Marie Laurencin
Marie Laurencin (París, 31 d'octubre del 1883 - 8 de juny del 1956) fou una pintora i gravadora francesa.
[modifica] Biografia
La seva formació artística s'inicià a Sèvres, on la seva mare l'envià el 1901, per a estudiar la pintura de porcellana. A París novament, amplià estudis a l'Académie Humbert, on conegué Georges Braque i Georges Lepape. El 1907 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants de París; aquell mateix any, Pablo Picasso li presentà Guillaume Apollinaire i d'aquesta trobada en nasqué una relació tan apassionada com tumultuosa, que durà fins al 1912.
El 1912, Laurencin oferí una gran exposició de la seva obra a la Galerie Barbazanges de París i, al mateix any, obra seva apareixia a l'exposició cubista de les Galeries Dalmau de Barcelona, juntament amb obres de Gris, Duchamp, Albert Gleizes, Jean Metzinger i altres [1]. Dos anys més tard, es casà amb el baró Otto von Wätjen, a qui havia conegut l'any abans; en declarar-se I Guerra Mundial, la parella s'exilià a Espanya, primer a Madrid i després a Barcelona. Durant un llarg estiu a Tossa de Mar, el 1917, Marie es feu amb els artistes Gleizes i el matrimoni Sonia i Robert Delaunay, a qui havia conegut gràcies a Francis Picabia (Laurencin escriví poemes per la seva revista dada 391). Després de viure un temps a Düsseldorf, Marie Laurencin tornà a París el 1920 i formalitzà el seu divorci.
El seu estil es caracteritza per un ús particular de colors fluids i suaus, una simplificació creixent de la composició i una predilecció per determinades formes femenines allargassades i gracioses, coses que la permeteren d'ocupar ràpidament un lloc privilegiat en el cor del París mundà dels anys 20. Laurencin també es considerada l'única cubista de sexe femení; malgrat que les seves obres mostren influències de Picasso i Braque, tenen un acostament propi a l'abstracció que sovint s'exemplifica en les seves representacions de dones i comunitats femenines.
Establí lligams forts i fecunds amb nombrosos escriptors, de qui n'il·lustrà una vuitantena d'obres: Lewis Carroll (Alice in Wonderland), Gide (La Tentative Amoureuse), Max Jacob, Saint-John Perse, Marcel Jouhandeau, Jean Paulhan i força d'altres.
Esdevinguda retratista oficial de la societat femenina (Coco Chanel, Nicole Groult) en els anys 20, Marie Laurencin també gaudí d'anomenada com a decoradora per al ballet Les Biches de Serguei Diàguilev, amb música de Francis Poulenc (1924) i, posteriorment, per a l'Opéra-Comique, la Comédie Française i els ballets de Roland Petit al Théâtre des Champs-Elysées. Entre 1932 i 1935 ensenyà a l'acadèmia d'art Villa Malakoff, de París i el 1942 publica Le Carnet des nuits, un recull de records de la seva vida i poemes de la seva primera època.
La seva obra es pot veure als museu de l'Orangerie de París, a l'Hermitage de Sant Petersburg, al Museu d'Art Modern de Nova York, al Fine Arts Museum de San Francisco, a la Tate Gallery de Londres i a l'Art Institute of Chicago, entres altres.
[modifica] Obres (selecció)
- Artemis (1908)
- Apollinaire et ses amis (1909)
- Le bal elegant ou la danse a la campagne (1913)
- Les deux soeurs au Violoncelle (1913-1914)
- La Prisonniere (1917)
- La vie au chateau (1925)
- Mademoiselle Coco Chanel (1923), Paris, Musée de l'Orangerie
- Marie de Medicis (1926)
- Trois jeunes filles (1938)
- Femme au turban (1941, Museu de Lilla
- La fille songeuse (1941)
- Trois jeunes femmes (1953)
[modifica] Enllaços
- Plana de la Réunion des Musées Nationaux (francès)
- Cronologia (anglès)
- Marie Laurencin en l'Artcyclopedia (anglès)
- Biografia i pintures (neerlandès)
