viure fins a 1920. Les memòries d'aquesta època estan recollides en Comenzando la vida. En 1923, va aprovar unes oposicions per auxiliar de la Sala de Delineació de la Societat Espanyola de Construcció Naval i va començar a treballar, iniciant la seva col·laboració amb la premsa local un any més tard. Als 19 anys va començar a Magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Múrcia.

Un any després, en 1927, va conèixer al poeta Antonio Oliver Belmás i van formalitzar les seves relacions. Ella publica a Ley: (entregas de capricho), i el 1928 a Obra en marcha: diario poético, revistes minoritàries de Juan Ramón Jiménez. El 1929 escriu Brocal i acaba els estudis de Magisterio a l'Escola Normal d'Albacete el 1930. El 5 de desembre de 1931 es casen per a crear la primera Universitat Popular de Cartagena. Ambdós funden el 1933 la revista Presencia, òrgano de la Universitat Popular, institució que també comptava amb biblioteca d'adults, biblioteca infantil, cinema educatiu, conferències, excursions, exposicions d'art, etc., auxiliats pel Patronato de Misiones Pedagógicas. Carmen treballa com a mestra a la Escola Nacional de Pàrvuls d'El Retén.

En 1934 Carmen Conde publica Júbilos, prologat per Gabriela Mistral i il·lustrat per Norah Borges. Treballa com a Inspectora-Celadora d'Estudis de l'Orfenat del Marró, fins que dimiteix en 1935. En aquest any, els esposos col·laboren amb periòdics espanyols, com El Sol o Mujeres Libres, i també amb publicacions seriades hispanoamericanes.

En 1936 l'autora coneix Amanda Junquera, esposa del catedràtic d'Història Espanyola Cayetano Alcázar Molina, amb la qual mantindrà una relació amorosa homosexual segons han afirmat, entre altres, José Luis Ferris en la biografia que va escriure sobre l'escriptora: Carmen Conde: vida pasión y verso d'una escritora olvidada. L'investigador arriba afirmar que tant la vida com l'obra de la poeta "es van a veure definides per aquesta batalla interior que Carmen va haver de lliurar fins al final dels seus dies, una lluita íntima, secreta per ventura, entre les ombres del passat i el present al costat d'Amanda Junquera".

En esclatar la Guerra Civil, Oliver s'uneix a l'exèrcit republicà al capdavant de l'Emissora Ràdio Front Popular n. 2. Carmen el segueix per diverses ciutats d'Andalusia, però torna a Cartagena per cuidar de la seva mare. L'esclat de la guerra fa que al juliol de 1936, renunciessin al projecte d'acudir a la invitació de Gabriela Mistral (llavors Cònsol de Xile a Lisboa), abans de viatjar a França i Bèlgica, per estudiar les institucions de cultura popular en aquells països, pel que Carmen havia obtingut una pensió. També en la Facultat de Lletres de València segueix cursos i aprova oposicions a Biblioteques, encara que no arriba a exercir. En acabar la guerra, Oliver viu reclòs a Múrcia a casa de la seva germana; Carmen s'instal·la a El Escorial a casa d'uns amics, els Alcázar. Per comunicar-se amb el seu marit es val del seu amic José Ballester Nicolás, director de la Verdad i funcionari de Correus.

La dècada de 1940 va ser literàriament molt productiva per a tots dos; ella utilitza com a pseudònims Magdalena Noguera, Florentina del Mar i altres. Imparteixen cursos per a estrangers, pronuncien conferències... En 1941, Carmen s'instal·la al carrer Wellingtonia de Madrid, en un immoble propietat de Vicente Aleixandre, que resideix en la planta baixa. Des de 1944 a 1951, col·labora en Radio Nacional de España. Per fi, el matrimoni pot reunir-se en 1945, residint en la Pensió Valls del madrileny carrer Goya, juntament amb la mare de Carmen, fins que en 1949 passen a viure en el qual serà el domicili familiar, al carrer Ferraz. Ella s'encarrega de l'assessoria literària de l'Editorial Alhambra, col·labora en la Secció Bibliogràfica del CSIC i en la Secció de Publicacions de la Universitat Central de Madrid. Aquests anys publica algunes de les seves obres poètiques més importants.

L'any 1956, el matrimoni gestiona la cessió al Ministeri d'Educació Nacional de l'arxiu de Rubén Darío, que estava en poder de la seva última companya, Francisca Sánchez.

El 28 de juliol de 1968 mor Antonio Oliver, promocionant la seva esposa tres anys més tard l'edició de les obres completes del seu marit. L'any 1978 és triada acadèmica de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua, ocupant la butaca "k", pronunciant el 28 de gener de 1979 el discurs d'ingrés en l'Acadèmia, Poesia ante el tiempo y la inmortalidad.

A partir de l'any 1982 i malgrat la continuïtat en la seva labor creadora, comencen a manifestar-se-li els primers símptomes d'alzheimer. Així i tot, no deixa de concedir entrevistes, participar en programes de radi, etc. Fins i tot en 1987 rep el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per Canciones de nana y desvelo.

