Guillaume Apollinaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillaume Apollinaire

Apollinaire (left) with André Rouveyre, 1914.
Naixement Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary de Wąż-Kostrowicki
26 d'agost de 1880
Roma
Defunció 9 de novembre de 1918 (als 38 anys)
París
Ocupació Escriptor
Conegut per Capdavanter del moviment surrealista

Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - París, 9 de novembre de 1918) va ser un escriptor en francès, capdavanter del moviment surrealista. El seu nom real era Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary de Wąż-Kostrowicki.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill natural d'un noble italià i d'una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s'instal·là a París. El 1903 fundà la revista "Le Festin d'Esope", on publicà les primeres proses de L'enchanteur pourrissant (1909). El 1904 conegué Picasso i Max Jacob; a través dels seus amors amb Marie Laurencin s'integrà al món artístic. El 1909 rebé l'encàrrec de dirigir dues col·leccions de texts satírics i llibertins —ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida—, on reedità al Marquès de Sade, en aquells moments completament oblidat. Publicà Hérésiarque et Cie (1910) i Le bestiaire (1911), però fins a l'aparició d'Alcools (1913) no començà a ésser considerat com un dels grans poetes francesos de tots els temps. Trencà amb Marie Laurencin poc abans de publicar Méditations esthétiques (1913), el primer llibre dedicat als pintors cubistes. Es declarà futurista i, a partir del 1914, escriví nombrosos cal·ligrames. En esclatar la Primera Guerra Mundial demanà autorització per a incorporar-se al front. El 1916, un tros de metralla el ferí al cap i hagué d'ésser trepanat, episodi que es reflectí a la nombrosa iconografia ja clàssica d'un Apollinaire amb el cap embenat. Mobilitzat encara, però ja reincorporat a la vida parisenca, estrenà Les mamelles de Tirésias (1917) i publicà Calligrammes (1918), on recollí la major part dels poemes escrits al front. El 1918 es casà amb Jacqueline Kolb i morí el 9 de novembre del mateix any essent víctima de la gran epidèmia de grip de 1918.

Molt de temps després de la seva mort foren publicades, entre altres obres inèdites, Ombre de mon amour (1947) i Le guetteur mélancolique (1952). L'obra d'Apollinaire no és comprensible sense explicar el profund lligam que la uneix amb l'esperit i els grans trasbalsos històrics del seu temps: es trobà al centre de la crisi política i estètica de començament de segle. La seva poesia és, alhora, el reflex d'un món que s'acaba i del començament d'una nova etapa. A cavall d'aquests dos mons, Apollinaire trencà amb les formes poètiques clàssiques, tot conservant, però, el sentit de la musicalitat dels simbolistes i el llenguatge viu i desimbolt de la tradició popular i de François Villon. Lírica i imaginativa, elegíaca i barroca, l'obra d'Apollinaire assenyala, més que no pas cap altra del seu temps, les contradiccions i les tensions del canvi històric.

Imatge de la tomba de Guillaume Apollinaire al cementiri del Père-Lachaise a París.

Apollinaire ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània: se'n troben nombroses reminiscències a la poesia catalana, especialment formals (cal·ligrames de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Maria Junoy i més remotament de Joan Brossa), i temàtiques (Bestiari, de Pere Quart). Com Baudelaire, Apollinaire es dedicà sovint a comentar l'art del seu temps i influí poderosament sobre els artistes. Començà publicant articles sobre art el 1902 a "L'Européen", i un estudi sobre el museu germànic de Nuremberg. Vinculat encara a idees més o menys tradicionals, el fet de viure molt de prop l'aparició del fauvisme i del cubisme i la seva amistat amb els promotors en feren el primer i el més brillant exegeta d'aquests corrents. D'altra banda, influí molt en l'interès per l'art dels negres i pel del Duaner Rousseau. Fou un dels descobridors de Picasso, sobre el qual escriví a "La Plume" (1905). Arribà a sistematitzar-se al llibre Les Peintres cubistes (1903) i comprengué el pas d'un art d'imitació a un art de concepció. Fou un dels primers avantguardistes a detectar el valor extraordinari de l'arquitectura d'Antoni Gaudí (1914). Fou amic de De Chirico, i s'interessà pel naixent surrealisme, del qual inventà el nom (1917).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Apollinaire