Alfred Sisley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfred Sisley

Naixement 30 d'octubre de 1839
París
Defunció 29 de gener de 1899 (als 59 anys)
Moret-sur-Loing
Esposa Marie-Louise Adélaïde-Eugénie Lescouezec
Nacionalitat Britànic
Art Pintura
Moviment Impressionisme
Patrons Charles Gleyre
Influenciat per John Constable, Joseph Turner, Jean-Baptiste Camille Corot, Charles-François Daubigny
Influí Corot i Charles-François Daubigny
Retrat d'Alfred Sisley de Renoir (1868), Fundació i Col·lecció Emil G. Bührle, Zuric

Alfred Sisley (París, 30 d'octubre de 1839 - Moret-sur-Loing, 29 de gener de 1899) fou un pintor francès. De pares anglesos, va ser enviat a Anglaterra per a aprendre l'idioma i realitzar estudis de comerç, contraris als seus desitjos artístics. Comença a pintar com afeccionat i ingressa en l'estudi de Charles Gleyre on coneix a Renoir i Bazille. La guerra francoprussiana de 1870 va arruïnar a la seva família i va obligar a Sisley a marxar a Londres. Decideix llavors ser pintor.

El 1874 va exposar en la primera exposició dels impressionistes i ho continuaria fent el 1876, 1877 i 1882. Sisley va ser eminentment un pintor paisatgista, que es va distingir dels seus col·legues impressionistes per la decisiva intervenció als seus quadres dels elements més imponderables: l'aigua, la neu, el cel, la boira, de tal forma que ha estat considerat, al costat de Monet, com un dels impressionistes més purs.

Entre 1872 i 1880 va realitzar el millor de la seva producció: paisatges de gran espontaneïtat dels voltants de París, de Marly-le-Roi, Louveciennes, Bougival, Sèvres, Saint-Cloud o Meudon. Va morir com havia viscut, en la pobresa, abans de poder contemplar com els seus quadres, que en angoixants moments de penúria havia venut a preus irrisoris, poc després de la seva mort començaven a ser apreciats per la crítica i el públic i arribaven a elevades cotitzacions al mercat artístic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut i formació (1839-1871)[modifica | modifica el codi]

Casa natal de Sisley a París

Sisley va néixer a París al n°19 del carrer de les Trois-Bornes, el 30 d'octubre de 1839,[1] de pares comerciant anglesos, establerts a la capital francesa per negocis. El seu pare, William Sisley, dirigia un negoci d'importació lligat a l'empresa familiar basada a Londres. La seva mare, Felicia Sell, era força afeccionada a la música i la vida de societat.

Va ser batejat l'any 1840 pel pastor Athanase Coquerel a l'església reformada de París.[2]

El 1857, els seus parents l'envien a Londres, a l'edat de divuit anys per destinar-ho a una carrera comercial.[2] Durant aquests anys d'aprenentatge (1857-1862), passa més temps visitant els museus que dedicat a la seva formació comercial, i admira particularment les obres de Constable, Turner. De retorn a França el 1861, obté dels seus parents l'autorització per abandonar els afers i consagrar-se a l'art.

L'octubre de 1861 va entrar al taller de Charles Gleyre, a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París,[3] on s'inicia a la pràctica del dibuix. A l'Acadèmia Suïssa coneix Renoir, Monet i Bazille, amb els que ràpidament fa amistat. La concepció del paisatge de Gleyre difereix massa de la perception que en té i els quatre amics abandonen el taller del mestre el març per treballar a l'aire lliure (Au plein air) i plantar el seu cavallet al bosc de Fontainebleau, a Chailly-en-Bière, Barbizon, o Marlotte. Aquesta primera experiència de treball en grup, renovada sobretot en juliol 1865, uneix els quatre artistes, els motiva i anuncien, l'any mateix en que s'inaugura el primer Salon des Refusés, el seu interès en la nova pintura impressionista. La seva pintura de paisatges delicats ha influït per Jean-Baptiste Camille Corot i Charles-François Daubigny.[3]

Comença a pintar pels voltants de París.[2] A partir de 1865, va pintar les alberedes de castanyers a la Celle-Saint-Cloud amb Bazille, realitzant les seves primeres teles sobre el motiu en els boscos de la Celle-Saint-Cloud.[4] Frédéric Bazille va fer el seu retratat l'hivern de 1867-1868.[2]

