Claude Monet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claude Monet

Retrat de Monet, per Nadar
Nom de naixement Oscar-Claude Monet
Naixement 14 de novembre de 1840
París
Defunció 5 de desembre de 1926 (als 86 anys)
Giverny
Nacionalitat França França
Art Pintura
Moviment Impressionisme
Obres destacades Impression, soleil levant, Cathédrale de Rouen
Influenciat per J.M.W.Turner, Johan Jongkind


Obra destacada

Monet Umbrella.JPG

La Promenade, El Passeig

Oscar-Claude Monet (París, 14 de novembre de 1840 - Giverny, 5 de desembre de 1926),[1] va ser sens dubte el pintor més important i obstinat representant de l'impressionisme francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Claude Monet va néixer el 14 de novembre del 1840 en el 45 del carrer Lafitte de París en el si d'una família de comerciants. El seu pare es deia Claude Adolphe i la seva mare Louise Justine Aubrée, essent el segon fill del matrimoni. Els problemes econòmics que travessava el pare del futur artista van motivar el trasllat a Le Havre, ja que allí podia participar en el pròsper negoci del seu cunyat.

Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l'escola, de la mà de François-Charles Ochard, alumne del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. En aquests moments estaria més interessat pels dibuixos graciosos i caricatures que per adquirir una formació artística. Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint una petita fortuna de 2.000 francs. Quan Monet té 17 anys mor la seva mare, l'única persona amb cert talent artístic de la família. La pèrdua va suposar un dur cop per al jove qui establirà una estreta relació amb la seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya després d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier. Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura. Ha conegut a Boudin, amb qui s'inicia al paisatge i la pintura a l'aire lliure. El pare no admet la decisió del seu fill, però gràcies a la persuasió de la tia Marie-Jeanne, ho accepta no massa convençut.

Perquè la seva formació a París no signifiqui un pes per a l'economia familiar sol·licita en dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre, però Monet empra els seus estalvis per a anar a la capital, a pesar de la negativa paterna. A principis d'abril de 1859 arriba a París on visita a Constant Troyon qui li aconsella que aprengui lliçons de dibuix i que vagi a copiar al Louvre. També li va recomanar acudir al taller de Thomas Couture, però el jove artista va eludir l'ensenyament acadèmic i va acudir a l'Acadèmia Suisse, taller propietat de l'alumne de David, Charles Suisse, qui oferia als seus alumnes absoluta llibertat per a treballar davant de models vius.

Aquí coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambdós una estreta amistat. Durant aquesta estada comença a prendre contacte amb els realistes en la "Brasserie dónes Martyrs" on Monet acudeix a realitzar caricatures per a guanyar-se la vida. S'interessarà per Courbet, a qui poc després coneixerà, sense renunciar als ensenyaments de Delacroix o Daubigny.

En 1861 li toca fer el servei militar a Algèria, a la legió africana, durant un període de set anys. La seva delicada salut - va emmalaltir de tifus al començament de 1862 - va motivar la seva tornada a Le Havre per un període de sis mesos. En aquesta temporada va continuar treballant amb Boudin i va conèixer a Jongkind. La seva tia Marie-Jeanne va exonerar al jove del servei militar en pagar 3.000 francs però li va posar com a condició continuar els seus estudis pictòrics a París. A la tardor de 1862 Monet tornava a París, acudint al taller d'Auguste Toulmouche per indicació de la família.

Aquest li va aconsellar que acudís a l'estudi de Charles Gleyre on va romandre fins a 1864 quan el mestre va tancar el seu taller per una malaltia ocular. Aquí va conèixer Monet a tres companys amb què va entaular estreta amistat: Auguste Renoir, Alfred Sisley i Frédéric Bazille, intimant especialment amb aquest últim. Junt amb els seus companys d'estudis es dedicarà a la pintura a l'aire lliure a Chailly, al bosc de Fontainebleau. Després d'una estada a Normandia junt amb Bazille, a l'estiu de 1864 visita la seva família a Saint-Adresse, i es veu desproveït de la manutenció.

