Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona 1929 - 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
[modifica] Activitat literària
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Ossa menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
També va destacar com a traductor al català d'Antoine de Saint-Exupéry (Ciutadella, en col·laboració amb Jordi Sarsanedas, 1965), Georges Arnaud (El salari de la por, 1968) Simone de Beauvoir (La mesura de l'home, 1969), Claude Lévi-Strauss (Tristos tròpics, 1969, El pensament salvatge, 1971), i d'obres de Guillaume Apollinaire, Gustave Flaubert, Émile Zola, Jean Racine, Joris-Karl Huysmans i Roland Barthes, entre d'altres.
[modifica] Obra publicada
|
|
La seva obra ha estat traduïda al castellà, asturià, portuguès, francès, alemany, anglès, italià, neerlandès, hebreu, eslovè, búlgar, rus i japonès.
[modifica] Premis
Al llarg de la seva carrera literària va rebre diversos premis, entre ells:
- 1978 Premi Fastenrath
- 1983 Creu de Sant Jordi
- 1991 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- 1992 Medalla d'Or al Mèrit en las Belles Arts
- 1998 Premi Nacional de Literatura
- 1999 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
[modifica] Discografia
Han estat molts els cantants que han musicat alguns dels seus poemes, per exemple:
- Maria del Mar Bonet, A l'Olympia (1975)
- Ramon Muntaner, Presagi (1976)
- Teresa Rebull, També per tu (1981)
- Lluís Llach, I amb el somriure, la revolta (1982)
- Nina, Espai pel somni (2001)
- Paco Muñoz, Collarets de llum (2001)
- Vidres a la Sang, Vidres a la Sang (2004)
- Miquel Mariano, "Menorca"(2005)
El 1993 inicià una fructífera col·laboració amb Lluís Llach, amb el qual publicà el disc Un pont de mar blava, amb textos de Martí i Pol i música de Llach. Posteriorment tornà a col·laborar amb ell a Rar (1994), Verges 50 (1995) i Temps de revoltes (2000).
[modifica] Enllaços externs
|
|||||
|
|||||
|
||||||||
