Pere Gimferrer i Torrens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pere Gimferrer i Torrens
Naixement 22 de juny de 1945 (1945-06-22) (69 anys)
Barcelona
Activitat Escriptor, traductor, crític literari
Període S. XX
Gèneres Poesia, assaig
Primeres obres Mensaje del tetrarca (1963)
Arde el mar (1966)
Obres principals Hora foscant (1972)
Dietari 1979-1980 (1981)
Segon dietari 1980-1982 (1982)
El vendaval (1989)
Premis IEC-Josep Carner, 1974: La poesia de J.V. Foix
Lletra d'Or, 1978: L'espai desert
IEC-Josep Carner, 1978: L'espai desert
Ciutat de Barcelona, 1981: Dietari, 1979-1980 i Mirall, espai, aparicions
Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'assaig, 1982: Dietari (1979-1980)
Crítica Serra d'Or de dietaris, 1982: Dietari, 1979-1980
Ramon Llull, 1983: Fortuny
Joan Crexells, 1983: Fortuny
Premi de la crítica - narrativa catalana, 1983: Fortuny
Crítica Serra d'Or de prosa, 1984: Fortuny
Premi de la crítica - poesia catalana, 1988: El vendaval
Cavall Verd, 1989: El vendaval
Ciutat de Barcelona de poesia, 1989: El vendaval
Literatura Catalana de la ILC de poesia, 1989: El vendaval
Crítica Serra d'Or de poesia, 1989: El vendaval
Ministerio de Cultura de poesia, 1989: El vendaval
Nacional de Cultura de literatura, 1997: Dietari complet 2
Premio Nacional de las Letras, 1998: al conjunt de l'obra
Reina Sofía de poesía iberoamericana, 2000: Marea solar, marea lunar
Octavio Paz, 2006

Influències

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.[1] Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana i ha estat crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicació de la seva obra Mensaje de Tretarca. Durant les seves obres de les dècades del 1960 i 1970 observa una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexió metapoètica són també elements constants. Tot això li va valer el reconeixement unànime com un dels poetes més originals nascuts després de la Guerra Civil Espanyola i que més havia modificat el panorama literari espanyol per la innovació de les seves propostes. En aquella època reivindicava les influències d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, així com les obres de Federico García Lorca o Wallace Stevens.

L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics.

Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1963: Mensaje del Tretarca
  • 1966: Arde el mar
  • 1968: La muerte en Beverly Hills
  • 1969: Extraña fruta y otros poemas
  • 1970: Els miralls
  • 1972: Hora foscant
  • 1973: Foc cec
  • 1977: L'espai desert
  • 1981: Mirall, espai, aparicions : poesia (1970-1980)
  • 1988: El vendaval
  • 1991: La llum
  • 1996: Mascarada
  • 1997: Obra catalana completa, 1: poesia
  • 1999: Antologia poètica
  • 2000: Poemas (1962-1969)
  • 2001: El diamant dins l'aigua
  • 2006: Amor en vilo
  • 2014: El castell de la puresa[2]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1983: Fortuny
  • 1996: Obra catalana completa, 4: figures d'art
  • 2001: La calle de la guardia prusiana

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1974: La poesia de J.V. Foix
  • 1974: Antoni Tàpies i l'esperit català
  • 1977: Max Ernst o la dissolució de la identitat
  • 1978: Miró: colpir sense nafrar
  • 1981: Dietari (1979-1980)
  • 1982: Segon dietari (1980-1982)
  • 1983: Lecturas de Octavio Paz
  • 1985: Los raros
  • 1985: Cine y literatura
  • 1986: Perfil de Vicente Aleixandre
  • 1988: Giorgio De Chirico
  • 1993: Valències
  • 1993: Les arrels de Miró
  • 1996: L'obrador del poema
  • 1996: Obra catalana completa, 3: dietari complet, 2
  • 1997: Obra catalana completa, 2: dietari complet, 1
  • 1997: Obra catalana completa, 5: assaigs crítics
  • 1998: L'agent provocador
  • 2006: Interludio azul

Altres[modifica | modifica el codi]

  • 2009: Pròleg a l'edició de bibliòfil del "Llibre de Meravelles" de Ramon Llull, editat per l'Enciclopèdia Catalana.

Premis[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i guardons:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pere Gimferrer i Torrens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Obiols, Víctor. «D'un cos vast i bategant». Diari Ara, 2/3/2014 [Consulta: 23 març 2014].
  3. El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]