L'èxit obtingut per Édouard Manet al Saló dels Rebutjats amb el seu Desdejuni a l'herba motiva al jove Monet a realitzar una obra amb temàtica semblant, però realitzada a l'aire lliure. No va arribar a concloure aquesta empresa però va treballar en diversos estudis on apareix Camille Doncieux, una jove de 19 anys amb què comença a mantenir relacions.

Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb simpatia per la crítica. Tanmateix, la seva pròxima experiència al Saló serà negativa. En 1867 envia Dones al jardí que serà rebutjat i criticat negativament per Manet. A aquesta decepció Monet ha d'afegir l'embaràs de Camille, pel que es trasllada a Saint-Adresse per a comunicar-ho a la seva família, que rep la notícia amb disgust -a pesar que el pare del pintor tenia un fill d'una relació amb la seva criada-. Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els problemes econòmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868 intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó, però a l'estiu les coses semblen anar millor i es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le Havre.

Algunes obres de Monet

A l'any següent la penúria econòmica va continuar i durant l'estada en Bougival no tenia diners per a calefacció, llum o aliments per al bebè. Renoir, que vivia als voltants els ajudava com podia. Curiosament, aquesta època de penúria serà en la que ambdós artistes treballen amb major placidesa, treballant amb una pinzellada impressionista que descompon l'objecte en taques i traços de color. El 28 de març de 1870 es casen Camille Doncieux i Claude Monet, comptant amb la presència de Gustave Courbet com a testimoni.

Per a evitar ser cridat a files davant de la imminent guerra que s'acosta es trasllada a Trouville, des d'on van partir a Anglaterra en esclatar la Guerra francoprussiana. A Londres a penes van estar sis mesos, interessant-se més per visitar els museus (on va poder contemplar les obres de Turner i John Constable) que per pintar. Durant la seva estada londinenca passarà a formar part dels artistes protegits del galeriste Paul Durand-Ruel. El 17 de gener de 1871 mor el pare del pintor i al maig la Comuna francesa és sufocada sagnantment. Monet decideix traslladar-se a Holanda i instal·lar-se a Zaandam, prop d'Amsterdam, on la seva situació econòmica és favorable gràcies a l'herència paterna rebuda i a les lliçons de francès impartides per Camille. S'interessarà per la pintura paisatgística del Barroc encapçalada per Jacob Van Ruysdael i Maindert Hobbema, per la que també s'havia interessat l'escola de Barbizon. Adquirirà alguns gravats japonesos durant una visita a Amsterdam.

A la tardor de 1871 els Monet lloguen una casa a Argenteuil on passarà una de les temporades més felices de la seva vida. Comprarà un bot per a convertir-lo en taller flotant i realitzar nombroses vistes al Sena en les que s'interessa per representar els efectes de la llum i el color als paisatges. Durant una de les seves estades a Le Havre pinta Impressió, sol naixent que es converteix en el manifest del nou moviment que està per sorgir. I és que els artistes independents que volen exposar fora de la influència del Saló porten prou temps intentant organitzar una exposició on presentar els seus treballs.

A finals de l'any 1873 es funda la "Societé Anonyme Cooperative d'Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveurs" que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874 inauguraven la primera mostra a les sales del fotògraf Nadar, participant, entre altres, Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot. El grup rebrà de manera irònica i despectiva el nom d'impressionistes a causa del títol de l'obra de Monet, essent el crític Louis Leroy el responsable d'aquesta denominació. Els impressionistes realitzarien set exposicions més de les que Monet participarà en cinc.

La situació econòmica dels Monet torna a ser preocupant, ja que Durand-Ruel té dificultats financeres i no pot comprar quadres. A la tardor de 1876 entaula amistat amb el magnat Ernest Hoschedé i la seva esposa Alice, sent invitat a passar una temporada al palau de Montgeron. Durant l'hivern, Monet torna a París per a treballar en la sèrie de l'estació de Saint-Lazare on l'atmosfera es convertirà en la principal protagonista. El 1878 els Monet abandonen Argenteuil per a passar una temporada a París on naixerà el seu segon fill, Michel, el 17 de març. Al setembre es traslladen a Vétheuil junt amb la família Hoschedé, vivint junts a pesar de les difícils posicions econòmiques d'ambdós. En aquests moments es comença a forjar una intensa relació entre Claude i Alice.

