Naïf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Naïf (del francès, ingenu) és un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica. Destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.[1]

Les obres naïf poden ser extremadament detallades, fent ús de colors saturats brillants en lloc de mescles més subtils i tons. També hi ha una absència de perspectiva, que crea la il·lusió que les figures estan ancorades en l'espai com flotants.[2]

Entre els seus representants destaquen Henri Rousseau i Séraphine Louis.

Art Naïf a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, una representant d'aquest estil es la pintora Carme Rovira i Fortuny.[3] La seva obra es conserva, en part, al Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

Entre els anys 1996 y 2000, el biòleg i industrial francès Albert Laporte i la seva dona espanyola, Ana Pérez, van obrir al municipi d'El Far d'Empordà un museu d'art naïf per mostrar la seva col·lecció de 1.500 pintures i escultures. La col·lecció estaba formada per peces d'artistes de tot el mon i de totes les époques, com els coloristes sudamericans, els pintors centreuropeus i d'Europa de l'Est i representants de l'art popular asiàtic. El museu s'instalà en el Molí de la Torre, edifici construït a mitjans del segle XIX, considerat com una de les masies i finques agrícoles més importants de l'Empordà[4][5] i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [6][7]

La iniciativa tingué un escàs interès i acabà amb el somni de Laporte al cap de 2 anys quan es tancà el museu. Les previsions del museu estimàven 200.000 visitants a l'any encara que la xifra total en les dos temporades no superà els 30.000.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naïf Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Art naïf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 gen 2014].
  2. «Naïf» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  3. *Canyameres Casals, Montserrat. Carme Rovira : Obra i vida d'una pintora naïf. Argentona: L'Aixernador, 1989. ISBN 84-86332-45-1. 
  4. «Molí de la Torre». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  5. Playà Maset, Josep. «La Torre saquejada». La Vanguardia [Barcelona], Viure, 29 desembre 2013, pàg. 1-3.
  6. Ribas, Gemma. «El museu d'art naïf, amb més de 1500 obres, obrirà el maig» (en castellà). La Vanguardia, Vivir en Girona, 3 març 1998 [Consulta: 29 desembre 2013].
  7. Puig, Arnau. «La torre del naïf» (en castellà). ABC, 14 gener 1999 [Consulta: 29 desembre 2013].
  8. Bague, Gerard. «El museu d'art naïf de Figueres tanca per falta de visitants» (en castellà). El País, 8 juny 2000 [Consulta: 29 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]