Marie Laurencin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marie Laurencin fotografiada per Carl van Vechten el 1949

Marie Laurencin (París, 31 d'octubre del 1883 - 8 de juny del 1956) fou una pintora i gravadora francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva formació artística s'inicià a Sèvres, on la seva mare l'envià el 1901, per a estudiar la pintura de porcellana. A París novament, amplià estudis a l'Académie Humbert, on conegué Georges Braque i Georges Lepape. El 1907 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants de París; aquell mateix any, Pablo Picasso li presentà Guillaume Apollinaire i d'aquesta trobada en nasqué una relació tan apassionada com tumultuosa, que durà fins al 1912.

El 1912, Laurencin oferí una gran exposició de la seva obra a la Galerie Barbazanges de París. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va portar-lo a Catalunya, junt amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Francis Picabia i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Per a alguns dels protagonistes de la vida cultural de Barcelona, la seva arribada va ser motiu d'energies renovades, mentre que per a altres era un element de crítica. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona.[1]

El mateix 1912 obra seva apareixia a l'exposició cubista de les Galeries Dalmau de Barcelona, juntament amb obres de Gris, Duchamp, Albert Gleizes, Jean Metzinger i altres.[2] Dos anys més tard, es casà amb el baró Otto von Wätjen, a qui havia conegut l'any abans; en declarar-se I Guerra Mundial, la parella s'exilià a Espanya, primer a Madrid i després a Barcelona. Durant un llarg estiu a Tossa de Mar, el 1917, Marie es féu amb els artistes Gleizes i el matrimoni Sonia i Robert Delaunay, a qui havia conegut gràcies a Francis Picabia (Laurencin escriví poemes per la seva revista dada 391). Després de viure un temps a Düsseldorf, Marie Laurencin tornà a París el 1920 i formalitzà el seu divorci.

El seu estil es caracteritza per un ús particular de colors fluids i suaus, una simplificació creixent de la composició i una predilecció per determinades formes femenines allargassades i gracioses, coses que la permeteren d'ocupar ràpidament un lloc privilegiat en el cor del París mundà dels anys 20. Laurencin també és considerada l'única cubista de sexe femení; malgrat que les seves obres mostren influències de Picasso i Braque, tenen un acostament propi a l'abstracció que sovint s'exemplifica en les seves representacions de dones i comunitats femenines.

Establí lligams forts i fecunds amb nombrosos escriptors, de qui n'il·lustrà una vuitantena d'obres: Lewis Carroll (Alice in Wonderland), Gide (La Tentative Amoureuse), Max Jacob, Saint-John Perse, Marcel Jouhandeau, Jean Paulhan i força d'altres.

Esdevinguda retratista oficial de la societat femenina (Coco Chanel, Nicole Groult) en els anys 20, Marie Laurencin també gaudí d'anomenada com a decoradora per al ballet Les Biches de Serguei Diàguilev, amb música de Francis Poulenc (1924) i, posteriorment, per a l'Opéra-Comique, la Comédie Française i els ballets de Roland Petit al Théâtre des Champs-Elysées. Entre 1932 i 1935 ensenyà a l'acadèmia d'art Villa Malakoff, de París i el 1942 publica Le Carnet des nuits, un recull de records de la seva vida i poemes de la seva primera època.

La seva obra es pot veure als museu de l'Orangerie de París, a l'Hermitage de Sant Petersburg, al Museu d'Art Modern de Nova York, al Fine Arts Museum de San Francisco, a la Tate Gallery de Londres i a l'Art Institute of Chicago, entres altres.

Obres (selecció)[modifica | modifica el codi]

  • Artemis (1908)
  • Apollinaire et ses amis (1909)
  • Le bal elegant ou la danse a la campagne (1913)
  • Les deux soeurs au Violoncelle (1913-1914)
  • La Prisonniere (1917)
  • La vie au chateau (1925)
  • Mademoiselle Coco Chanel (1923), Paris, Musée de l'Orangerie
  • Marie de Medicis (1926)
  • Trois jeunes filles (1938)
  • Femme au turban (1941, Museu de Lilla
  • La fille songeuse (1941)
  • Trois jeunes femmes (1953)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Culturcat». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  2. «BMM: Quadern Central - nº42».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie Laurencin