L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor després d'una llarga convalescència. Monet intenta evadir-se del dur cop pintant a pesar del llarg i fred hivern en què fa els seus famosos desglaços. Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la llum a diferents hores del dia en un punt determinat.

Les primeres diferències en el si del grup impressionista apareixen en 1880, ja que Monet, Renoir i Sisley s'enfronten a Degas. Monet envia els seus quadres al Saló i no participa en la cinquena exposició del grup. Charpentier organitza una exposició individual amb 18 treballs de Monet, aconseguint un sensacional èxit de públic, crítica i vendes, la qual cosa permet millorar la seva situació econòmica. A la tardor es trasllada a la costa normanda on tornarà a l'any següent, ara en companyia d'Alice i els nens. Els deutes i la incòmoda situació familiar que no era admesa pels veïns seran les raons de la marxa de Vétheuil. Entre 1881 i 1883 viurà en diverses localitats de la costa normanda, interessant-se pels penya-segats i les escenes marines.

Le Parlement de Londres au soleil couchant, El Parlament de Londres al sol de ponent

Al març de 1883 Durand-Ruel organitza una exposició retrospectiva en la que es presenten 56 obres que són ben acollides per la crítica però que es venen amb dificultat. A canvi rebrà de Durand-Ruel l'encàrrec de la decoració de les portes del seu apartament de París. A l'abril de 1883 Monet es veu obligat a abandonar el seu domicili a Poissy a causa de les dificultats financeres. Es traslladarà amb la seva família a Giverny, un poblet de 276 habitants entre París i Rouen, iniciant una nova fase en què posarà en marxa les obres mestres amb les que ha collit la fama que li correspon. Va llogar una casa de color rosa amb finestres blaves i va instal·lar el taller al graner de la zona oest. Una gran horta i un jardí eren els llocs favorits de l'artista i allí s'inspirarà per a l'execució d'un bon nombre de treballs. A l'estiu havia acabat de realitzar les reformes necessàries. A la recerca de nous motius d'inspiració va emprendre al desembre de 1883 un viatge al sud, arribant fins a Marsella i Bordighera, en companyia de Renoir. A la seva tornada a Giverny ambdós van visitar a Cèzanne a l'Estaque però Monet va tornar a la costa italiana a l'any següent, en solitari, ja que va sentir una especial atracció cap als coloristes paisatges de l'entorn de Bordighera.

En els treballs que va realitzar podem trobar certa anticipació a les obres de Van Gogh. A la seva arribada a França va oferir uns 50 quadres a Durand-Ruel que en aquells moments travessava problemes financers, per la qual cosa el pintor va haver d'acudir a altres marxants com Petit i Adolphe Portier. La situació financera de Monet va millorar prou, si hem de creure a Gauguin qui deia a la seva dona que Monet guanyava uns 100.000 francs anuals. A l'estiu de 1884 el va passar a la costa normanda amb la seva família, tornant a Etrerat a la tardor per a realitzar una sèrie de marines de clara tendència expressionista. A aquesta costa tornarà en més d'una ocasió interessat per la força del mar i els impressionants penya-segats de la regió.

La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització. En 1886 serà l'última exposició impressionista (la vuitena) en la que Monet no va participar, presentant deu quadres en la mostra de "Els Vingt" a Brussel·les. Gradualment va prenent part en nombre més gran de mostres, (exposicions Internacionals, individuals, col·lectives) que augmenten tant la seva fama com la seva fortuna. Serà Theo van Gogh qui aconsegueix a l'octubre de 1889 el preu rècord d'una obra de Monet en obtenir més de 10.000 francs.

El seu esperit viatger el porta a tornar a Holanda coneixent Haarlem i la Haia i a Londres, entre 1886 i 1888. Precisament a l'estiu d'enguany iniciarà una de les seves sèries més importants: els pallers, sèrie en què es mantindrà ocupat fins a 1890, realitzant bona part del treball al taller. Els guanys obtinguts li permeten comprar la casa i el terreny en què vivia en Giverny, interessant-se especialment a cuidar del jardí. Anys més tard comprarà un terreny més gran, amb un rierol i un estany que anirà transformant en un jardí aquàtic infestat de nenúfars, alçant un pont d'estil japonès. Les plantes i el pont es convertiran en important motiu d'inspiració durant els seus últims anys, iniciant les sèries en 1899 per a continuar-les fins a la seva mort.

