Olga Sacharoff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Olga Nikolaevna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tiflis, Geòrgia, 1889Barcelona, 1967) fou una pintora russa establerta a Catalunya. Segons Eugeni d'Ors, va ser el marxant Josep Dalmau qui, arran d'un viatge a París, va portar la pintora i il·lustradora, però el cert és que aquesta va aterrar després d'una estada a Ceret amb el seu company Otho Lloyd, pintor i fotògraf.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vista dels Jardins d'Olga Sacharoff, al barri de les Corts, Barcelona

Estudià Belles Arts a la seva ciutat natal i a Munic (1910), on contactà amb l'expressionisme alemany. Visqué a París des del 1911, on acusà la influència del cubisme, com es pot veure al seu Bust femení.[2]

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va portar-la a Catalunya, junt amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Marie Laurencin, Francis Picabia i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Per a alguns dels protagonistes de la vida cultural de Barcelona, la seva arribada va ser motiu d'energies renovades, mentre que per a altres era un element de crítica. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona. Les fotografies de Lloyd i les pintures d'Olga (menjars, berenars en el camp, festes i balls populars), que es va desfent dels trets cubistes, són testimoni d'aquestes trobades a Tossa, tot i que la parella va ser l'única que hi va intensificar les estades a partir del 1919.[1]

La galeria Dalmau va esdevenir un espai de referència per a tots ells i, sota la iniciativa del dadaista Francis Picabia, es van publicar els quatre números de la revista 391, que s'edità a Barcelona entre el gener i el març del 1917. A la revista, que va tenir un fort impacte en determinats autors de l'ambient artístic català, com ara Joan Miró, hi havia la col·laboració d'alguns d'aquests refugiats. Va pertànyer al grup artístic Agrupació Courbet.[1]

A partir d'aquests anys, Sacharoff deixà enrere l'avantguardisme i s'endinsà en l'estètica del noucentisme. El seu estil adoptà traços lírics i amables, i es posà al servei d'una visió idealitzada de Catalunya: paisatges, costums, tipus populars. En general, predominen les composicions amb múltiples personatges, servides amb traços esquemàtics i vius colors.

A partir dels anys 1940, la seva producció es tornà més decorativa i repetitiva, en resposta a la demanda. El gènere del retrat guanyà protagonisme. Aquest tipus d'obres, estèticament grates però sense audàcia, gaudeix de creixent estimació en l'actualitat.

Igual que Pere Pruna, Olga Sacharoff pertany a una tradició figurativa més aviat conservadora o no conflictiva que es desenvolupà a la Catalunya de postguerra paral·lelament a la florida de les avantguardes a l'estranger. Relegada, com Pruna, a un relatiu silenci de la crítica durant els anys 1970 i 1980, Sacharoff ha recuperat presència en el circuit d'exposicions i galeries gràcies al col·leccionisme.

El 1953 li fou presentada una gran exposició antològica. L'Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de la Ciutat el 1964. El 2002 se li dedicà una antològica amb María Blanchard a Bilbao (Sala de Exposiciones BBK).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Culturcat». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  2. La pintora Olga Sacharoff: una història d'exili i acollida. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 de setembre de 2013].