Camille Pissarro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camille Pissarro
Pissarro-portrait-c1900.jpg
Retrat fotogràfic de Pissaro a la senectut (cap al 1900, autor desconegut)
Naixement Jacob Abraham Camille Pissarro
10 de juliol de 1830
Saint Thomas
Mort 13 de novembre de 1903 (als 73 anys)
París
Nacionalitat francès
Es coneix per pintor
Cònjuge Julie Vellay
Activitat professional
Art pintura
Moviment impressionisme

Camille Pissarro - kamij pisaʁó - (Saint Thomas, 10 de juliol de 1830 - París, 13 de novembre de 1903) va ser un pintor impressionista francès. Camille Pisarro va ser el menys espectacular dels impressionistes perquè és un pintor més tonal que colorista. Tot i això, és considerat el degà de l'Impressionisme, en haver tingut un important paper com a consciència moral i guia artístic.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jacob Abraham Camille Pissarro va nàixer a Saint Thomas, llavors una colònia danesa a les Antilles, essent fill de Rachel, dona d'ascendència criolla, i Frederick Pissarro, d'ascendència judeoportuguesa. El 1852 va viatjar a Caracas, acompanyat del seu mestre, el pintor danès Fritz Melbye, on va dedicar-se plenament a la pintura, realitzant paisatges i escenes de costums. Però va tornar a Saint Thomas per a ajudar en el comerç dels seus pares.

L'any 1855 es trasllada a París, on afrancesa la pronúncia del seu cognom i ingressa a l'Escola de Belles Arts i a l'Acadèmia de Jules Suisse. Estudia amb el paisatgista francès Camille Corot, i fa amistat amb Claude Monet, Cézanne i Guillaumin.

Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d'aquest moment el marxant "oficial" del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d'edificis embolcallats de boires.

El seu estil en aquesta època és bastant tradicional. Se l'associa amb l'Escola de Barbizon, tot i que passat algun temps decidix integrar-se en l'impressionisme. En tornar a França després de la seua estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i l'únic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886).

Durant la Guerra francoprussiana, (1870-1871), torna a residir a Anglaterra, on estudia l'art anglès i en especial els paisatges de William Turner. Durant els anys 80 experimenta amb el Puntillisme. Produeix escenes rurals de rius i paisatges; escenes dels carrers a París com El carrer Saint-Honoré després del migdia, efecte de pluja (1897, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid), Le Havre i Londres.

Atret per la terra, va pintar la vida rural francesa, en particular paisatges i escenes representant persones treballant en el camp. Del període anomenat de Pontoise (1872-1884, aproximadament) daten les seues millors obres inspirades en Monet i Cézanne: La collita a Montfoucault (1876), Els sostres vermells (1877), Primavera a Pontoise (1877). Després d'un període neoimpressionista, torna al lirisme i a l'esplendor cromàtica de l'impressionisme. També són famoses les seues escenes de Montmartre.

L'any 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia l'obliga a pintar paisatges urbans de París des de la finestra de sa casa: avinguda de l'Òpera, Jardí de les Tuileries i Efecte de neu.

L'obra de Pissarro, que comprèn tots els gèneres, està representada al Museu d'Orsay de París i a quasi tots els museus d'art modern del món. A Catalunya és representat al Museu de Montserrat. Va tenir com a alumnes Paul Gauguin, Paul Cézanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.169. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014].