La mort d'Ernest Hoschedé al març de 1891 posarà fi a l'ambigua relació existent entre Alice i Monet. El 16 de juliol de l'any següent contrauran matrimoni. Precisament al febrer de 1892 havia iniciat la famosa sèrie de la catedral de Rouen en la que estarà embrancat fins a 1894. Llogarà una casa enfront del temple gòtic des de la finestra de la qual pintarà els diferents efectes de llum sobre la seva portada i les seves torres. Els següents anys els passarà recorrent les costes normandes i bretones per a continuar pintant les platges i penya-segats; viatjarà a Noruega a visitar el seu fillastre o a Venècia on s'entusiasmarà amb les postes de sol i els edificis; tornarà a Londres per a realitzar interessants sèries sobre el Parlament o els ponts de Charing Cross i Waterloo.

Bona part dels treballs realitzats en aquestes dates estan acabats al taller, quelcom al que sempre s'havia resistit, retocant-los i fins i tot destruint alguns d'ells. A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visió d'un ull. Nous problemes oculars apareixeran vuit anys més tard quan se li diagnostiquen els primers símptomes de cataractes.

En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després, el 19 de maig de 1911. La pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memòria. En la major part de les exposicions importants està present Monet i fins i tot l'estat compra alguns quadres per a exposar-los en el Palais de Luxembourg.

La culminació de l'èxit vindrà amb el suggeriment, per part d'un grup encapçalat per Clemenceau, de l'execució d'una sèrie de pintures amb nenúfars per a regalar-la a l'Estat. Des de 1914 fins al final de la seva vida es dedicarà a treballar en aquestes obres que seran emplaçades a l'hivernacle de tarongers de Tuileries, annex al Louvre, el 1927, ordenant-se en cercle de manera que l'espectador té la impressió d'estar al mig del jardí aquàtic. Aquest espai rep el nom de la Capella Sixtina de l'Impressionisme.

La vista de Monet empitjora des de 1919. Té por d'operar-se, ja que podria quedar-se cec. Quatre anys més tard serà operat de dues cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua pintant la sèrie dels nenúfars, aïllat gairebé per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies més tard sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat.

Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en l'Institut de France, la més alta institució francesa d'art i ciència.

Obra[modifica | modifica el codi]

Bassin aux Nymphéas, 1899 (Lliris d'aigua)

Cap pintor del grup és tan purament impressionista com Claude Monet. En la seva obra el factor dominant és un clar esforç per incorporar el nou mode de visió, sobretot el caràcter de la llum, mentre que la composició de grans masses i superfícies serveix únicament per a establir certa coherència. Per la seva banda, Renoir és el pintor que ens convenç que l'estètica del Impressionisme va ser, sobretot, hedonista. El plaer sembla la qualitat més evident de la seva obra, el plaer immediat i ardent que produeix en ell la pintura. Mai es va deixar aclaparar per problemes d'estil i va arribar a dir que l'objecte d'un quadre consisteix simplement a decorar una paret i que per això era important que els colors foren agradables per si mateixos.

Una altra característica dels impressionites, i que Monet era amb el que més èmfasi ho pràcticava, era la tècnica de la pintura a plein-air que és pintar a l'aire lliure, plenairisme, pràctica que comença a realitzar juntament amb el paisatgista Eugène Boudin. I és que va ser arran de la seva relació que Monet va adaptar la seva retina a captar allò que tenia al seu davant i així plasmar-ho al llenç. És per això que els seus cuadres sempre els començava fent dibuixos al oli in situ, posteriorment hi feia els retocs i sempre els acabava a l'estudi, normalment coincidint en el moment en què la llum desapareixia. I és que la llum (com bé s'ha esmentat anteriorment) era molt important a totes les seves obres, com inseria aquesta sobre els objectes, la variació de la mateixa, les vibracions.

