Pierre-Auguste Renoir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre-Auguste Renoir

Pierre-Auguste Renoir
Naixement 25 de febrer de 1841
Llemotges, Alta Viena, França
Mort 3 de desembre de 1919 (als 78 anys)
Canha de Mar, Provença – Alps – Costa Blava, França
Nacionalitat França França
Art Pintura
Moviment Impressionisme
Obres destacades Bal du Moulin de la Galette (1876)
El gronxador (1876)
Nu (1876)
L'esmorzar dels remers (1880)


Pierre-Auguste Renoir, ca.1910

Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 18413 de desembre de 1919), és un dels més cèlebres pintors francesos. No és fàcil classificar-lo, va pertànyer a l'escola impressionista, però es va separar d'ella ràpidament pel seu interès per la pintura de cossos femenins sobre els paisatges, el pintor Rafael va tenir una gran influència en ell.

L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa. Renoir, ofereix una interpretació més sensual de l'impressionisme. Es posa en relació amb els pintors del segle XVIII que mostraven la societat galant del Rococó. En les seves creacions mostra l'alegria de viure, fins i tot quan els protagonistes són treballadors. Sempre són personatges que es diverteixen, en una natura agradable. Va tractar temes de flors, escenes dolces de nens i dones i sobretot el nu femení, que recorda a Rubens per les formes gruixudes. Renoir posseeix una vibrant i lluminosa gamma de colors que fa d'ell un impressionista molt especial. La llotja, El gronxador, Ball al Moulin de la Galette, Le dèjeuner des canotiers, Les grans banyistes, són algunes de les seves obres més representatives.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1845, Renoir i la seva família es van mudar a París provinents de Llemotges. Allà, Pierre-Auguste va continuar els seus estudis fins a l'edat de 13 anys. Ja com adolescent, va treballar al taller dels germans Lévy on va pintar arranjaments florals sobre porcellana fins als 17 anys.

Els primers quadres[modifica | modifica el codi]

El 1858, Renoir realitza pintura sobre ventalls. En aquesta activitat va adquirir el gust per les peces de gran lluminositat i de pinzellades ràpides. El 1862, Renoir, al captar atenció per les pintures que va haver de fer en unes missions religioses, va postular a l'Escola de Belles Arts i va entrar al taller de Gleyre, on va conèixer Monet, Bazille i Sisley. Els seus primers quadres d'estil clàssic, romàntic i realista no van ser inicialment ben rebuts per la crítica. No obstant això, la primera obra que exposa en la galeria l'Esméralda el 1864 va rebre una molt bona acollida, però després de l'exposició la va destruir.

Va pintar gran quantitat de paisatges i de cossos humans, principalment femenins (sobretot el de Lise Tréhot qui va ser la seva amant). Aquesta jove va tenir una importància vital en l'obra del pintor, atès que al trencar-se la relació, va haver un canvi en l'estil de l'autor.

La carrera de Renoir realment s'inicia el 1867 amb l'exposició de la Lise à l'ombrelle. El període impressionista de Renoir dura entre 1870 i 1883. Pinta gran quantitat de paisatges però les seves obres més característiques tenen per tema la vida social urbana. En tots els seus temes l'èmfasi el posa en la joventut i la vitalitat. La seva més gran obra durant aquest període és Déjeuner des canotiers. D'aquesta època data la seva Retrat de Madame Charpentier, encara impressionista.

Període Ingresc[modifica | modifica el codi]

Després del seu viatge a Itàlia, decideix revisar el seu estil. Els contorns dels seus personatges es tornen més precisos. Dibuixa les formes amb gran precisió, els colors es tornen més freds. Al convertir-se en pare per primera vegada deixa la pintura per un temps. En tornar al treball realitza la més important obra d'aquest període Les grans banyistes, quadre que va trigar tres anys a completar.

De 1890 a 1900, Renoir canvia novament el seu estil. Ara és una barreja dels seus estils impressionista i ingresc. Manté els temes Ingres però amb la fluïdesa en les pinzellades del seu període impressionista. La seva primera obra d'aquest període Jeunes filles au piano, és adquirida per França per a ser exposada al Museu de Luxemburg.

Període de Cagnes[modifica | modifica el codi]

El 1894, Renoir és pare per segona vegada. La mainadera dels seus fills, Gabrielle Renard, es converteix en un dels seus models preferits. Entre 1900 i 1919, Renoir entra al seu període de Cagnes. En aquesta època sofreix greus crisis de reumatisme. Amb el naixement del seu tercer fill el 1901 la seva pintura pren un nou matís. Al morir la seva dona Aline el 1915, Renoir, ja en cadira de rodes, continua pintant per a ofegar la seva pena. Tornat A Cagnes va continuar pintant fins a acabar la seva composició Descans després del bany, i una natura amb pomes.

Pierre-Auguste Renoir moriria el 3 de desembre de 1919 després de visitar per última vegada el Louvre on ja s'exposaven les seves pintures, tot passada una forta pulmonia, i seria enterrat als tres dies a Essoyes al costat de la seva esposa.

Va ser pare del destacat cineasta francès Jean Renoir. Com els restants impressionistes, va ser un autor absent als museus espanyols fins a l'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza.

La Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, exposada en una ampliació del mateix museu, conta també amb exemples seus. La Casa d'Alba compte amb un Bust de dona amb barret de cireres (Palau de Llíria, Madrid) que va ser adquirit per l'actual duquessa en la seva joventut.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]