En els darrers anys de la seva vida entre 1992 i 1996, vivia en una residència a Majadahonda (Madrid). Al setembre de 1992 redacta el seu testament llegant a l'Ajuntament de Cartagena, la seva ciutat natal, la totalitat de la seva obra literària i la del seu marit. Els mandataris de l'escriptora, en virtut del poder atorgat, formalitzen un conveni que regula la donació d'aquest llegat cultural, el text definitiu del qual s'aprova en 1994. Amb la missió de vetllar pel bon funcionament i compliment de les finalitats de la donació, així com el foment de les personalitats de Carmen Conde i Antonio Oliver i les seves obres, l'Ajuntament de Cartagena es compromet en aquest Conveni a crear el Patronat Municipal Carmen Conde-Antonio Oliver, que es constitueix en 1995; aquest mateix any s'inaugura el Museu.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Brocal (1929)
  • Júbilos (1934)
  • Pasíon del verbo (1941)
  • Honda memoria de mi (1944)
  • Ansia de la gracia (1945)
  • Signo de amor (1945)
  • Sea la luz (1947)
  • Mi fin en el viento (1947)
  • Mujer sin Edén (1947)
  • Iluminada tierra (1951)
  • Canto a Amanda (1951)
  • Mientras los hombres mueren (1952)
  • Vivientes de los siglos (1954)
  • Requiem por Cayetano (1958)
  • Los monólogos de la hija (1959)
  • En un mundo de fugitivos (1960)
  • Derribado arcángel (1960)
  • En la tierra de nadie (1960)
  • Requiem por el Dr. Luis Calandre (1961)
  • Los poemas del Mar Menor (1962)
  • Su voz le doy a la noche (1962)
  • Jaguar puro inmarchito (1963)
  • A este lado de la eternidad (1970)
  • Cancionero de la enamorada (1971)
  • Desde nunca (1982)
  • Derramen su sangre las sombras (1983)
  • Del obligado dolor (1984)
  • Cráter (1985)
  • Memoria puesta en olvido (1987)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Entre aceitunas y coplas
  • Oíd a la vida (1936)
  • El ser y su sombra (1937)
  • El arrebato (1937)
  • Tras de la perdida gente (1937)
  • El llanto (1938)
  • Aladino o la lámpara maravillosa (1945)
  • Prólogo (Óleo) (1947)
  • Enunciación (1950)
  • Belén: auto de navidad (1953)
  • Reunión de familia (1956)
  • Nada más que Caín (1960)
  • A la estrella por la cometa (1961)
  • La madre del hombre (1974)
  • Corrosión (1975)
  • Cita con la vida (1976)
  • Días por la tierra (1977)
  • El tiempo es un río lentísimo de fuego (1978)
  • La noche oscura del cuerpo (1980)
  • Teresa de Jesús y su divina pasión (1982)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • La composición literaria infantil (1937)
  • La amistad en la literatura española (1944)
  • Dios en la poesía española (1944)
  • La poesía ante la eternidad (1944)
  • Poesía femenina española viviente (1954)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Doña Centenito, gata salvaje: libro de su vida (1943)
  • Don Juan de Austria: biografía para niños (1943)
  • Los enredos de Chismecita (1943)
  • Soplo que va y no vuelve: relatos (1944)
  • Vidas contra su espejo (1945)
  • Don Álvaro de Luna: biografía para niños (1945)
  • Cartas a Katherine Mansfield (1948)
  • Mi libro de El Escorial: meditaciones (1949)
  • Una monja que escribe y aconseja: Sor María Jesus (1949)
  • La humana realidad d'unas criaturas increíbles: v (1949)
  • En manos del silencio (1950)
  • Las oscuras raíces (1953)
  • Cobre (1954)
  • Empezando la vida: Memorias de mi infancia en Marruecos (1955)
  • ¡Viejo venis y florido...!: cuentos del Romancero (1965)
  • Gabriela Mistral (1970)
  • El caballito y la luna (1974)
  • La rambla (1977)
  • Creció espesa la hierba (1979)
  • Zoquetín y Martina (1979)
  • Un conejo soñador rompe con la tradición (1979)
  • El mundo empieza fuera del mundo (1979)
  • Soy la madre (1980) Premi Ateneo de Sevilla
  • Llega un gato (1981)
  • La calle de los blacones azules (1985)
  • Canciones de nana y desvelo (1985)
  • Despertar (1988)
  • Cantando el amanecer (1988)

Guions de televisió[modifica | modifica el codi]

  • Tren de vuelta (1968)
  • Se espera una llamada (1968)
  • La perfecta ama de casa (1968)
  • Hablar a quien escucha (1968)
  • Un pájaro canta (1968)
  • Cuando está escrito (1969)
  • El caballero de Olmedo (1969)
  • En familia (1970)
  • Cuando se prefiere a un hijo (1970)
  • La boda (1970)
  • Siempre hay un niño (1970)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]