Un altre element que també trobem a la seva obra, sobretot cap a la seva etapa final, és l'aigua i el raig de llum sobre aquesta. Es pot veure aquest interés en la casa que va comprar el 1890 a Giverny, a la que ja hi portava visquent uns anys, i on va crear el seu famós jardí amb el pont japonès i els nenúfars. Del qual va realitzar-ne nombroses teles, on volia representar els canvis de llum a diferents hores del día i així com el reflex del cel i la llum a l'aigua.

Seerosen, 1906 (Nenúfars)

I és que tant en l'obra de Monet com en molts altres pintors impressionistes, les influències que reben són d'etapes anteriors a la història de la pintura, com la pintura veneciana del segle XVI, la pintura holandesa del segle XVII i la francesa de la primera meitat del segle XIX, entre d'altres.

A Catalunya la seva pintura és present al Museu de Montserrat.

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

  • El camí de la granja Saint Simeón, 1864
  • Carretera camí d'Honfleur, 1865
  • La punta de La Hève amb marea baixa, 1865
  • Dona del vestit verd, 1866
  • Jardí florit, 1866
  • L'església de Saint-Germain-l'Auxerrois, 1867
  • Le Quai du Louvre, 1867
  • Terrassa a Sainte-Andresse, 1867
  • Les regates a Sainte-Andresse, 1867
  • La platja de Sainte-Andresse, 1867
  • Bany a la Grenouillère, 1869
  • La garsa, 1869
  • La platja de Trouville, 1870
  • Meditació, Madame Monet al canapé, 1871
  • El Tàmesi i el Parlament, 1871
  • Impressió, sol naixent, 1872
  • Liles en un dia gris, 1872
  • La dàrsena d'Argenteuil, 1872
  • Vista de la plana de Sannois a Argenteuil, 1872
  • Camp de roselles a Argenteuil, 1873
  • El jardí de Monet a Argenteuil, 1873
  • La casa de l'artista a Argenteuil, 1873
  • Boulevard des Capucines a París, 1873
  • El dinar, 1873
  • El bot-taller, 1874
  • El pont de la carretera, Argenteuil, 1874
  • El pont d'Argenteuil, 1874
  • Regates a Argenteuil, 1875
  • El tren a la neu, la locomotora, 1875
  • El passeig, 1875
  • Jean Monet a casa de l'artista, 1875
  • La Japonesa, 1876
  • L'estació de Saint-Lazare, 1877
  • Els crisantems, 1878
  • La Rue Saint-Denis, festa del 30 de juny, 1878
  • La gelada, 1880
  • Gerro amb gira-sols, 1880
  • El desgel a prop de Vétheuil, 1880
  • Vétheuil a l'estiu, 1880
  • Dona asseguda sota els salzes, 1880
  • El jardí de l'artista a Vétheuil, 1881
  • Camp de blat, 1881
  • Fécamp, a la vora del mar, 1881
  • Mar agitada, 1881
  • A la costa de Trouville, 1881
  • Penya-segat de Dieppe, 1882
  • El passeig sobre les roques de Pourville, 1882
  • Les roques de Pourville amb marea baixa, 1882
  • La Manneporte, 1883
  • Bordighera, 1884
  • La Manneporte prop d'Étretat, 1886
  • Autorretrat amb boina, 1886
  • La primavera, 1886
  • La costa salvatge, 1886
  • La barca, 1887
  • Sota els pollancres, efecte del sol, 1887
  • La vall de Creuse amb sol, 1889
  • Afluent del Sena prop de Giverny, 1897
  • El Parlament de Londres, escletxa de sol dins la boira. 1899-1901
  • El Pont de Waterloo, efecte de boira. 1899-1901
  • Crepuscle a Venècia, 1908
  • L'estanc de nenúfars (sèries)
  • Els arcs florits, Giverny. 1913
  • Lliris, 1914-17


  • Sèries de L'estació de Saint-Lazare
  • Sèries de la Catedral de Rouen
  • Sèries dels Pallers (Monet)
  • Sèries dels pollancres
  • Sèries dels nenúfars

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Claude Monet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]