Pierre-Auguste Renoir, Retrat de Jeanne Sisley, la seva filla, 1875, obra no localitzada

Va conèixer Marie-Louise Adélaïde-Eugénie Lescouezec,[2] una jove parisenca procedent de Toul, en la Meurthe, i es van casar l'any 1866. Renoir va pintar el 1869 «El matrimoni Sisley», que suposadament representa Sisley i la seva dona (actualment al Wallraf Richartz Museum, Colònia). Marie Bracquemond els va pintar l'any 1880 : «El passeig en vaixell. Sisley i la seva dona» i «Sota la Lampada» : la parella Sisley sopant en les Bracquemond a Sèvres.[2] De la seva unió naixeran tres fills, Pierre (nascut l'any 1867, que seria decorador i antiquari, i es mantindria solter fins a la seva mort l'any 1929 a París), Jeanne (nascuda l'any 1869 que esdevindrà madame Diets, també escrit Dietsh, i que va ser pintora i aquarel·lista, morta el 4 de febrer de 1919 a París) i Jacques nascut l'any 1871 mort la mateix any.[5] En 1871, Sisley va pintar els seus dos nens, en un saló, realitzant potser el seu únic retrat.[2] Gràcies a la fortuna del seu pare, va poder consagrar-se al seu art serenament, sense problemes financers. Instal·lat amb la seva esposa a París, compartia el seu temps entre el treball al taller, les reunions informals al cafè Guerbois, presidides per Édouard Manet, cap de files de la jove generació de pintores, i on es trobaven crítics i periodistes com Louis Edmond Duranty, o Émile Zola. Però aquesta vida parisenca palpitant i font d'estímuls, que Zola descriuria molt bé a la seva novel·la L'Obra, inspirada voluntàriament en la vida dels impressionistes, Sisley l'omplia inevitablement d'estades al camp, sota el pretext de pintar a l'aire lliure, als voltants pròxims de París.

Fins al 1870, pinta al seu taller a París, situant els personatges en la capital i els seus voltants.[4]

Va presentar dos paisatges del Canal Sant-Martin al Saló de París de 1870.[6]

Al començament de l'ocupació prussiana, aconsegueix fugir de París i fa una primera estada a Louveciennes. Hi pinta sobretot «Primeres neus a Louveciennes», representant el carrer de Veïns en el caseriu on resideix. Realitza igualment una sèrie de teles de dalt de la costa del Cœur-Volant. La mort del seu pare a finals de 1870 modifica dràsticament les seves condicions de vida.[4] El 1870, amb Monet i Pissaro, Sisley es refugia a Londres[2] on Camille Pissarro el posa en contacte amb Paul Durand-Ruel.[4]

De retorn a França, abandona París el març 1871 per instal·lar-se a Louveciennes a prop de la casa de la família de Renoir, on lloga una casa i se sosté només amb els mitjans del seu art, després de la mort del seu pare, arruïnat per la guerra. Mentre que l'oest de París, cap a Versalles és l'escenari d'operacions militars prussianes i franceses, Sisley va realitzar un gran nombre paisatges de Louveciennes, Marly-le-Roi i Bougival on no figura cap traça de guerra.[6]

Obra[modifica | modifica el codi]

A Catalunya hi ha obres seves al MNAC i al Museu de Montserrat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Certificat de naixement a la seva fitxa de Cimetières de France
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Société de l'histoire du protestantisme français, Bulletin. Études, documents, chronique littéraire, 1974, p. 463
  3. 3,0 3,1 Clay, Jean. L'impressionnisme. Hachette Réalité, 1985. ISBN 9782851083395. , p. 313
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Lacoudretítol=Ici est né l'impressionnisme: guide de randonnées en Yvelines, préface Claude Bonin-Pissarro, Anthony. {{{títol}}}. Éd. du Valhermeil, 2003, p. 127-129. ISBN 9782913328419. 
  5. François Daulte, Sisley: Les Saisons, Editions La Bibliothèque des Arts, 1992, (ISBN 2850471844 i ISBN 9782850471841)
  6. 6,0 6,1 Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images?: politique et représentations dans la France républicaine (1871-1914) (en francès). Éditions Champ Vallon, 2004. ISBN 9782876733909. , pàg.83
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Sisley Modifica l'enllaç a Wikidata